26 de juliol 2011
El trajecte Terrassa-Manresa l'any 1935
24 de juliol 2011
El buròcrata perfecte, Ramon Soldevila
Entrada al consistori manresà
El seu llegat, en matèria urbanística, es resumia en un condicionament dels carrers i accessos de la ciutat i la supressió de la xarxa ferroviària per dintre el nucli urbà perquè hi poguessin accedir de forma més fàcil els vehicles privats que augmentaven any rere any, sacrificant les antigues vies del tren que desdibuixaven el plànol urbà de Manresa i pavimentant grans avingudes com la carretera de Vic o la Muralla (Avendia del Caudillo durant el franquisme) amb materials de primera qualitat. També fou l'impulsor del Parc de l'Agulla, inaugurat de forma oficiosa el 1974 i l'alcalde que va fer clausurar el Museu de Manresa.
Imatge del Parc de l'Agulla, amb el llac artificial.
L'any 1966 convidà al dictador espanyol Francisco Franco a Manresa, per intentar guanyar-se el respecte dels aparells del règim i alhora exigir millores bàsiques per la ciutat en matèria d'infraestructures com la tan desitjada connexió entre Monistrol de Montserrat i Abrera, evitant el pas per Collbató. Era una persona obstinada, i gran professional (malgrat que mai va arribar a ser escollit en unes eleccions lliures), el seu despatx obria a les 6 del matí, i personalment es dedicava a revisar totes les obres que dictava el seu equip de govern.
Després d'abandonar l'alcaldia (el nou alcalde, Ramon Roqueta seria proclamat batlle el 3 de novembre de 1975), s'incorporà a l'equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, com a subgovernador, càrrec que conservà amb el posterior delegat governatiu a la província, Salvador Sánchez-Terán Hernández.
Durant el període que es coneix com la Transició, essent molt proper, però no militant, de la Unión de Centro Democrático (partit fundat per franquistes moderats com Adolfo Suàrez), fou designat governador civil de Lleida (1977-1980), aquest seria el seu darrer càrrec com a polític i gestor.
Veure més entrades relacionades amb la política manresana:
- Retirades, condemnes, expulsions i banderes robades: aquí
- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició: aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí
- Les eleccions municipals de 1983: aquí
Bibliografia:
- El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959): http://www.memoria.cat/franquisme
- MARÍN, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès, Editors. Col·lecció Seminari
06 de juliol 2011
"La Gazeta de Manresa"
02 de juliol 2011
El tiroteig del bar Alhambra, el final dels "Solidarios"
Pistolers als carrers de Manresa
Els companys de sindicat de Salvador Seguí, la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.), assabentats que José Luis Laguia (sospitós de preparar l'atemptat contra Seguí al carrer Cadena del Raval de Barcelona el 10 de març de 1923) secretari general del Sindicat Lliure s'amagava a Manresa i que sovint freqüentava el bar Alhambra (situat al Passeig Pere III, conegut popularment amb el nom de la Gàbia) de la nostra ciutat, decideixen actuar el 6 d'abril de 1923. Aquell 6 d'abril, tres sindicalistes de la C.N.T. (Oliver, Figueras i Roig) troben a Laguia acompanyat per tres sicaris al bar en qüestió, no dubten ni un instant en obrir foc. A la rafega de l'intercanvi de bales José Luis Laguia resulta il·lès, però els seus tres guardaespatlles que el protegien queden ferits.
El 9 de setembre de 1923, pocs dies abans del cop d'estat monàrquic de Primo de Rivera, en una petita nota de premsa, el diari La Vanguardia es feia ressò de l'ingrés a la presó d'un dels autors del tiroteig al bar Alhambra, el reusenc Joan García Oliver.
"Ha ingresado en la cárcel de Manresa Juan García Olivé, acusado de haber tomado parte en el atentado de que fueron víctimas varios camareros del sindicato libre".
Joan García Oliver i dos sindicalistes: Joan Figueras i Francesc Roig, ambdós membres del sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT de Manresa, foren jutjats per rebel·lia el 23 d'octubre de 1923. Joan García Oliver va sortir de la presó dos anys després, l'any 1925 es refugiaria a París.
A partir del tiroteig al bar Alhambra, el grup "Los Solidarios" (del qual formava part el mateix García Oliver) decideix abandonar l'enfrontament directe amb els pistolers pagats pel Sindicat Lliure i preparar allò que Joan García Oliver denominarà la "Gimnàstica revolucionària", començant per recaptar fons per a preparar la revolució.
Recerca:
- elPais.com: "Matar al rey", 30/10/2010
- Anarcoefemèrides, efemèrides anarquistes.
- Hemeroteca digital La Vanguardia (9/09/1923), pàg. 6
- Libros Aisa: "Centenario Juan García Oliver" a la revista “Enciclopèdic Noticiari” núm. 26 desembre 2001.
- Comas, Francesc: "Històries de Manresa", Zenobita 2009
27 de juny 2011
Immigració del segle XXI
A la nostra ciutat, en l'actualitat, són la segona comunitat estrangera, per darrere la marroquina, segons les dades de l'Idescat, l'any passat hi havia censats 1.422 romanesos a les oficines del cens manresanes.
Captura: Evolució de la població de nacionalitat romanesa empadronada a Catalunya. 1998-2009. Font: Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i INE, avanç del padró continu a 1 de gener de 2009
En deu anys, del 2000 al 2010, la ciutat de Manresa ha passat a no tenir cap ciutadà de la República de Romania, a arribar fins a 1.463 l'any 2009, sempre amb les dades del cens a la mà. L'impacte demogràfic es pot comprovar a partir de l'any 2003, quan la Cambra de Comerç de Manresa va destacar el potencial que tenia el teixit empresarial de Romania com a possible subministrador per al sector del metall de la comarca del Bages. Les bones dades econòmiques del moment feien buscar nous proveïdors i clients de les empreses bagenques, en especial a Romania, que disposava de mà d'obra qualificada, en tres sectors productius: el metall, el plàstic i l'automoció. La mà d'obra qualificada en aquests tres sectors va fer que molts romanesos i les seves famílies emigressin a Manresa i comarca, atrets per la demanda de feina en sectors que gaudien de bona reputació econòmica, i amb uns sous ben remunerats.
També cal mencionar un altre sector, la restauració, on, sobretot, durant l'època d'estiu (juliol, agost, setembre) es contractava més personal per cobrir la demanda que requeria la clientela estival, la majoria d'aquest personal provenia de Romania, i avui en dia en molts bars i restaurants de Manresa, qui atén la barra són ciutadans romanesos.
Per últim, el darrer sector (on destaca el personal femení), són les treballadores de la llar, encarregades de cuidar persones malaltes o efectuar els serveis de neteja, moltes d'aquestes treballadores provinents de Romania, van trobar feina en aquest ram quan van decidir instal·lar-se amb els seus familiars (marits, fills, etc.) a casa nostra.
Aquests últims anys de recessió econòmica forta han fet estancar l'arribada de ciutadans romanesos, a Catalunya i a Manresa. Avui en dia, per desgràcia, els ciutadans romanesos se'ls relaciona molt més amb delictes per furts de coure a instal·lacions elèctriques i per la comunitat gitana autòctona de Romania, els rômi, que no pel seu esforç humà per fer créixer l'economia de la nostra ciutat, comarca i país.
Més informació:
- Històries de romanesos a casa nostra, "Biografies Anònimes", publicades mensualment a la revista el Pou de la Gallina: aquí
- Programa de Televisió de Catalunya: "D'aquí d'allà" dedicat a Romania (gener 2011): aquí
- Principals dades demogràfiques de la població romanesa: aquí
D'altres entrades relacionades amb la immigració a la ciutat de Manresa:
- "Manresa fa 60 anys, els altres catalans", aquí
- "La immigració del canvi de segle (1999 - 2004)", aquí
- "Els veïnats de França", aquí
22 de juny 2011
Els films inèdits de Josep Arola
L’autor d’aquests curtmetratges fou el manresà Josep Arola i Romo (1911-1985), soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, sardanista i fundador del Bàsquet Manresa. Era un amant de la fotografia i del cinema i amb la seva càmera Pathé Baby va enregistrar diferents esdeveniments de la ciutat, però fins fa molt poc no es van recuperar els seus vídeos de gran valor, que havien estat 80 anys amagats.
Els films van ser presentats al públic el passat 7 de juny a l'Auditori de la Caixa Manresa de la Plana de l'Om, i ara ja es poden veure íntegrament gràcies a la web:
20 de juny 2011
Les falses muralles del segle XVI
Aquesta idea es basava en l'existència del convent de Valldaura. Es donava per fet que aquest convent (avui inexistent) havia estat construït en els terrenys que ocupaven les últimes cases del carrer Urgell, a l'actual plaça de Valldaura, per dues raons: l'existència d'una petita esglesiola dedicada a la Mare de Déu que ha existit fins al final del segle XIX, que se suposava que era el darrer vestigi d'aquest convent, i per la referència documental del 1465 que, en plena Guerra Civil Catalana, donava l'ordre d'enderrocar el Monestir de Valldaura, ja que es trobava molt a prop del mur de la ciutat i els enemics podien fer-se forts.
Una revisió documental més precisa i rigorosa del segle XVI va desestimar la possibilitat que en aquell moment es treballés en les muralles de Manresa. La crisi econòmica i poblacional de la ciutat durant aquest període desestima qualsevol ampliació o creixement urbà. A més a més, no hi ha cap dada que indueixi a copsar que el monestir de Valldaura fos construït a l'actual plaça. Podia estar situat a extramurs, al començament de l'actual carrer del Cós. També cal tenir present que l'espai que queda entre l'antic monestir dels Predicadors i la muralla de Sant Domènec era la zona on els monjos tindrien els seus horts prop del torrent, per tan dintre els murs de la ciutat.
L'opció de Sarret i Arbós quedaria desestimada, ja que les muralles del segle XVI, d'acord amb la documentació, s'haurien construït al segle XIV, dos-cents anys abans.
Bibliografia:
- SARRET ARBÓS, Joaquim: "Història religiosa de Manresa. Iglesias i Convents (Monumenta Historica Civitatis Minorisae)", Manresa 1924, p.207
- ALABERN, Josep; VIRÓS, Lluís: "La Séquia de Manresa", Manresa 2002
Entrades referents a les muralles de la ciutat:
- Muralles amunt, aquí
- Les muralles, el perímetre fortificat, aquí
- El món medieval, aquí
- Les companyies blanques, aquí
11 de juny 2011
Manresa, 11 de novembre de 1918
Després de quatre anys de conflicte internacional, la Gran Guerra (1914-198) que havia d'acabar amb totes les guerres, va arribar la pau. A casa nostra, la signatura de l’armistici alemany, l’11 de novembre del 1918, es va viure amb gran alegria, tot i ser un conflicte estranger, a on l'estat espanyol es va mantenir neutral a la contesa internacional.
La crònica del periòdic Bages Ciutat explicava que, tan bon punt s’havia conegut la notícia, "van aparèixer il·luminats els balcons de la Cooperativa Manresana d’Energia Elèctrica, del Centre Nacionalista Republicà i del Centro Republicano, onejant en elles les banderes francesa, catalana i espanyola". A les deu de la nit, unes 500 persones van manifestar-se pel passeig Pere III, la Muralla, els Infants, el carrer Sobrerroca, la plaça Major i van baixar pel carrer Sant Miquel, la Plana de l’Om, Sant Domingo, fins a tornar al Passeig.
Durant la marxa, una orquestra anava tocant La Marsellesa i "era frenèticament aplaudida i corejada per la multitud". Finalment, la nit del 22 de novembre, va tenir lloc un fastuós banquet a l’hotel Sant Domènec per celebrar la victòria aliada. L’escriptor i polític Maurici Fius Palà, fundador del Centre d’Unió Republicana de Manresa, va presidir l’acte. Al banquet van ser presents convidats belgues i francesos i es van tocar els himnes de La Marsellesa i Els Segadors. Després dels brindis es va llegir una carta del voluntari manresà Emili March, enrolat a la Legió Estrangera francesa que encara era al front, hi havia sobreviscut al conflicte.
La Primera Guerra Mundial enriquí considerablement els fabricants cotoners manresans, els quals feren ostentació de la seva fortuna construint magnífiques cases al Passeig i rodalia, era evident, que per a ells la guerra havia esdevingut molt beneficiosa.
Text i fotografia:
- Suplement "Revista", diari Regió7, 14/05/2011
07 de juny 2011
El carrer que esdevindrà museu
Actualment l'obra ja està gairebé enllestida després d'un any de treballs. A hores d'ara s'estan acabant els tancaments de portes i finestres, així com l'ascensor. Paral·lelament, l'empresa Pauta Comunicació està treballant en tots els elements de la museïtzació. "Si el nou equip de govern no disposa una cosa diferent, el carrer del Balç podria obrir-se per la festa major. Seria un bon moment per posar-lo en funcionament per reforçar l'atractiu turístic de Manresa i perquè la gent de la ciutat pugui conèixer una part de la seva història", explicava el regidor en funcions de Turisme, Ignasi Perramon.
Mentrestant, l'Ajuntament de Manresa està dissenyant una campanya turística per promoure visites conjuntes al carrer del Balç i a la basílica de la Seu, que són a tres minuts un de l'altra, amb la possibilitat, fins i tot, de vendre bitllets conjunts. Aquests dos elements, a més a més de la plaça de l'Ajuntament i el Museu de Manresa, que també és a prop, poden formar un conjunt que doni més atractiu a la ciutat, opinava Perramon. El bitllet per entrar al carrer del Balç costarà 5 euros, però hi haurà diverses modalitats en funció de l'edat o si es va en grup.
A part dels 450 metres quadrats útils que s'han rehabilitat respectant la seva originalitat de l'època medieval, també es podrà passejar pel tros de carrer que condueix fins als Arcs de Santa Llúcia.
04 de juny 2011
Presentació de sis films inèdits
01 de juny 2011
El lobby del tren
Els propietaris de l'empresa ferroviària van muntar una important campanya (avui en dia se'n diu un lobby mediàtic) entre grans propietaris, administració local i gran burgesia comercial de Manresa a favor de la capital del Bages per fer circular el tren de la línia de Barcelona a la capital aragonesa. La cosa va resultar enormement satisfactòria i amb poc més de dos anys, el tren de Terrassa ja arribava a casa nostra. De 1857 a 1859 es va construir mitjançant túnels i viaductes una de les línies de tren més cares d'Europa del segle XIX, el tram Manresa-Terrassa.
Viaducte d'Olesa, en el trajecte Manresa-Terrassa (fotografia trenscat.com)
L'estació del Nord, (l'any 1941 l'estat espanyol es va fer càrrec de la xarxa d'ample no europeu) es va inaugurar el 1859, és una de les 30 estacions més antigues de l'estat espanyol, amb un estil característic propi de les estacions del seu temps, l'estació original era un conjunt allargat format per tres cossos simètrics, la porta principal de la qual quedava en enfront de l'antic pont o palanca de ferro que conduïda al centre de la ciutat.
Bibliografia:
- Trenscat.com
- "La Manresa Industrial: Itineraris per la història de la Ciutat" a la Xarxa XATIC / Ajuntament de Manresa
23 de maig 2011
La Fàbrica del Pont Vell
20 de maig 2011
De pols, terra i palla
11 de maig 2011
L'abans i l'ara
La sèrie en qüestió és de set fotografies:
07 de maig 2011
Retirades, condemnes, expulsions i banderes robades
06 de maig 2011
Llàgrimes electorals
Les eleccions municipals del dia 10 de juny de 1987 van comportar el final de l'hegemonia del Partit dels Socialistes a l'alcaldia de Manresa que n'ostentava el poder des dels comicis de 1979. Convergència i Unió obtenia la victòria contra tot pronòstic, el seu candidat Juli Sanclimens esdevenia el segon alcalde de la democràcia restaurada.
Una imatge val més que mil paraules per sintetitzar una derrota inesperada (perquè quatre anys abans, els socialistes manresans obtenien la majoria absoluta a les darreres eleccions municipals) del fins aleshores alcalde Joan Cornet. Manresa canviava el color vermell del Partit dels Socialistes (PSC), pel color blau de Convergència i Unió (CiU).
Resultats de les eleccions de 1987
Veure més entrades relacionades amb la política manresana:
- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició: aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí
- Les eleccions municipals de 1983: aquí
02 de maig 2011
L'esplendor del gòtic català: La Seu
Els tresors de la Seu de Manresa
El claustre: El claustre de la Seu conté elements de visita obligada. S'hi accedeix per un antic portal romànic i, a l'interior, conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.
Espai interior: La planta de la Seu és d'una sola nau, d'una extraordinària amplada, vorejada per capelles laterals més baixes que provoquen l'efecte de ser dins un espai distribuït en tres naus.
La cripta: La cripta fou construïda el segle XVI i conserva peces barroques salades de la destrucció de l'any 1936. Formen un conjunt d'especial bellesa.
Retaule del Sant Esperit, obra mestra del pintor Pere Serra (1393-1394)
El retaule del Sant Esperit: Considerada l'obra mestra de Pere Serra, el millor pintor català del final del segle XIV. El seu estil es caracteritza per unes composicions equilibrades i amables.
El retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau: Obra de Jaume Cabrera, deixeble de Pere Serra (inicis del segle XV) i representant de l'anomenat gòtic internacional.
El retaule de Sant Marc: És un dels millors retaules de la Seu, obra d'Arnau Bassa, de mitjans del segle XIV. Fou encarregat pel gremi de sabaters de Barcelona.
Museu Històric de la Seu de Manresa: Conserva peces d'un interès artístic molt notable: el Sant Crist de Manresa (segle XII), el frontal florentí (segle XIV) i les arques dels cossos sants de la ciutat (segle XVII).
El cor: Conserva setze peces tallades en fusta, recuperades del cadirat antic, obra de l'escultor manresà, Josep Sunyer (inicis del segle XVIII).
Més informació:
- Associació d'amics de la Seu de Manresa, aquí
- La Seu de Manresa, aquí
- Antoni Gaudí a la Seu de Manresa, aquí
- Monestirs de Catalunya, la Seu de Manresa (fotografies), aquí
- El Retaule del Sant Esperit (fotografies), aquí
Plànol de la Seu:
26 d’abril 2011
La premsa manresana de principis de segle XX
"La premsa periòdica manresana del segle XIX ha sigut feconda, i creiem que més ho serà la de l'actual segle, si no cessa la febra tendenciosa que es manifesta en la exhibició i propaganda dels ideals de cada entitat, grup, fracció i altres similars que lluiten per a la defensa de llurs interessos. La premsa és un factor importantíssim de civilitat si ademés de la defensa de interessos en general i la informació diaria dels successos s'ocupa de fomentar la vida de família, la ciutadania, la justícia i la moral; estimulant la voluntat a l'estadi i al treball; fent una generació forta i gran que sia garantia d'un gloriós previndre per a la Pàtria".
La Sardana, publicació mensual òrgan oficial dels enamorats dels balls populars. Apareix l'abril de 1916, a vuit pàgines de 21 x 15 centímetres; imprès a la impremta de Sant Josep i a partir del numero 4 a la impremta Bausili i Alcaraz. L'ultima vegada que sortiria al carrer fou el maig de 1919.
La Bugadera ("Podrà fer poca solta, però tant si plou com si fa sol estesa cada setmana"), apareix el 18 de maig de 1918, a dotze pàgines, amb les cobertes de color, de 22 x 15 centímetres i dues columnes, al preu de 10 cèntims la unitat; imprès a la impremta Esparbé. La seva editorial era sarcàstica, barrejant l'humor negre i la política en un agradable contingut visual. El darrer nombre en aparèixer seria en el mes de desembre de 1919.
Joventut ("Portaveu de les Joventuts nacionalistes de la comarca del Bages"), surt de forma quinzenal el dia 30 de març de 1918, a vuit pàgines, amb anuncis classificats, de 35 x 25 centímetres, dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. Arribaria fins a l'edició número 58.
Renovació ("Portaveu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria"), apareix l'abril de 1919, a vuit pàgines de 35 x 25 centímetres i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. L'any 1921 desapareix del mercat.
L'Avenç ("Diari de Manresa"), apareix el dia 2 d'abril de 1919 a vuit pàgines de 32 x 22 centímetres, amb anuncis, a tres columnes i preu d'una pesseta al mes; imprès a la impremta que portava el seu nom. El seu programa era: "Nacionalisme i República". L'11 de maig de 1921 en surt la darrera publicació.
Resum epíleg:
- Data d'aparició, febrer de 1914
"Revista Mariana" *
- Data d'aparició, abril de 1916
"La Sardana"
- Data d'aparició, 10 de gener de 1918
"Acció Integrista" *
- Data d'aparició, gener 1918
"El Defensor" *
- Data d'aparició, 18 de maig de 1918
"La Bugadera"
- Data d'aparició, 30 de març de 1918
"Joventut"
- Data d'aparició, 27 d'abril de 1919
"La Democracia" *
- Data d'aparició, abril de 1919
"Renovació"
- Data d'aparició, 2 d'abril de 1919
"L'Avenç"
- Data d'aparició, 24 d'abril de 1920
"Diario de Manresa" *
- Data d'aparició, 13 de desembre de 1920
"Patria" *
- Data d'aparició, agost de 1921
"L'Om" *
- Data d'aparició, 23 de juliol de 1921
"Seny" *
- Data d'aparició, 1 de febrer de 1922
"Unió Administrativa Manresana" *
- Data d'aparició, juny de 1922
"El Trabajo" *
- Data d'aparició, setembre de 1922
"Avant" *
- Data d'aparició, abril de 1923
"Centre Excursionista Montserrat" *
Amb * publicacions que no apareixen al post.
Bibliografia:
- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923
Veure anteriors capítols:
- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí
- Capítol 5: "Pluralitat als carrers", aquí
19 d’abril 2011
La premsa manresana de principis de segle XX
El Demócrata ("Semanario, órgano del Partido Liberal"), apareix per primer cop el dia 1 de juliol de 1912, a quatre pàgines de 44 x 32 centímetres, tres columnes i un preu de 50 cèntims mensuals; imprès a la impremta Esparbé. A partir de l'edició nº12 augmenta la mida a 57 x 43 centímetres, sis columnes i mantenint el mateix preu. A partir del nº74 s'anomena "Diario liberal de avisos y noticias". El 2 de gener de 1915 torna a canviar el nom, ara "Semanario Liberal" i es passa la seva tirada a la impremta Alcaraz, que estava al Passeig Pere III. El 19 d'abril de 1919 és substitut per la nova capçalera "La democracia". El diari era el portaveu del Parit Liberal, un dels partits dinàstics de la Restauració Espanyola (1876-1923) que s'alternava el poder amb el Partit Conservador.
La Reforma ("Diario Popular"), surt per primera vegada als carrer el 28 d'agost de 1913, a quatre pàgines de 50 x 34 centímetres, quatre columnes i a un preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Boixeda. Professava una política d'oposició contra les actituds antirepublicanes. El seu darrer numero, el 23, va aparèixer el 23 d'abril de 1920.
El Gato Negro ("Revista semanal ilustrada. Arañará todos los sábados"), revisa humorística de to satíric que va sortir per primera vegada el 22 de gener de 1916, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres, dues columnes i un preu de 5 cèntims la unitat, impresa a la impremta Editorial. La tercera edició augmenta de mida a 44 x 33 centímetres. La revista caricaturitzava de forma humorística la vida política i social, en algunes ocasions era titllada de xavacana i grollera pels regionalistes catalans. En van aparèixer dotze edicions, i mai més es tornà a publicar.
Resum del capítol 5:
- Data d'aparició, 1 de juliol de 1912
"El Demócrata"
- Data d'aparició, gener de 1913
"Butlletí de l'Agrupació de Dança" *
- Data d'aparició, 28 d'agost de 1913
"La Reforma"
- Data d'aparició, 15 de novembre de 1913
"El Eco del Bruch" *
- Data d'aparició, abril 1914
"Catalónia" *
- Data d'aparició, 3 d'octubre de 1914
"Agricultura e Industria, Comercio y Propiedad" *
- Data d'aparició, 15 d'octubre de 1914
"Estudiantil" *
- Data d'aparició, 13 de març de 1915
"Unión Comercial e Industrial" *
- Data d'aparició, desembre de 1915
"Cenacle" *
- Data d'aparició, 22 de gener de 1916
"El Gato Negro"
Amb * publicacions que no apareixen al post.
Bibliografia:
- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923
Veure anteriors capítols:
- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí
15 d’abril 2011
La premsa manresana de principis de segle XX
La Cigonya ("Humor. Literatura. Recreo"), apareix el 4 de setembre de 1909, a vuit pàgines de 34 x 25 centímetres i dues columnes, al preu de 5 cèntims la unitat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. El seu caràcter satíric, li va jugar males passades en moltes ocasions, i la seva vida fou molt breu, doncs el 30 d'octubre d'aquell mateix any va desapareix definitivament.
Bages-Ciutat ("Diari de Manresa"), veu la llum per primera vegada el 2 de desembre de 1909, a quatre pàgines de 52 x 34 centímetres, cinc columnes i el preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Abadal i des del nº28 a la impremta Esparbé. Fou el diari del nacionalisme català conservador, fervent defensor de l'autonomia catalana, la seva darrera publicació fou la del 1 d'abril de 1919. Deu anys de vida de trajectòria era un bon aval, la seva herència la va seguir "l'Avenç" diari del mateix perfil polític que el Bages-Ciutat. El diari es publicava en llengua catalana.
L'Halley ("Diari Radical"), surt als carrers de Manresa el 28 d'abril de 1910, a dues pàgines de 31 x 22 centímetres i tres columnes, sense un preu fixat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. Era la veu oficial del partit republicà de Manresa, es negava a reconèixer l'aliança dels republicals locals amb el partit conservador dinàstic. La seva vida fou intensa però curta, doncs el 7 de maig de 1911, desapareix definitivament. El diari es publicava en llengua catalana.
Germanor ("Periòdic Social Literari"), portaveu de l'Associació Obrera Catalanista, estava adherit a l'Unió Catalanista. Va aparèixer el dia 1 de gener de 1912, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 35 x 26 centímetres, a dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat; s'imprimia a la "Societat Editorial Manresana". En sortirien poques edicions fins la seva desaparició. El diari es publicava en llengua catalana.
¡La Justicia! ("Periódico local independiente. Politico administrativo"), més informació: "1912, l'any de la Justícia" aquí
Resum del capítol 4:
- Data d'aparició, principis de juliol de 1909
"Revista Ilustrada Jorba" *
- Data d'aparició, 4 de setembre de 1909
"La Cigonya"
- Data d'aparició, 2 de desembre de 1909
"Bages-Ciutat"
- Data d'aparició, 28 d'abril de 1910
"L'Halley"
- Data d'aparició, 1 de gener de 1912
"Germanor"
- Data d'aparició, gener 1912
"¡La Justicia!"
Amb * publicacions que no apareixen al post.
Bibliografia:
- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923
Veure anteriors capítols:
- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
14 d’abril 2011
La proclamació de la República
Josep Maria Planes va seguir els esdeveniments a Barcelona en primera línia, com a ciutadà i com a periodista. Al cap de dos dies de la proclamació publicava al setmanari “Mirador” el seu testimoniatge: “14 d’abril. Dietari d’un ciutadà”