Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions i diaris manresans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions i diaris manresans. Mostrar tots els missatges

22 d’octubre 2017

"Pàtria" el diari dels catòlics de Manresa

L'antirepublicanisme manresà

L'any 1920, en plenes eleccions al parlament espanyol (unes eleccions amb un cens universal masculí, les dones haurien d'esperar encara 13 anys a poder votar), va sortir als carrers de Manresa el diari Pàtria, un diari d'avisos i notícies de Manresa, un mitjà dirigit per les classes més reaccionaries de Manresa com veurem més endavant. El primer número es va publicar el 13 de desembre de 1920. Durant els primers anys va tenir la seva redacció i administració al carrer Àngel Guimerà de Manresa. Posteriorment, van traslladar la seva redacció al carrer del Pedregar i l’administració la va ubicar a la llibreria Romaní del carrer de Sobreroca. Fundat per la família Gomis i escrit majoritàriament en català, l'any 1925 va passar a ser dirigit i controlat pel capellà Lluís Gomis i Cornet. El preu del diari era de 10 cèntims i la subscripció mensual era de 2 pessetes. Pels residents de fora de la ciutat, la subscripció era de 7,50 pessetes el trimestre.

La línia editorial era conservadora, tradicionalista, monàrquica i cap a la dècada dels anys 30 abraçaria sense miraments el reaccionarisme, la fòbia al progressisme, al laïcisme i per descomptat l'anti republicanisme, en definitiva i sense gaire més etiquetes, era el diari de la gent d'ordre de Manresa. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), tota la vella guàrdia reaccionària de la ciutat va donar suport sense miraments al dictador espanyol Primo de Rivera i el seu cop d'estat de 1923, que liquidava la constitució de 1876 i la Mancomunitat de Catalunya. Durant els primers anys de vida del diari, molts dels avisos i notícies que publicaven estaven sense signar o utilitzant pseudònims impossibles de desxifrar. És més, a cap exemplar del diari els lectors podien llegir el nom del director o del propietari, fet que dificultava conèixer quina era la propietat i la direcció postal de la publicació. Cinc anys després de la seva fundació, l'any 1925, Lluís Gomis i Cornet en va prendre la direcció del diari. Gomis es mantindria al capdavant fins al 1934, quan el càrrec de director passaria a Ramon Barniol Tubau fins a la desaparició del diari l'any següent.

El diari Pàtria aviat seria el portaveu oficial del partit creat pel dictador Primo de Rivera la Unión Patriótica. Igualment, durant tots els seus anys d'existència va ser portaveu dels carlins de Manresa (els carlins serien els col·laboracionistes fàctics del franquisme a Manresa de 1939 i 1941, durant els anys de més de repressió) i amb la proclamació de la Segona República el 1931 el seu discurs anti republicà i anti intel·lectual va anar in crescendo, amb bromes de mal gust (destacaven les opinions que eren autèntics panegírics carregats d'odi al republicanisme), utilitzant un nivell satíric de pèssim gust i agafant una tonalitat cada cop més feixistoide, linxant a figures republicanes de Manresa utilitzant l'atac personal i no l'argumentació política. L'any 1934 poc abans del seu tancament, va ser el mitjà de comunicació oficial del partit Acció Popular Catalana, sorgit per esclafar la Revolució d'Octubre de 1934 i "l'estat català" proclamant pel president de la Generalitat Lluís Companys.

La lluita visceral contra el progrés, l'obrerisme, el laïcisme i l'intel·lectualisme

Des de la seva fundació, aquest mitjà fou un clar defensor de les idees conservadores i tradicionals. En l'article de presentació del primer número es pot llegir sense cap pudor: "Catòlics i monàrquics fins a l'abnegació", uns valors que la publicació seguirà amb rigor i màxima fidelitat fins a la seva desaparició. En la seva carta fundacional afirmen que apareixen a la palestra periodística amb un "fervent amor a la causa de la monarquia". L'any 1931 a través dels seus articles d'opinió defensarà principis cristians, la moral i l'ètica dictada des de l'església, amb una obsessió permanent: l'educació i el model d'escola laica que s'anava imposant via reforma educativa.

Aquesta tendència conservadora s'aguditza cap a finals de l'any 1934 fins a la seva desaparició, el febrer de 1935. Durant aquesta darrera etapa el diari atacà de forma consistent l'ensenyament públic que estava implementat la República i la Generalitat, de la que en va parlar de forma exhaustiva. Van publicar nombrosos articles en contra de l'escola laica i gratuïta, ridiculitzant als seus impulsors, els pares que optaven per aquest model educatiu i qualsevol argument que defensés la separació entre escola i religió. Recorrien a l'insult, el linxament i la desqualificació personal per ferir. Els seus arguments no eren suficients per convèncer a la població manresana i van morir matant. El 25 de febrer de 1935, van treure el seu últim exemplar al carrer.

L'altre gran leitmotiv del diari era l'obrerisme i el comunisme. Pàtria va publicar nombrosos articles on analitzava la qüestió soviètica i l'evolució de la revolució. Va tractar molts aspectes de la vida quotidiana de l'URSS (qüestions més aviat poc rellevants o futileses sense gaire interès pel lector), sempre amb esperit de fiscalització, banalització i amb un clar protagonisme: criminalitzar l'ateisme soviètic, parlarà de la persecució dels religiosos russos i denunciarà els perills de la influència comunista a l'estat espanyol.

Bibliografia:

- CAMPRUBÍ i PLANS, Josep (1994). Visió contemporània de la premsa Manresana. Revista Dovella, [en línia], Núm. 48, p. 11-18, https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/20322

- GASOL ALMENDROS, Josep M. c, 1981 editorial = Col·legi Doctors i Llicenciats (Quaderns de recerca i divulgació).

- TORRENT i FÀBREGAS, Joan; TASIS i MARCA, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Editorial Bruguera.

Bibliografia en línia: 

28 de juliol 2017

La nova Plaça Gispert de 1932

La polèmica de la font i el nou fanal, el debat dels mitjans

Fotografia de la nova plaça Gispert l'any 1932. Les obres de la plaça van comportar l'eliminació de la font central i la seva substitució per un fanal de tres braços. El debat sobre la substitució va arribar als mitjans locals: l'esquerra estava a favor del nou fanal, mentre que la dreta defensava la font central. Fotografia: Arxiu Llorenç Gamisans i Villaplana.

El nou empedrat de la Plaça Gispert (Calsina) era una mostra de les grans obres i arranjaments de carrers i places que es van fer a la ciutat de Manresa durant els anys de la Segona República. L'any 1932 es feien unes obres de nou paviment que el diari Pàtria valorava de forma molt positiva:  
"... una de les millores més convenients si hom té en compte la situació d'aquella plaça, tan cèntrica, i a la qual desemboquen set carrers..."
Tot i l'important obra en aquest indret, aviat va sortir la polèmica, i si una cosa té la ciutat de Manresa, són les polèmiques i les discussions. Les noves obres van comportar la supressió de la font que hi havia al centre de la plaça i la substitució d'un fanal modern amb tres llums d'arc voltaic. Es van arribar a recollir firmes entre veïns i comerciants per salvar la font i la Lliga (partit moderat de dreta) va portar el tema en un ple de l'ajuntament de Manresa, que estava dominat per Esquerra Republicana de Catalunya. El diari conservador El Pla de Bages mostrava el seu malestar amb les idees urbanístiques de la Comissió de Foment de l'Ajuntament, que considerava diferents de les altres viles i pobles de Catalunya:
"una constant progressió i amplitud en crear dins les poblacions llocs apropiats i d'esbarjo, que trenquin la monotonia dels carrers i siguin com petits oasis en què les plantes i l'aigua amb el seu natural atractiu i el bon gust en combinar-los facin aparèixer aquells llocs com mostra de civilitat i modernitat, d'atenció i per alegria dels infants i de bell esplai per als majors".
Un cop arreglada la plaça, va desaparèixer la polèmica de la font i el nou fanal. Els diaris d'esquerra de la ciutat mostraven satisfacció. El diari El Dia (fundat el 1929, era l’òrgan de tots els republicans catalanistes i acabà essent el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya), deia: 
"Tal com ha quedat després de les obres que s'hi han fet, dona la impressió d'ésser una plaça diferent. La farola, amb tres llums d'arc voltaic, li dóna un aspecte d'urbanització moderna. Nosaltres que hem estat i som partidaris de conservar les fonts en aquells indrets urbans on són un motiu decoratiu, no sabríem ara defensar l'antiga font de la Plaça Gispert enfront de la farola actual. Francament aquella farola, amb els tres llums, embelleix la plaça i li dóna una claror que no tenia abans amb els dos llumets elèctrics"
Bibliografia:

- ALOY, Joaquim. SARDANS, Jordi: Història gràfica de Manresa. LA REPÚBLICA (1931-1936). Volum I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. 1990

Més informació:

- Els mitjans de comunicació de Manresa durant la Segona República: aquí

13 de febrer 2014

El noble art de la política manresana

Tres quarts d'auca

L'última dècada del segle XIX l'estat espanyol va restablir el sufragi universal masculí gràcies a l'ampliació de la llei electoral del 26 de juny de 1890. La primera vegada que es va aplicar el sufragi universal masculí fou el 1868 en el context revolucionari propiciat per la fugida de la reina Isabel II. Les dones haurien d'esperar fins a l'any 1933, ja a la Segona República, per exercir el seu dret a vot igual que els homes. La reforma electoral va ampliar el vot a tots els homes majors de 25 anys, per tant dels 800.000 electors del sufragi censatari espanyol es va passar a prop dels cinc milions.

La nova reforma electoral també obligava a introduir urnes transparents, notaris a les meses electorals i una presidència dels candidats. Tot i aquesta façana democratitzadora l'estafa electoral, aviat es deixaria veure. Paraules com tupinada, roda falsa d'electors o candidat cunero van formar part del sistema polític del període de la Restauració Borbònica fins a l'any 1923. Aquest règim, significava el predomini polític dels propietaris agraris beneficiats per la desamortització i les classes conservadores (mitjana i alta burgesia) propietàries de grans indústries, que bloquejava l'accés al poder dels partits d'oposició (republicans, socialistes, regionalistes...), per als que no quedava altre recurs que el pronunciament o la revolució.

El frau electoral generalitzat que va caracteritzar el sistema polític de la Restauració tenia lloc en el context d'un estat agrari i endarrerit, només trencat per les zones industrials de la Península, com la província de Barcelona o la de Biscaia. La clau de l'adulteració electoral estava en els cacics, que eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals acordats per les elits dels partits. Els cacics eren personatges rics i influents de les zones rurals (terratinents, prestadors, notaris, comerciants, militars...), que seguint les instruccions del governador civil de cada província, manipulaven les eleccions. Els governadors havien estat al seu torn informats pel ministre de Governació dels resultats que havien de sortir a les seves províncies, seguint "les recomanacions" acordades per les elits polítiques de torn.

Pareu màquines i voteu!

Les primeres eleccions amb la nova llei electoral es van celebrar el 1891, i en aquesta ocasió es tractava de l'elecció de diputats a les Corts. L'alcalde de Manresa, Pere Arderiu i Brugués veient un possible panorama d'agitació política i mítings a la via pública va guardar-se les espatlles i va publicar un ban on anunciava que tan sols es permetia que als ciutadans amb dret a vot anar a les meses i dipositar el seu vot, així mateix es prohibia les reunions a la Plaça Major i en els carrers adjacents per evitar aglomeracions. L'alcalde Arderiu era el responsable legal que havia de vetllar per la puresa del sufragi, evitant aldarulls o manipulacions a les urnes. 

A les eleccions municipals és on més es va evidenciar la tupinada, i l'estafa electoral. Durant aquests primers anys de la dècada de 1890 la mobilització i la intensitat política es va disparar a Manresa, per primera vegada apareixien desenes de diaris, butlletins, sàtires, auques i pamflets polítics on les masses, els obrers i la petita i mitjana burgesia competien per obtenir més vots que les candidatures "oficialistes" del sistema polític de la Restauració, controlades pels cacics i els grans propietaris fabrils de la ciutat. La censura de premsa i la prohibició de criticar les institucions va ser compatible amb la pervivència d'una premsa satírica que va explotar a fons la corrupció electoral i el caciquisme que li servia de base d'operacions.

Tot i aquesta empenta a la política local, els primers deu anys de la reintroducció del sufragi universal les eleccions municipals mai arribarien a superar més de la meitat del cens, i això que les dones no tenien el dret a vot. Tot plegat evidenciava l'estafa i la nul·la capacitat transformadora que va representar el sistema electoral espanyol de finals del segle XIX i del principi del segle XX. Algunes xifres fins i tot fregaven el ridícul i l'escarni, com les de l'any 1895 on tan sols un 11% dels manresans acudiria a votar a les eleccions municipals. La filiació política de les actes de regidor estava repartida de la següent forma: 42,2% dels seients eren per candidats oficialistes, mentre que els republicans de diferents tendències, els carlins i integristes van ocupar el 46,8% dels escons fins a l'any 1899. 

Evolució de la participació de les eleccions municipals, Manresa (1891-1899)

Eleccions (any)                 Participació (en %)

1891                                       45,95
1893                                       37,62
1895                                       11,13
1897                                       35,61
1899                                       27,54


Bibliografia de referència:

- Garcia i Casarramona, Gal·la (2001): "L'abans de Manresa, Recull gràfic 1876-1965". Efadós Editorial.

- Perramon i Augué, Montserrat (1990): "Les Vagues del 1890 a Manresa". Revista Dovella, núm. 35, pp. 33-36.

- Rubí i Casals, Maria Gemma (2005): "L'Univers de la Política en la Catalunya de la Restauració. Manresa, 1875-1923". Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XVI, pp. 237-259.

- Rubí i Casals, Maria Gemma (2005): "El caciquisme i el despertar de la societat de masses Manresa, 1875-1923". Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics 27, Manresa.

Més informació general:

- Las 72 familias de caciques que están arruinando a España: aquí
- La manipulació electoral de la Restauració per Valentí Almirall: aquí
- Entre el caciquisme i la revolució (1875-1936): aquí

02 de desembre 2011

Manresa capital del absolutisme català

La guerra dels malcontents: "El Catalán Realista"

Fotografia: Monarca espanyol Ferran VII.

Entre abril i octubre de 1827 va esclatar a Catalunya un aixecament armat ultrareialista denominat la Guerra dels Malcontents, que consideraven massa suau la política repressiva del monarca Ferran VII contra els liberals. Aquest aixecament es va estendre per moltes zones de Catalunya de manera ràpida i finalment la substitució del marquès de Campo Sagrado pel comte d'Espanya com a capità general de Catalunya, la condemna dels bisbes i el viatge del rei fins a la ciutat de Tarragona varen contribuir a pacificar el país a finals d'octubre. La política reial d'atracció per mitjà de l'indult va acabar amb una maniobra repressiva, la deportació a Ceuta de 300 ultrareialistes i el posterior afusellament dels principals insurrectes.

Manresa com a capital dels ultres-reialistes

En un primer moment, el març i abril de 1827, van aparèixer algunes partides en diverses zones de Catalunya, però la seva acció va resultar un fracàs i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre tenien controlada les comarques del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital a Manresa, on el 29 d'agost van formar una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar el pamflet El Catalán Realista. Una de les figures més importants d'aquesta Junta fou el manresà Maurici Carrió, heroi de la Guerra del Francès i fidel defensor de l'absolutisme borbònic.

El diari El Catalán Realista, publicat íntegrament en castellà, va aparèixer per primera vegada el 4 de setembre de 1827, va tenir una durada molt efímera, tan sols 13 publicacions fins a la darrera aparició el 2 d'octubre de 1827. El diari El Catalán Realista tenia com a subtítol:

"Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta".

Aquesta publicació es considera com una de les primeres edicions escrites, que postulava els ideals del que més endavant seria el carlisme polític català: "Pàtria, rei i furs".

Recerca:

- Diccionari d'Història de Catalunya, Edicions 62, p.637
- Wikipedia.org
- Dadescat.info

Més informació:

- Catalunya durant la dècada Ominosa, aquí

06 de juliol 2011

"La Gazeta de Manresa"

El diari manresà del postfranquisme

La mort del general Franco el novembre de 1975 i els preliminars de l'obertura política al camp editorial, i sobretot en els mitjans escrits, van suposar una sèrie de canvis estructurals i reciclatges, podríem dir de caràcter més democràtic, en molts diaris, periòdics i revistes. El diari "Manresa", publicat a casa nostra amb aquest nom des de l'any 1941 pels sectors propagandístics del Movimiento (òrgan polític del franquisme), va apostar per un canvi de nom el juny de 1976, un cop havia trencat la seva relació amb la Red Catalana de Premsa del Movimiento. El seu nom seria: "La Gazeta de Manresa -el periodico de la ciudad-". Juan A. Lozano, l'antic director del "Manresa" es convertia en director-editor del nou diari. Amb l'adquisició de maquinària de segona mà, ara el flamant diari s'imprimia en tallers propis, situats als baixos del carrer de Barcelona números 4 i 6. Aquesta "nova" època es caracteritza per un major nivell periodístic i una informació més amplia i plural, fugint dels estereotips franquistes i dels òrgans censors. El format era de 32 x 44 cm, amb sortida trisetmanal, amb números de 20 a 24 pàgines.

Els col·laboradors habituals en la nova etapa postfranquista, entre altres, eren: Ramon Albareda -informació municipal-, Josep Prat Julià, Mariano Fontrodona, Francesc Villegas, Bertran Teixidor, Antoni Quintana -entrevistes-, Toni Prat, Celdoni Sala -economia-, Àngel Finestres -cinema-, Josep Maria Pintó, etc. amb la fotografia de Joan Claret Font, Manolo Sánchez i Antoni Quintana. Actuava de redactor en cap l'infatigable periodista Joan Lladó i Font. El "Gazeta de Manresa" finalitza la seva trajectòria el 30 de desembre de 1982. La seva publicació era bilingüe: català i castellà. Just quatre anys abans, el 30 de desembre de 1978, apareixia el diari íntegrament redactat en català: "Regió7 -diari de les comarques centrals-", després d'anys de dictadura sortia novament un diari als carrers de la nostra ciutat que apostava per la llengua catalana.

Recerca:

- Camprubí Plans, Josep: "Visió CONTEMPORÀNIA DE LA PREMSA A MANRESA (1940-1990)", Revista Dovella, Octubre 1994

Veure més articles i entrades relacionades amb la premsa manresana: aquí

26 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Epíleg. Evolució fins a la dictadura de Primo de Rivera

Arribem al final de la serie dedicada a la premsa manresana de principis de segle XX, amb paraules de l'any 1923 del historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós:

"La premsa periòdica manresana del segle XIX ha sigut feconda, i creiem que més ho serà la de l'actual segle, si no cessa la febra tendenciosa que es manifesta en la exhibició i propaganda dels ideals de cada entitat, grup, fracció i altres similars que lluiten per a la defensa de llurs interessos. La premsa és un factor importantíssim de civilitat si ademés de la defensa de interessos en general i la informació diaria dels successos s'ocupa de fomentar la vida de família, la ciutadania, la justícia i la moral; estimulant la voluntat a l'estadi i al treball; fent una generació forta i gran que sia garantia d'un gloriós previndre per a la Pàtria"
.

La Sardana, publicació mensual òrgan oficial dels enamorats dels balls populars. Apareix l'abril de 1916, a vuit pàgines de 21 x 15 centímetres; imprès a la impremta de Sant Josep i a partir del numero 4 a la impremta Bausili i Alcaraz. L'ultima vegada que sortiria al carrer fou el maig de 1919.

La Bugadera ("Podrà fer poca solta, però tant si plou com si fa sol estesa cada setmana"), apareix el 18 de maig de 1918, a dotze pàgines, amb les cobertes de color, de 22 x 15 centímetres i dues columnes, al preu de 10 cèntims la unitat; imprès a la impremta Esparbé. La seva editorial era sarcàstica, barrejant l'humor negre i la política en un agradable contingut visual. El darrer nombre en aparèixer seria en el mes de desembre de 1919.

Joventut ("Portaveu de les Joventuts nacionalistes de la comarca del Bages"), surt de forma quinzenal el dia 30 de març de 1918, a vuit pàgines, amb anuncis classificats, de 35 x 25 centímetres, dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. Arribaria fins a l'edició número 58.

Renovació ("Portaveu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria"), apareix l'abril de 1919, a vuit pàgines de 35 x 25 centímetres i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. L'any 1921 desapareix del mercat.

L'Avenç ("Diari de Manresa"), apareix el dia 2 d'abril de 1919 a vuit pàgines de 32 x 22 centímetres, amb anuncis, a tres columnes i preu d'una pesseta al mes; imprès a la impremta que portava el seu nom. El seu programa era: "Nacionalisme i República". L'11 de maig de 1921 en surt la darrera publicació.

Resum epíleg:

- Data d'aparició, febrer de 1914
"Revista Mariana" *

- Data d'aparició, abril de 1916
"La Sardana"

- Data d'aparició, 10 de gener de 1918
"Acció Integrista" *

- Data d'aparició, gener 1918
"El Defensor" *

- Data d'aparició, 18 de maig de 1918
"La Bugadera"

- Data d'aparició, 30 de març de 1918
"Joventut"

- Data d'aparició, 27 d'abril de 1919
"La Democracia" *

- Data d'aparició, abril de 1919
"Renovació"

- Data d'aparició, 2 d'abril de 1919
"L'Avenç"

- Data d'aparició, 24 d'abril de 1920
"Diario de Manresa" *

- Data d'aparició, 13 de desembre de 1920
"Patria" *

- Data d'aparició, agost de 1921
"L'Om" *

- Data d'aparició, 23 de juliol de 1921
"Seny" *

- Data d'aparició, 1 de febrer de 1922
"Unió Administrativa Manresana" *

- Data d'aparició, juny de 1922
"El Trabajo" *

- Data d'aparició, setembre de 1922
"Avant" *

- Data d'aparició, abril de 1923
"Centre Excursionista Montserrat" *

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí
- Capítol 5: "Pluralitat als carrers", aquí

19 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 5. Pluralitat als carrers

El cinquè capítol de la serie ens transporta de ple a la segona dècada del segle XX, on el nombre de publicacions a la ciutat de Manresa seguia un ritme accelerat i on la varietat, tant política com editorial, demostrava l'ascens de la ciutat com a nucli urbà plenament urbanitzat, amb fàbriques, treballadors, funcionaris, classes benestants, comerciants i burgesos de tot perfil i condició.

El Demócrata ("Semanario, órgano del Partido Liberal"), apareix per primer cop el dia 1 de juliol de 1912, a quatre pàgines de 44 x 32 centímetres, tres columnes i un preu de 50 cèntims mensuals; imprès a la impremta Esparbé. A partir de l'edició nº12 augmenta la mida a 57 x 43 centímetres, sis columnes i mantenint el mateix preu. A partir del nº74 s'anomena "Diario liberal de avisos y noticias". El 2 de gener de 1915 torna a canviar el nom, ara "Semanario Liberal" i es passa la seva tirada a la impremta Alcaraz, que estava al Passeig Pere III. El 19 d'abril de 1919 és substitut per la nova capçalera "La democracia". El diari era el portaveu del Parit Liberal, un dels partits dinàstics de la Restauració Espanyola (1876-1923) que s'alternava el poder amb el Partit Conservador.

La Reforma ("Diario Popular"), surt per primera vegada als carrer el 28 d'agost de 1913, a quatre pàgines de 50 x 34 centímetres, quatre columnes i a un preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Boixeda. Professava una política d'oposició contra les actituds antirepublicanes. El seu darrer numero, el 23, va aparèixer el 23 d'abril de 1920.

El Gato Negro ("Revista semanal ilustrada. Arañará todos los sábados"), revisa humorística de to satíric que va sortir per primera vegada el 22 de gener de 1916, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres, dues columnes i un preu de 5 cèntims la unitat, impresa a la impremta Editorial. La tercera edició augmenta de mida a 44 x 33 centímetres. La revista caricaturitzava de forma humorística la vida política i social, en algunes ocasions era titllada de xavacana i grollera pels regionalistes catalans. En van aparèixer dotze edicions, i mai més es tornà a publicar.

Resum del capítol 5:

- Data d'aparició, 1 de juliol de 1912
"El Demócrata"

- Data d'aparició, gener de 1913
"Butlletí de l'Agrupació de Dança" *

- Data d'aparició, 28 d'agost de 1913
"La Reforma"

- Data d'aparició, 15 de novembre de 1913
"El Eco del Bruch" *

- Data d'aparició, abril 1914
"Catalónia" *

- Data d'aparició, 3 d'octubre de 1914
"Agricultura e Industria, Comercio y Propiedad" *

- Data d'aparició, 15 d'octubre de 1914
"Estudiantil" *

- Data d'aparició, 13 de març de 1915
"Unión Comercial e Industrial" *

- Data d'aparició, desembre de 1915
"Cenacle" *

- Data d'aparició, 22 de gener de 1916
"El Gato Negro"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí

15 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 4. Embranzida i aparició del català

Continuem amb aquest repàs als quioscos manresans de principis del segle XX, amb el quart capítol de la sèrie, on podem comprovar com la llengua catalana començava a treure el cap tímidament.

La Cigonya ("Humor. Literatura. Recreo"), apareix el 4 de setembre de 1909, a vuit pàgines de 34 x 25 centímetres i dues columnes, al preu de 5 cèntims la unitat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. El seu caràcter satíric, li va jugar males passades en moltes ocasions, i la seva vida fou molt breu, doncs el 30 d'octubre d'aquell mateix any va desapareix definitivament.

Bages-Ciutat ("Diari de Manresa"), veu la llum per primera vegada el 2 de desembre de 1909, a quatre pàgines de 52 x 34 centímetres, cinc columnes i el preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Abadal i des del nº28 a la impremta Esparbé. Fou el diari del nacionalisme català conservador, fervent defensor de l'autonomia catalana, la seva darrera publicació fou la del 1 d'abril de 1919. Deu anys de vida de trajectòria era un bon aval, la seva herència la va seguir "l'Avenç" diari del mateix perfil polític que el Bages-Ciutat. El diari es publicava en llengua catalana.

L'Halley ("Diari Radical"), surt als carrers de Manresa el 28 d'abril de 1910, a dues pàgines de 31 x 22 centímetres i tres columnes, sense un preu fixat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. Era la veu oficial del partit republicà de Manresa, es negava a reconèixer l'aliança dels republicals locals amb el partit conservador dinàstic. La seva vida fou intensa però curta, doncs el 7 de maig de 1911, desapareix definitivament. El diari es publicava en llengua catalana.

Germanor ("Periòdic Social Literari"), portaveu de l'Associació Obrera Catalanista, estava adherit a l'Unió Catalanista. Va aparèixer el dia 1 de gener de 1912, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 35 x 26 centímetres, a dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat; s'imprimia a la "Societat Editorial Manresana". En sortirien poques edicions fins la seva desaparició. El diari es publicava en llengua catalana.

¡La Justicia! ("Periódico local independiente. Politico administrativo"), més informació: "1912, l'any de la Justícia" aquí

Resum del capítol 4:

- Data d'aparició, principis de juliol de 1909
"Revista Ilustrada Jorba" *

- Data d'aparició, 4 de setembre de 1909
"La Cigonya"

- Data d'aparició, 2 de desembre de 1909
"Bages-Ciutat"

- Data d'aparició, 28 d'abril de 1910
"L'Halley"

- Data d'aparició, 1 de gener de 1912
"Germanor"

- Data d'aparició, gener 1912
"¡La Justicia!"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí

07 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 3: Diversificació del mercat

Els anteriors capítols hem vist com els diferents diaris i revistes de Manresa que apareixen a principis de segle XX, anaven forjant la política, l'opinió i el rostre de la nostra ciutat. Seguim doncs amb aquesta peculiar llista de mitjans escrits.

El Dependiente ("Periodico mensual. Organo de la Asociación de Dependientes de Manresa y su Comarca") va aparèixer per primera vegada als carrers de Manresa el 15 de juliol de 1905, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 32 x 22 centímetres i dues columnes. El diari era gratis pels associats i s'imprimia a la impremta Vinyals Germans i a partir de la vuitena edició a la impremta Esparbé. El darrer numero en sortir fou el del 31 de març de 1910.

El Centinela ("Periodico semanal, defensor de los intereses morales y materiales de Manresa y su Partido") va aparèixer a la ciutat de Barcelona malgrat anar dirigit als manresans, el 20 de gener de 1906, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes, al preu de 1,50 pessetes per trimestre. El lema del diari era "Libertad y Patria". El rotatiu es mostrà molt crític amb la política catalanista del ajuntament de Manresa d'aquell moment, interposant el caràcter espanyol per sobre qualsevol intent de regionalisme català. En sortirien onze edicions únicament.

Pu-put ("Setmanari humorístic") va aparèixer per primera ocasió el 3 de novembre de 1906, a 16 pagines de 30 x 20 centímetres, il·lustrat amb gravats; imprès a la impremta Viñals amb col·laboració d'una impremta barcelonina. La unitat valia 10 cèntims, el mateix que l'edició de Barcelona que duia el mateix nom. La versió manresana no tingué l'èxit esperat i es va retirar de la venda a l'edició nº14.

Lo Mestre Titas ("Setmanari escolar-carlí. Portaveu del requeté") apareix el 23 de març de 1907, a vuit pàgines de 23 x 16 centímetres i un preu a de 5 cèntims la unitat, s'imprimia a la impremta de Vídua Roca. Mitjà de propaganda carlista, destaca sobretot les figures carlistes de la ciutat i la seva ideologia. El diari desapareix en la seva edició nº20, el 10 d'agost d'aquell mateix 1907. El diari era en llengua catalana.

Portada de la revista "El Comarcano" (Vilaró, J.: "Art a Manresa, segles XIX i XX")

El Comarcano
, fou una revista il·lustrada, de caràcter literari i artístic que va aparèixer el primer d'abril de 1909, a 16 pàgines de 32 x 21 centímetres. S'imprimia a la impremta de Sant Josep. La seva darrera publicació seria la del mes de desembre de 1911. En sortiria una versió amb el mateix nom a la ciutat de Barcelona.

La Previsión, fou el mitjà portaveu de la "Asociación de socorros mútuos, enfermedades, invalidez, vejez y defunción" que va aparèixer el maig de 1909, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres i imprès a la impremta Abadal. El seu darrer exemplar seria el nº61.

Resum del Capítol 3:

- Data d'aparició, 15 de juliol de 1905
"El Dependiente"

- Data d'aparició, 15 d'agost de 1905
"La Pagesia" *

- Data d'aparició, 15 de novembre de 1905
"Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages" *

- Data d'aparició, 20 de gener de 1906
"El Centinela"

- Data d'aparició, abril de 1906
"Boletín Bibliografico" *

- Data d'aparició, 3 de novembre de 1906
"Pu-put"

- Data d'aparició, 3 de gener de 1907
"Boletín anunciador" *

- Data d'aparició, gener de 1907
"Boletín del Anunciante" *

- Data d'aparició, 23 de març de 1907
"Lo Mestre Titas"

- Data d'aparició, 1 d'abril de 1909
"El Comarcano"

- Data d'aparició, maig de 1909
"La Previsión"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

- Vilaró Llach, Joan: "Art a Manresa. Segles XIX i XX". Llibreria Sobrerroca. Manresa, 1983

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí

04 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 2: Expansió

Hem comprovat en l'anterior capítol com l'aparició de nous diaris comença aglutinar diferents sectors de la societat manresana en tendències polítiques; la premsa esdevenia el motor del canvi social i de les corrents d'opinió de signe divers. En efecte, el còctel "periodisme i política" ja en feien de les seves a la industrialitzada capital del Bages. A continuació ens endinsem al segon capítol de la premsa de principis de segle XX.

La Lucha ("Periodico Republicano Obrero"), amb el lema "Uno para todos y todos para uno. Todo por el trabajo y para el trabajo" fou un setmanari que va aparèixer per primera vegada el 7 de febrer de 1903, a quatre pàgines i tres columnes de 38 x 27 centímetres, al preu d'una pesseta per trimestre. En un principi s'imprimia a Gràcia (Barcelona) i a partir del nº15 es va traslladar a la impremta Viñals de Manresa. Malgrat les proclames obreres, el setmanari va editar el seu ultim nº32 el 12 de setembre de 1903.

La Fraternidad Republicana ("Semanario político"), apareix el 17 d'octubre de 1903, a quatre pàgines (la darrera amb anuncis classificats), amb tres columnes de 38 x 28 centímetres, al preu d'una pesseta per trimestre; amb la tirada a l'impremta "Modernista" de Marcel·lí Busquets del carrer Santa Llúcia. L'ideari del setmanari era unir a tots els elements, tant els seguidors de Salmerón i de Pi i Margall, al mateix temps que la política socialista del moment. El setmanari republicà feia escarni i burla de la religió en moltes ocasions, acusant-la d'empobrir al poble i repartir-hi la misèria. El setmanari va deixar de publicar-se el 18 de març de 1905, després de les eleccions a Corts d'aquell mateix any.

El Pla de Bages ("Diari d'avisos, notícies i anuncis"), apareix el dissabte 12 de març de 1904, continuador del antic diari "La Veritat", amb els mateixos ideals, formats de pàgina i d'impremta. El diari seria el defensor del partit conservador, la Lliga Regionalista. L'any 1923 augmentaria a vuit pàgines de 47 x 31 centímetres, ampliant la secció d'anuncis i amb un preu de dues pessetes al mes. El diari sobreviuria fins a la Guerra Civil, on fou confiscat pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 19 de juliol de 1936. A partir d'aquell moment esdevindria l'òrgan oficial del POUM fins la seva desaparició definitiva arran dels Fets de Maig de 1937. El diari era publicat en llengua catalana.

(Nota: Més informació del diari El Pla de Bages, aquí)

Resum del Capítol 2:

- Data d'aparició: 29 d'agost de 1901,
"Fray Mecachis" *

- Data d'aparició: 30 d'agost de 1901,
"La Llumanera" *

- Data d'aparició: 7 de febrer de 1903,
"La Lucha"

- Data d'aparició: 17 d'octubre de 1903,

"La Fraternidad Republicana"

- Data d'aparició: 1 de gener de 1904,

"La Mujer Moderna" *

- Data d'aparició: 16 de gener de 1904,
"Apuntes" *


- Data d'aparició: 12 de març de 1904,
"El Pla de Bages"

- Data d'aparició: 21 d'agost de 1904,
"El Tito Pitones" *

- Data d'aparició: 1 de febrer de 1905,

"Butlletí mensual del Concurs y Exposició Regional de Fotografia" *

- Data d'aparició: 7 d'abril de 1905,

"L'Esquiva Moscas" *

- Data d'aparició: 29 d'agost de 1905,
"L'Amich del Poble" *

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

- Memoria.cat, La República en un clic (1931 - 1936)

03 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 1: Segle nou, diari nou

La premsa escrita és l’únic mitjà que ha reflectit tots els grans esdeveniments dels darrers cent-cinquanta anys. Efectivament, cap a mitjans del segle XIX cada vegada més la premsa periòdica es defineix com un mitjà d'informació —polític o no—, mentre que l'aspecte cultural, artístic o científic és tractat d'una manera específica per les revistes, publicacions de contingut més monotemàtic.

(Nota: El primer diari de la ciutat de Manresa va aparèixer el 22 de juny de 1808. El periòdic fou la veu de la ciutat contra la invasió francesa, publicava proclames patriòtiques i noticies de la guerra.)

El Heraldo de Manresa ("Bisemanario independiente"), fou el primer diari que va sortir als carrers de Manresa al recentment estrenat nou segle XX, va aparèixer el dia 2 d'agost de 1900 a quatre pàgines (la darrera ja incloïa anuncis) amb una mida de 34 x 25 centímetres i tres columnes. El preu era de 50 cèntims (0.5 pessetes) al mes; i s'imprimia a la impremta Esparbé. Tot i ser el primer, tan sols en coneixem dues edicions.

El segon diari va aparèixer escassament mig any després, la capçalera duia per títol El Republicano ("Semanario político"), la primera edició va sortir el dia de Reis de 1901, a quatre pàgines de 50 x 36 centímetres. El preu era de 5 cèntims l'edició, i s'imprimia a la impremta "del Comercio", de la plaça Urgell. Com a nota curiosa, el diari va declarar: "la guerra sin cuartel a los reaccionarios y fanáticos; a los republicanos y democrátas la paz". Tot i aquesta curiosa crida política, el diari va tenir una curta durada, el 22 de juny de 1901, Manresa en veuria el seu ultim numero.

El diari La Veritat ("Diari Catalá de Manresa y sa Comarca") va veure la llum per primera vegada el 29 d'abril de 1901, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes. El preu era d'una pesseta al mes, s'imprimia a la impremta de "La Veritat" del carrer Arbonés nº15. El diari era el portaveu del partit catòlic-regionalista. No cal dir les polèmiques que van encetar amb altres publicacions periòdiques contràries als seus ideals. L'ultim numero va sortir el dia 11 de març de 1904, on anunciava que cessava la seva publicació i recomanava als lectors el nou diari "El Pla de Bages", continuador dels seus ideals. El diari, era publicat en català.

La Montaña Republicana ("Periódico Democrático Obrero") va aparèixer el 6 de juliol de 1901, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes. El seu preu era d'una pesseta. S'imprimia a la impremta del "Comercio". El diari era el difusor de les idees republicanes del Centro Republicano de Manresa, havia estat multat per les autoritats municipals en diverses ocasions degut al seu discurs democràtic i progressista. La Montaña Republicana havia canviat d'ubicació a mesura que canviaven els partits polítics del poder per evitar més sancions, fou el primer diari multat de Manresa al segle XX per injúries. Estava en batalla amb els altres diaris conservadors, regionalistes i petites publicacions com opuscles i revistes de caire religiós. El diari tindria intermitències en la publicació fins el seu final el desembre de 1916.

Resum del Capítol 1:

- Data d'aparició: 2 d'agost de 1900,
"El Heraldo de Manresa"

- Data d'aparició: 6 de gener de 1901,
"El Republicano"

- Data d'aparició: 1 de febrer de 1901,
"Lliga Escolar" *

- Data d'aparició: 16 de febrer de 1901,
"La Covadonga Catalana" *

- Data d'aparició: 29 d'abril de 1901,
"La Veritat"

- Data d'aparició: 6 de juliol de 1901,
"La Montaña Republicana"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

10 de març 2011

1912, l'any de la Justicia

Portada de la revista ¡La Justicia!, febrer 1912 - núm. 2
(Vilaró, J.: Art a Manresa, segles XIX i XX, p.93)

La revista local independent, escrita en castellà que va aparèixer l'any 1912 que portava per nom ¡La Justicia!, fou una publicació dedicada principalment als afers econòmics, administratius i artístics de la ciutat de Manresa. La revista en qüestió no depenia de cap partit polític, ni de cap societat ni associació cultural. De sortida mensual a partir del mes de juliol de 1912, fins al mes de desembre del mateix any, en què finalitzà la seva publicació, aquest mitjà escrit pretenia ser una eina social que estaria per sobre de les batalles polítiques, econòmiques i els interessos personals dels més poderosos, on es defensarien tan sols els assumptes importants de la ciutat que tinguessin un caràcter administratiu i econòmic d'interès comú per la ciutadania manresana. La redacció de la revista estava a la Baixada del Carme i s'imprimia als tallers dels Germans Viñals del carrer del Bruc, amb el peu d'impremta de "Sociedad Editorial Manresana".

Printfriendly