15 de desembre 2023

La Setmana Tràgica de 1909


Caixa de l'administració de consum de Sant Domènec, després d'haver estat cremada durant els fets coneguts com a Setmana Tràgica, el juliol de 1909.

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs)

15 de novembre 2023

150 anys de fotografia

Fotografia: Biblioteques de Manresa
La fotografia a la ciutat de Manresa dels inicis a 1939

Després de més de 20 anys d'espera, la llibreria manresana Parcir publicava un nou volum de la col·lecció Història gràfica de Manresa. En aquesta ocasió, ens acosta a la història de la fotografia a Manresa de la mà de Joan Vila-Masana i Portabella. Una història des dels seus inicis, el 1858, fins a l’any 1939, on es recullen infinitats de fotografies de Manresa, s’explica la seva història, quins van ser els fotògrafs de l’època i les tècniques emprades per a la seva reproducció. Unes fotografies que expliquen l’evolució de la ciutat de Manresa, la seva transformació però no només urbanística sinó també social, artística, econòmica i humana. Aquesta publicació de gran format, fou impulsada per l'editorial i llibreria Parcir per celebrar llurs 50 anys, el Centre d'Estudis del Bages i el Museu de Manresa. El seu autor, reconegut estudiós del tema, comparteix així la seva col·lecció personal amb un gran nombre de fotografies totalment inèdites.

Dels primers gravats i pintures, passant per les primeres fotografies i acabant amb la seva àmplia difusió gràcies als diaris i revistes, els llibres, la publicitat i les postals. Testimonis dels canvis de la nostra societat. Trobarem imatges d’un ampli repertori de fotògrafs manresans i, també de fora, que van formar part d’aquest nucli de professionals i afeccionats. Noms com Manuel Villaplana, Joan Vert, Paquita Òrrit, Antoni Sardà, Llorens Gamisans i Miquel dels Sants. Més tard, Joaquim Vert, Enric Villaplana, Enric Masana, Jordi Francitorra, Narcís Juanola, Antoni Quintana, i un llarg etcètera. L’ambició del seu autor, l’estudiós manresà i membre del Centre d'Estudis del Bages, Joan Vila-Masana i Portabella, posa de relleu la importància d’aquesta publicació amb imatges inèdites acompanyades de comentaris ben documentats. En total, és un volum que pesa dos quilos, de 534 pàgines, tot i que la darrera (l’índex) correspon a la 568. 

L'autor

Joan Vila-Masana i Portabella (Manresa, 1953). Estudiós de temes manresans i autor de diversos treballs d'història de la ciutat. Enginyer industrial per la UPC de Barcelona, enginyer en Génie Atomique pel INSTN de Saclay (París), i amb estudis de Filosofia i Lletres. Cap d'inspeccions d'instal·lacions nuclears i radioactives del Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives de la Generalitat de Catalunya, director de serveis generals de l'Hospital Universitari de Bellvitge, director d'infraestructures de l'Institut Català de la Salut, i director d'infraestructures i enginyeria biomèdica de l'Hospital Clínic. Professor de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Informació extreta de:

— Biblioteca de Manresa (05/12/2023). #MÉSQUELLIBRES. Biblioteques de Manresa. https://bibliotequesdemanresa.wordpress.com/2023/11/24/mesquellibres-97/

— SARDANS, J. (03/10/2023). La fotografia a Manresa dels inicis al 1939. Regió7. https://www.regio7.cat/opinio/2023/10/03/fotografia-manresa-dels-inicis-1939-92835005.html

30 d’octubre 2023

Les Enramades de 1932


Postal amb la reproducció d'una fotografia de la celebració de les Enramades de les Escodines de l'any 1932 al davant de l'església de Sant Bartomeu, de Manresa. A l'esquerra de la imatge, al fons, es veuen el carrer dels Caputxins i el carrer de Santa Clara. Publicada l'any 2004 per l'Associació de Veïns del barri de les Escodines dins la col·lecció de postals «Memòria i Innovació. Enramades 2004».

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.

30 de setembre 2023

Un "L'Antic", per tornar a gaudir del Barri Vell

Els impulsors amb la regidora Mireia Estefanell (tercera per la dreta), en una terrassa de la Plaça Major. Fotografia: JORDI PREÑANOSA.
Una crònica comercial i quatre dones

L’abril de l'any 2016 es va fundar l’associació L’Antic per acabar amb els prejudicis i clixés que venia arrossegant el Barri Antic (Vell) de Manresa. Aquesta associació va sorgir de les inquietuds de quatre dones: l'Alba Martínez de la botiga Killing Weekend, l'Anna Solsona de l’Espai Rubiralta, la Sònia Sanz de la botiga TocToc i la Vicky García de la Vermuteria Santa Rita. Aquesta nova associació pretenia retornar la vida al barri antic de la ciutat de Manresa a través d’activitats que contemplaven la restauració, l’esport, el comerç i l’art. Les impulsores del projecte van fer palès la necessitat de recuperar “l’orgull de viure o treballar al barri”, i de trencar definitivament els tòpics que el presentaven erròniament com un espai poc segur. Nous comerços, per a nous temps.

L’Antic havia nascut “de manera espontània, fruit de les inquietuds de comerciants, restauradors i veïns” segons explicava una de les seves fundadores al diari Regió7, la Sònia Sanz, que havia deixat la seva carrera periodística a la ràdio i la televisió, per instal·lar-se definitivament a Manresa amb la seva parella sentimental l'any 2014. Un altre de les seves fundadores l'Alba Martínez, deia: “vam aterrar al barri fa quatre mesos i després de parlar amb altres botiguers vam veure que faltava una mica d'impuls. Volem que hi passin coses, coses diferents, innovadores. Volem dir a la resta de manresans: som aquí i tenim ganes de tirar endavant molts projectes”. Per fer-ho possible, L’Antic va començar a actuar des de quatre vessants diferents: “Mou L’Antic”, que incloïa accions que permetien conèixer el centre històric a través de l’esport; “Tasta L’Antic”, que oferia activitats encarades a potenciar la restauració del barri; “Compra a L’Antic”, que perseguia potenciar el moviment comercial; i “L’Antic Artístic”, que tenia per objectiu rehabilitar la imatge de la zona a través d’accions culturals. La proposta de la creació d’aquest nou moviment fou rebuda amb els braços oberts tant per part de l’Ajuntament de Manresa, com per l’Associació de Veïns del barri i l’Associació de comerciants del nucli antic, que asseguraven que aquesta nova iniciativa era una alenada d’aire fresc.

En la presentació d'aquesta nova associació es va fer el 18 d'abril de l'any 2016 a la Plaça Major, hi van assistir el comissionat per al Centre Històric de Manresa, Adam Majó, i la regidora de Promoció Econòmica de Manresa, Mireia Estefanell, que va remarcar que el nou grup dotava els carrers d'una mirada nova i d'un relleu generacional amb gent que ha creat projectes personalitzats, que no tenien res a veure amb cadenes ni amb establiments de baix poder adquisitiu.

Els responsables de la iniciativa posant a la plaça Major de Manresa. Fotografia: E.ESCOLÀ/ACN
Nous comerciants, amb nous reptes l'any 2016

Josep Trapé, de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca, plaça Major i voltants, i Anna Martínez de l’Associació de Veïns del Barri Antic, van agrair la tasca a les impulsores de L'Antic i va destacar que “el problema del Barri Antic no és si hi passen cotxes o no; no és si hi ha aparcament o no. El problema és que està estigmatitzat i aquesta iniciativa va en la bona direcció per trencar estigmes. Aquesta part de la ciutat no és més insegura que d'altres”. L'Antic es tractava d'una associació oberta a tothom que en volgués formar part –“no necessàriament ha de ser gent del barri”, exposaven a la presentació davant els mitjans– en la qual no es pagava cap classe de quota.

El tret de sortida de l'associació va ser per la diada de Sant Jordi d'aquell any. El nucli històric de Manresa va oferir activitats des de les onze del matí i fins a les deu del vespre, amb música en directe, un mercat de joves dissenyadors, un concurs de tapes, exposicions d'art, recitals de poesia, i un taller de patchwork.

Bibliografia:

— BONVEHI, Jordi (16/07/2017). Noves botigues de Manresa: Sònia Sanz Heras de la botiga “Toc Toc La Shop”. Apugem la Persiana. https://apugemlapersiana.wordpress.com/2017/07/16/noves-botigues-de-manresa-sonia-sanz-heras-botiga-toc-toc/ [Consultat el 26/09/2023]

— FONT, Aina (19/04/2016). L’Antic escalfa motors per oferir un Sant Jordi farcit de propostes amb continuïtat. NacióManresa. https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/59117/antic-escalfa-motors-oferir-sant-jordi-farcit-propostes-amb-continuitat?rlc=an [Consultat el 26/09/2023]

— IGLESIAS, Alba (19/04/2016). L’Antic vol revifar el barri vell a través de l’art, l’esport, la gastronomia i el comerç. Regió7. https://www.regio7.cat/manresa/2016/04/20/l-antic-vol-revifar-barri-50404834.html [Consultat el 27/09/2023]

— OLIVERES, Carmina (19/04/2016). Saba nova per “revitalitzar” el barri antic de Manresa. El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/societat/article/959916-saba-nova-per-lrevitalitzarr-el-barri-antic-de-manresa.html [Consultat el 27/09/2023]

08 d’agost 2023

Antoni Gaudí i la façana de la basílica de la Seu de Manresa

Dibuix publicat a la revista CIVTAT del projecte original d’Alexandre Soler i March seguint les directrius d’Antoni Gaudí de construcció de la façana neogòtica. El pinacle del campanar, el baptisteri i el porxo s’acabà duent a terme. Font: CIVTAT nº 5 de juny de 1926
Sabies que l’arquitecte Antoni Gaudí va intervenir en la reforma de la façana principal de la Seu?

La seva estada a la ciutat va ser breu. Acompanyat de l'arquitecte Alexandre Soler March, entre altres, va visitar tot l’edifici detalladament i va tornar a Barcelona. Les observacions que va fer Antoni Gaudí, a partir d’aquesta visita, van obligar Soler i March a fer un projecte nou. El bisbe Torras i Bages va decidir que fos revisat i aprovat per una petita comissió d'experts, entre els quals el mateix bisbe va voler que hi fos Antoni Gaudí.

L’any 1913 i en el marc de les anomenades festes constantinianes commemoratives del XVI Centenari de l'Edicte de Milà, s'inaugurà el monumental cimbori de la catedral de Barcelona, amb la qual cosa culminava l'obra de construcció de la façana deguda a la munificència de la família Girona. Els Girona eren una família que va deixar empremta a tot Catalunya contribuint a transformar el Principat i la seva economia en els prolegòmens i durant la primera revolució industrial. La historiadora Lluïsa Pla reivindica la gran aportació del llinatge, clau en el desenvolupament català, al llibre de recerca Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX (Editorial Mil·lenni), un treball que ha pogut accedir per primera vegada als arxius privats de la família, a més de consultar multitud de documents notarials, entre d'altres.

Un dels participants en la festa era Prudenci Comellas i Sala, un octogenari de la ciutat de Manresa, considerat una de les persones més riques del moment. Comellas estava content i engrescat d'haver participat en aquella trobada. No tant ric segurament com els Girona, es proposà de realitzar quelcom per l'estil a la Seu de Manresa. En aquest brillant article del web Història de Manresa podeu llegir-ne més. Tot va començar amb la inauguració del cimbori de la Catedral de Barcelona, que posava fi a la construcció de la façana neogòtica empresa l’any 1887 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres.
El dia 3 de maig de 1913 s’inaugurà el cimbori de la Catedral de Barcelona, que posava fi a la construcció de la façana neogòtica empresa l’any 1887 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres (pare d’Apel·les Mestres, que ja hem vist implicat en la restauració dels vitralls de finals del segle XIX) inspirada en un dibuix de l’any 1408 del mestre francès Carles Galtés de Ruen. L’obra es pogué dur a terme gràcies a la munificència del banquer i polític barceloní Manuel Girona i Agrafel. A la festa d’inauguració de les obres hi assistí l’octogenari manresà Prudenci Comellas i Sala, considerat l’empresari més ric de la ciutat i que tornà embadalit i engrescat a emular la munificència dels Girona, malgrat la seva fama de gasiu, a la façana principal de la Seu, que igual que la Catedral de Barcelona, restava inacabada des del segle XV. Tal fou l’entusiasme de Prudenci Comellas, que dies després, al carrer de Sant Miquel es trobà amb l’arquitecte Alexandre Soler i March i després d’expressar-li la joia per la inauguració de la façana de la Seu barcelonina li encarregà els plànols d’una nova façana per a la Seu de Manresa. L’encàrrec anava acompanyat amb la promesa d’engrescar en el projecte tots els estaments de la ciutat i de la seva donació inicial de 30.000 duros més un llegat testamentari per a les obres un cop mort, cosa que no podia esdevenir-se massa temps enllà tenint en compte que tenia vuitanta-cinc anys.
Fotografia de la façana. (seudemanresa.cat)
Les obres de la Seu s'iniciaren l'any 1915 amb l'enderroc dels antics pòrtics i la construcció de les parets de la nova façana. El febrer del 1917 es començà a construir la torre del campanar, que fou inaugurada el 23 de gener del 1918. Després de la construcció del baptisteri (inaugurat el 15 de maig de 1921), les obres es paralitzaren i no foren represes fins al 1933 (creant un malestar entre els intel·lectuals de Manresa), en plena Segona República. Aleshores es van construir els tres arcs de la gran porxada de la façana, el terrat corresponent, la sala destinada al museu i l'escalinata. Les obres s'inauguraren per la Festa Major del 1934.

El projecte substituïa la porxada antiga per un pòrtic compost per tres arcades, hi afegia un nou baptisteri i coronava el campanar amb una agulla piramidal d'estil neogòtic, que canvià radicalment la fesomia de la basílica. La construcció de la façana duraria pràcticament 20 anys.

Els panots del passeig de Gràcia: “Tot surt en el gran llibre de la Natura”, Antoni Gaudí

Al passeig de Gràcia de Barcelona el panot dissenyat per Antoni Gaudí l'any 1904 recrea figures del fons marí. Gaudí buscava la inspiració en els elements que la mateixa natura ofereix a l'ésser humà i va elaborar una forma pròpia i ineludible d'entendre l'arquitectura mitjançant la reproducció d'elements naturals i cercant jugar amb allò que la natura li oferia. Va sustentar part del seu ideari en la llum, el color, la geometria i en superfícies amb materials que evoquen elements que podem trobar a la natura. La genialitat de Gaudí era un reflex de la seva filosofia de vida. La seva passió per la natura el va fer intentar comprendre els seus processos, i sobretot, els seus ritmes, contraris a l'accelerament que es va viure al segle XX i del qual en som conseqüència.

El mosaic dissenyat per Gaudí expressa la capacitat del seu autor per a la innovació. Destaca la creació d'un senzill paviment monocolor amb format únic i relleus suaus on la llum és l'actor que el fa visible. La combinació d'aquesta peça de paviment texturat i ondulant ens evoca la sinuositat del moviment del món marí amb referència a figures botàniques i animals en relleu: una estrella de mar, un cargol i una alga. La periodista Cristina Sala Roig al portal The New Barcelona Post, ens ensenya aquest paviment de forma hexagonal inspirat en la natura, que ha esdevingut l'obra no arquitectònica d'Antoni Gaudí més coneguda.

 

Alexandre Soler i March, recordava aquest fet en un article a la revista Civtat, l'any 1926:

[...] En Gaudí sentia la pruïja de les formes curves i l'empleu de les tres dimensions: amb dificultat, en composar, la seva fantasia s'aturava en una façana, una porta o una reixa planes i rectangulars. Si no hagués estat arquitecte, dintre de les arts plàstiques, hauria triat abans l'escultura que la pintura. Si l'atzar hagués dut a l'exercici de la medicina, hauria estat operador. I, dedicat a les ciències naturals, l'admiraríem com a geòleg especialitzar en els estudis dels grans cataclismes orogènics o en la espeologia.
Bibliografia:

— GALOBART, Josep (2016). La construcció de la Seu: de principis del segle XX a l’actualitat. Història De Manresa. https://historiademanresa.wordpress.com/2015/03/06/la-construccio-de-la-seu-de-principis-del-segle-xx-a-lactualitat/ [Accedit el 04/08/2023]

— GASOL, Josep Maria (2002). Gaudí i la Seu de Manresa. Revista Dovella, núm. 77, pp. 5-8

— SALA, Cristina (2022). El panot d’Antoni Gaudí, la seva obra no arquitectònica més popular. The New Barcelona Posthttps://www.thenewbarcelonapost.com/ca/el-panot-gaudi-la-seva-obra-no-arquitectonica-mes-popular/ [Accedit el 04/08/2023]

Bibliografia web:

— Memoria.cat: Antoni Gaudí i la Seu

27 de juliol 2023

El "joc de la pilota" de l'hospital de Sant Andreu: un joc lucratiu

Joc de la pilota al segle XVII ("Le Jeu royal de la paume" de Charles Hulpeau).
Com es finançava un hospital al segle XVIII?

A mitjan segle XVIII els administradors de l'Hospital de Sant Andreu (antic hospital major) van tenir una idea per recollir diners, crear un joc de frontó, un joc de la pilota, en un solar situat vora de la muralla que anava del portal de Sobrerroca al portal del Planeta i que avui en dia és de sobres conegut, gràcies a la nomenclatura de la ciutat: carrer Joc de la Pilota.

Els jocs de pilota, eren els més populars al segle XVIII. Les fonts sobre aquesta afició és una sol·licitud dels administradors de l'Hospital de Sant Andreu que van presentar el 23 de juny de 1752, on demanen permís per instal·lar el joc de la pilota per recollir diners. La petició va ser acceptada i el corregidor va atorgar la llicència, afegint, que si es demanava un altre permís d'aquest joc els administradors de l'hospital de Sant Andreu, tindrien també el dret d'encarregar-se de la seva explotació.

Obtinguda aquesta llicència, els responsables de l'hospital van arrendar, al preu de dos sous anuals el lloguer, uns terrenys situats a l'actual carrer Joc de la Pilota i hi van aixecar les parets i els tancats corresponents que delimitaven els diversos patis. Un cop realitzades aquestes construccions, els administradors van arrendar la gestió del joc a particulars a canvi d'un lloguer de 60 lliures, que els va proporcionar un gran benefici net que servia per ajudar a pal·liar les necessitats del centre hospitalari de Sant Andreu.

L'any 1803, l'arrendatari del joc de la pilota, el manresà Manuel Terrades, va demanar permís als administradors per ampliar l'oferta lúdica i la possibilitat d'augmentar els beneficis econòmics amb la instal·lació d'un billar. La sol·licitud va ser acceptada i el 1805 es té constància documental que hi havia una mesa de billar a les instal·lacions. El 1833, es fan obres per instal·lar teulades als patis.

El final del joc de la pilota

No s'han trobat documents explícits on se cessi l'activitat del joc. La darrera notícia que es té d'aquest espai de joc és de l'any 1867, quan el propietari del terreny en va reclamar l'ús en compliment d'una clàusula del contracte d'arrendament pel qual si el joc de la pilota romandria tancat durant més de 10 anys, el propietari o els hereus en recuperarien el seu ús.

Bibliografia:

— SARRET i ARBÓS, Joaquim. (1910), Història de Manresa. Manresa: Impremta Sant Josep

— TORRAS, Marc. (2010), Un hospital de 750 anys. Hospital de Sant Andreu de Manresa (1260-2010). Manresa: Fundació Sociosanitària de Manresa

30 de juny 2023

Els gegants i el carrer Àngel Guimerà


Comitiva dels gegants participants en els actes de la festa de presentació de la Pubilla, nou gegant de la ciutat. La desfilada al seu pas per la plaça de Sant Domènec i l'inici del carrer Guimerà. En primer terme, els gegants vells de Berga, seguits dels gegants nous de Berga i de la geganta de Manresa. Data: 21-10-1951. Fotografia original: Francitorra.

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.

29 de maig 2023

La festa del peix de 1911

Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs).
Quan el riu era oci

El 25 de maig de l'any 1911 es va celebrar a la ciutat de Manresa la primera Festa del Peix. Aquesta era una festivitat que s'havia celebrat un any abans en altres viles i ciutats catalanes, com Banyoles, amb un notori èxit de participació. La festa en qüestió, consistia en exposicions sobre tot allò que tenia relació amb el món de la pesca i els peixos, i en especial, en un gran llançament d'aquests per repoblar el riu Cardener. La festa era similar a la Festa de l'Arbre instaurada també en aquesta època i simbolitzava l'interès de les primeres societats industrialitzades amb la natura de l'entorn. La Societat de Caça i Pesca Legal de Manresa i l'Ajuntament van col·laborar per organitzar per primera ocasió a Manresa la festa, sota l'impuls de la Junta Municipal de Ciències Naturals de Barcelona. Com a preludi d'aquesta festa es va organitzar una exposició de piscicultura i pesca a l'antic col·legi de Sant Ignasi.

Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs).
La festa es va celebrar amb l'assistència de nens i nenes de les escoles de Manresa, autoritats i un gran nombre de públic que no va dubtar a ocupar les dues ribes del Cardener, concretament del tram del camí de Sant Pau (davant la fàbrica de cal Fabrés) i la carretera de Manresa a Esparreguera. Durant la jornada es van tirar a l'aigua vint espècies diferents de peixos, entre les quals destaca el peix gat, el salmó de Califòrnia, la truita, el peix sol, la carpa, l'anguila, la tenca, la bresca i el gardí, entre altres. 

Els infants i els membres de la Societat de Caça i Pesca van llançar un total de 100.000 peixos que estaven col·locats dins de cinc caixes metàl·liques i vint bidons, així com els peixos que portaven els infants també a les peixeres. La festa acabaria amb un castell de focs a l'estil japonès i amb els músics interpretant l'Himne del Peix

La Festa del Peix va ser una celebració de caràcter festiu creada a principis del segle XX pel veterinari Francesc Darder i Llimona amb la intenció de repoblar diferents rius i estanys de Catalunya.

Boles de vidre que portaven els infants durant la festa, que feien de peixera. A la fotografia superior es pot observar al nen que apareix a la dreta. Font: Anna Comas

Bibliografia:  

- COMAS, Francesc (2009). Història de Manresa. Manresa: Zenobita

- COMAS, Francesc (2023). Manresa mira el riu. Manresa: Zenobita

- GARCÍA, Gal·la (2001). l'Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós

29 d’abril 2023

La Seu a vista d'ocell

Ref: ACBG30-113-N-1983

Fotografia aèria del nucli urbà de Manresa. En primer terme, l'església de la Seu, el passeig del Riu, el riu Cardener i el Pont Vell i la fàbrica del Pont Vell. Al seu damunt hi ha la Cova de sant Ignasi i, més enllà, el convent de Santa Clara. Data: [1976-1977]

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.

22 de març 2023

Els jocs a la Manresa medieval

Il·lustració del joc al Llibre dels jocs d'Alfons X. Llicència Creative Commons
La legislació dels jocs al segle XV: el tafurer i les partides “clandestines”

L'edat mitjana és una època on l'entreteniment era força rústic. La gent s'havia de conformar amb històries d'èpica medieval dels llibres o que explicaven els trobadors a la plaça del poble. També hi havia jocs per gaudir entre amics. La majoria eren antecessors de jocs moderns que ara formen part de la cultura popular. Gràcies al treball de l'historiador navassenc Adrià Mas Craviotto, sabem que al segle XV els jocs que més agradaven a Manresa eren els daus i les cartes. Les primeres ordinacions que es van promulgar contra el joc són de Sant Vicent Ferrer l'any 1409. A la ciutat de Manresa s'arribaria a prohibir la fabricació, venda i revenda de daus i cartes (naips), tal com es recull en una ordenació de l'any 1421.

Els daus, les cartes i el joc de «dossets» van ser els primers que va prohibir la ciutat de Manresa. Aquests jocs on s'apostaven diners i sovint s'acabaven perdent de forma ràpida, provocaven problemes i conflictes de tota mena. El joc sempre ha estat una diversió, i un bon al·licient per allunyar les persones de la política, els negocis, la religió i sobretot, del poder. Altres jocs, en canvi, si van ser acceptats, i es permetien fer apostes però mai de més de quatre diners per jugador. Aquests jocs eren les ballestes (jocs de destresa física i punteria) i els escacs.

El 23 de desembre de 1416, els consellers de Manresa van atorgar una llicència per tal que des d'aquell dia i fins a la Quaresma de l'any vinent, tothom qui volgués jugar a daus, podia fer-ho sense restriccions a la cuireteria de la ciutat, que estava a la Plana de Sant Miquel i en altres llocs de la ciutat on es jugava per les dates nadalenques. Quan arribava Nadal, les restriccions al joc eren més toves. El 1421 fou una data important. Es van promulgar ordenacions contra l'adulteri, la blasfèmia, renegar de Déu (i els sants) i també contra el joc. En aquestes ordenacions es perseguia el joc de forma més punyent, ja que prohibia el joc en espais públics i també de forma clandestina amb penes de fins a deu sous. Altrament, es posava el punt d'atenció amb tot el que provocava el joc, sobretot a les persones que feien els ulls grossos i permetien que es practiqués el joc de forma clandestina

Igualment, es van aplicar penes dures, a persones que jugaven o organitzaven partides de forma clandestina. Aquestes persones es coneixien amb el nom de tafurers. El tafurer o tafurera era la persona que jugava de forma “professional” i sovint obtenia beneficis amb maniobres fraudulentes. L'espai on es jugava es deia tafureria. Els càstigs pecuniaris contra els tafurers eren més alts. El 1440 s'ordenava que cap persona no gosés jugar a cap joc, excepte a les cartes, la pilota, als escacs, les bitlles o la ballesta en llocs on se solia jugar, sota la pena de cinc sous, dels quals la meitat anirien a la Seu i l'altra meitat al mostassaf de la ciutat. 

Per acabar, destacaríem que quan hi havia sequeres fortes a la ciutat de Manresa, com la de 1427 i 1456, el Consell de la ciutat prohibia directament el joc, amb l'objectiu de «mitigando et placando iram Deum». El joc era mal vist a ulls de l'església i les temporades on la pluja escassejava el joc era el primer a rebre per ser impúdic i viciós. 

Bibliografia:

— MAS CRAVIOTTO, Adrià (2022). «Daus, tafurers, alcavots i prostitutes. La persecució de les pràctiques immorals a Manresa durant el segle XV» a Miscel·lània d’Estudis Bagencs. Bagencs. De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Miscel·lània d’Estudis Bagencs núm. 14. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

28 de febrer 2023

La confraria de Minverva

Ref: ACBG30-180-T2-19

Cartell imprès per a anunciar els actes de l'octavari de la confraria de la Minerva, que se celebren a la Seu de Manresa. Hi ha espais reservats en blanc per a posar la data de celebració i el nom del predicador. Imprès a la Impremta de Sant Josep, de Manresa. Data: [1900-1920]

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-180 / Confraria de Minerva

15 de gener 2023

L'última estocada de la pesta del segle XIV

Crema de jueus, acusats de l'enverinament premeditat de pous i fonts. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350. Viquipèdia.
Un segle d'or no gaire daurat

El Centre d’Estudis del Bages, una entitat cultural creada el 1979 per preservar i difondre el patrimoni del Bages, va publicar el passat mes de desembre la 14a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, en la qual s’agrupen els treballs de diferents autors relacionats amb l’època en què va viure i va tenir una influència directa Ignasi de Loiola, des de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) fins a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Precisament, la Miscel·lània porta per títol “De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652)”, i recull un conjunt de 20 articles dels segles XV, XVI i la primera meitat del XVII. A través d’aquests, es pretén omplir alguns dels buits històrics que hi havia d’aquest període, així com ampliar i aprofundir, a través d’algunes aportacions inèdites i novadores, en l’estudi de la comarca del Bages i Manresa durant els segles baix-medievals i els primers segles moderns.

En aquesta entrada ens aturarem a parlar d'un dels capítols d'aquesta miscel·lània, concretament el que firma l'historiador navassenc Adrià Mas Craviotto, que porta per títol: Daus, tafurers, alcavots i prostitutes. La persecució de les pràctiques «immorals» a Manresa durant el segle XV. Precisament en llur capítol destacarem la part on s'explica el darrer brot de la Pesta Negra que va assolir la ciutat de Manresa al segle XIV. Sempre s’ha dit que la pesta s’expandia a través de les rates que arribaven als vaixells. Però estudis recents apunten al contagi a través dels humans, a més dels animals. En tot cas, no tenia cura i un cop n’apareixien els primers símptomes, la majoria d’infectats morien en el termini de quatre a set dies. La majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en la Ira Dei, la ira de Déu, atribuint la plaga a un merescut càstig diví. Sovint les acusacions envers els jueus, s'afirmava que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts, ja eren suficients per desfermar la histèria col·lectiva i oferir una explicació antisemita aquest fenomen devastador. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els calls de Barcelona, Cervera, Tàrrega i d'altres de tot Europa. El Papa Climent VI va arribar a firmar una butlla on negava la culpabilitat jueva alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin, prop de la cort papal d'Avinyó.

El rei Martí I i les súpliques manresanes

L'últim brot de pesta a la ciutat de Manresa del que es té constància documental es va produir l'any 1397. La dada referent a aquest episodi prové d'un document en el qual es descriu la situació paupèrrima de la ciutat i els efectes devastadors que l'epidèmia va provocar a Manresa. El document té data del 29 de juliol. Durant aquest fatídic dia, el Consell Municipal de Manresa va decidir enviar a Bernat Amargós com a síndic i procurador per informar el rei Martí I de la difícil situació que estava patint la ciutat de Manresa. Suplicava en nom del consell la redempció de la host ciutadana que el monarca volia enviar contra el vescomtat de Castellbò. Els motius eren més que evidents, la pèrdua constant d'habitants de l'urbs. La ciutat perdia població i els supervivents a la pesta emigraven amb les seves famílies cap a zones suposadament més segures i on la fiscalitat fos més laxa.

La ciutat de Manresa entrava al segle XV amb una crisi demogràfica galopant. Dels 2.000 focs fiscals abans de la Pesta Negra (1348-1349) va passar als 839 l'any 1382, i a 602 caps l'any 1411. La Pesta Negra de 1348 va tenir sis brots durant la segona meitat del segle XIV, que van afectar greument la ciutat. De fet, mai es va poder recuperar d'aquestes embranzides mortals. L'endeutament municipal, la mortaldat i l'èxode dels supervivents va acabar per destrossar la ciutat. Aquests episodis de mort i pestilència, cal afegir d'altres com la carestia de productes bàsics, l'augment de preus i sobretot la fam —en especial dels cereals— que afectaria de forma punyent durant els anys 1374, 1375 i 1376. Les mesures del consell per aturar aquestes catàstrofes foren des de l'exempció fiscal fins a l'enfranquiment de certs individus notables de la ciutat per evitar que emigressin.

Bibliografia:

— DIVERSOS AUTORS (MAS CRAVIOTTO, Adrià) coord. Miscel·lània d’Estudis Bagencs. Bagencs. De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Miscel·lània d’Estudis Bagencs núm. 14, ed. Centre d’Estudis del Bages, 2022

— MAS CRAVIOTTO, Adrià (2023) "«Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV", Ab Origine Magazine, 81 (febrer) [en línia].

— TORRAS, Marc (1994). Aproximació a la crisi del segle XV a Manresa a través dels llibres dels manifests. Tesi doctoral: Universitat de Barcelona.

— TORRAS, Marc (1996). La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests. Manresa: Angle.

El segle d'or manresà a debat: 

— Adrià Mas Craviotto: «Hauríem de començar a desmitificar el XIV com el segle d’or de la ciutat de Manresa». Llegir entrevista: aquí

Printfriendly