L
’article de l’historiador navarclí Llorenç Ferrer i Alòs “La formació de la nova burgesia al segle XVIII” fou publicat al número 70 de la revista L’Avenç, al mes d’abril de 1984. El text fa una exposició de les diferents vies que intervenen en la formació de la nova burgesia, utilitzant un cas particular, el de Manresa, per tal d’il·lustrar el tema.
L’autor ha estructurat el text en dos grans blocs, una introducció, en la que explica la recíproca relació socioeconòmica existent a l’època entre Manresa i el Bages, amb aquesta introducció, Llorenç Ferrer, encadena amb la temàtica central de l’article dividint aquest cos central en dos grans parts, una que fa referència al pas de
la indústria de les blanqueries a la de la seda i l’altra que exposa
les relacions que els industrials enriquits van establir amb el camp. La mancança d’una sèrie de conclusions finals fa d’aquest article que no sigui didàctic i que tingui un caràcter merament expositiu.
Les fonts utilitzades per Llorenç Ferrer per documentar l’article són de dos tipus, una part de les fonts corresponen a llibres de caràcter històric publicats d’uns anys enrere a l’actualitat entre els quals trobem publicacions del mateix autor, l’altra agrupació de fonts documentals correspon a documents de l’època de què tracta l’article, aquests documents són en quasi la seva majoria documents privats de caràcter economicoadministratiu dels mateixos comerciants de l’època, com és el cas del rebut de la companyia Bajau-Cantarell que s’adjunta a l’article.
Les relacions al XVIII entre la ciutat de Manresa i el Bages es caracteritzaven per ser estretes, sobretot pel que respecta a la
producció i comercialització del vi i l’aiguardent. En aquesta relació en concret els pagesos, que no es podien fer càrrec dels costos de la comercialització del producte el venien a algun comerciant de la ciutat, aquests, per la seva part, serien els que vendrien el producte al mercat llunyà.
Un altre punt que relaciona als pagesos amb la ciutat és l’endeutament que produïa el tipus de contracte que tenien sobre la terra,
la rabassa morta, aquest contracte estava caracteritzat per unes condicions pitjors que les del contracte emfitèutic i l’extensió del terreny seria més aviat petita, aquest fet, juntament amb el percentatge de collita que havien de pagar a l’amo del terreny, dificultaria molt la supervivència de la família, i com a conseqüència s’havien d’endeutar.
Aquest endeutament, incrementat amb els costos extraordinaris que patia el pagès, com un soterrament o un casament, provocava la necessitat de demanar crèdits a les diverses institucions de l’Església o a particulars. L’endeutament que patien els pagesos era un endeutament constant, no era ocasional sinó que anava amb el sistema, amb l’estructura de la terra.
Totes aquestes relacions anirien desenvolupant unes altres noves, com el paper de les dones dels pagesos a alguns aspectes de les activitats manufactureres que en aquest període estaven en plena expansió. La importància al segle XVII de la
blanqueria a Manresa, patent en el fet que molts càrrecs importants de la ciutat i nobles eren o havien estat blanquers, va presentar una decadència al segle posterior, aquest fet va desencadenar, que aquells que encara no havien fet fortuna amb el negoci de la blanqueria escolliren altres vies per ennoblir-se.
Una d’aquestes vies fou la de convertir-se en ciutadans honrats o en doctors en lleis, l’altra via comportaria el canvi de la indústria de la blanqueria a la de la seda, aquest fet va potenciar la decadència de la primera i l’augment de la segona.
A la indústria sedera manresana, el comerciant manufacturer, després de comprar la matèria primera, generalment fora del Principat, organitzava el treball amb terceres persones
com els torcedors, teixidors, tintorers o dones que debanaven la seda, dones que complementaven també el treball del marit al camp, quan aquest no estava. Després de la producció, el producte
era enviat a la costa, des d’aquí aquest era enviat a Cadis, a Amèrica, a l’interior del país o cap a França.
Una de les mostres de l’expansió velera és que alguns mestres es constitueixen en companyies, mestres que units intenten fer el salt cap al sector mercantilista, ja no predomina tant l’interès per la producció com controlar la matèria primera i vendre el producte final. Aquestes companyies centraven el seu comerç a les colònies americanes.
La burgesia manufacturera, a part de per l’activitat pròpia, es van enriquir per una sèrie d’activitats relacionades amb el camp, especialment pel negoci de l’aiguardent, però també va ser
una gran font d’ingressos l’arrendament dels drets senyorials, així com la concessió de préstecs mitjançant la carta de gràcia, amb aquest contracte, el comerciant que deixava els diners era qui collia la producció de la parcel·la que se li donava com a garantia. No obstant el fet que la compra directa de terra per part de la burgesia era poc usual, aquesta quan ho feia, comprava mitjans i grans masos, mai petits.
Amb tot, podem concloure que al segle XVIII una nova classe econòmica estava sorgint, classe que més tard, amb la presa de consciència de classe, seria denominada
burgesia.
Aquesta nova classe emergent, o millor dit, aquests artesans i comerciants que començaven el seu progrés econòmic, portaren a terme aquest progrés primerament mitjançant l’emergent indústria de la seda i la comercialització dels seus productes, activitat que complementarien amb inversions relacionades amb activitats agràries.
Bibliografia:
La gran botiga de la Catalunya Central
