tag:blogger.com,1999:blog-3385107709383758012024-03-13T20:32:29.336+01:00Històries Manresanes"Altres històries" de Manresa, oblidades amb el pas dels anys.Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comBlogger773125tag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-34734319356894419492023-12-15T07:30:00.005+01:002024-01-10T17:18:34.593+01:00La Setmana Tràgica de 1909<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhflRsWM-QaLCDqrJXgilzbxYSHM2t64ELwE8L9fOzC7ovq5jeX02TmqTWiuspRYz6Yyp6a25jZVsgo2h69Hbgplj2QBu0Of9ohDDFUo_LarqbsAVKuNRoaBaP2xjT7RjSaVsNDJUdknaWbWqLg2D-6SinRCITzN7BGVsUzouUNNiFFoAdrDwzknyGMhuvW/s768/137330_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="512" data-original-width="768" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhflRsWM-QaLCDqrJXgilzbxYSHM2t64ELwE8L9fOzC7ovq5jeX02TmqTWiuspRYz6Yyp6a25jZVsgo2h69Hbgplj2QBu0Of9ohDDFUo_LarqbsAVKuNRoaBaP2xjT7RjSaVsNDJUdknaWbWqLg2D-6SinRCITzN7BGVsUzouUNNiFFoAdrDwzknyGMhuvW/s320/137330_1.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Caixa de l'administració de consum de Sant Domènec, després d'haver estat cremada durant els fets coneguts com a Setmana Tràgica, el juliol de 1909.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)</span></div><p></p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-13386818381796022512023-11-15T07:30:00.006+01:002023-12-13T10:50:46.597+01:00150 anys de fotografia<p style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKZhOK1IYJfZ9FExDHIHlem7xWpUHW1BTalRoOpfSTFH7n1YD67QO6J-RWOP8d81P-fSEgbZcJ7XMxNw7Mu4YdsEm99V1nsJ543ygObTjmqYGAK180ypeH2lETSdD6BBT57tljYqZhpJHMJMwI83PHu8bK1YS8Ut-C2DbqpHHZqON0soYu68QQRbKRmRCW/s4624/recomanacio-foto.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Fotografia: Biblioteques de Manresa" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="3468" data-original-width="4624" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKZhOK1IYJfZ9FExDHIHlem7xWpUHW1BTalRoOpfSTFH7n1YD67QO6J-RWOP8d81P-fSEgbZcJ7XMxNw7Mu4YdsEm99V1nsJ543ygObTjmqYGAK180ypeH2lETSdD6BBT57tljYqZhpJHMJMwI83PHu8bK1YS8Ut-C2DbqpHHZqON0soYu68QQRbKRmRCW/w232-h161/recomanacio-foto.jpg" title="Fotografia: Biblioteques de Manresa" width="232" /></a></b></div><b><div style="text-align: justify;"><b>La fotografia a la ciutat de Manresa dels inicis a 1939</b></div></b><p></p><div style="text-align: justify;">Després de més de 20 anys d'espera, la llibreria manresana <i>Parcir</i> publicava un nou volum de la col·lecció <i>Història gràfica de Manresa</i>. En aquesta ocasió, ens acosta a <a href="https://www.parcir.com/products/436052-la-fotografia-a-manresa-dels-inicis-a-lany-1939.html" target="_blank">la història de la fotografia a Manresa</a> de la mà de <b>Joan Vila-Masana i Portabella</b>. Una història des dels seus inicis, el 1858, <b>fins a l’any 1939</b>, on es recullen infinitats de fotografies de Manresa, s’explica la seva història, quins van ser els fotògrafs de l’època i les tècniques emprades per a la seva reproducció. Unes fotografies que expliquen l’evolució de la ciutat de Manresa, la seva transformació però no només urbanística sinó també social, artística, econòmica i humana. Aquesta publicació de gran format, fou impulsada per l'editorial i <b>llibreria Parcir</b> per celebrar llurs 50 anys, el Centre d'Estudis del Bages i el Museu de Manresa. El seu autor, reconegut estudiós del tema, comparteix així la seva col·lecció personal amb un gran nombre de fotografies totalment inèdites.</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Dels primers gravats i pintures, passant per les primeres fotografies i acabant amb la seva àmplia difusió gràcies als diaris i revistes, els llibres, la publicitat i les postals. Testimonis dels canvis de la nostra societat. Trobarem imatges <b>d’un ampli repertori de fotògrafs manresans</b> i, també de fora, que van formar part d’aquest nucli de professionals i afeccionats. Noms com Manuel Villaplana, Joan Vert, Paquita Òrrit, Antoni Sardà, Llorens Gamisans i Miquel dels Sants. Més tard, Joaquim Vert, Enric Villaplana, Enric Masana, Jordi Francitorra, Narcís Juanola, Antoni Quintana, i un llarg etcètera. L’ambició del seu autor, l’estudiós manresà i membre del Centre d'Estudis del Bages, Joan Vila-Masana i Portabella, posa de relleu la importància d’aquesta publicació amb imatges inèdites acompanyades de comentaris ben documentats. En total, és un volum que pesa dos quilos, de 534 pàgines, tot i que la darrera (l’índex) correspon a la 568. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><b>L'autor</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Joan Vila-Masana i Portabella (Manresa, 1953). Estudiós de temes manresans i autor de diversos treballs d'història de la ciutat. Enginyer industrial per la UPC de Barcelona, enginyer en <i>Génie Atomique</i> pel INSTN de Saclay (París), i amb estudis de Filosofia i Lletres. Cap d'inspeccions d'instal·lacions nuclears i radioactives del Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives de la Generalitat de Catalunya, director de serveis generals de l'Hospital Universitari de Bellvitge, director d'infraestructures de l'Institut Català de la Salut, i director d'infraestructures i enginyeria biomèdica de l'Hospital Clínic. Professor de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. <br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Informació extreta de:<br /><br /><div style="text-align: justify;">— Biblioteca de Manresa (05/12/2023). #MÉSQUELLIBRES. <i>Biblioteques de Manresa.</i> <a href="https://bibliotequesdemanresa.wordpress.com/2023/11/24/mesquellibres-97/">https://bibliotequesdemanresa.wordpress.com/2023/11/24/mesquellibres-97/</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— <span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;">SARDANS, J. (03/10/2023). La fotografia a Manresa dels inicis al 1939. </span><i style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;">Regió7</i><span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;">. </span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;"><a href="https://www.regio7.cat/opinio/2023/10/03/fotografia-manresa-dels-inicis-1939-92835005.html">https://www.regio7.cat/opinio/2023/10/03/fotografia-manresa-dels-inicis-1939-92835005.html</a></span></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 5px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 5px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-25581784380166495962023-10-30T09:30:00.001+01:002023-11-15T11:36:15.708+01:00Les Enramades de 1932<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEien3b8K74MxTK3UyFCpsowu0oIAtw046Sgocjo3ZqXW5hkMGbLfRM9Fwhg9tf8JkglKMnULV5J5IT2QiQRkf_4Q4WwSSbxAjLoxcBFjLqe4wa6ZHEtyUM4gy98ZY51dyjh9S90SaaXD4O91gh4BZN8yuf-PWDyUW_t98qOR59usouv-3jQgpznjQCSOi0j/s1400/ACBG_1266730_030011330002475,0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="880" data-original-width="1400" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEien3b8K74MxTK3UyFCpsowu0oIAtw046Sgocjo3ZqXW5hkMGbLfRM9Fwhg9tf8JkglKMnULV5J5IT2QiQRkf_4Q4WwSSbxAjLoxcBFjLqe4wa6ZHEtyUM4gy98ZY51dyjh9S90SaaXD4O91gh4BZN8yuf-PWDyUW_t98qOR59usouv-3jQgpznjQCSOi0j/s320/ACBG_1266730_030011330002475,0001.jpg" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: center;">Postal amb la reproducció d'una fotografia de la celebració de les Enramades de les Escodines de l'any 1932 al davant de l'església de Sant Bartomeu, de Manresa. A l'esquerra de la imatge, al fons, es veuen el carrer dels Caputxins i el carrer de Santa Clara. Publicada l'any 2004 per l'Associació de Veïns del barri de les Escodines dins la col·lecció de postals «Memòria i Innovació. Enramades 2004».</div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.</span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-8391601102312101932023-09-30T11:25:00.030+02:002024-03-11T10:44:52.256+01:00Un "L'Antic", per tornar a gaudir del Barri Vell<div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVYKWgW-076LGcbboeraOVcxi2efNUjdHbIsckZ85OrmKeN7DLpe596bVW5wMD1eE78LcKPBnfeDiMiux2y7mkI5Yp55R_bq8YztLqoka2ZPQBAJRUGm3YWkXAxOcoIhDSvTwSmySv-CALZYYMrBUq9bgkbjxC1in0lKAeePJJdc-rZjSV4ui_TVvT7FjN/s1200/L'Antic.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Els impulsors amb la regidora Mireia Estefanell (tercera per la dreta), en una terrassa de la Plaça Major. Fotografia: JORDI PREÑANOSA." border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="660" data-original-width="1200" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVYKWgW-076LGcbboeraOVcxi2efNUjdHbIsckZ85OrmKeN7DLpe596bVW5wMD1eE78LcKPBnfeDiMiux2y7mkI5Yp55R_bq8YztLqoka2ZPQBAJRUGm3YWkXAxOcoIhDSvTwSmySv-CALZYYMrBUq9bgkbjxC1in0lKAeePJJdc-rZjSV4ui_TVvT7FjN/w273-h160/L'Antic.jpg" title="Els impulsors amb la regidora Mireia Estefanell (tercera per la dreta), en una terrassa de la Plaça Major. Fotografia: JORDI PREÑANOSA." width="273" /></a></div>Una crònica comercial i quatre dones</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’abril de l'any 2016 es va fundar l’associació <i><a href="https://www.facebook.com/lAnticManresa/?locale=ca_ES" target="_blank">L’Antic</a> </i>per acabar amb els prejudicis i clixés que venia arrossegant el Barri Antic (Vell) de Manresa. Aquesta associació va sorgir de les inquietuds de quatre dones: l'<b>Alba Martínez</b> de la botiga Killing Weekend, l'<b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=z-WF0kFVVAs" target="_blank">Anna Solsona</a></b> de l’Espai Rubiralta, la <b>Sònia Sanz</b> de la botiga TocToc i la <b><a href="https://www.elpou.cat/noticia/2995/qui-no-coneix-vicky-garcia-vermut-civilitza" target="_blank">Vicky García</a></b> de la Vermuteria Santa Rita. Aquesta nova associació <b>pretenia retornar la vida al barri antic de la ciutat de Manresa</b> a través d’activitats que contemplaven la restauració, l’esport, el comerç i l’art. Les impulsores del projecte van fer palès la necessitat de recuperar <i>“l’orgull de viure o treballar al barri</i>”, i de trencar definitivament els tòpics que el presentaven erròniament com un espai poc segur. Nous comerços, per a nous temps.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’Antic havia nascut <i>“de manera espontània, fruit de les inquietuds de comerciants, restauradors i veïns”</i> segons explicava una de les seves fundadores al diari Regió7, la <b><a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2017/07/noves-botigues-de-manresa-sonia-sanz.html" target="_blank">Sònia Sanz</a></b>, que havia deixat la seva carrera periodística a la ràdio i la televisió, per instal·lar-se definitivament a Manresa amb la seva parella sentimental l'any 2014. Un altre de les seves fundadores l'<b><a href="https://www.modaes.com/back-stage/killing-weekend-moda-sostenible-para-un-publico-comprometido" target="_blank">Alba Martínez</a></b>, deia: <i>“vam aterrar al barri fa quatre mesos i després de parlar amb altres botiguers vam veure que faltava una mica d'impuls. Volem que hi passin coses, coses diferents, innovadores. Volem dir a la resta de manresans: som aquí i tenim ganes de tirar endavant molts projectes”</i>. Per fer-ho possible, <i>L’Antic</i> va començar a <b>actuar des de quatre vessants diferents</b>: “Mou L’Antic”, que incloïa accions que permetien conèixer el centre històric a través de l’esport; “Tasta L’Antic”, que oferia activitats encarades a potenciar la restauració del barri; “Compra a L’Antic”, que perseguia potenciar el moviment comercial; i “L’Antic Artístic”, que tenia per objectiu rehabilitar la imatge de la zona a través d’accions culturals. La proposta de la creació d’aquest nou moviment fou rebuda amb els braços oberts tant per part de l’Ajuntament de Manresa, com per l’Associació de Veïns del barri i l’Associació de comerciants del nucli antic, que asseguraven que aquesta nova iniciativa era una alenada d’aire fresc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En la presentació d'aquesta nova associació es va fer <b>el 18 d'abril de l'any 2016 a la Plaça Major</b>, hi van assistir el comissionat per al Centre Històric de Manresa, Adam Majó, i la regidora de Promoció Econòmica de Manresa, Mireia Estefanell, que va remarcar que el nou grup dotava els carrers d'una mirada nova i d'un relleu generacional amb gent que ha creat projectes personalitzats, que no tenien res a veure amb cadenes ni amb establiments de baix poder adquisitiu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihOfXiIvTqFzzSM_ytuZqw3PuqIRq_PmYOFlatH_foBUK320R5UTEaud3escLgUWKAp4N8___c3Z_lgf1loKPA4h1C4_CieSyl1lZy7XoYfPwQvuZgXjI0IF9nhMaxyEdb6Z1UlU4Mu5yicVA27wTw6W21AR-rOSbnW-30AaudrjZfZCWnMJ32nkP6tf3C/s880/L'Antic2.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Els responsables de la iniciativa posant a la plaça Major de Manresa. Fotografia: E. ESCOLÀ/ACN" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="495" data-original-width="880" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihOfXiIvTqFzzSM_ytuZqw3PuqIRq_PmYOFlatH_foBUK320R5UTEaud3escLgUWKAp4N8___c3Z_lgf1loKPA4h1C4_CieSyl1lZy7XoYfPwQvuZgXjI0IF9nhMaxyEdb6Z1UlU4Mu5yicVA27wTw6W21AR-rOSbnW-30AaudrjZfZCWnMJ32nkP6tf3C/w290-h163/L'Antic2.jpg" title="Els responsables de la iniciativa posant a la plaça Major de Manresa. Fotografia: E. ESCOLÀ/ACN" width="290" /></a></div>Nous comerciants, amb nous reptes l'any 2016</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Josep Trapé, de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca, plaça Major i voltants, i Anna Martínez de l’Associació de Veïns del Barri Antic, van agrair la tasca a les impulsores de <i>L'Antic</i> i va destacar que <i>“el problema del Barri Antic no és si hi passen cotxes o no; no és si hi ha aparcament o no. El problema és que està estigmatitzat i aquesta iniciativa va en la bona direcció per trencar estigmes. Aquesta part de la ciutat no és més insegura que d'altres”</i>. L'Antic es tractava d'una associació oberta a tothom que en volgués formar part –<i>“no necessàriament ha de ser gent del barri”</i>, exposaven a la presentació davant els mitjans– en la qual no es pagava cap classe de quota.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El tret de sortida de l'associació va ser <b>per la diada de Sant Jordi</b> d'aquell any. El nucli històric de Manresa va oferir activitats des de les onze del matí i fins a les deu del vespre, amb música en directe, un mercat de joves dissenyadors, un concurs de tapes, exposicions d'art, recitals de poesia, i un taller de patchwork.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bibliografia:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— BONVEHI, Jordi (16/07/2017). Noves botigues de Manresa: Sònia Sanz Heras de la botiga “Toc Toc La Shop”. <i>Apugem la Persiana. </i><a href="https://apugemlapersiana.wordpress.com/2017/07/16/noves-botigues-de-manresa-sonia-sanz-heras-botiga-toc-toc/">https://apugemlapersiana.wordpress.com/2017/07/16/noves-botigues-de-manresa-sonia-sanz-heras-botiga-toc-toc/</a> [Consultat el 26/09/2023]</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— FONT, Aina (19/04/2016). L’Antic escalfa motors per oferir un Sant Jordi farcit de propostes amb continuïtat. <i>NacióManresa.</i> <a href="https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59117/antic-escalfa-motors-oferir-sant-jordi-farcit-propostes-amb-continuitat?rlc=an">https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59117/antic-escalfa-motors-oferir-sant-jordi-farcit-propostes-amb-continuitat?rlc=an</a> [Consultat el 26/09/2023]</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— IGLESIAS, Alba (19/04/2016). L’Antic vol revifar el barri vell a través de l’art, l’esport, la gastronomia i el comerç. <i>Regió7.</i> <a href="https://www.regio7.cat/manresa/2016/04/20/l-antic-vol-revifar-barri-50404834.html">https://www.regio7.cat/manresa/2016/04/20/l-antic-vol-revifar-barri-50404834.html</a> [Consultat el 27/09/2023]</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— OLIVERES, Carmina (19/04/2016). Saba nova per “revitalitzar” el barri antic de Manresa. <i>El Punt Avui. </i><a href="https://www.elpuntavui.cat/societat/article/959916-saba-nova-per-lrevitalitzarr-el-barri-antic-de-manresa.html">https://www.elpuntavui.cat/societat/article/959916-saba-nova-per-lrevitalitzarr-el-barri-antic-de-manresa.html</a> [Consultat el 27/09/2023]</div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 5px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 486px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-7702847903919075372023-08-08T20:28:00.011+02:002023-12-14T15:56:48.291+01:00Antoni Gaudí i la façana de la basílica de la Seu de Manresa<div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVjfY24jxkEbq0eE1nhddfRb5oFvEE62LYF_jAkFnnwBeXKZvh9Lse7WplndQBQuDtwwbnF2TDTjp23MIG8DF5ojiC3cLSQ7yETB6FUZdPIPcSvhPbaKSUfpGJV2ISsnXqAIwMDnCBxcQrCk4a3eOXGPdcBvHMFKGEb0B-xuBEJx1vvCH_2tslQB2X_rN/s1192/revista-ciutat-nc2ba5-juny-de-19261.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Dibuix publicat a la revista CIVTAT del projecte original d’Alexandre Soler i March seguint les directrius d’Antoni Gaudí de construcció de la façana neogòtica. El pinacle del campanar, el baptisteri i el porxo s’acabà duent a terme. Font: CIVTAT nº 5 de juny de 1926" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="1192" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVjfY24jxkEbq0eE1nhddfRb5oFvEE62LYF_jAkFnnwBeXKZvh9Lse7WplndQBQuDtwwbnF2TDTjp23MIG8DF5ojiC3cLSQ7yETB6FUZdPIPcSvhPbaKSUfpGJV2ISsnXqAIwMDnCBxcQrCk4a3eOXGPdcBvHMFKGEb0B-xuBEJx1vvCH_2tslQB2X_rN/w215-h320/revista-ciutat-nc2ba5-juny-de-19261.jpg" title="Dibuix publicat a la revista CIVTAT del projecte original d’Alexandre Soler i March seguint les directrius d’Antoni Gaudí de construcció de la façana neogòtica. El pinacle del campanar, el baptisteri i el porxo s’acabà duent a terme. Font: CIVTAT nº 5 de juny de 1926" width="215" /></a></div><div style="text-align: justify;"><b>Sabies que l’arquitecte Antoni Gaudí va intervenir en la reforma de la façana principal de la Seu?</b></div></b></div></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La seva estada a la ciutat va ser breu. Acompanyat de l'arquitecte <b><a href="https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=85" target="_blank">Alexandre Soler March</a></b>, entre altres, va visitar tot l’edifici detalladament i va tornar a Barcelona. Les observacions que va fer Antoni Gaudí, a partir d’aquesta visita, van obligar Soler i March a fer un projecte nou. El bisbe Torras i Bages va decidir que fos revisat i aprovat per una petita comissió d'experts, entre els quals el mateix bisbe va voler que hi fos Antoni Gaudí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’any 1913 i en el marc de les anomenades festes constantinianes commemoratives del <b>XVI Centenari de l'Edicte de Milà</b>, s'inaugurà el monumental cimbori de la catedral de Barcelona, amb la qual cosa culminava l'obra de construcció de la façana deguda a la munificència <b><a href="https://www.nuvol.com/llibres/els-girona-la-gran-burgesia-catalana-del-segle-xix-52894" target="_blank">de la família Girona</a></b>. Els Girona eren una família que va deixar empremta a tot Catalunya contribuint a transformar el Principat i la seva economia en els prolegòmens i durant la primera revolució industrial. La historiadora <b>Lluïsa Pla</b> reivindica la gran aportació del llinatge, clau en el desenvolupament català, al llibre de recerca <i>Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX</i> (Editorial Mil·lenni), un treball que ha pogut accedir per primera vegada als arxius privats de la família, a més de consultar multitud de documents notarials, entre d'altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un dels participants en la festa era <b>Prudenci Comellas i Sala</b>, un octogenari de la ciutat de Manresa, considerat una de les persones més riques del moment. Comellas estava content i engrescat d'haver participat en aquella trobada. No tant ric segurament com els Girona, es proposà de realitzar quelcom per l'estil a la Seu de Manresa. En aquest brillant article del web <a href="https://historiademanresa.wordpress.com/2015/03/06/la-construccio-de-la-seu-de-principis-del-segle-xx-a-lactualitat/" target="_blank"><i>Història de Manresa</i></a> podeu llegir-ne més. Tot va començar amb la inauguració del cimbori de la Catedral de Barcelona, que posava fi a la construcció de la façana neogòtica empresa l’any 1887 per l’arquitecte <b>Josep Oriol Mestres</b>.</div><div><blockquote style="text-align: justify;"><i>El dia 3 de maig de 1913 s’inaugurà el cimbori de la Catedral de Barcelona, que posava fi a la construcció de la façana neogòtica empresa l’any 1887 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres (pare d’Apel·les Mestres, que ja hem vist implicat en la restauració dels vitralls de finals del segle XIX) inspirada en un dibuix de l’any 1408 del mestre francès Carles Galtés de Ruen. L’obra es pogué dur a terme gràcies a la munificència del banquer i polític barceloní Manuel Girona i Agrafel. A la festa d’inauguració de les obres hi assistí l’octogenari manresà Prudenci Comellas i Sala, considerat l’empresari més ric de la ciutat i que tornà embadalit i engrescat a emular la munificència dels Girona, malgrat la seva fama de gasiu, a la façana principal de la Seu, que igual que la Catedral de Barcelona, restava inacabada des del segle XV. Tal fou l’entusiasme de Prudenci Comellas, que dies després, al carrer de Sant Miquel es trobà amb l’arquitecte Alexandre Soler i March i després d’expressar-li la joia per la inauguració de la façana de la Seu barcelonina li encarregà els plànols d’una nova façana per a la Seu de Manresa. L’encàrrec anava acompanyat amb la promesa d’engrescar en el projecte tots els estaments de la ciutat i de la seva donació inicial de 30.000 duros més un llegat testamentari per a les obres un cop mort, cosa que no podia esdevenir-se massa temps enllà tenint en compte que tenia vuitanta-cinc anys.</i></blockquote><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkNYb6NWlUM5zvKcl2SqpyNZzoLLp7iyPtAxpkNVh4aem6wFL_s791u1pgGOdCjaiN5dgztnJCMr-XAqapP6ONIXkqi3QSVbVT4mkubAgsQSBFpyJyQF2qMNrWjCU2085_dwTf0Slf757Oobav-zxZ-jXSluItd5NKwRdV9-zPwbDNYAyDUYhPCXBu-SWz/s1000/La-Seu.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Fotografia de la façana. (seudemanresa.cat)" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkNYb6NWlUM5zvKcl2SqpyNZzoLLp7iyPtAxpkNVh4aem6wFL_s791u1pgGOdCjaiN5dgztnJCMr-XAqapP6ONIXkqi3QSVbVT4mkubAgsQSBFpyJyQF2qMNrWjCU2085_dwTf0Slf757Oobav-zxZ-jXSluItd5NKwRdV9-zPwbDNYAyDUYhPCXBu-SWz/w247-h164/La-Seu.jpg" title="Fotografia de la façana. (seudemanresa.cat)" width="247" /></a></div>Les obres de la Seu<b> s'iniciaren l'any 1915 </b>amb l'enderroc dels antics pòrtics i la construcció de les parets de la nova façana. El febrer del 1917 es començà a construir la torre del campanar, que fou inaugurada el 23 de gener del 1918. Després de la construcció <b>del baptisteri</b> (inaugurat el 15 de maig de 1921), les obres es paralitzaren i no foren represes <b>fins al 1933</b> (creant un malestar entre els intel·lectuals de Manresa), en plena Segona República. Aleshores es van construir els tres arcs de la gran porxada de la façana, el terrat corresponent, la sala destinada al museu i l'escalinata. Les obres s'inauguraren per la Festa Major del 1934.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El projecte substituïa la porxada antiga per un pòrtic compost per tres arcades, hi afegia un nou baptisteri i coronava el campanar amb una agulla piramidal d'estil neogòtic, que canvià radicalment la fesomia de la basílica. La construcció de la façana duraria pràcticament 20 anys.</div><div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Els panots del passeig de Gràcia: <i>“Tot surt en el gran llibre de la Natura”</i>, Antoni Gaudí</b></div><p></p><p style="text-align: justify;">Al passeig de Gràcia de Barcelona el panot dissenyat per Antoni Gaudí l'any 1904 recrea figures del fons marí. Gaudí buscava <b>la inspiració en els elements que la mateixa natura ofereix a l'ésser humà</b> i va elaborar una forma pròpia i ineludible d'entendre l'arquitectura mitjançant la reproducció d'elements naturals i cercant jugar amb allò que la natura li oferia. Va sustentar part del seu ideari en la llum, el color, la geometria i en superfícies amb materials <b>que evoquen elements que podem trobar a la natura.</b> La genialitat de Gaudí era un reflex de la seva filosofia de vida. La seva passió per la natura el va fer intentar comprendre els seus processos, i sobretot, els seus ritmes, contraris a l'accelerament que es va viure al segle XX i del qual en som conseqüència.</p><p style="text-align: justify;">El mosaic dissenyat per Gaudí expressa la capacitat del seu autor per a la innovació. Destaca la creació d'un senzill paviment monocolor amb format únic i relleus suaus on la llum és l'actor que el fa visible. La combinació d'aquesta peça de paviment texturat i ondulant ens evoca la sinuositat del moviment del món marí amb referència a figures botàniques i animals en relleu: <b>una estrella de mar, un cargol i una alga</b>. La periodista <b>Cristina Sala Roig</b> al portal <i><a href="https://youtu.be/MZsE2HOzHl8" target="_blank">The New Barcelona Post</a></i>, ens ensenya aquest paviment de forma hexagonal inspirat en la natura, que ha esdevingut l'obra no arquitectònica d'Antoni Gaudí més coneguda.</p><p style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="340" src="https://www.youtube.com/embed/MZsE2HOzHl8" title="El panot d'Antoni Gaudí, la seva obra no arquitectònica més popular" width="566"></iframe> </p><p style="text-align: justify;">Alexandre Soler i March, recordava aquest fet en un article a la revista <i><a href="http://www.civtat.cat/documents/facsimils/civtat5/mobile/index.html#p=13" target="_blank">Civtat</a></i>, l'any 1926:</p><div><blockquote style="text-align: justify;"><i>[...] En Gaudí sentia la pruïja de les formes curves i l'empleu de les tres dimensions: amb dificultat, en composar, la seva fantasia s'aturava en una façana, una porta o una reixa planes i rectangulars. Si no hagués estat arquitecte, dintre de les arts plàstiques, hauria triat abans l'escultura que la pintura. Si l'atzar hagués dut a l'exercici de la medicina, hauria estat operador. I, dedicat a les ciències naturals, l'admiraríem com a geòleg especialitzar en els estudis dels grans cataclismes orogènics o en la espeologia.</i></blockquote><div style="text-align: justify;">Bibliografia:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— GALOBART, Josep (2016). <i>La construcció de la Seu: de principis del segle XX a l’actualitat. </i>Història De Manresa.<i> </i><a href="https://historiademanresa.wordpress.com/2015/03/06/la-construccio-de-la-seu-de-principis-del-segle-xx-a-lactualitat/">https://historiademanresa.wordpress.com/2015/03/06/la-construccio-de-la-seu-de-principis-del-segle-xx-a-lactualitat/</a> [Accedit el 04/08/2023]</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— GASOL, Josep Maria (2002). <i>Gaudí i la Seu de Manresa</i>. Revista Dovella, núm. 77, pp. 5-8</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div>— <span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;">SALA, Cristina (2022). <i>El panot d’Antoni Gaudí, la seva obra no arquitectònica més popular. </i></span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;">The New Barcelona Post</span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;">. </span><span style="font-size: 12pt; text-indent: -36pt;"><a href="https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/el-panot-gaudi-la-seva-obra-no-arquitectonica-mes-popular">https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/el-panot-gaudi-la-seva-obra-no-arquitectonica-mes-popular</a>/ [Accedit el 04/08/2023]</span></div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;">Bibliografia web:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— Memoria.cat: <a href="http://www1.memoria.cat/laseu/content/antoni-gaud%C3%AD-i-la-seu" target="_blank">Antoni Gaudí i la Seu</a></div></div></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 201px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 5px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 1098px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 138px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 5px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 823px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-33945006452792372802023-07-27T17:35:00.004+02:002023-07-27T17:42:17.743+02:00El "joc de la pilota" de l'hospital de Sant Andreu: un joc lucratiu<p style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2x_t-mtYQ3NLrRqz6VQk6O5HEgULwrpD5vpKXLvetvs3_hdwHpiYzI1M0U_cAkvCAMJ0FxE3XAw8HROLhwETyopf2ikwkTIwnK43F5a2hYILOdSyjYmWPWcnGCX_SbqVpCyu__PcTJsv3jCprUk3OGT7NTB8WhgaIF5q0Ku1voZkStMgb1NwnKRMUVOoX/s600/French_Jeu_de_Paume_in_the_17th_century.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Joc de la pilota al segle XVII ("Le Jeu royal de la paume" de Charles Hulpeau)." border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="600" data-original-width="370" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2x_t-mtYQ3NLrRqz6VQk6O5HEgULwrpD5vpKXLvetvs3_hdwHpiYzI1M0U_cAkvCAMJ0FxE3XAw8HROLhwETyopf2ikwkTIwnK43F5a2hYILOdSyjYmWPWcnGCX_SbqVpCyu__PcTJsv3jCprUk3OGT7NTB8WhgaIF5q0Ku1voZkStMgb1NwnKRMUVOoX/w191-h310/French_Jeu_de_Paume_in_the_17th_century.jpg" title="Joc de la pilota al segle XVII ("Le Jeu royal de la paume" de Charles Hulpeau)." width="191" /></a></b></div><b>Com es finançava un hospital al segle XVIII?</b><p></p><p style="text-align: justify;">A mitjan segle XVIII els administradors de l'<a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2014/11/lantic-hospital-de-sant-andreu.html" target="_blank">Hospital de Sant Andreu</a> (antic hospital major) van tenir una idea per recollir diners, crear un joc de frontó, <b><a href="https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/quines-eren-les-regles-del-joc-de-la-pilota-frances_200829_102.html" target="_blank">un joc de la pilota</a></b>, en un solar situat vora de la muralla que anava <b>del portal de Sobrerroca al portal del Planeta</b> i que avui en dia és de sobres conegut, gràcies a la nomenclatura de la ciutat: <i>carrer Joc de la Pilota</i>.</p><p style="text-align: justify;">Els jocs de pilota, eren els més populars al segle XVIII. Les fonts sobre aquesta afició és una sol·licitud dels administradors de l'Hospital de Sant Andreu que van presentar <b>el 23 de juny de 1752</b>, on demanen permís per instal·lar el joc de la pilota per recollir diners. La petició va ser acceptada i el corregidor va atorgar la llicència, afegint, que si es demanava un altre permís d'aquest joc els administradors de l'hospital de Sant Andreu, tindrien també el dret d'encarregar-se de la seva explotació.</p><p style="text-align: justify;">Obtinguda aquesta llicència, els responsables de l'hospital van arrendar, al preu de dos sous anuals el lloguer, uns terrenys situats a l'actual carrer Joc de la Pilota i hi van aixecar les parets i els tancats corresponents que delimitaven els diversos patis. Un cop realitzades aquestes construccions, els administradors van arrendar la gestió del joc a particulars a canvi <b>d'un lloguer de 60 lliures</b>, que els va proporcionar un gran benefici net que servia per ajudar a pal·liar les necessitats del centre hospitalari de Sant Andreu.</p><p style="text-align: justify;">L'any 1803, l'arrendatari del joc de la pilota, el manresà <b>Manuel Terrades</b>, va demanar permís als administradors per ampliar l'oferta lúdica i la possibilitat d'augmentar els beneficis econòmics amb la instal·lació d'un billar. La sol·licitud va ser acceptada i el 1805 es té constància documental que hi havia una mesa de billar a les instal·lacions. El 1833, es fan obres per instal·lar teulades als patis.</p><p style="text-align: justify;"><b>El final del joc de la pilota</b></p><p style="text-align: justify;">No s'han trobat documents explícits on se cessi l'activitat del joc. La darrera notícia que es té d'aquest espai de joc és <b>de l'any 1867</b>, quan el propietari del terreny en va reclamar l'ús en compliment d'una clàusula del contracte d'arrendament pel qual si el joc de la pilota romandria tancat durant més de 10 anys, el propietari o els hereus en recuperarien el seu ús.</p><p style="text-align: justify;">Bibliografia:</p><div style="text-align: justify;">— SARRET i ARBÓS, Joaquim. (1910), <i>Història de Manresa.</i> Manresa: Impremta Sant Josep</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— TORRAS, Marc. (2010), <i>Un hospital de 750 anys. Hospital de Sant Andreu de Manresa (1260-2010).</i> Manresa: Fundació Sociosanitària de Manresa</div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 195px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-55713430583472502772023-06-30T20:38:00.000+02:002023-06-30T20:38:11.124+02:00Els gegants i el carrer Àngel Guimerà<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGir8OkfIjFdFuqUt_evC3EYqkp0_kHUXrOcU6swp--_X1U2fZUe3QY8zkMfVjJBGEyW_viPdVI9Lv09p9ygMJidoYxd71izKEDmzdvXKYIWZapR86d5fuurNYudl_Nj1ayT-qfD1zSMWij-TCTk4RR_Bis81YuaMNd-GkqaGQMhYIre6zQc0mysWssG_H/s895/ACBG_747854_382,0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="895" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGir8OkfIjFdFuqUt_evC3EYqkp0_kHUXrOcU6swp--_X1U2fZUe3QY8zkMfVjJBGEyW_viPdVI9Lv09p9ygMJidoYxd71izKEDmzdvXKYIWZapR86d5fuurNYudl_Nj1ayT-qfD1zSMWij-TCTk4RR_Bis81YuaMNd-GkqaGQMhYIre6zQc0mysWssG_H/s320/ACBG_747854_382,0001.jpg" width="320" /></a></div><br />Comitiva dels gegants participants en els actes de la festa de presentació de la Pubilla, nou gegant de la ciutat. La desfilada al seu pas per la plaça de Sant Domènec i l'inici del carrer Guimerà. En primer terme, els gegants vells de Berga, seguits dels gegants nous de Berga i de la geganta de Manresa. Data: 21-10-1951. Fotografia original: Francitorra.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.</span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-86848675573926943022023-05-29T19:27:00.002+02:002023-05-29T19:27:27.635+02:00La festa del peix de 1911<div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj03AkKbSiz8t2XnFJ6Jfj4zJNh-Q6TIOLIhNPrUWdiuf9LIaVG69cBkASqkqYOdHo2iLS0LTCC3i7le1ILLsggE9K_MQCW-lm_CpkSkgj1Ou9LbDBHeo6c7EI67O8IqTqBFDGZrVZ5Xzgkjcgv24XEwr85yH-xvo2oXcWZxv5WbTtGWQd95AyXm4ddUg/s822/ANC_144792_145484.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)." border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="519" data-original-width="822" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj03AkKbSiz8t2XnFJ6Jfj4zJNh-Q6TIOLIhNPrUWdiuf9LIaVG69cBkASqkqYOdHo2iLS0LTCC3i7le1ILLsggE9K_MQCW-lm_CpkSkgj1Ou9LbDBHeo6c7EI67O8IqTqBFDGZrVZ5Xzgkjcgv24XEwr85yH-xvo2oXcWZxv5WbTtGWQd95AyXm4ddUg/w248-h156/ANC_144792_145484.jpg" title="Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)." width="248" /></a></div>Quan el riu era oci</b></div></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 25 de maig <b>de l'any 1911</b> es va celebrar a la ciutat de Manresa la primera <b>Festa del Peix</b>. Aquesta era una festivitat que s'havia celebrat un any abans en altres viles i ciutats catalanes, com <a href="https://www.girona.cat/sgdap/docs/j2xvhungratacos-trib-text.pdf" target="_blank">Banyoles</a>, amb un notori èxit de participació. La festa en qüestió, consistia en exposicions sobre tot allò que tenia relació amb el món de la pesca i els peixos, i en especial, en un gran llançament d'aquests per repoblar el riu Cardener. La festa era similar a la <i>Festa de l'Arbre</i> instaurada també en aquesta època i simbolitzava l'interès de les primeres societats industrialitzades amb la natura de l'entorn. La Societat de Caça i Pesca Legal de Manresa i l'Ajuntament van col·laborar per organitzar per primera ocasió a Manresa la festa, sota l'impuls de la<b> Junta Municipal de Ciències Naturals de Barcelona</b>. Com a preludi d'aquesta festa es va organitzar una exposició de piscicultura i pesca a l'antic col·legi de Sant Ignasi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTcgMQyIe5kzv2t5jQE7xnQjFcnOpBtCwjNmD0YwbIxdSLr_jNG83j3WQNrvLVyDWoN59DWDgDIKZGZJmbL2C3o1pNJAj3xZc_j4rIJ5J-oWDc_9xGfd2aBfbzbzeYMG0PnJXPC1VzrRQxWqEjGIKWLByJwDZ-4Pnivtw01l18dkrmExEzcda_Y23Miw/s842/ANC_144793_354478,0001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)." border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="555" data-original-width="842" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTcgMQyIe5kzv2t5jQE7xnQjFcnOpBtCwjNmD0YwbIxdSLr_jNG83j3WQNrvLVyDWoN59DWDgDIKZGZJmbL2C3o1pNJAj3xZc_j4rIJ5J-oWDc_9xGfd2aBfbzbzeYMG0PnJXPC1VzrRQxWqEjGIKWLByJwDZ-4Pnivtw01l18dkrmExEzcda_Y23Miw/w260-h171/ANC_144793_354478,0001.jpg" title="Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)." width="260" /></a></div>La festa es va celebrar amb l'assistència de nens i nenes <b>de les escoles de Manresa</b>, autoritats i un gran nombre de públic que no va dubtar a ocupar les dues ribes del Cardener, concretament del tram del camí de Sant Pau (davant la fàbrica de cal Fabrés) i la carretera de Manresa a Esparreguera. Durant la jornada es van tirar a l'aigua <b>vint espècies diferents de peixos</b>, entre les quals destaca el peix gat, el salmó de Califòrnia, la truita, el peix sol, la carpa, l'anguila, la tenca, la bresca i el gardí, entre altres. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els infants i els membres de la Societat de Caça i Pesca van llançar<b> un total de 100.000 peixos</b> que estaven col·locats dins de cinc caixes metàl·liques i vint bidons, així com els peixos que portaven els infants també a les peixeres. La festa acabaria amb un castell de focs a l'estil japonès i amb els músics interpretant l'<i>Himne del Peix</i>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Festa del Peix va ser una celebració de caràcter festiu creada a principis del segle XX pel veterinari <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Darder_i_Llimona" target="_blank">Francesc Darder i Llimona</a> amb la intenció de repoblar diferents rius i estanys de Catalunya.</div><div style="text-align: justify;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoaEIgOYqdiCEqc5U2KcDGxpox1jJgDQQvUPRUjVHRn82l0hvIS4ibb-q0ldIG_h-P3dfZsLXPLfE0j_e0D4lCinRNW02O76fsc5FSOkn2NDi5vfFCNtV54hPu81MWlVwleRxJeRyE3eAg5zBO6AdaFVF2az7XJYcWIRa-BM9EebDA8U_-51hLwOKvyg/s600/photo_fish_1911.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="600" data-original-width="397" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoaEIgOYqdiCEqc5U2KcDGxpox1jJgDQQvUPRUjVHRn82l0hvIS4ibb-q0ldIG_h-P3dfZsLXPLfE0j_e0D4lCinRNW02O76fsc5FSOkn2NDi5vfFCNtV54hPu81MWlVwleRxJeRyE3eAg5zBO6AdaFVF2az7XJYcWIRa-BM9EebDA8U_-51hLwOKvyg/s320/photo_fish_1911.jpg" width="212" /></a></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Boles de vidre que portaven els infants durant la festa, que feien de peixera. A la fotografia superior es pot observar al nen que apareix a la dreta. Font: Anna Comas</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bibliografia: </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- COMAS, Francesc (2009). <i>Història de Manresa. </i>Manresa: Zenobita</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- COMAS, Francesc (2023). <i>Manresa mira el riu. </i>Manresa: Zenobita</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- GARCÍA, Gal·la (2001). <i>l'Abans. Recull gràfic 1876-1965.</i> El Papiol: Efadós</div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 11px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 528px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-44753740123381111722023-04-29T18:16:00.003+02:002023-04-29T18:22:07.218+02:00La Seu a vista d'ocell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiej_T7n88qeku7-RPj9ZCC8vGQW41iOA6pg0agK1pU2AhfAoy8Re3T4ewxlI0dElaKLNzPEBwhpj1N6UKqm8UHo9Cyh1TWb0VK4VieiuhSIRzmKmxbfIuC3oh_RquudDGE6PBlVED274Gs-RFRTnl6LbG0RSfokHAbC_8fIZ7_dAxPR-swQVgBBga3nQ/s2000/ACBG_1224706_030011330001983,0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Ref: ACBG30-113-N-1983" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="1559" data-original-width="2000" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiej_T7n88qeku7-RPj9ZCC8vGQW41iOA6pg0agK1pU2AhfAoy8Re3T4ewxlI0dElaKLNzPEBwhpj1N6UKqm8UHo9Cyh1TWb0VK4VieiuhSIRzmKmxbfIuC3oh_RquudDGE6PBlVED274Gs-RFRTnl6LbG0RSfokHAbC_8fIZ7_dAxPR-swQVgBBga3nQ/w320-h249/ACBG_1224706_030011330001983,0001.jpg" title="Ref: ACBG30-113-N-1983" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Fotografia aèria del nucli urbà de Manresa. En primer terme, l'església de la Seu, el passeig del Riu, el riu Cardener i el Pont Vell i la fàbrica del Pont Vell. Al seu damunt hi ha la Cova de sant Ignasi i, més enllà, el convent de Santa Clara. Data: [1976-1977]</div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.</span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-82242554837728165702023-03-22T10:33:00.003+01:002023-03-30T11:19:13.126+02:00Els jocs a la Manresa medieval<p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both;"><b><b style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO61OZGeJw7gs9Sn0k-bPHASFFZvXuozkwagP1PmO9U7p63lyek3LvzvGD2qEfrFepmEouSGuSPy-aINzf-ifcX6JBVFcNAI_Q4hXo6F95P2N5mElkIeYAXueJu62ppfU3kHQ42sWrYiYBP4q4HYOFX97cB6FAFpX3EGbXCmFaR1rFHV1hj0r6s1x2mw/s631/Grande-acedrex.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Il·lustració del joc al Llibre dels jocs d'Alfons X. Llicència Creative Commons" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="631" data-original-width="441" height="322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO61OZGeJw7gs9Sn0k-bPHASFFZvXuozkwagP1PmO9U7p63lyek3LvzvGD2qEfrFepmEouSGuSPy-aINzf-ifcX6JBVFcNAI_Q4hXo6F95P2N5mElkIeYAXueJu62ppfU3kHQ42sWrYiYBP4q4HYOFX97cB6FAFpX3EGbXCmFaR1rFHV1hj0r6s1x2mw/w225-h322/Grande-acedrex.jpg" title="Il·lustració del joc al Llibre dels jocs d'Alfons X. Llicència Creative Commons" width="225" /></a></div></b></b><div style="text-align: justify;"><b>La legislació dels jocs al segle XV: el tafurer i les partides “clandestines”</b></div></div><p></p><p style="text-align: justify;">L'edat mitjana és una època on l'entreteniment era força rústic. La gent s'havia de conformar amb històries d'èpica medieval dels llibres o que explicaven els trobadors a la plaça del poble. També hi havia jocs per gaudir entre amics. La majoria eren antecessors de jocs moderns que ara formen part de la cultura popular. Gràcies al treball de l'historiador navassenc <a href="https://lleida.academia.edu/Adri%C3%A0MasCraviotto" target="_blank">Adrià Mas Craviotto</a>, sabem que al segle XV els jocs que més agradaven a Manresa<b> eren els daus i les cartes</b>. Les primeres ordinacions que es van promulgar contra el joc són de Sant Vicent Ferrer l'any 1409. A la ciutat de Manresa s'arribaria a prohibir la fabricació, venda i revenda de daus i cartes (naips), tal com es recull en una ordenació de l'any 1421.</p><p style="text-align: justify;">Els daus, les cartes i el joc de «dossets» van ser els primers que va prohibir la ciutat de Manresa. Aquests jocs on s'apostaven diners i sovint s'acabaven perdent de forma ràpida, provocaven problemes i conflictes de tota mena. El joc sempre ha estat una diversió, i un bon al·licient per allunyar les persones de la política, els negocis, la religió i sobretot, del poder. Altres jocs, en canvi, si van ser acceptats, i es permetien fer apostes però mai de més <b>de quatre diners per jugador</b>. Aquests jocs eren les ballestes (jocs de destresa física i punteria) i els escacs.</p><p style="text-align: justify;">El 23 de desembre de 1416, els consellers de Manresa van atorgar una llicència per tal que des d'aquell dia i fins a la Quaresma de l'any vinent, tothom qui volgués jugar a daus, podia fer-ho sense restriccions a la cuireteria de la ciutat, que estava a la Plana de Sant Miquel i en altres llocs de la ciutat on es jugava per les dates nadalenques. Quan arribava Nadal, les restriccions al joc <b>eren més toves</b>. El 1421 fou una data important. Es van promulgar ordenacions<b> contra l'adulteri, la blasfèmia, renegar de Déu (i els sants) i també contra el joc</b>. En aquestes ordenacions es perseguia el joc de forma més punyent, ja que prohibia el joc en espais públics i també de forma clandestina amb penes de fins a deu sous. Altrament, es posava el punt d'atenció amb tot el que provocava el joc, sobretot a les persones que feien els ulls grossos i permetien que es practiqués <b>el joc de forma clandestina</b>. </p><p style="text-align: justify;">Igualment, es van aplicar penes dures, a persones que jugaven o organitzaven partides de forma clandestina. Aquestes persones es coneixien amb el nom de <b>tafurers</b>. El tafurer o tafurera era la persona que jugava de forma “professional” i sovint obtenia beneficis amb maniobres fraudulentes. L'espai on es jugava es deia <b>tafureria</b>. Els càstigs pecuniaris contra els tafurers eren més alts. El 1440 s'ordenava que cap persona no gosés jugar a cap joc, excepte a les cartes, la pilota, als escacs, les bitlles o la ballesta en llocs on se solia jugar, sota la pena de cinc sous, dels quals la meitat anirien a la Seu i l'altra meitat al <a href="https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NDMyMTQ3NQ%3D%3D" target="_blank">mostassaf</a> de la ciutat. </p><p style="text-align: justify;">Per acabar, destacaríem que quan hi havia sequeres fortes a la ciutat de Manresa, com la de 1427 i 1456, el Consell de la ciutat prohibia directament el joc, amb l'objectiu de «mitigando et placando iram Deum». El joc era mal vist a ulls de l'església i les temporades on la pluja escassejava el joc era el primer a rebre per ser impúdic i viciós. </p><p style="text-align: justify;">Bibliografia:</p><div style="text-align: justify;">— MAS CRAVIOTTO, Adrià (2022). «Daus, tafurers, alcavots i prostitutes. La persecució de les pràctiques immorals a Manresa durant el segle XV» a <i>Miscel·lània d’Estudis Bagencs. Bagencs. De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652)</i>. Miscel·lània d’Estudis Bagencs núm. 14. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.</div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 88px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-83199179837199776652023-02-28T17:02:00.007+01:002023-02-28T17:02:41.996+01:00La confraria de Minverva<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsYn1_zQ20k9ecmKCQ08Q9-YX63xWfoA0iAB6qf3YNA_pGfFGZNziDQ9yNefCLkEctAsGsEdRkGAGRXpPcNPYQteLvg13et09W34MHjY3MrwzI8cTOhk7RkhSbzz9pbzSmZEQTnGWRcjaEq5ILI5OZpoHhp8tt-uf5vhJmQu8GZEG3NVJe-9zbPAU_g/s1024/doc_ACBG_2313607_19,0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Ref: ACBG30-180-T2-19" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="1024" data-original-width="703" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsYn1_zQ20k9ecmKCQ08Q9-YX63xWfoA0iAB6qf3YNA_pGfFGZNziDQ9yNefCLkEctAsGsEdRkGAGRXpPcNPYQteLvg13et09W34MHjY3MrwzI8cTOhk7RkhSbzz9pbzSmZEQTnGWRcjaEq5ILI5OZpoHhp8tt-uf5vhJmQu8GZEG3NVJe-9zbPAU_g/w220-h320/doc_ACBG_2313607_19,0001.jpg" title="Ref: ACBG30-180-T2-19" width="220" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Cartell imprès per a anunciar els actes de l'octavari de la confraria de la Minerva, que se celebren a la Seu de Manresa. Hi ha espais reservats en blanc per a posar la data de celebració i el nom del predicador. Imprès a la Impremta de Sant Josep, de Manresa. Data: [1900-1920]</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-180 / Confraria de Minerva</span></div><p></p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-18374973490254438562023-01-15T18:43:00.004+01:002023-03-22T10:35:43.502+01:00L'última estocada de la pesta del segle XIV<div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiafxDnZVBZLJsIYrNGXmx2ittj-BK42j0m9VhsYHGzmmNgUeL-wqulr0zsoKawOlXb2aRNNb3ELPnUseF4RgDzaIXV7h6cdIwwdeiTPE3OP3a6csNExDMILMw4OQdANFVXgNoUkSikNvDLXTq9tgAEJp6sJJWLD0q-lEjndid2LwKO4VznlQe4A7Zk8Q/s480/pesta_negra_1347_4a.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Crema de jueus, acusats de l'enverinament premeditat de pous i fonts. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350. Viquipèdia." border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="293" data-original-width="480" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiafxDnZVBZLJsIYrNGXmx2ittj-BK42j0m9VhsYHGzmmNgUeL-wqulr0zsoKawOlXb2aRNNb3ELPnUseF4RgDzaIXV7h6cdIwwdeiTPE3OP3a6csNExDMILMw4OQdANFVXgNoUkSikNvDLXTq9tgAEJp6sJJWLD0q-lEjndid2LwKO4VznlQe4A7Zk8Q/w250-h152/pesta_negra_1347_4a.png" title="Crema de jueus, acusats de l'enverinament premeditat de pous i fonts. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350. Viquipèdia." width="250" /></a></div>Un <i>segle d'or</i> no gaire daurat</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El Centre d’Estudis del Bages, una entitat cultural creada el 1979 per preservar i difondre el patrimoni del Bages, va publicar el passat mes de desembre la <a href="https://cebages.org/miscel%c2%b7lania/" style="font-weight: bold;" target="_blank">14a Miscel·lània d'Estudis Bagencs</a>, en la qual s’agrupen els treballs de diferents autors relacionats amb l’època en què va viure i va tenir una influència directa <b>Ignasi de Loiola</b>, des de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) fins a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Precisament, la Miscel·lània porta per títol <i>“De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652)”</i>, i recull un conjunt de 20 articles dels segles XV, XVI i la primera meitat del XVII. A través d’aquests, es pretén omplir alguns dels buits històrics que hi havia d’aquest període, així com ampliar i aprofundir, a través d’algunes aportacions inèdites i novadores, en l’estudi de la comarca del Bages i Manresa durant els segles baix-medievals i els primers segles moderns.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquesta entrada ens aturarem a parlar d'un dels capítols d'aquesta miscel·lània, concretament el que firma l'historiador navassenc <b><a href="https://lleida.academia.edu/Adri%C3%A0MasCraviotto" target="_blank">Adrià Mas Craviotto</a></b>, que porta per títol: <i>Daus, tafurers, alcavots i prostitutes. La persecució de les pràctiques «immorals» a Manresa durant el segle XV.</i> Precisament en llur capítol destacarem la part on s'explica el darrer brot <b>de la Pesta Negra</b> que va assolir la ciutat de Manresa al segle XIV. Sempre s’ha dit que la pesta s’expandia <b>a través de les rates </b>que arribaven als vaixells. Però estudis recents apunten al contagi a través dels humans, a més dels animals. En tot cas, no tenia cura i un cop n’apareixien els primers símptomes, la majoria d’infectats morien en el termini de quatre a set dies. La majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en la <i>Ira Dei</i>, la ira de Déu, atribuint la plaga a un merescut càstig diví. Sovint les acusacions envers els jueus, s'afirmava que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts, ja eren suficients per <b>desfermar la histèria col·lectiva</b> i oferir una explicació antisemita aquest fenomen devastador. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els calls de Barcelona, Cervera, Tàrrega i d'altres de tot Europa. El Papa Climent VI va arribar a firmar <b>una butlla on negava la culpabilitat jueva</b> alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin, prop de la cort papal d'Avinyó.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>El rei Martí I i les súpliques manresanes</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'últim brot de pesta a la ciutat de Manresa del que es té constància documental <b>es va produir l'any 1397</b>. La dada referent a aquest episodi prové d'un document en el qual es descriu la situació paupèrrima de la ciutat i els efectes devastadors que l'epidèmia va provocar a Manresa. <b>El document té data del 29 de juliol</b>. Durant aquest fatídic dia, el Consell Municipal de Manresa va decidir enviar a <b>Bernat Amargós</b> com a síndic i procurador per informar el <b>rei Martí I</b> de la difícil situació que estava patint la ciutat de Manresa. Suplicava en nom del consell la redempció de la host ciutadana que el monarca volia enviar contra el vescomtat de Castellbò. Els motius eren més que evidents, la pèrdua constant d'habitants de l'urbs. La ciutat perdia població i els supervivents a la pesta emigraven amb les seves famílies cap a zones suposadament més segures i on la fiscalitat fos més laxa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La ciutat de Manresa entrava al segle XV amb <b>una crisi demogràfica galopant</b>. Dels 2.000 focs fiscals abans de la Pesta Negra (1348-1349) va passar als 839 l'any 1382, i a 602 caps l'any 1411. La Pesta Negra de 1348 <b>va tenir sis brots</b> durant la segona meitat del segle XIV, que van afectar greument la ciutat. De fet, mai <b>es va poder recuperar d'aquestes embranzides mortals</b>. L'endeutament municipal, la mortaldat i l'èxode dels supervivents va acabar per destrossar la ciutat. Aquests episodis de mort i pestilència, cal afegir d'altres com la carestia de productes bàsics, l'augment de preus i sobretot la fam —en especial dels cereals— que afectaria de forma punyent durant <a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2021/03/la-crisi-del-blat-la-policia-del-pa-de.html" target="_blank">els anys 1374, 1375 i 1376</a>. Les mesures del consell per aturar aquestes catàstrofes foren des de l'exempció fiscal fins a l'enfranquiment de certs individus notables de la ciutat per evitar que emigressin.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bibliografia:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— DIVERSOS AUTORS (MAS CRAVIOTTO, Adrià) coord. <i>Miscel·lània d’Estudis Bagencs. Bagencs. De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652).</i> Miscel·lània d’Estudis Bagencs núm. 14, ed. Centre d’Estudis del Bages, 2022</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— MAS CRAVIOTTO, Adrià (2023) "«Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV", Ab Origine Magazine, 81 (febrer) [en línia].</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— TORRAS, Marc (1994). <i>Aproximació a la crisi del segle XV a Manresa a través dels llibres dels manifests.</i> Tesi doctoral: Universitat de Barcelona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— TORRAS, Marc (1996). <i>La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests.</i> Manresa: Angle.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El segle d'or manresà a debat: </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">— Adrià Mas Craviotto: «Hauríem de començar a desmitificar el XIV com el segle d’or de la ciutat de Manresa». Llegir entrevista: <a href="https://cebages.org/adria-mas-craviotto-hauriem-de-comencar-a-desmitificar-el-xiv-com-el-segle-dor-de-la-ciutat-de-manresa/" target="_blank">aquí</a></div><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 170px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-46306874344100380072022-12-31T09:00:00.003+01:002023-01-02T13:23:07.509+01:00Una baixada amb molta història<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtCkopDEVdOcQ29D5Aof7cDJ9y6UUodcmb8OdKda_-n5qlff_PfWBuIZ7fQf9XvHYDZSs0mwcr8O8-Divl1POUwSwgFA06t1tx7o3YTz9oym35Rdjf8s3QPvSti5-4bkNpitDixBGN608_yCZ179aKeqNgbpv2Wh0Wi0gOTRiPJvFP7PI-an55gLKZJQ/s3369/ACBG_1224717_030011330001994,0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Ref: ACBG30-113-N-1994" border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="3369" data-original-width="2263" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtCkopDEVdOcQ29D5Aof7cDJ9y6UUodcmb8OdKda_-n5qlff_PfWBuIZ7fQf9XvHYDZSs0mwcr8O8-Divl1POUwSwgFA06t1tx7o3YTz9oym35Rdjf8s3QPvSti5-4bkNpitDixBGN608_yCZ179aKeqNgbpv2Wh0Wi0gOTRiPJvFP7PI-an55gLKZJQ/w215-h320/ACBG_1224717_030011330001994,0001.jpg" title="Ref: ACBG30-113-N-1994" width="215" /></a></div><br /><div style="text-align: center;">Fotografia de la <b>Baixada dels Drets</b> de l'any 1962, de Manresa, vista des de la plaça de Sant Ignasi. A dalt de tot es veu l'inici el carrer del Joc de la Pilota. La fotografia original és d'Enric Villaplana Vargas, fotògraf oficial de l'Ajuntament de Manresa.</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: small; text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: x-small; text-align: left;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113. Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages</span></div><p></p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-18343289692073827772022-11-30T08:00:00.002+01:002022-12-01T11:39:58.118+01:00Quan els cotxes passaven per Crist Rei<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a class="hoverZoomLink" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG5fyBz8EMNLYnnGDF2KoQvhkngESbF0vlh-Jv2zM1W-HpKs9Hg0rYvT-SjEb4FFLxJ8I6bWLSj7g33x1-b_1-rLX9GE1d6ncKE8bRsmiEfrd77KSQuwM9zqC7Mu-7xVAInm3SraFbNti8dm_H50K_MVrJHn5tjIrTMOsiDB0DV5urWwtqXaDG5XTjOw/s1100/ACBG_1234189_030029630000058,0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="hoverZoomLink" data-original-height="1100" data-original-width="735" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG5fyBz8EMNLYnnGDF2KoQvhkngESbF0vlh-Jv2zM1W-HpKs9Hg0rYvT-SjEb4FFLxJ8I6bWLSj7g33x1-b_1-rLX9GE1d6ncKE8bRsmiEfrd77KSQuwM9zqC7Mu-7xVAInm3SraFbNti8dm_H50K_MVrJHn5tjIrTMOsiDB0DV5urWwtqXaDG5XTjOw/s320/ACBG_1234189_030029630000058,0001.jpg" width="214" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Fotografia del segon tram del passeig de Pere III, de Manresa, feta des de davant de l'església de Crist Rei. Encara es pot veure la intersecció per on circulaven els cotxes que anaven en direcció Carrer Àngel Guimerà o volien donar el canvi de sentit. Data: 14/04/1991</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-296 / Vicenç Pachés i Molla</span></div><p></p><div id="hzViewer" style="background: none; cursor: pointer; display: none; height: auto; left: 240px; line-height: 0px; opacity: 1; overflow: hidden; padding: 10px 5px; pointer-events: none; position: absolute; top: 5px; visibility: visible; width: auto; z-index: 2147483647;"></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-10478962898920359712022-10-31T08:00:00.001+01:002022-11-02T11:03:36.430+01:00Censos, números i carrers. Per què tenim numeració senar i parell?<p><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5rHimRVvw_ZzaZaN4_F6GYIyV6ZXbmIpzBR45897wI7PdTKjZ4-g5L2UdnvmxNYdVts6IdwOgiK20XvrTv8m0SGo5zU9b-oTo9AyQqPl3Rdn6acvB3OoCLccG_t1HuNyZTc-EJz6rszAfr5Za820xezeI8UqQi20g1bwsSITaZTGrW1DGoVcnPCo6hw/s1400/Carrer.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Rètol del carrer Camps i Fabrés (2009). Fotografia: Jordi Bonvehí" border="0" data-original-height="1031" data-original-width="1400" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5rHimRVvw_ZzaZaN4_F6GYIyV6ZXbmIpzBR45897wI7PdTKjZ4-g5L2UdnvmxNYdVts6IdwOgiK20XvrTv8m0SGo5zU9b-oTo9AyQqPl3Rdn6acvB3OoCLccG_t1HuNyZTc-EJz6rszAfr5Za820xezeI8UqQi20g1bwsSITaZTGrW1DGoVcnPCo6hw/w239-h176/Carrer.JPG" title="Rètol del carrer Camps i Fabrés (2009). Fotografia: Jordi Bonvehí" width="239" /></a></b></div><b>El padró de la ciutat de Manresa</b><p></p><p style="text-align: justify;">L'any 1867 Manresa va estrenar un nou cens municipal. L'últim cens que s'havia fet era de fa 10 anys, tot i que el reglament establert obligava els municipis a fer-lo anualment. El reglament en qüestió, <b>era un reglament policial de 1822</b> que establia a marcar els carrers i places, i també numerar les cases i places. El número de cada casa era el “número de policia”. Aquesta obligació mai fou portada de manera regulada i molts consistoris només l'aplicaven en funció dels tributs a cobrar, o per ordre del govern de Madrid. Aquest caos administratiu es va resoldre amb una Reial Ordre del 31 de desembre de 1858, on s'obligava a tots els ajuntaments a portar a terme una acció que resolgués de manera directa aquest desordre administratiu.</p><p style="text-align: justify;">La nova ordre pretenia harmonitzar un nomenclàtor general per tot l'estat i ordenava als alcaldes que en termini de 60 dies havien de retolar tots els carrers, carreteres, places i avingudes i fixar la numeració de tots els immobles. Es va determinar <b>una numeració fixa, senar (esquerra) i un parell (dreta)</b>. L'inici de la numeració es fixaria<b> sortint del centre de la ciutat cap a l'exterior</b>, en els carrers transversals des de la cruïlla més ampla cap a la més estreta, i en el cas de les cases desapariades, des de l'Ajuntament, en els sectors delimitats pels quatre eixos cardinals. Un cop acabada la relació completa del nomenclàtor i números, s'havia d'enviar al govern central.</p><p style="text-align: justify;">Finalment, més endavant, es publicava una altra Reial Ordre de 24 de febrer de 1860 en què s'obliga a <b>mantenir actualitzat el registre del nomenclàtor</b> de les localitats i la numeració de tots els edificis existents, fossin habitacles, de producció i també oficials. Un altre punt important és l'obligatorietat <b>de retolar les entrades dels pobles</b> pels diferents camins d'entrada que hi menaven. La revisió del nomenclàtor es faria cada cinc anys, de la mateixa manera que el cens de la població local.</p><p style="text-align: justify;"><b>Qui faria els cartells de la ciutat?</b></p><p style="text-align: justify;">L'any 1861 l'Ajuntament de Manresa va publicar <b>un concurs públic</b> per la fabricació i subministrament de les plaques dels carrers que s'havien d'entregar al consistori i un altre per a la col·locació d'aquestes plaques amb la numeració dels edificis de la ciutat que l'Ajuntament subministra. El plec tècnic o de bases d'aquest concurs porta la data del 26 d'abril de 1861. La subhasta es faria dos dies més tard. El preu de sortida era d'un ral (25 cèntims) per placa instal·lada.</p><p style="text-align: justify;">L'afortunada seria l'empresa d'Hostafrancs denominada “La Porcelana”.</p><p style="text-align: justify;">Bibliografia:</p><p style="text-align: justify;">- VILA-MASANA, Joan (2022). <span style="background-color: white; color: #545454; font-family: Georgia, Utopia, "Palatino Linotype", Palatino, serif; font-size: 15.4px;">«</span>El padró de Manresa de 1867<span style="background-color: white; color: #545454; font-family: Georgia, Utopia, "Palatino Linotype", Palatino, serif; font-size: 15.4px;">»</span>. <i>Dovella</i>, Núm. 134, pp.22-23</p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-39411665409130074172022-09-27T18:07:00.010+02:002022-10-05T18:41:41.954+02:00La tornada a la Seu del frontal florentí restaurat<div style="text-align: justify;"><b><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBuUSX-7Id2W6JQK744KaTnAf6tcaRnsxuDUVixCXkoFWSBDJZRwsZZ0USBIGD_aXyKK-GDNyP1DxXmIrSWQ82xG-dVANciZeYXNpC_-jL72HKoeWFNDCcU6YYZh2TjLfOuhuGq_YwlwhZsHcOm1IpC_aEQ9jM6PLfI7BbDX1cwuq1MlJmyGzfziz17Q/s768/frontal.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Frontal florentí de la Seu de Manresa. Fotografia: seudemanresa.cat" border="0" data-original-height="575" data-original-width="768" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBuUSX-7Id2W6JQK744KaTnAf6tcaRnsxuDUVixCXkoFWSBDJZRwsZZ0USBIGD_aXyKK-GDNyP1DxXmIrSWQ82xG-dVANciZeYXNpC_-jL72HKoeWFNDCcU6YYZh2TjLfOuhuGq_YwlwhZsHcOm1IpC_aEQ9jM6PLfI7BbDX1cwuq1MlJmyGzfziz17Q/w227-h171/frontal.jpg" title="Frontal florentí de la Seu de Manresa. Fotografia: seudemanresa.cat" width="227" /></a></div>Una joia del gòtic a la vista de tots</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A la Seu de Manresa ja està tot més que a punt per rebre la peça que va fer el brodador venecià <b>Geri di Lapo </b>el segle XIV per encàrrec del manresà Ramon Saera, una de les personalitats més importants de la ciutat de l’època, que va deixar el brodat en herència a la Seu. La valuosa peça del segle XIV quedarà exposada <b>en una vitrina</b> feta expressament, que és la que n’està endarrerint la posada de llarg. S'instal·larà definitivament a la capella <b>de la Mare de Déu de Lourdes</b> de la Seu el divendres 7 d'octubre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des de fa anys, el frontal ha estat tancat <b>al Museu de la Seu</b>, un espai totalment inadequat per a una peça de la seva vàlua, però que, en canvi, ha tingut una part positiva, en el sentit que ha ajudat a salvaguardar-lo dels lladres per les dificultats d’accés a aquest espai, a on s’arriba per una escala de cargol que és molt estreta. L’operació per restaurar la peça va començar <a href="https://seudemanresa.cat/sinicia-la-restauracio-del-frontal-florenti/" target="_blank">el 9 de setembre del 2021</a>. Una grua es va encarregar d’extreure’l de la Seu i va ser portat fins al<b> Centre de Restauració i de Béns Mobles de Catalunya</b> <b>(CRMBC)</b>, a Valldoreix, custodiat per un cotxe dels Mossos d’Esquadra. Allà, les mans expertes de les restauradores Carme Masdeu i Mariluz Morata van fer la feina.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan la Generalitat va anunciar que, per fi, es faria la restauració va concretar que l’objectiu era presentar-la un cop executada coincidint amb la commemoració, dels <b>700 anys de la signatura del contracte</b> per a la construcció del temple gòtic de la Seu. De fet, en un primer moment, la parròquia de la Seu va parlar del 30 de juny del 2022 com el dia òptim per fer la inauguració, coincidint amb la data exacta del document notarial que encomanava la construcció del temple a l’arquitecte <b>Berenguer de Montagut.</b> No va poder ser perquè la vitrina, encarregada a una empresa d’Alemanya especialitzada en el tema, no estava a punt.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas del frontal florentí, el projecte de restauració i de reubicació de l’obra, que es va donar a conèixer al públic el febrer del 2021, s’ha dut a terme en el marc del programa <i>Temps de Gòtic</i>, promogut pel <b>Departament de Cultura de la Generalitat</b> i <b>la Fundació La Caixa</b>, amb un pressupost atorgat al bisbat de Vic de 125.000 euros.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0NZHUq4McgOkeG6qerq3IW-teN3wMscT6BVGXM4kTDZs6ix-8FbblYDdZBli4B0X-3IdjF_IFEGnZdDT4zmvHbUQn2XRGOdcFROqdeP02lzpDmyTA1FpH_lUzbXWQMm9zia1KnqqWtFhpzuzDa4vd9hdUw4_QCZYJ8T7o615bmuCqseW_WXKw0OQY_g/s1200/Pe%C3%A7a.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Una grua baixa la caixa amb el Frontal Florentí des de la balconada de la Seu (setembre 2021) | Fotografia: NacioManresa - Pere Fontanals" border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0NZHUq4McgOkeG6qerq3IW-teN3wMscT6BVGXM4kTDZs6ix-8FbblYDdZBli4B0X-3IdjF_IFEGnZdDT4zmvHbUQn2XRGOdcFROqdeP02lzpDmyTA1FpH_lUzbXWQMm9zia1KnqqWtFhpzuzDa4vd9hdUw4_QCZYJ8T7o615bmuCqseW_WXKw0OQY_g/w239-h167/Pe%C3%A7a.jpg" title="Una grua baixa la caixa amb el Frontal Florentí des de la balconada de la Seu (setembre 2021) | Fotografia: NacioManresa - Pere Fontanals" width="239" /></a></div>El frontal florentí, un breu recorregut</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El “Frontal de la Passió”, conegut popularment com a <i>Frontal Florentí</i> és una peça cabdal <b>del gòtic a escala mundial</b>, obra del brodador <b>Geri di Lapo</b>. L’any 1357 <b>Ramon Saera</b>, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, la deixà en herència a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, tal com consta en el seu testament fet <b>el 24 de novembre de 1357</b> i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’obra es pot anomenar tècnicament “pintura a l’agulla” i està realitzada<b> amb sedes policromes, fils d’or i de plata sobre una tela on hi ha pintat el disseny</b>. Aquesta tècnica, que es dona a base de puntades minúscules, permet crear llums i ombres molt precises i, en el cas del Frontal Florentí, la perfecció tècnica és inigualable.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La peça fa 90 cm d’alçada i 333 cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres, en tres fileres. A la part esquerra s’hi representen les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels reis, la Fugida a Egipte, la presentació al Temple, Jesús entre els Doctors i l’Expulsió del Temple. A la part lateral dreta hi trobem l’Entrada de Jesús a Jerusalem, El Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, El bes de Judes, Jesús davant Caifàs, la Flagel·lació, El Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La ubicació del Frontal ha canviat al llarg dels anys: el 1888 va anar <b>a l’Exposició Universal de Barcelona</b> i tot seguit va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic. L’any 1901 va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L'any 1929 s’exposà a l’Exposició Internacional de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic el va amagar a la Cova de Manresa i l’any 1938 a Darnius (Alt Empordà). Finalment, l’obra ha estat exposada al Museu Històric de la Seu, ubicat en una galeria situada a la part superior de l’atri del temple en una vitrina de fusta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 20 de desembre de l’any 2017, la Seu de Manresa<b> va encarregar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya</b> per avaluar l’estat de conservació del Frontal. La diagnosi subratllava la fragilitat de l’estat de l’obra, ja que presentava deformacions, taques de cera (degudes al seu ús en oficis litúrgics), oxidació de fils, fissures i pèrdua de brodat entre moltes altres observacions que n’alteraven l’estabilitat.</div><div style="text-align: justify;"><div class="MsoNormal" style="color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.524px; line-height: 13.5pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span class="apple-style-span"><i><span lang="CA"></span></i></span><blockquote><span class="apple-style-span"><i><span lang="CA">"... avuy tenim la gran satisfacció de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra Sèu Basílica, y 'l nòm del donant. Es un eczemplar tan primorosament brodat, que l'anglès Jeorge Edmund Street diu d'ell: <</span></i></span><span class="apple-style-span"><span lang="CA">Entre 'ls numerosos frontals d'altar ni millors ni pitjors dels que 's vèuen comunmen n'hi ha un que, fins després d'haver vist infinits brodats per tot arreu d'Europa, el considero, ab seguretat, com el millor de sa classe y de sa època</span></span><span class="apple-style-span"><i><span lang="CA">>. Hem trobat en l'importantíssim arxiu notarial manresà un infòlio, ab cubertes de pergamí, cònsta de dues mans de paper y 100 fulls..."</span></i></span></blockquote></span></div></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Butlletí del Centre Excursionista del Bages, núm. 52 (novembre-desembre 1911)</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llegir més:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <i>Com es va salvar el frontal florentí de la Seu:</i> <a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2019/02/primera-part-aixi-es-va-salvar-el.html" target="_blank">(I)</a>, <a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2019/02/segona-part-aixi-es-va-salvar-el.html" target="_blank">(II)</a></div><div style="text-align: justify;">- <i>El frontal florentí de la Seu:</i> <a href="https://historiademanresa.wordpress.com/2016/01/25/el-frontal-daltar-florenti-o-frontal-de-la-passio-el-tresor-mes-desconegut-de-manresa/" target="_blank">aquí</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Bibliografia:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Hemeroteca Diari Regió7 (Anys: 2020-2022)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <span style="font-size: 12pt; text-indent: -0.5in;">La Seu de Manresa (09/09/2021). </span><i style="font-size: 12pt; text-indent: -0.5in;">S’inicia la restauració del Frontal Florentí</i><span style="font-size: 12pt; text-indent: -0.5in;">. Recuperat el 27 de setembre de 2022, de <a href="https://seudemanresa.cat/sinicia-la-restauracio-del-frontal-florenti/">https://seudemanresa.cat/sinicia-la-restauracio-del-frontal-florenti/</a></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- NacióManresa (09/09/2021). <i style="font-size: 12pt; text-indent: -0.5in;">El Frontal Florentí de la Seu emprèn el viatge cap a la seva restauració</i><span style="font-size: 12pt; text-indent: -0.5in;">. Recuperat el 27 de setembre de 2022, de <a href="https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/99224/frontal-florenti-seu-empren-viatge-cap-seva-restauracio">https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/99224/frontal-florenti-seu-empren-viatge-cap-seva-restauracio</a></span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-15207344341883158412022-08-31T11:50:00.001+02:002022-08-31T11:50:37.785+02:00Els confrares dels Cossos Sants<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaUSwqLXte0MiduHriH3wbpBy9nMCHPqiEnYLURf7LwxgcDbBXHjMdQRs3JziLc_0Vbv8kaj48omV1mI88hOkNdYlt4bpR4cYf9P8p8gRPN2DCkPLZiqbAZrixnBRIjIDjhUgbHjj8GD3RQLWMf6XnBAx5V4sgVCKvePmWkT5tro_fdzt6MiGWG0C0Mw/s1800/doc_ACBG_4620654_117,0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1245" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaUSwqLXte0MiduHriH3wbpBy9nMCHPqiEnYLURf7LwxgcDbBXHjMdQRs3JziLc_0Vbv8kaj48omV1mI88hOkNdYlt4bpR4cYf9P8p8gRPN2DCkPLZiqbAZrixnBRIjIDjhUgbHjj8GD3RQLWMf6XnBAx5V4sgVCKvePmWkT5tro_fdzt6MiGWG0C0Mw/s320/doc_ACBG_4620654_117,0001.jpg" width="221" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgmTb5fSnR1VFEe6i7sKcKup7cLgqc_43ouGWh5x69zRyrexDXg6hdufBNMwWz0kYTkzVLdB3tzZooOhiDd4YGKfoDVhwv9CY4zjuP3DHVhUmk3fHKjdaNKPnE8HEn_1dqGO65px1jRA9abNQG6SnKRsAtWLt3K5LI81MpFyRL7tTd6zrIefR2dbABPQ/s1800/doc_ACBG_4620654_117,0002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1269" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgmTb5fSnR1VFEe6i7sKcKup7cLgqc_43ouGWh5x69zRyrexDXg6hdufBNMwWz0kYTkzVLdB3tzZooOhiDd4YGKfoDVhwv9CY4zjuP3DHVhUmk3fHKjdaNKPnE8HEn_1dqGO65px1jRA9abNQG6SnKRsAtWLt3K5LI81MpFyRL7tTd6zrIefR2dbABPQ/s320/doc_ACBG_4620654_117,0002.jpg" width="226" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY0AsU4oP1ECXMF7XlKskjqeLUkk-IUue3lIe4h3J07kAOaFNFAkkd1LCO_TUwWnqe5Iy-UHjlJbw1ob24tA0kP6Q_Srw-lm_P2I7On-OuqtE3nkVSAPETO9_XUvwK_Y0hpW47fFbEBNbqMfVYTsrtSD_kbXlRBYShxmChHeMsS3YZt_R5rB5heYN0Qw/s1800/doc_ACBG_4620654_117,0003.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1228" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY0AsU4oP1ECXMF7XlKskjqeLUkk-IUue3lIe4h3J07kAOaFNFAkkd1LCO_TUwWnqe5Iy-UHjlJbw1ob24tA0kP6Q_Srw-lm_P2I7On-OuqtE3nkVSAPETO9_XUvwK_Y0hpW47fFbEBNbqMfVYTsrtSD_kbXlRBYShxmChHeMsS3YZt_R5rB5heYN0Qw/s320/doc_ACBG_4620654_117,0003.jpg" width="218" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2YRjDlHVJh4OnGelSZEcdsrrdRrOLcstWqv4wQSwzBhCoVozU4bRZLazyozEHs7NdaG6mfR6bPja4vtTE0IbgcNzkIQ7EDmpFt8WqXC8WTfq9SnSz13cUlNyZwW5GYD6RQT0oM8QmRyyq4VTf8h-rHPl8bG9Dj8qmgdfvFxbzA34JUJfGOiGnMevaOQ/s1800/doc_ACBG_4620654_117,0004.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1262" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2YRjDlHVJh4OnGelSZEcdsrrdRrOLcstWqv4wQSwzBhCoVozU4bRZLazyozEHs7NdaG6mfR6bPja4vtTE0IbgcNzkIQ7EDmpFt8WqXC8WTfq9SnSz13cUlNyZwW5GYD6RQT0oM8QmRyyq4VTf8h-rHPl8bG9Dj8qmgdfvFxbzA34JUJfGOiGnMevaOQ/s320/doc_ACBG_4620654_117,0004.jpg" width="224" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Abast i contingut: Josep de Rocafiguera, vicari general del bisbat de Vic, notifica a Andreu Corominas, degà de Manresa, que ha autoritzat a l'Ajuntament de Manresa i a la <b>confraria dels Cossos Sants</b> que pugui fer una revisió i posterior exposició de les relíquies dels cossos sants durant els tres dies de la Festa Major i li mana que s'encarregui de dur a terme l'acte de revisió i exposició i que en faci aixecar acta. Data: 1815.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-265. Reial Confraria dels Cossos Sants</span></div><p></p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-26487428401701951202022-07-21T13:05:00.004+02:002022-07-21T14:19:38.299+02:00Claus, portes i muralles<p style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDbwDQU0j-d7pCv7HIeAVtanxqEQ1NbVqe0-9i0jjJ1x2m4ymd5r6vfEiOmzL2Wxub_SXXPAwYXZkid3cZ4iEy2Tx47vs5RJUGg08uh53hZWjcn7ZkvpRB2rhPzT3VurTH4YW82UUbYhUb7M7-drLjY8R009AUnGXFkjXbklIw2_Xr967IGuI7xqVbDw/s890/Muralles%20mapa.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="La ciutat de Manresa l'any 1375. Dibuix de Daniel Hernández." border="0" data-original-height="563" data-original-width="890" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDbwDQU0j-d7pCv7HIeAVtanxqEQ1NbVqe0-9i0jjJ1x2m4ymd5r6vfEiOmzL2Wxub_SXXPAwYXZkid3cZ4iEy2Tx47vs5RJUGg08uh53hZWjcn7ZkvpRB2rhPzT3VurTH4YW82UUbYhUb7M7-drLjY8R009AUnGXFkjXbklIw2_Xr967IGuI7xqVbDw/w255-h160/Muralles%20mapa.jpg" title="La ciutat de Manresa l'any 1375. Dibuix de Daniel Hernández." width="255" /></a></b></div><b><div style="text-align: justify;"><b>Una ciutat emmurallada i un serraller amb molta feina</b></div></b><p></p><p style="text-align: justify;">Des de l'edat mitjana i fins al darrer terç del segle XIX, la ciutat de Manresa estava clausurada <a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2010/08/les-muralles-el-perimetre-fortificat.html" target="_blank">per les muralles</a> que la protegien dels atacs enemics. A finals del segle XIII, <b>la ciutat no cabia dintre d’aquests límits</b>, i es desbordava per tots els cantons en forma de ravals, barris i vilanoves. L'últim tram de muralla medieval es va construir a la segona meitat del segle XIV i no es va ampliar més. De fet, la majoria d'intervencions únicament eren de manteniment i reforç. El 1876 amb la derrota carlina a la Tercera Guerra Carlina, <a href="https://2.bp.blogspot.com/-pJKucHhS5kc/TXNoO3fNTAI/AAAAAAAAC1c/1YxnQ6Nwtds/s1600/Muralles%2Bmapa%2B2.jpg" target="_blank">les muralles de Manresa</a> van començar a enderrocar-se per donar més espai i esponjar la ciutat. Finalment, l’Ajuntament de Manresa n'ordenà l’enderroc de les restes que encara quedaven en peu l’any 1877.</p><p style="text-align: justify;">Un document notarial <b>del 31 de juliol de 1374</b>, en temps de guerra entre el rei català Pere III i el de Castella Enric II ens parla de les muralles de Manresa i les mesures que es prenien per la seva conservació. És un protocol notarial que hi ha a l'Arxiu Comarcal del Bages. El document tracta d’una ordre emanada d’Huc de Rosanes, <i>“donzell, capità general designat pel Senyor Rei per a la ciutat de Manresa i vicaria de Bages” </i>que va adreçada a Bernat de Ladernosa, <i>“obrer de les obres dels murs i valls de Manresa”</i>, perquè encarregués a diversos ciutadans les obres reformes en diversos trams de la muralla. Les obres, de renovació o complements del murallat, consistien a refer trossos de paret de pedra, fer o refer merlets o completar el coronament de murs amb tàpies. </p><p style="text-align: justify;">Un dels punts més febles del sistema defensiu de les muralles <b>eren les portes</b>, que amb el pas del temps necessitaven un manteniment continuat i d'un encarregat que fes revisió de panys, claus i forrellats. L'any 1599, la reparació dels panys i fer les claus de tres portals de les muralles, estava en mans del serraller<b> Jaume Pallarès</b>. Aquest serraller va presentar una llista de feines que havia fet per la ciutat<sup style="text-align: left;">1</sup><span style="text-align: left;">, on fa un memorial de tota una sèrie d'execucions d'obres com: </span><i style="text-align: left;">"la tanca del Hospital"</i><span style="text-align: left;">, </span><i style="text-align: left;">"un forrallat [...] per la tanca del portal de mossèn Bosc"</i><span style="text-align: left;"> o un </span><i style="text-align: left;">"altre clau per la tanca dels Caputxins"</i><span style="text-align: left;">. El cost de la feina feta sumava 4 lliures i 17 sous. El document estava signat per dos consellers de Manresa, Francesc Casamitjana i Maurici Nebot, que manaven al racional que fes una pòlissa de manament de pagament per a Jaume Pallarès.</span></p><p style="text-align: justify;">Bibliografia:</p><p style="text-align: justify;">- GASOL, J. M. (2001). “Els carrers medievals de Manresa”. Manresa medieval. Història, art i
cultura a l’edat mitjana. <i>Amics de l’Art romànic del Bages</i>. Manresa. p. 193-202</p><p style="text-align: justify;">- SITGES, Xavier (2017). «Noves Dades Sobre Les Muralles De Manresa». <i>Dovella,</i> [en línia], Núm. 121, p. 36-37, <a href="https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343527" target="_blank">https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343527</a> [Consulta: 21-07-2022].</p><p style="text-align: justify;">- TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». <i>Dovella,</i> Núm. 133, p. 52</p><div style="text-align: justify;">- VALDENEBRO, Raquel (2007). «El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles». <i>Arqueologia medieval: revista catalana d’arqueologia medieval,</i> [en línia], Núm. 3, p. 80-97, <a href="https://www.raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254562">https://www.raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254562</a> [Consulta: 21-07-2022].</div>
<hr style="text-align: justify;" width="80%" />
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">
<sup>1</sup> Arxiu Comarcal del Bages. Fons Ajuntament de Manresa. Lligall 379. La transcripció del mateix es pot llegir a: TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». <i>Dovella,</i> Núm. 133</span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-58891637158927030002022-06-23T18:31:00.001+02:002022-06-23T18:31:10.920+02:00La revetlla de Sant Joan a la plaça Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSNyE4k0XZbzJ3G_m0oJfDbmjBskaozgJJNDDFLYG_ldygYqsQYSPG6_5it8yb12kNzgdbLsQJTGCvA3DHQR8Uw4hzW-YWpuOTLfK8TpiWVurQO_U-wqCJVImPQu-_3uPaLQhN7NXZOmY5sX9NXNW_6cFYqrHKizUMVexIJl6-dHlbv_8scYQwwESDXQ/s800/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="800" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSNyE4k0XZbzJ3G_m0oJfDbmjBskaozgJJNDDFLYG_ldygYqsQYSPG6_5it8yb12kNzgdbLsQJTGCvA3DHQR8Uw4hzW-YWpuOTLfK8TpiWVurQO_U-wqCJVImPQu-_3uPaLQhN7NXZOmY5sX9NXNW_6cFYqrHKizUMVexIJl6-dHlbv_8scYQwwESDXQ/s320/01.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnidGuyIBi-55KtGAfLD6m20wgdyLEHUnNAdPnmwsMykfd3_VKXOmYUt4lGQjepMDYyTZdYzYO5poVhF0gnRVvwCoRb1XdD_b25RA-Bu8F71h2O4s4LrHdgiH35XYBFK-u5CKD9zObQg_F-L4O_AUvbX7MUqPvlPEZJdYq52OFbNRpVg0lrsED4-_Gzg/s800/02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="800" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnidGuyIBi-55KtGAfLD6m20wgdyLEHUnNAdPnmwsMykfd3_VKXOmYUt4lGQjepMDYyTZdYzYO5poVhF0gnRVvwCoRb1XdD_b25RA-Bu8F71h2O4s4LrHdgiH35XYBFK-u5CKD9zObQg_F-L4O_AUvbX7MUqPvlPEZJdYq52OFbNRpVg0lrsED4-_Gzg/s320/02.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: center;">Dues imatges del ball i la festa de la revetlla de Sant Joan que es va celebrar <b>a la plaça de Catalunya</b> l'any 1988. Era tradició a tot Catalunya la celebració de revetlles en especial la de Sant Joan -la de Sant Pere es va anar perdent-, en alguns casos organitzades per les associacions de veïns. Una gran foguera cremava fustes i mobles antics que els veïns havien recollit al llarg del dia i la festa durava fins a altes hores de la matinada amb gresca i ball. Tampoc podia faltar la tradicional coca i el cava.</p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: x-small;">Arxiu Regió7 - Pere Belmonte</span></p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-85936939682407397992022-05-04T17:37:00.004+02:002022-05-13T17:11:46.499+02:00Dijous 5, aniversari de l’alliberament de Mauthausen: itinerari guiat a través de les llambordes stolpersteine<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV6Aiz7UM9ohaiJpMeqcO7AwTsrXcLITbcYzRMyEmQ7m_lTEi-RcWNnZpGxGaIndBb1P0NtNEg-spkCDhz1n0dZEXpuxTw_NqJWRP8cPHaGx4Cbzx-F8jRzdia_VySaEXeRKDB9kNkGVP5fhVY2doMihXqkG5QCgcNPD73lsbk-5L3Z0_5_C31TbBZBw/s772/Visita-guiada-Stolpersteine-2022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="772" data-original-width="546" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV6Aiz7UM9ohaiJpMeqcO7AwTsrXcLITbcYzRMyEmQ7m_lTEi-RcWNnZpGxGaIndBb1P0NtNEg-spkCDhz1n0dZEXpuxTw_NqJWRP8cPHaGx4Cbzx-F8jRzdia_VySaEXeRKDB9kNkGVP5fhVY2doMihXqkG5QCgcNPD73lsbk-5L3Z0_5_C31TbBZBw/s320/Visita-guiada-Stolpersteine-2022.jpg" width="226" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Dijous vinent, <b>5 de maig</b>, data de l’alliberament del camp nazi de Mauthausen, l'Associació Memòria i Història de Manresa, juntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'Amical de Mauthausen, han organitzat un itinerari guiat per algunes de les llambordes<i> stolpersteine</i> de la ciutat de Manresa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’itinerari començarà a les 18.30 h a l’escultura dedicada a <b><a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2013/03/lany-amat-piniella-1913-2013.html" target="_blank">Joaquim Amat-Piniella</a></b>, davant del Casino (Passeig de Pere III, 27) i acabarà a la plaça de Sant Domènec a la placa dedicada a les persones de Manresa deportades als camps nazis.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A cadascuna de les <i>stolpersteine</i> s’explicaran elements sobre la vida, la implicació política, l’exili o l’estada als camps de concentració dels deportats manresans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El guiatge anirà a càrrec de l’<a href="http://www.memoria.cat" target="_blank">Associació Memòria i Història de Manresa</a> i hi participarà alumnat dels instituts manresans Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània que, dins el <i>Projecte Manresa-Mauthausen</i>, viatjaran als camps nazis austríacs en els dies vinents.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>L’homenatge de Manresa als deportats</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 <i>stolpersteine</i> i va venir a col·locar-les el seu creador, l’artista alemany Gunter Demnig. L’any 2018 es van col·locar tres llambordes més, dedicades a tres nous manresans deportats que s’havien identificat amb la continuació de la recerca.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment, el mes de maig de 2021 quatre <i>stolpersteine</i> davant del que havia estat domicili de quatre persones més identificades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquestes accions a Manresa, s’han dut a terme conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels Instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània amb l’objectiu de continuar fent memòria de les víctimes de l’horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com diu la placa commemorativa situada a la Plaça Sant Domènec:</div><br /><div style="text-align: justify;"><i>“En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.</i></div><div style="font-style: italic; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-style: italic; text-align: justify;"><i>Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record.”</i></div><div style="font-style: italic; text-align: justify;"><span face="arial, sans-serif" style="font-size: 14px;"><br /></span></div><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTXWxtr1KZwzt4XDqM8goI5lVQkX2Xmbe__9v85jghP49S5xAiHeUhtCaatqq7o1vr4spml5x0YV5A9IDHgRhDxoGzvjuYDDyHajXna0urXxaIfncYFU63YnWeIhDWUIgwRkNy7c0bAwQT-9gv4wRQsidqJzY2A9DXCzfLV4uofyRFjFroeNj5qo-qw/s1200/deportats.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Imatge d'una de les Stolpersteine que l'alemany Gunter Demnig va col·locar a Manresa el gener del 2017. Fotografia: Ajuntament de Manresa" border="0" data-original-height="727" data-original-width="1200" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTXWxtr1KZwzt4XDqM8goI5lVQkX2Xmbe__9v85jghP49S5xAiHeUhtCaatqq7o1vr4spml5x0YV5A9IDHgRhDxoGzvjuYDDyHajXna0urXxaIfncYFU63YnWeIhDWUIgwRkNy7c0bAwQT-9gv4wRQsidqJzY2A9DXCzfLV4uofyRFjFroeNj5qo-qw/w240-h160/deportats.jpg" title="Imatge d'una de les Stolpersteine que l'alemany Gunter Demnig va col·locar a Manresa el gener del 2017. Fotografia: Ajuntament de Manresa" width="240" /></a></div>Les <i>stolpersteine</i></b><div><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Són unes peces creades per l'artista alemany <b>Gunter Demnig</b>. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs <b>on les víctimes van viure o treballar</b> lliurement abans de ser empresonades i deportades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir <b>per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme</b> i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment, hi ha més de 60.000 <i>Stolpersteine</i> a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A Manresa s'han identificat <b>35 persones deportades als camps de concentració nazis</b>, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d’aquestes persones, on s’han col·locat les corresponents <i>stolpersteine</i>. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la <i>KL Reich</i>, o també <b><a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2016/02/manresa-mauthausen-gusen-el-relat-dun.html" target="_blank">Jacint Carrió</a></b>, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.</div><div><br /><div>Més informació:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Pàgina web: <a href="https://www.memoria.cat/deportats/" target="_blank">Manresans deportats als camps nazis</a></div></div></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-27635041271342675712022-04-14T12:30:00.002+02:002022-04-14T12:30:52.823+02:00El joc d'encistellar una pilota<p style="text-align: justify;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwB0SqVbXVxYwAowK1hSKE7rBCEEP0E7F4wmBQ9PMOF-Xzfg5t8u4aJm1zbROOwL7o7nctv6X9pTWCaiBzh__1kkc0mBZaZ7b1qJEHQ2jebHu-PZlK_pTqKy6NGr7L0plGQEF6GFeRPk9-e-uffoG_CgRgvAuQCKyJjECOQfgTUu2Xah7WLicw4v3OQ/s1500/b%C3%A0squet.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Jugadors del CB Manresa i el CD Manresa a la pista de bàsquet de les Piscines Municipals l'any 1950. Arxiu: Col·lecció Pere Puig Vila" border="0" data-original-height="968" data-original-width="1500" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwB0SqVbXVxYwAowK1hSKE7rBCEEP0E7F4wmBQ9PMOF-Xzfg5t8u4aJm1zbROOwL7o7nctv6X9pTWCaiBzh__1kkc0mBZaZ7b1qJEHQ2jebHu-PZlK_pTqKy6NGr7L0plGQEF6GFeRPk9-e-uffoG_CgRgvAuQCKyJjECOQfgTUu2Xah7WLicw4v3OQ/w262-h170/b%C3%A0squet.jpg" title="Jugadors del CB Manresa i el CD Manresa a la pista de bàsquet de les Piscines Municipals l'any 1950. Arxiu: Col·lecció Pere Puig Vila" width="262" /></a></b></div><b><div style="text-align: justify;"><b>Els orígens del basquetbol a la nostra ciutat (1929-1950)</b></div></b><p></p><p style="text-align: justify;">A les acaballes dels anys 20, el basquetbol (bàsquet) era una disciplina desconeguda pels aficionats a l'esport a la nostra ciutat. Esports com el ciclisme, la boxa o un incipient futbol gaudien de més públic i els diaris feien cròniques detallades dels resultats. Al nostre país, l'escolapi <b>Eusebi Millán</b> (del col·legi Sant Antoni de Barcelona) el va introduir <b>a Catalunya l'any 1922</b>, després d'haver-lo vist jugar a Cuba gràcies als nord-americans que havien aterrat a l'illa caribenya. El 30 de juliol de 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol i l'esport es va començar a escampar per tot el Principat.</p><p style="text-align: justify;">A casa nostra, el primer encontre d'aquest esport es va produir <b>el dia 18 d'agost de 1929</b>, quan un grup de joves manresans va fer una exhibició als espectadors d'un partit de futbol celebrat al mític estadi del Pujolet. El partit va ser disputat pel recentment creat <i>Manresa Basket Ball</i>. Començava així un viatge d'un esport que era desconegut pel gran públic, que tenia unes regles molt limitades, amb pocs jugadors sobre la pista, que no feia servir els peus i amb mitjans del tot rudimentaris. Els partits es jugaven a l'aire lliure i amb pistes de terra, dificultant les transicions i els moviments dels jugadors. El calçat eren espardenyes de vetes, i el joc va passar a dir-se el joc de <i>les cistelles i la pilota</i>.</p><p style="text-align: justify;">Els primers anys d'aquest esport no van ser fàcils, tot i que els més joves els va agradar aquest nou esport i es van apuntar ràpidament a practicar-lo. L'any 1930 ja es va celebrar el primer torneig de bàsquet a la ciutat de Manresa. El torneig es va celebrar <b>al camp d'esports Blanqueig</b> -a la zona de la Bonavista-. Fins a l'esclat de la Guerra Civil es van celebrar cinc tornejos més de bàsquet locals. Van participar diferents penyes, amb noms peculiars: l'Iris, Majèstic, Penya X, Interrogant, Ciranos, Olímpics, Minverva, Vèrtix, Mar i Cel, Catalana, Cultura Clàxon, Poblenou i Atlètic, entre d'altres.</p><p style="text-align: justify;">L'any 1931 va néixer el club de bàsquet, <i>el Bages</i>, adherit al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, amb instal·lacions pròpies al camp de la Bonavista, davant el Blanqueig. Per la festa major de Manresa d'aquell any, al camp de futbol del Pujolet, es va presentar oficialment el Club Femení i d'Esports de Manresa. La situació es va normalitzar un cop passada la Guerra Civil, i van aparèixer nous equips de les organitzacions auxiliars del franquisme, com la secessió femenina de bàsquet de la Falange Espanyola i també del Centre d'Esports Manresa.</p><p style="text-align: justify;">Llegir més:</p><p style="text-align: justify;">- <i>Un derbi a la màxima categoria:</i> <a href="https://www.historiesmanresanes.cat/2010/04/un-derbi-la-maxima-categoria.html" target="_blank">aquí</a></p><p style="text-align: justify;">Bibliografia:</p><p style="text-align: justify;">- COMAS, Francesc (2013). <i>Bàsquet Manresa. 40 anys a l'elit</i>. Manresa: Zenobita.</p><p style="text-align: justify;">- GARCIA, Gal·la (2001). <i>l'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965)</i>. Barcelona: Efadós.</p>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-51332217021715643292022-03-31T19:08:00.001+02:002022-03-31T19:08:23.927+02:00Una gran fàbrica al Remei<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh9NeWQY0RmX5JpcQ2b1Y0PpfgTMXiGaAKrY4olAv4NQgwoBj3-xa-JE1fy5AR4JXcbsxUroEvix5EcRQMTld1eKbYOoJO6t0b7_ntkOLa7sFtKZZCkox_Si5tKwVC5xQDP7jJyl5v_ylha_sCYy0cT5i9SQbHcJS3xHLx10QBqJFW-SHQcgJhpT10fQ/s779/fabrica.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="779" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh9NeWQY0RmX5JpcQ2b1Y0PpfgTMXiGaAKrY4olAv4NQgwoBj3-xa-JE1fy5AR4JXcbsxUroEvix5EcRQMTld1eKbYOoJO6t0b7_ntkOLa7sFtKZZCkox_Si5tKwVC5xQDP7jJyl5v_ylha_sCYy0cT5i9SQbHcJS3xHLx10QBqJFW-SHQcgJhpT10fQ/s320/fabrica.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Vista de les cases, naus industrials i camps de la zona del Remei i de la carretera del Pont de Vilomara, de Manresa. A la dreta de la imatge es veu l'edifici de la Fàbrica Nova, de l'empresa Bertrand i Serra. Data: [1925-1930]</div><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-215 / Joan Tarrats i Comaposada</span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-49652364827139107662022-02-28T17:54:00.008+01:002022-04-26T20:17:38.500+02:00Arriben les X Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages: preservar el patrimoni ignasià<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9kuj38sBLSsEbY0DIsF6yKIfSzESMz_jgv17SQk3ooEkBaMMPtuSTbg0D3nVOfX3JNrTK3ShS1ghAjog_zjp-bwrjq2IgA_3kquw_zcqJSVLnUG5gtBfNBI_3YkCjCv7wbAJSujWHk5YbXr8Gf3ymMPJrZL2WQnNDBLgAqYlkaWGoEUHjBq1Xv_VQgg=s907" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Cova de Sant Ignasi. Fotografia: www.camioliba.cat" border="0" data-original-height="595" data-original-width="907" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9kuj38sBLSsEbY0DIsF6yKIfSzESMz_jgv17SQk3ooEkBaMMPtuSTbg0D3nVOfX3JNrTK3ShS1ghAjog_zjp-bwrjq2IgA_3kquw_zcqJSVLnUG5gtBfNBI_3YkCjCv7wbAJSujWHk5YbXr8Gf3ymMPJrZL2WQnNDBLgAqYlkaWGoEUHjBq1Xv_VQgg=w225-h147" title="Cova de Sant Ignasi. Fotografia: www.camioliba.cat" width="225" /></a></div>Les Jornades de Patrimoni del <a href="http://cebages.org" target="_blank">Centre d’Estudis del Bages</a>, que arriben al seu desè aniversari, se centraran enguany en el patrimoni ignasià amb el propòsit d’estudiar la situació dels elements del <b>patrimoni ignasià</b> a Manresa i al Bages, la seva importància i la seva situació actual a fi de donar-lo a conèixer a manresans i forans, i també, per a fomentar l’autoestima i el coneixement de la mateixa història.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També es volen estudiar les possibles <b>línies de treball </b>que puguin contribuir a preservar, estudiar i conèixer aquest patrimoni com a bé col·lectiu, avui i en el futur. I, així mateix, les Jornades volen recollir propostes, alternatives i/o realitats concertes per donar valor i diferents usos a tot aquest patrimoni.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les Jornades de Patrimoni inclouen una taula rodona sobre patrimoni ignasià més enllà del 2022, diverses comunicacions d’especialistes en patrimoni ignasià i una visita comentada a un element patrimonial de la Manresa ignasiana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><b>Divendres 6 de maig de 2022</b><br /><br />Sala d’Actes Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om)<br /><br />A les 7 de la tarda<br /><br />Taula rodona debat: El patrimoni ignasià a Manresa. I després del 2022 què?<br /><br />Participants:<br /><ul style="text-align: left;"><li>Albert Tulleuda Lari, director executiu de Manresa 2022</li><li>Pep Garcia Orri, gestor cultural</li><li>Francesc Riera Figueras, jesuïta</li><li>Mireia Vila Cortina, historiadora</li></ul>Moderador: Gonçal Mazcuñan Boix, periodista<br /><br /><b>Dissabte 7 de maig de 2022</b><br /><br />A l’Espai 1522 (plaça Sant Domènec)<br /><br />De 9 h a 13 h: Comunicacions sobre el patrimoni ignasià.<br /><div><ul style="text-align: left;"><li style="text-align: justify;">El patrimoni ignasià com a recurs, per Josep Huguet Biosca.</li><li style="text-align: justify;">El redescobriment de l’església del col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l’any 2016, per Adrià Cubo Córdoba</li><li style="text-align: justify;">Recuperar l’esperit ignasià a l’avant-cova i coveta, per Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bové i Ramon Oms Pons.</li><li style="text-align: justify;">L’antic col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d’un paisatge històric, per Jordi Morros Cardona.</li></ul><br /><b>Dissabte 21 de maig de 2022</b><br /><br />De 10 a 13 h<br /><br />Itinerari guiat per diferents punts del patrimoni ignasià manresà<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Més informació:</b></div><ul style="text-align: left;"><li>Dies: 6, 7 i 21 de maig.</li><li>Lloc: Espai Plana de l’Om / Espai 1522 (Manresa)</li><li>Organitza: Centre d’Estudis del Bages</li><li>Col·labora: Manresa 2022, Ajuntament de Manresa</li><li>Suport: Institut Ramon Muntaner</li><li>Veure el programa: <a href="http://cebages.org/x-jornades-de-patrimoni-del-centre-destudis-del-bages-preservar-el-patrimoni-ignasia/" target="_blank">www.cebages.org</a></li></ul></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-13240365396485371992022-01-31T18:35:00.004+01:002022-01-31T18:36:07.412+01:00El cim del Collbaix, una revista militar i les obres del futur institut Lluís de Peguera<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiHEQq5oSfqt2dF_E5wNJGNy54JyMgpEaMrro2HnfwevfO8V5TQ23V4bz68BCEz0aTrthllXq6zktsvn3BLYBrQ3V9sQAHUyIXSM8sNg3G50gKS1DgxiVqQyPSpiuUrqtGNP9JwlaZtu2-7_yBzkyv16tsRa6xWIa0HIZkfN6VYO403A-OrcGLmFtrfHg=s800" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="763" data-original-width="800" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiHEQq5oSfqt2dF_E5wNJGNy54JyMgpEaMrro2HnfwevfO8V5TQ23V4bz68BCEz0aTrthllXq6zktsvn3BLYBrQ3V9sQAHUyIXSM8sNg3G50gKS1DgxiVqQyPSpiuUrqtGNP9JwlaZtu2-7_yBzkyv16tsRa6xWIa0HIZkfN6VYO403A-OrcGLmFtrfHg=s320" width="320" /></a></div><br /><div style="text-align: center;">Fotografia de l'actual plaça d'Espanya, durant la revista militar prèvia a la visita del rei Alfons XIII a les obres del Grup Escolar, l'actual Institut Lluís de Peguera. Al fons es veu la silueta del cim del Collbaix. Data: 19/10/1926</div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Arxiu Comarcal del Bages: Fons: ACBG30-203 / Conrad Bosch i Serra</span></span></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-338510770938375801.post-75580258702174835642022-01-13T14:49:00.008+01:002022-04-06T16:01:59.092+02:00Quanta gent vivia a Manresa al segle XIV?<div style="text-align: justify;"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg945iyTKVC4cyQmIIW4jDXyOHZ0ZFCsL1o9CK5pd6D7qAzNU8gLaPdSaxazx8I7x1t5KIPLAKIkmWyLPR-jc_vog8ELMTabS1XEYcCQ8jVNhZk7Ag6Rc1O_CxzMWTyAwUqTZyNAFNhFWszDr1DWtljeptllfKa2rdfKbwnZJIJ00ndG7t0Zxl1LWaQEg=s957" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Miniatura que il·lustra la celebració d’un mercat al segle XV. Wikimedia Commons" border="0" data-original-height="800" data-original-width="957" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg945iyTKVC4cyQmIIW4jDXyOHZ0ZFCsL1o9CK5pd6D7qAzNU8gLaPdSaxazx8I7x1t5KIPLAKIkmWyLPR-jc_vog8ELMTabS1XEYcCQ8jVNhZk7Ag6Rc1O_CxzMWTyAwUqTZyNAFNhFWszDr1DWtljeptllfKa2rdfKbwnZJIJ00ndG7t0Zxl1LWaQEg=w233-h244" title="Miniatura que il·lustra la celebració d’un mercat al segle XV. Wikimedia Commons" width="233" /></a></div>La població de Manresa del 1300 al 1500</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Una de les grans preguntes que sempre ens han fet als historiadors i investigadors del període medieval, és quanta gent vivia en una població o ciutat. La resposta no pot ser mai exacta, puix que les fonts de les quals disposem no donen mai una xifra exacta i concreta, <b>sinó estimacions</b>. Les dades de població sempre són relatives si ens remuntem a èpoques no contemporànies, i evidentment la capital del Bages no en fou una excepció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'historiador i arxiver manresà <b>Joaquim Sarret i Arbós</b>, sense poder contrastar del tot el que exposa, deia que la població de Manresa l'any 1348, abans de l'arribada de la Pesta Negra, era de 5.000 habitants. La historiadora medievalista Carme Batlle parlava que la població de Catalunya <b>era de mig milió a principis del segle XIV</b>. La xifra provindria de l'estimació de 900.000 habitants pel conjunt de la Corona d'Aragó proposada per Vicens Vives. Per calcular la població del Principat de Catalunya <b>s'utilitzava el fogatge</b>.<sup>1 </sup>El primer fogatge del Principat de Catalunya és l'aprovat a Cervera i recaptat a partir
de l'any 1360. D'aquesta forma s'iniciava una
de les dècades de més intensa pressió fiscal de tot el període baixmedieval del nostre país i durant la qual aquesta creixent fiscalitat d'Estat tingué com a principal
protagonista el <i>fogatge</i>. <span style="text-align: left;">La comparació</span><b style="text-align: left;"> dels fogatges de 1365-70 i 1497</b><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">permet fer un balanç de la primera crisi, la més llarga i profunda que pateix el Principat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><b><i>El Liber Manifesti </i>de Manresa</b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Les fonts manresanes més valuoses són els llibres de manifests (<i>Liber Manifesti</i>), que ens donen els recomptes exactes <b>de caps de casa</b>, incloent-hi tots els nivells: rics i pobres, però s'exclouen els clergues i una petita part de la baixa noblesa manresana. L'any 1300, la ciutat de Manresa era una ciutat en plena expansió. Feia pocs anys que la ciutat havia esdevingut una vegueria, i s'havia posat en marxa grans obres civils i eclesiàstiques. L'autor Jeff Fynn-Paul (2016) destacava: <i>"[...] Els seus ciutadans tenien prou confiança per a reclamar el seu dret al títol de civitas i aspirar a una seu episcopal"</i><sup>2</sup>. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div>A finals del segle XV, la situació era totalment diferent. La ciutat de Manresa en prou feines era un poble "gran", malgrat tenir les esglésies (inacabades), un perímetre murallat amb torres i el seu títol de <i>civitas</i>. La taula de continuació demostra l'impacte de la Pesta Negra al segle XIV, i una estimació de la població de la ciutat de Manresa de l'any 1300 fins al 1500.</div><div> </div><div style="text-align: justify;"><table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableLightShading" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-bottom-alt: solid black 1.0pt; mso-border-bottom-themecolor: text1; mso-border-top-alt: solid black 1.0pt; mso-border-top-themecolor: text1; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184; text-align: center;">
<tbody><tr>
<td style="border-bottom: 1pt solid black; border-left: none; border-right: none; border-top: 1pt solid black; mso-border-bottom-themecolor: text1; mso-border-top-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 5;"><b><span lang="CA">Data<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid black; border-left: none; border-right: none; border-top: 1pt solid black; mso-border-bottom-themecolor: text1; mso-border-top-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 1;"><b><span lang="CA">Focs<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid black; border-left: none; border-right: none; border-top: 1pt solid black; mso-border-bottom-themecolor: text1; mso-border-top-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 1;"><b><span lang="CA">Població estimada<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid black; border-left: none; border-right: none; border-top: 1pt solid black; mso-border-bottom-themecolor: text1; mso-border-top-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 1;"><b><span lang="CA">% davallada (base: 1365)<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid black; border-left: none; border-right: none; border-top: 1pt solid black; mso-border-bottom-themecolor: text1; mso-border-top-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 1;"><b><span lang="CA">Font<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 68;"><b><span lang="CA">1300<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">1.000-1.500<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">4.500-7000<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA"> </span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 4;"><b><span lang="CA">1365-70<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">691<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">3.110<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">0,0<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">Fogatge de 1365<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 68;"><b><span lang="CA">1374<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">691<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">3.110<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">0,0<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">MC 20-12-1374<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 4;"><b><span lang="CA">1378<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">463<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">2.084<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">33,3<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">Fogatge de 1378<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 68;"><b><span lang="CA">1381<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">463<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">2.084<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">33,3<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">Fogatge de 1381<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 4;"><b><span lang="CA">1408-1411<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">602<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">2.709<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">12,9<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">AHCM I-165<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 68;"><b><span lang="CA">1453<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">425<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">1.913<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">38,5<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">AHCM I-168<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 4;"><b><span lang="CA">1480-1482<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">263<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">1.184<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">61,9<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border: none; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">AHCM I-169<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 68;"><b><span lang="CA">1490-1493<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">263<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">1.184<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">61,9<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: silver; border: none; mso-background-themecolor: text1; mso-background-themetint: 63; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 64;"><span lang="CA">AHCM I-171<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.4pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; mso-yfti-cnfc: 4;"><b><span lang="CA">1497<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">272<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 94.8pt;" valign="top" width="126">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">1.224<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 78.1pt;" valign="top" width="104">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">60,6<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-themecolor: text1; padding: 0cm 5.4pt; width: 86.45pt;" valign="top" width="115">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA">Fogatge de 1497<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; font-size: x-small;">Font: FYNN-PAUL, Jeff (2017). <i>Auge i
declivi d’una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. M</i>anresa:
Centre d’Estudis del Bages. p. 245</span><o:p></o:p></p></div></div></div>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;">** Nota: Població amb base
de 4,5 habitants per casa. **</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Bibliografia:</p><div style="text-align: justify;">- BATLLE, Carme (1983). <i>Conèixer la Història de Catalunya. Del segle XIII al XV.</i> Barcelona: Vicens Vives Editorial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- FYNN-PAUL, Jeff (2017). <i>Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. </i>Manresa: Centre d'Estudis del Bages.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- ORTÍ COST, P. (1999). «Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360». <i>Anuario De Estudios Medievales</i>, 29 (1), 747–773. https://doi.org/10.3989/aem.1999.v29.i1.545</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- PÉREZ GARCIA, J. M. (1990). «Historiografía En Demografía Histórica española Durante La Edad Moderna: Un Estado De La cuestión, La». <i>Manuscrits: Revista d’història Moderna, </i>Núm. 8, p. 41-70, <a href="https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23163">https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23163</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- TORRAS, Marc (1994). <i>Aproximació a la crisi del segle XV a Manresa a través dels llibres dels manifests. </i>Tesi doctoral: Universitat de Barcelona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- TORRAS, Marc (1996). <i>La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests. </i>Manresa: Angle.</div><div><p class="MsoNormal">Actes:</p><div style="text-align: justify;">- Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, Volum 1 (1984). <a href="http://www.ub.edu/historiamoderna/congressos/mon-urba-i-mon-rural/" target="_blank"><i>Congrés d'Història Moderna de Catalunya, UB</i></a>. Facultat de Geografia i Història: Departament Història Moderna.</div>
<hr style="text-align: justify;" width="80%" />
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">
<sup>1</sup> El fogatge es basava en els <i>focs</i>: un "foc" era una casa, una família, i, per tant, una part del territori i una unitat contributiva. [BOLÓS, Jordi. <i>Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV).</i> Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). p. 127]</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><sup>2</sup> FYNN-PAUL, Jeff (2017). <i>Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. </i>Manresa: Centre d'Estudis del Bages. p. 246</span></div></div>Jordi Bonvehí i Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/04940611122077930028noreply@blogger.com