La guerra de Successió i la repressió borbònica
El segle XVIII va començar amb la Guerra de Successió (1701-1714), un conflicte crucial per al futur de la monarquia espanyola. Manresa, com moltes ciutats catalanes, es va posicionar a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, oposant-se a Felip de Borbó. Aquesta decisió va portar la ciutat a patir l'entrada i ocupació de tropes borbòniques. El 1713, com a càstig per la seva resistència, Manresa va ser incendiada. L'incendi va arrasar bona part del patrimoni arquitectònic i cultural, com l'església del Carme i la Casa de la Vila, deixant una empremta difícil de superar.
Amb la victòria borbònica, el Decret de Nova Planta va imposar un règim centralista que va suprimir les institucions pròpies de Catalunya, incloent-hi l'autonomia manresana. Aquesta nova organització administrativa, basada en corregiments, va afectar la vida política i social local, generant una nova estructura de govern amb menys poder per a la ciutat. Aquesta repressió va tenir efectes profunds en la cultura i la identitat manresana, que va haver de reconstruir-se després de la guerra.
La Manresa del segle XVIII: recuperació i creixement
Malgrat la devastació inicial, Manresa va experimentar una lenta però constant recuperació durant la segona meitat del segle XVIII. L'economia local es va recolzar en l'agricultura, especialment en el conreu de la vinya, i en la indústria tèxtil, que començava a prendre força gràcies a l'explotació de recursos naturals propers. El creixement demogràfic va generar la necessitat de millorar infraestructures, com la construcció de ponts i camins que facilitessin el comerç i la comunicació.
Un fet històric transcendental d'aquest període va ser l'estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa entre 1522 i 1523, que va marcar un abans i un després en la història espiritual i cultural de la ciutat. La seva experiència a la ciutat va donar lloc a la fundació de la Companyia de Jesús, amb llocs emblemàtics com La Cova i la Capella del Rapte que encara avui recorden aquesta etapa. Aquesta presència va influir en el desenvolupament de la vida religiosa i educativa local.
El segle XIX: industrialització i modernització
La Guerra del Francès i la resistència manresana
El segle XIX va començar sota l'ombra de la Guerra del Francès (1808-1814), durant la qual Manresa va ser un dels escenaris de resistència popular contra les tropes napoleòniques. La crema del paper segellat, un símbol de l’opressió francesa, va significar un acte de desobediència amb conseqüències greus per a la ciutat. Aquest gest de rebel·lió va demostrar l’esperit combatiu dels manresans, que també van participar en la Batalla del Bruc, una victòria crucial contra l'exèrcit francès.
Aquest període va causar importants danys materials i humans a la ciutat, que va patir ocupacions repetides i un incendi devastador. Tot i això, la resistència i l’esperit de reconstrucció van caracteritzar aquesta etapa, que marcaria el camí cap a la modernització.
La industrialització: de la Séquia a les fàbriques
Després de la guerra, Manresa va iniciar un procés accelerat d’industrialització que va transformar radicalment la seva economia i societat. La Séquia de Manresa, un canal d’aigua construït al segle XIV, va jugar un paper fonamental en aquesta transformació, ja que proporcionava energia hidràulica per a les primeres filatures i fàbriques tèxtils.
L’energia renovable impulsada per la Séquia va permetre la instal·lació de la fàbrica dels Panyos, considerada la primera fàbrica moderna d’Espanya, consolidant la ciutat com un pol industrial destacat a Catalunya. Aquest procés va comportar una expansió urbana significativa, amb la creació de nous barris i la modernització de les infraestructures, com el Passeig de Pere III. Aquesta industrialització va portar un canvi social profund, creant una classe obrera que va lluitar per millors condicions de vida i de treball.
Epidèmies i transformació social
Al llarg del segle XIX, Manresa també va patir diverses epidèmies, que van posar a prova les estructures sanitàries i socials de la ciutat. La més greu va ser l’epidèmia de còlera de 1834, que va provocar una crisi sanitària important i una elevada mortalitat. En resposta, l’Ajuntament va establir la Junta de Sanitat, que va implementar mesures com el tancament de tavernes, la desinfecció de carrers i l’organització d’ajuda a les famílies afectades.
Aquestes crisis sanitàries van evidenciar les mancances en infraestructures i serveis públics, fomentant posteriorment la implantació de millores en el clavegueram, l’abastament d’aigua potable i la higiene urbana. Aquestes reformes van suposar un canvi important en les condicions de vida i van ser un primer pas cap a la modernitat sanitària de Manresa.
Llegat i memòria històrica
Els segles XVIII i XIX van ser dues èpoques de canvis profunds i de gran importància per a Manresa. De la resistència i la repressió borbònica a la industrialització i la modernització, la ciutat va passar per fases que van marcar el seu desenvolupament cultural, social i econòmic. El llegat d’aquesta època es conserva avui en elements arquitectònics com la Séquia, la Seu de Manresa i el Pont Nou, que són testimonis vius d’un passat que configura encara la identitat local.
La memòria històrica manté viu el record d’aquests segles i ens recorda la importància de preservar el patrimoni. També ens convida a aprendre de la història per afrontar els reptes actuals i futurs. Manresa, amb la seva riquesa històrica i cultural, és un exemple clar de com la història pot influir en la construcció d’una comunitat resilient i dinàmica.
Bibliografia:
- Article fet a partir de les entrades d'aquest web.
