Entrevista a Vicenç Circuns Cuadros, condemnat a mort el 1938 al castell de Montjuïc

Memòria.cat ofereix una entrevista a Vicenç Circuns Cuadros, de 92 anys (nascut a Sant Pere de Sallavinera, però establert a Manresa des dels anys 30), que va patir les penalitats de la rereguarda republicana pel fet de ser una persona ideològicament de dretes i que, per aquest motiu, va haver de passar per diverses presons i, finalment, va ser conduït al Castell de Montjuïc, on va ser jutjat i condemnat a la pena de mort el 1938.

Durant molts dies va pensar que la seva execució era imminent. Afortunadament, no va ser així, tal com ell mateix explica a l’entrevista que és il·lustrativa de l’altra repressió, la de la rereguarda. Vicenç Circuns es va incorporar després a l’exèrcit franquista

.

Podeu veure l’entrevista i llegir-ne la transcripció en aquest enllaç: http://www.memoria.cat/circuns

Memòria i Història de Manresa

Assumpta Montellà presenta dimarts 'Contrabandistes de la llibertat' al Casino

"Contraban: anar contra el ban, contra l'autoritat de fronteres establerta, per passar clandestinament mercaderies (o persones) per no pagar tribut. L'autoritat de frontera en el Pirineu català durant la Segona Guerra Mundial eren els nazis, i el tribut a pagar, la pròpia vida."

Hi va haver un temps en què travessar els Pirineus es va convertir, per a molts, en sinònim de llibertat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) eren els espanyols els que fugien, mentre que durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van ser famílies jueves i els refugiats dels països ocupats pels nazis, com França, Polònia, Bèlgica o Holanda, els que buscaven entrar a Espanya i unir-se a l'exèrcit aliat. Els passadors eren catalans exiliats de la Guerra Civil espanyola, o nadius del Pirineu que malvivien en terres de frontera i que feren possible la llibertat de molts: es convertiren en contrabandistes de la llibertat. Entre l'any 1939 i el 1944 van travessar les muntanyes 80.000 persones.

Òmnium Cultural del Bages organitza per aquest dimarts, 19 de gener a les 8 del vespre al Centre Cultural El Casino de Manresa la presentació del llibre ‘Contrabandistes de la llibertat’ (Ara Llibres), de la historiadora Assumpta Montellà. Aquest és el seu darrer llibre, on parla d’un temps en què travessar els Pirineus es va convertir, en sinònim de llibertat.

Bloc d'Assumpta Montellà: http://sentimentsaflordepell.blogspot.com

Diaridemanresa.cat (17/01/10)

El divendres 22 es presenta el web "Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000). Manresà deportat a Mauthausen i Gusen"

El divendres 22 de gener, a les 8 del vespre, al Centre Cultural el Casino de Manresa (Passeig de Pere III 27) tindrà lloc la presentació del nostre web "Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000). Manresà deportat a Mauthausen i Gusen".

Montserrat Roig i Jacint Carrió 18/4/1977. Jacint Carrió i Montserrat Roig a la presentació del llibre "Els catalans als camps nazis", a Manresa. [Fotografia: memoria.cat]

Hi intervindran: Jordi Basiana (Associació Memòria i Història de Manresa), Joaquim Aloy (Associació Memòria i Història de Manresa i autor del web), Rosa Toran (presidenta de l’Amical de Mauthausen), Roger Sempere Roig (fill de Montserrat Roig), Jordi Guixé, responsable de Projectes i Espais de Memòria del Memorial Democràtic i Carles Llussà, director dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a la Catalunya Central Jacint Carrió, de fermes conviccions republicanes i catalanistes, va sobreviure durant més de quatre anys als camps d’extermini de Mauthausen i Gusen. En sortir-ne, va dedicar bona part de la seva vida a explicar arreu les atrocitats que hi va viure per evitar que mai no es tornés a repetir una barbàrie com aquella. El seu testimoni va quedar recollit en el seu llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat i també en el llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig, amb qui va establir una excel·lent relació. L'elaboració del web ha comptat amb el suport del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

 

Font: Memòria i Història de Manresa

Quaderns escolars dels anys 1927-1932

Memoria.cat ofereix la reproducció d’unes 70 pàgines de 5 quaderns escolars de Maurici Casasayas Aloy, un manresà que d'aquí a pocs dies complirà 90 anys i que de petit havia anat a l’escola del mestre Pere Guiu Domingo, de Manresa.

Els seus quaderns escolars corresponen als anys 1927-1932 i a través d’ells podem constatar les grans diferències entre l’ensenyament dels anys de la Monarquia i els de la República. Si els quaderns del període monàrquic estan tots escrits en castellà i s’hi poden llegir textos sobre la bandera espanyola, la “Fiesta de la Raza” i l’himne de la “Marcha real”, els quaderns de la República són pràcticament completament en català i parlen de la història i la geografia del nostre país, donant un especial relleu a fets com la proclamació de la República, l’aprovació de la Constitució, la defensa de l’Estatut d’autonomia i la famosa visita del president Macià al Teatre Kursaal, que aquell dia, segons el quadern escolar de Casasayas “no era ple a vessar, ni de gom a gom. N’era molt més encara. Semblava que haguessin abocat al públic amb un cabàs gegantí” Podeu veure fotografiada la cartera que feia servir Maurici Casasayas i les cobertes i diverses pàgines dels 5 quaderns, amb lliçons, exercicis, cançons, redaccions... de geometria, geografia, història, matemàtiques, gramàtica, etc. en aquesta adreça: http://www.memoria.cat/quadern

Font: Memòria i Història de Manresa

Serials de casa nostra

Manresa es converteix en escenari de "Rosa"

La notícia popular per excel·lència de l'any 1995 va ser la decisió de TV3 de rodar la continuació de la gran sèrie Poble Nou, la primera telenovel·la pròpia d'èxit de la cadena, a Manresa. L'spin-off de Poble Nou venia a visitar-nos, amb el nom Rosa. La nova sèrie s'anomenava com la seva protagonista, Rosa, personatge interpretat per l'actriu Margarida Minguillón. La Rosa i els seus fills en la ficció, l'Anna i el Martí, serien els protagonistes principals durant les 29 setmanes que duraria la sèrie, que es va estrenar a la pantalla de televisió el 25 de setembre de 1995. La notícia va saltar als mitjans de comunicació el 13 de juliol. El 31 d'agost, els actors i tot l'equip de rodatge ja va aterrar a Manresa per rodar els primers exteriors. Dos dies abans, l'equip de càsting de TV3 va convertir el centre cívic Joan Amades en un plató improvisat per escollir figurants de casa per al serial.

Des de l'Ajuntament de Manresa, no es va voler deixar passar l'oportunitat per promocionar la ciutat. Així, el consistori va arribar a un acord amb la cadena catalana per tal que els protagonistes de la sèrie fossin enregistrats pels carrers i les botigues de la capital del Bages a canvi de trenta milions de les antigues pessetes, aportats per institucions i comerços manresans. Era una ocasió, en paraules del regidor de Cultura del moment, Ramon Fontdevila, "de promocionar la ciutat en horari de màxima audiència". Josep Benet i Jornet, l'escriptor de la telenovel·la, també considerava que la sèrie faria un servei a Manresa. "Rosa" es va consolidar de seguida els dilluns com el programa més vist de la seva franja horària. La popularitat de "Rosa" i de l'actriu Margarida Minguillón es va aprofitar per promoure Manresa amb la campanya comercial "Vine al cor".

Bibliografia:

- Hemeroteca Diari Regió7.

- Bloc Manresa Calidoscopi

Memoria.cat presenta la web: "La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes"

El dilluns 19 d’octubre, a les vuit del vespre, a l’Auditori de Caixa de Manresa (La Plana de l’Om 5), tindrà lloc la presentació del nostre darrer web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes.

El web inclou 41 entrevistes a manresanes i manresanes sobre les presons de Franco: 23 han estat realitzades a manresans que van patir en pròpia carn les penalitats ocasionades per la pèrdua de llibertat i 18 s’han fet a familiars directes (majoritàriament vídues i fills) de persones empresonades.

Seran 12 hores de gravació penjades a Internet, amb el testimoniatge de persones empresonades al llarg de la dictadura, des dels empresonats el 1939 fins als que ho van estar el 1975, a les famoses detencions de membres del PSUC i de CC.OO.

Els records continguts en aquest munt d’hores de gravació simbolitzen milers de persones que van patir privació de llibertat als múltiples camps de concentració, presons, batallons de treballadors o batallons disciplinaris estesos al llarg de tota la geografia espanyola. Les vivències d'alguns testimonis són especialment colpidores i mostren l'abast i la crueltat de la dictadura franquista.

El web “La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes” vol constituir també un modest homenatge a totes aquestes persones que van patir privació de llibertat a causa de les seves idees.

L’acte del dia 19 consistirà en la projecció d’una selecció de fragments de les 41 persones entrevistades.

Font: memoria.cat

Joaquim Aloy: "Manresa té moltes coses que no s'han explicat"

Joaquim Aloy i Bosch (Manresa, 1956) és llicenciat en Història Contemporània i treballa com a tècnic en Cultura a la Diputació de Barcelona. L'any 2007 va rebre el Premi Bages de Cultura, concedit per Òmnium Cultural, "pel seu treball de recerca, investigació i divulgació de temes relacionats amb la memòria històrica, així com la tasca de recuperació de personalitats i persones anònimes".

Els seus treballs d’història es centren en l’època de la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa, i alguns d’ells es poden llegir a la web: memoria.cat

- Podries presentar de forma breu quines feines realitzes habitualment?

- Tinc dos àmbits de treball: el de la difusió artística, a la Diputació de Barcelona, on treballo de gestor cultural, i el de la història, on des de fa molts anys faig treballs de recerca. Sóc llicenciat en història contemporània i m’ha apassionat sempre furgar en arxius per intentar trobar documentació de Manresa, contextualitzar-la i donar-la a conèixer. De tant en tant també faig xerrades als alumnes de batxillerat dels instituts sobre temes de memòria històrica, com la repressió, les fosses comunes, Amat-Piniella..., si bé mai m’he dedicat a la docència.

- Quan vas començar els teus primers treballs un cop llicenciat, vas pensar que acabaries fent història local de la ciutat de Manresa?

- Ja de seguida vaig començar a treballar el període de la República i la Guerra Civil a Manresa, que m’interessava moltíssim. Vaig poder constatar que el tema donava molt de si i era apassionant investigar-lo a fons, tenint en compte, a més, el gran desconeixement que hi havia d’aquella època. La història d’aquell període és molt rica, ja que Manresa era la setena ciutat de Catalunya i tenia un protagonisme molt accentuat en diversos àmbits (el cultural, el polític, el del moviment obrer...) i, per tant, permetia realitzar molts estudis. L’existència d’un fons documental molt voluminós a l’Arxiu Comarcal del Bages va esperonar del tot aquesta tasca.

Al costat de la recerca en arxius, el 1978 vaig començar a fer servir també la memòria oral, amb entrevistes a testimonis de l’època, per tal de procurar ampliar la informació dels temes tractats .

- Vas rebre algun tipus de suport econòmic o ajuda institucional en els teus primers treballs?

- De suports en vam tenir... però pocs. Algun de l’Ajuntament i, sobretot, del Centre d’Història Contemporània, que dirigia Josep Benet. Aquest centre, als inicis dels anys 80, ens va encarregar també l’estudi del cost humà de la guerra a la comarca del Bages. Posteriorment l’Ajuntament també ens ha fet algun encàrrec, com el documental del franquisme a Manresa. Tanmateix, la majoria de produccions (com el documental sobre els bombardeigs franquistes, els webs, les exposicions, etc.) són propostes nostres per a la realització de les quals sol•licitem suport. Els darrers anys els ajuts del Memorial Democràtic ens han permès executar projectes molt ambiciosos en poc temps. Sense el seu ajut, alguns d’aquests projectes no existirien o hauríem tardat anys a enllestir-los.

- Actualment ets el president de l’Associació Memòria i Història de Manresa, un grup de persones que els apassiona la història i que volen investigar i donar a conèixer el passat recent de Manresa. Com va sorgir l’idea de crear l’Associació Memòria i Història de Manresa?

- Volíem crear una entitat molt operativa, que facilités portar a terme alguns dels nombrosos projectes relacionats amb la memòria històrica de Manresa que teníem al cap.

L’associació és recent, neix el febrer del 2006, si bé amb un altre nom, Grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica de Manresa. El gener del 2009 es va passar a denominar Associació Memòria i Història de Manresa

L’Associació té com a objectiu elaborar i impulsar projectes sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa i intentar donar a conèixer els resultats a un públic el més ampli possible, pensant molt especialment amb els joves, i utilitzant sovint les noves tecnologies, per les seves enormes possibilitats de difusió.

Quan es crea l’associació el 2006, el domini memoria.cat venia a ser una pàgina personal on havia agrupat diferents treballs d’història que jo havia anat fent els darrers anys. Aleshores ja portàvem 10 webs fets conjuntament amb el meu fill, que és dissenyador gràfic. A partir de la constitució de l’entitat, vaig creure que el memoria.cat havia de passar a ser el web oficial de l’associació, que agrupés els treballs d’història de tots els membres de l’associació. I així és. Ara ja inclou 13 webs i un munt d’informació més sobre.

- Creus que la ciutadania d’avui en dia té interès en la història local de Manresa, o únicament per commemorar efemèrides i anècdotes?

- Les efemèrides poden ajudar a conèixer un personatge, un fet o un capítol de la història i es bo aprofitar-les. D’interès per a la història, en general n’hi ha força. D’una banda, el de la gent gran que ha viscut la guerra i el franquisme i que valoren que, després de desaparèixer la llosa de silenci que va comportar la dictadura, ara es pugui tractar obertament, i amb aportacions documentals d’arxius militars que fins fa poc no s’hi tenia accés. Tot i així, encara hi ha gent gran, que té certa por a parlar de determinats temes. D’altra banda, també veig molta gent jove interessada. Aquest interès ho constato sovint en aquestes xerrades als instituts que comentava abans. Malgrat tot, és evident que n’hi hauria d’haver molt més d’interès i aquest és un dels grans reptes que ha d’afrontar la nostra societat: la de conèixer a bastament el nostre passat col•lectiu.

- Per últim, ens pots dir quin és el darrer projecte en el que estàs treballant?

- El més immediat és el projecte que presentarem el 19 d’octubre a La Plana de l’Om. L’hem fet en Jordi Basiana, en Pere Gasol i jo. És una nova web amb quaranta entrevistes, de les quals vint són a persones que van estar als camps de concentració o a les presons franquistes des de l’any 1939 fins a 1975 (s’acaba amb les detencions del PSUC l’octubre del 1975). Les altres vint entrevistes són a familiars de presos que van morir, i per tant, hem entrevistat a les viudes o els seus fills.

La nova web es titula: “La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes”, i donem molta importància al testimoni dels protagonistes, de com els torturaven, de la fam que patien, de com agafaven sarna, rodejats de puces per tot arreu... dels camps de treball forçats i dels batallons disciplinaris... això explicat en directe i a través de la seva veu, té molta més força que si ho recollíssim en un llibre. Els vam preguntar sobre les condicions de vida a les presons, sobre els companys de captiveri que van afusellar... Algunes de les declaracions són realment colpidores, expliquen vivències que fan posar la pell de gallina. És una autèntica denúncia de les atrocitats del franquisme. Volem que el web constitueixi també un reconeixement a aquestes persones que van patir tota mena de privacions

El web contindrà un total de dotze hores de gravació. Per a la presentació estem preparant una tria de declaracions de les quaranta persones entrevistades. El reportatge que es projectarà durarà una hora i quart i serà un tast de la web, que també va acompanyada de molts documents.

(Entrevista publicada a Manresainfo.cat el 26/9/09)

"Manresa Desconeguda" donarà a conèixer indrets relacionats amb els bombardejos franquistes

El programa de la Festa Major d’enguany inclou una nova edició de les Visites a la Manresa Desconeguda. Es tracta d’una iniciativa que va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania indrets de Manresa poc coneguts però no per això amb poc interès.

En aquesta ocasió, les Visites a la Manresa Desconeguda proposen dos itineraris:

1. Les defenses de la Manresa medieval: del segle X al XIV (dijous dia 27 d’agost, de 17:00 a 20:00 h). L’itinerari es realitzarà pels trams més ben conservats de les muralles de Manresa, des de la Torre de Sobrerroca fins al Parc de la Seu, i també servirà per a donar a conèixer la nova senyalització de les muralles de la ciutat.

2. Bombes sobre Manresa (divendres dia 28 d’agost, de 17:00 a 20:00h). Serà un itinerari guiat pels espais de memòria històrica de la ciutat relacionats amb els bombardejos de l’aviació franquista al final de la guerra civil. Recentment s’ha commemorat el 70è aniversari dels dos bombardejos que va patir la ciutat amb diverses activitats, entre les quals s’hi inclou aquesta visita.

Els dos itineraris seran guiats i tindran una durada aproximada d’una hora. El punt de sortida en els dos casos serà el Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40). Els dos dies, sortiran grups cada 15 minuts fins a les 19:45 h.

En la realització dels dos itineraris col·laboren les entitats Associació pel Museu Comarcal de Manresa, Associació Memòria i Història de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.

Els itineraris

Bombes sobre Manresa: Els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939, l’aviació franquista va bombardejar Manresa i va provocar la mort d’un mínim de 35 persones, tots civils: homes, dones, nens i nenes. Amb motiu del 70è aniversari d’aquests fets, s’ha organitzat una visita guiada que recorrerà alguns indrets relacionats amb aquests fets. En concret, el recorregut inclourà els següents indrets:

- Antic Col·legi de Sant Ignasi: L’antic col•legi de Sant Ignasi és un indret d’especial significació ja que durant la guerra va ser utilitzat com a centre de detenció de persones i va acollir diverses dependències militars. Les traces que va deixar la metralla en un dels bombardejos a la façana del carrer de Viladordis, junt al portal que dóna al claustre de l’antic col·legi de Sant Ignasi, representen una de les poques restes materials visibles que es conserven d’aquests fets.
- Exterior de l’Anònima. Era un objectiu militar i va ser metrallada, tot i que no la van tocar de ple.
- Refugi de l’antic Parc de Bombers (arran de la paret de la Muralla).
- Exterior de la Ferreteria Armengou, a la carretera de Vic, que va ser bombardejada el 19 de gener del 1939.
- Baixant pels Esquilets, la visita farà una parada a la confluència Guimerà/Casanova. S’explicarà que, també en el segon bombardeig, va caure una bomba a la part posterior de la Gran Saldadora (l’actual Creadora) i que va afectar a la façana de darrera d’una casa del carrer Casanova (núm. 7).
- Refugi del Grup Escolar Renaixença, que va ser un dels més importants de la ciutat.

Els historiadors Pere Gasol i Joaquim Aloy parlant amb el regidor de cultura, Ignasi Perramon.

Les defenses de la Manresa medieval: del segle X al XIV: La visita inclourà un recorregut pels trams oriental i nord de les muralles que van envoltar la ciutat medieval de Manresa. També serà una oportunitat per veure la nova senyalització de les muralles de la ciutat. En concret, l’itinerari serà el següent:

- Museu Comarcal de Manresa
- Plaça de Sant Ignasi
- Pujada cap al carrer de la Codinella
- Camí que passa sota la muralla del Parc de la Seu fins a veure la portella tapiada del cementiri antic
- Retorn cap al carrer la Codinella
- Parc de la Seu
- Carrer de Santa Llúcia fins a la plaça de Sant Ignasi
- Baixada dels Drets
- Torre de Sobrerroca
- Carrer Joc de la Pilota
- Plaça d’Europa
- Muralla del Carme

Recordem que Manresa ha tingut tres recintes emmurallats diferents, segons les èpoques:

- Un primer recinte murat, del segle X, del qual no queden restes visibles, envoltava el turó del Puig Cardener, adaptant-se a la seva orografia irregular. Aquest recinte estava habitat al seu interior i comptava amb una torre, anomenada vescomtal, que feia les funcions de castell.
- Un segon recinte murat va ser aixecat a l’entorn del segle XII. Encabia a dintre els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal, així com també l’església de Sant Miquel i el populós barri que havia crescut al voltant del mercat.
- El tercer circuit murat va ser aixecat entre el 1362 i el 1380, i tot i que aprofitava part de dels vells murs del segle XII, suposava una ampliació dels límits de la ciutat en incloure els nous carrers d’Urgell, d’Arbonés, de Vilanova, de les Barreres i el convent de Sant Domènec.

Entre els segles XVII i XVIII, sense importants situacions bèl·liques o de perill, les muralles van perdre la seva funció defensiva i van tenir un deteriorament progressiu, essent, molt sovint, utilitzades com a façana de les cases o bé desmuntades per a reutilitzar les pedres en la construcció de noves vivendes. També s’hi obriren nous portals per facilitar la comunicació amb l’exterior, on hi havia nous ravals o bé zones de camps i horts.

En la tercera Guerra Carlina (1872-1874) es van tornar a recuperar per al seu ús defensiu, però al 1877 ja se’n va autoritzar l’enderroc. La funció de les muralles era, evidentment, bàsicament defensiva en front a amenaces exteriors en moments de conflictes bèl·lics o episodis violents. Però també servien de sistema de control de la població. En moments d’epidèmies, com ara la pesta, les portes de les muralles servien per controlar l’accés a la vila i evitar que hi entressin aquelles persones susceptibles de ser contaminades.

Les restes que es veuran en la visita de dijous es corresponen bàsicament a:

- els murs del segle XIV, que en alguns trams van ser refeccions dels murs del segle XII (la diferència constructiva entre les dues èpoques és molt difícil d’observar a simple vista, ja que els materials i les tècniques utilitzades eren molt similars). Estan fets de carreus regulars, de mida mitjana, disposats en filades alineades i, en els del segle XIV, reforçats amb morter de calç que els relliga. Tenen un gruix d’entre 80 i 90 cm. Aconseguit mitjançant un doble mur farcit de pedruscall i morter.
- les parts de mur o els murs corresponents a les refeccions i modificacions de les muralles dels segles XVI al XVIII. Sovint són fets de pedres molt petites, poc o gens desbastades, que s’aguanten gràcies al morter de calç, molt més abundant. Són menys visibles, acostumen a ser fragments afegits
- alguns panys de murs del segle XIX (muralla del Carme), fets amb la mateixa tècnica del doble mur farcit, però amb carreus de mides més irregulars i amb fragments de maó com a falques.

Font: Memoria.cat (20/8/09)

La Generalitat destina 188.000 euros per a la recuperació de la memòria històrica

Recuperant la memòria perduda

Museus, fosses comunes, centres d’interpretació històrica i restauració de trinxeres són alguns dels projectes en que el Departament d’Interior ha invertit per tal de recuperar de la memòria històrica del segle XX a diverses localitats de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i l’Osona. Són cinc projectes que es duran a terme en els dos propers anys i als quals Interior ha destinat un total de 188.000 euros. D’aquests, 120.000 finançaran cinc projectes de recuperació del patrimoni memorial de Catalunya i la resta s’invertirà en homenatges i investigacions històriques. Fins ara la Direcció General de Memòria Democràtica ha destinat 3,5 milions d’euros a la recuperació de la memòria històrica.

Els de Manresa i Pujalt són els projectes més destacats dels 21 que rebran ajudes de fins a 188.000 euros per a recuperar la memòria històrica del segle XX a les comarques centrals de Catalunya. Així, a Manresa es crearà l’Espai Memòries, que explorarà el paper de l’art com a transmissor de la memòria i es centrarà en la història de la capital del Bages des de la II República fins al període de Transició. L’Espai Memòries ocuparà part de la segona planta de l’edifici històric del Museu Comarcal de Manresa i tindrà una superfície total de 396,71 m2.

També en el marc de les noves ajudes hi ha el projecte d’acondicionament del Memorial de l’Exèrcit Popular, a Pujalt (Anoia). La situació estratègica del municipi, a la carretera de Cervera a Calaf, a mig camí entre el front i les grans ciutats de la rereguarda, van propiciar que a la primavera del 1938 es creés un centre d’instrucció republicà. Al llarg dels darrers anys s’han anat restaurant diversos espais emblemàtics del campament. El nou projecte té com a objectiu crear un centre de recepció i atenció al visitant, una exposició del campament, una zona audiovisual i una botiga. Tot plegat permetrà articular les diferents àrees de la base.

Altres projectes destacats són el del Consorci Parc Fluvial del Parc del Llobregat, que recuperarà la memòria dels maquis del Berguedà i del Bages amb el projecte "Territori maquis a la Catalunya Central". D’altra banda, l’ajuntament de Gurb proposa restaurar els materials trobats durant l’excavació de la fossa comuna d’aquesta localitat al juny del 2008. A més, s’emprendran obres per a l’adequació d’un cementiri i s’instal·laran dues làpides commemoratives als difunts d’aquesta fossa comuna.

A més d’aquests grans projectes, la Direcció General de Memòria Democràtica destinarà 58.000 euros a la commemoració de diferents fets històrics i a les persones que hi van participar. Així, el Centre d’Estudis Lacetans investigarà sobre la reraguarda al Solsonès, el Grup d’Estudis per a la Recerca Difusió de la Memòria Històrica de Manresa crearà una web sobre Jacint Carrió, supervivent del camp de Mauthausen, el Grup de Recerca en Ciències Socials editarà biografies a partir d’entrevistes filmades per al treball "Formes de vida quotidiana i consciència cívica: el pas de les generacions al nucli antic de Santa Margarida de Montbui", el Centre d’Estudis del Bages treballarà en la història del moviment obrer i sindical al Bages entre el 1939 i el 1980 i el Consell Comarcal d’Osona recollirà en una web la història dels alcaldes de la ciutat durant la Segona República.

La Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat ha atorgat 3,5 milions d’euros en ajudes a la recuperació del patrimoni històric català. D’aquests, 2,5 milions han estat destinats a 62 projectes de restauració de trinxeres, refugis i búnkers i 1 milió per a commemoracions, homenatges i activitats de recerca i difusió. Aquests projectes estan impulsats per ajuntaments i consells comarcals de tot Catalunya.

Font: ACN (13/8/09)

Noves imatges de la Setmana Tràgica

Deu imatges d'esglésies i convents cremats a Manresa durant la "Setmana Tràgica" a memoria.cat

El portal memoria.cat mostra 10 imatges de les esglésies i convents cremats a la ciutat el 29 de juliol de 1909 a la ciutat de Manresa. Els edificis religiosos incendiats van ser el de les Caputxines, el de Sant Francesc i el de Montserrat. La basílica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi, afortunadament, es van poder salvar de la crema.

- Es poden veure al següent enllaç:
http://www.memoria.cat/la-setmana-tràgica-manresa-en-imatges

Galeria fotogràfica "Històries Manresanes"

Vull presentar com a novetat exclusiva per a tots els lectors i lectores d'Històries Manresanes, tot el conjunt d'imatges d'arxiu en forma d'àlbum digital, que he utilitzat en molts dels meus articles. Moltes d'aquestes imatges no han estat publicades en el bloc. No ho dubteu i entreu a la galeria d'Històries Manresanes!

- Per accedir a l'àlbum: aquí.

Històries Manresanes a les ones

Programa "La Placeta" de Ràdio Arenys, Xavier Mir, 2/03/09.

L'espai és una petita secció dins del programa "La placeta" que condueix Josep Maria Cano de dilluns a divendres de 10 a 13 h. Si el voleu escoltar en directe, podeu fer-ho per Internet.