27 de setembre 2022

La tornada a la Seu del frontal florentí restaurat

Frontal florentí de la Seu de Manresa. Fotografia: seudemanresa.cat
Una joia del gòtic a la vista de tots

A la Seu de Manresa ja està tot més que a punt per rebre la peça que va fer el brodador venecià Geri di Lapo el segle XIV per encàrrec del manresà Ramon Saera, una de les personalitats més importants de la ciutat de l’època, que va deixar el brodat en herència a la Seu. La valuosa peça del segle XIV quedarà exposada en una vitrina feta expressament, que és la que n’està endarrerint la posada de llarg. S'instal·larà definitivament a la capella de la Mare de Déu de Lourdes de la Seu.

Des de fa anys, el frontal ha estat tancat al Museu de la Seu, un espai totalment inadequat per a una peça de la seva vàlua, però que, en canvi, ha tingut una part positiva, en el sentit que ha ajudat a salvaguardar-lo dels lladres per les dificultats d’accés a aquest espai, a on s’arriba per una escala de cargol que és molt estreta. L’operació per restaurar la peça va començar el 9 de setembre del 2021. Una grua es va encarregar d’extreure’l de la Seu i va ser portat fins al Centre de Restauració i de Béns Mobles de Catalunya (CRMBC), a Valldoreix, custodiat per un cotxe dels Mossos d’Esquadra. Allà, les mans expertes de les restauradores Carme Masdeu i Mariluz Morata van fer la feina.

Quan la Generalitat va anunciar que, per fi, es faria la restauració va concretar que l’objectiu era presentar-la un cop executada coincidint amb la commemoració, dels 700 anys de la signatura del contracte per a la construcció del temple gòtic de la Seu. De fet, en un primer moment, la parròquia de la Seu va parlar del 30 de juny del 2022 com el dia òptim per fer la inauguració, coincidint amb la data exacta del document notarial que encomanava la construcció del temple a l’arquitecte Berenguer de Montagut. No va poder ser perquè la vitrina, encarregada a una empresa d’Alemanya especialitzada en el tema, no estava a punt.

En el cas del frontal florentí, el projecte de restauració i de reubicació de l’obra, que es va donar a conèixer al públic el febrer del 2021, s’ha dut a terme en el marc del programa Temps de Gòtic, promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació La Caixa, amb un pressupost atorgat al bisbat de Vic de 125.000 euros.

Una grua baixa la caixa amb el Frontal Florentí des de la balconada de la Seu (setembre 2021) | Fotografia: NacioManresa - Pere Fontanals
El frontal florentí, un breu recorregut

El “Frontal de la Passió”, conegut popularment com a Frontal Florentí és una peça cabdal del gòtic a escala mundial, obra del brodador Geri di Lapo. L’any 1357 Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, la deixà en herència a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, tal com consta en el seu testament fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal.

L’obra es pot anomenar tècnicament “pintura a l’agulla” i està realitzada amb sedes policromes, fils d’or i de plata sobre una tela on hi ha pintat el disseny. Aquesta tècnica, que es dona a base de puntades minúscules, permet crear llums i ombres molt precises i, en el cas del Frontal Florentí, la perfecció tècnica és inigualable.

La peça fa 90 cm d’alçada i 333 cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres, en tres fileres. A la part esquerra s’hi representen les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels reis, la Fugida a Egipte, la presentació al Temple, Jesús entre els Doctors i l’Expulsió del Temple. A la part lateral dreta hi trobem l’Entrada de Jesús a Jerusalem, El Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, El bes de Judes, Jesús davant Caifàs, la Flagel·lació, El Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns.

La ubicació del Frontal ha canviat al llarg dels anys: el 1888 va anar a l’Exposició Universal de Barcelona i tot seguit va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic. L’any 1901 va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L'any 1929 s’exposà a l’Exposició Internacional de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic el va amagar a la Cova de Manresa i l’any 1938 a Darnius (Alt Empordà). Finalment, l’obra ha estat exposada al Museu Històric de la Seu, ubicat en una galeria situada a la part superior de l’atri del temple en una vitrina de fusta.

El 20 de desembre de l’any 2017, la Seu de Manresa va encarregar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya per avaluar l’estat de conservació del Frontal. La diagnosi subratllava la fragilitat de l’estat de l’obra, ja que presentava deformacions, taques de cera (degudes al seu ús en oficis litúrgics), oxidació de fils, fissures i pèrdua de brodat entre moltes altres observacions que n’alteraven l’estabilitat.
"... avuy tenim la gran satisfacció de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra Sèu Basílica, y 'l nòm del donant. Es un eczemplar tan primorosament brodat, que l'anglès Jeorge Edmund Street diu d'ell: <Entre 'ls numerosos frontals d'altar ni millors ni pitjors dels que 's vèuen comunmen n'hi ha un que, fins després d'haver vist infinits brodats per tot arreu d'Europa, el considero, ab seguretat, com el millor de sa classe y de sa època>. Hem trobat en l'importantíssim arxiu notarial manresà un infòlio, ab cubertes de pergamí, cònsta de dues mans de paper y 100 fulls..."
Butlletí del Centre Excursionista del Bages, núm. 52 (novembre-desembre 1911)

Llegir més:

- Com es va salvar el frontal florentí de la Seu: (I)(II)
- El frontal florentí de la Seu: aquí

Bibliografia:

- Hemeroteca Diari Regió7 (Anys: 2020-2022)

La Seu de Manresa (09/09/2021). S’inicia la restauració del Frontal Florentí. Recuperat el 27 de setembre de 2022, de https://seudemanresa.cat/sinicia-la-restauracio-del-frontal-florenti/

- NacióManresa (09/09/2021). El Frontal Florentí de la Seu emprèn el viatge cap a la seva restauració. Recuperat el 27 de setembre de 2022, de https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/99224/frontal-florenti-seu-empren-viatge-cap-seva-restauracio

31 d’agost 2022

Els confrares dels Cossos Sants





Abast i contingut: Josep de Rocafiguera, vicari general del bisbat de Vic, notifica a Andreu Corominas, degà de Manresa, que ha autoritzat a l'Ajuntament de Manresa i a la confraria dels Cossos Sants que pugui fer una revisió i posterior exposició de les relíquies dels cossos sants durant els tres dies de la Festa Major i li mana que s'encarregui de dur a terme l'acte de revisió i exposició i que en faci aixecar acta. Data: 1815.

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-265. Reial Confraria dels Cossos Sants

21 de juliol 2022

Claus, portes i muralles

La ciutat de Manresa l'any 1375. Dibuix de Daniel Hernández.
Una ciutat emmurallada i un serraller amb molta feina

Des de l'edat mitjana i fins al darrer terç del segle XIX, la ciutat de Manresa estava clausurada per les muralles que la protegien dels atacs enemics. A finals del segle XIII, la ciutat no cabia dintre d’aquests límits, i es desbordava per tots els cantons en forma de ravals, barris i vilanoves. L'últim tram de muralla medieval es va construir a la segona meitat del segle XIV i no es va ampliar més. De fet, la majoria d'intervencions únicament eren de manteniment i reforç. El 1876 amb la derrota carlina a la Tercera Guerra Carlina, les muralles de Manresa van començar a enderrocar-se per donar més espai i esponjar la ciutat. Finalment, l’Ajuntament de Manresa n'ordenà l’enderroc de les restes que encara quedaven en peu l’any 1877.

Un document notarial del 31 de juliol de 1374, en temps de guerra entre el rei català Pere III i el de Castella Enric II ens parla de les muralles de Manresa i les mesures que es prenien per la seva conservació. És un protocol notarial que hi ha a l'Arxiu Comarcal del Bages. El document tracta d’una ordre emanada d’Huc de Rosanes, “donzell, capità general designat pel Senyor Rei per a la ciutat de Manresa i vicaria de Bages” que va adreçada a Bernat de Ladernosa, “obrer de les obres dels murs i valls de Manresa”, perquè encarregués a diversos ciutadans les obres reformes en diversos trams de la muralla. Les obres, de renovació o complements del murallat, consistien a refer trossos de paret de pedra, fer o refer merlets o completar el coronament de murs amb tàpies. 

Un dels punts més febles del sistema defensiu de les muralles eren les portes, que amb el pas del temps necessitaven un manteniment continuat i d'un encarregat que fes revisió de panys, claus i forrellats. L'any 1599, la reparació dels panys i fer les claus de tres portals de les muralles, estava en mans del serraller Jaume Pallarès. Aquest serraller va presentar una llista de feines que havia fet per la ciutat1, on fa un memorial de tota una sèrie d'execucions d'obres com: "la tanca del Hospital", "un forrallat [...] per la tanca del portal de mossèn Bosc" o un "altre clau per la tanca dels Caputxins". El cost de la feina feta sumava 4 lliures i 17 sous. El document estava signat per dos consellers de Manresa, Francesc Casamitjana i Maurici Nebot, que manaven al racional que fes una pòlissa de manament de pagament per a Jaume Pallarès.

Bibliografia:

- GASOL, J. M. (2001). “Els carrers medievals de Manresa”. Manresa medieval. Història, art i cultura a l’edat mitjana. Amics de l’Art romànic del Bages. Manresa. p. 193-202

- SITGES, Xavier (2017). «Noves Dades Sobre Les Muralles De Manresa». Dovella, [en línia], Núm. 121, p. 36-37, https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343527 [Consulta: 21-07-2022].

- TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». Dovella, Núm. 133, p. 52

- VALDENEBRO, Raquel (2007). «El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles». Arqueologia medieval: revista catalana d’arqueologia medieval, [en línia], Núm. 3, p. 80-97, https://www.raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254562 [Consulta: 21-07-2022].

1 Arxiu Comarcal del Bages. Fons Ajuntament de Manresa. Lligall 379. La transcripció del mateix es pot llegir a: TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». Dovella, Núm. 133

23 de juny 2022

La revetlla de Sant Joan a la plaça Catalunya


Dues imatges del ball i la festa de la revetlla de Sant Joan que es va celebrar a la plaça de Catalunya l'any 1988. Era tradició a tot Catalunya la celebració de revetlles en especial la de Sant Joan -la de Sant Pere es va anar perdent-, en alguns casos organitzades per les associacions de veïns. Una gran foguera cremava fustes i mobles antics que els veïns havien recollit al llarg del dia i la festa durava fins a altes hores de la matinada amb gresca i ball. Tampoc podia faltar la tradicional coca i el cava.

Arxiu Regió7 - Pere Belmonte

04 de maig 2022

Dijous 5, aniversari de l’alliberament de Mauthausen: itinerari guiat a través de les llambordes stolpersteine


Dijous vinent, 5 de maig, data de l’alliberament del camp nazi de Mauthausen, l'Associació Memòria i Història de Manresa, juntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'Amical de Mauthausen, han organitzat un itinerari guiat per algunes de les llambordes stolpersteine de la ciutat de Manresa.

L’itinerari començarà a les 18.30 h a l’escultura dedicada a Joaquim Amat-Piniella, davant del Casino (Passeig de Pere III, 27) i acabarà a la plaça de Sant Domènec a la placa dedicada a les persones de Manresa deportades als camps nazis.

A cadascuna de les stolpersteine s’explicaran elements sobre la vida, la implicació política, l’exili o l’estada als camps de concentració dels deportats manresans.

El guiatge anirà a càrrec de l’Associació Memòria i Història de Manresa i hi participarà alumnat dels instituts manresans Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània que, dins el Projecte Manresa-Mauthausen, viatjaran als camps nazis austríacs en els dies vinents.

L’homenatge de Manresa als deportats

El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 stolpersteine i va venir a col·locar-les el seu creador, l’artista alemany Gunter Demnig. L’any 2018 es van col·locar tres llambordes més, dedicades a tres nous manresans deportats que s’havien identificat amb la continuació de la recerca.

Finalment, el mes de maig de 2021 quatre stolpersteine davant del que havia estat domicili de quatre persones més identificades.

Aquestes accions a Manresa, s’han dut a terme conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels Instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània amb l’objectiu de continuar fent memòria de les víctimes de l’horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.

Com diu la placa commemorativa situada a la Plaça Sant Domènec:

“En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.

Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record.”

Imatge d'una de les Stolpersteine que l'alemany Gunter Demnig va col·locar a Manresa el gener del 2017. Fotografia: Ajuntament de Manresa
Les stolpersteine

Són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.

“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment, hi ha més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.

A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d’aquestes persones, on s’han col·locat les corresponents stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.

Més informació:

14 d’abril 2022

El joc d'encistellar una pilota

Jugadors del CB Manresa i el CD Manresa a la pista de bàsquet de les Piscines Municipals l'any 1950. Arxiu: Col·lecció Pere Puig Vila
Els orígens del basquetbol a la nostra ciutat (1929-1950)

A les acaballes dels anys 20, el basquetbol (bàsquet) era una disciplina desconeguda pels aficionats a l'esport a la nostra ciutat. Esports com el ciclisme, la boxa o un incipient futbol gaudien de més públic i els diaris feien cròniques detallades dels resultats. Al nostre país, l'escolapi Eusebi Millán (del col·legi Sant Antoni de Barcelona) el va introduir a Catalunya l'any 1922, després d'haver-lo vist jugar a Cuba gràcies als nord-americans que havien aterrat a l'illa caribenya. El 30 de juliol de 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol i l'esport es va començar a escampar per tot el Principat.

A casa nostra, el primer encontre d'aquest esport es va produir el dia 18 d'agost de 1929, quan un grup de joves manresans va fer una exhibició als espectadors d'un partit de futbol celebrat al mític estadi del Pujolet. El partit va ser disputat pel recentment creat Manresa Basket Ball. Començava així un viatge d'un esport que era desconegut pel gran públic, que tenia unes regles molt limitades, amb pocs jugadors sobre la pista, que no feia servir els peus i amb mitjans del tot rudimentaris. Els partits es jugaven a l'aire lliure i amb pistes de terra, dificultant les transicions i els moviments dels jugadors. El calçat eren espardenyes de vetes, i el joc va passar a dir-se el joc de les cistelles i la pilota.

Els primers anys d'aquest esport no van ser fàcils, tot i que els més joves els va agradar aquest nou esport i es van apuntar ràpidament a practicar-lo. L'any 1930 ja es va celebrar el primer torneig de bàsquet a la ciutat de Manresa. El torneig es va celebrar al camp d'esports Blanqueig -a la zona de la Bonavista-. Fins a l'esclat de la Guerra Civil es van celebrar cinc tornejos més de bàsquet locals. Van participar diferents penyes, amb noms peculiars: l'Iris, Majèstic, Penya X, Interrogant, Ciranos, Olímpics, Minverva, Vèrtix, Mar i Cel, Catalana, Cultura Clàxon, Poblenou i Atlètic, entre d'altres.

L'any 1931 va néixer el club de bàsquet, el Bages, adherit al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, amb instal·lacions pròpies al camp de la Bonavista, davant el Blanqueig. Per la festa major de Manresa d'aquell any, al camp de futbol del Pujolet, es va presentar oficialment el Club Femení i d'Esports de Manresa. La situació es va normalitzar un cop passada la Guerra Civil, i van aparèixer nous equips de les organitzacions auxiliars del franquisme, com la secessió femenina de bàsquet de la Falange Espanyola i també del Centre d'Esports Manresa.

Llegir més:

- Un derbi a la màxima categoria: aquí

Bibliografia:

- COMAS, Francesc (2013). Bàsquet Manresa. 40 anys a l'elit. Manresa: Zenobita.

- GARCIA, Gal·la (2001). l'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Barcelona: Efadós.

31 de març 2022

Una gran fàbrica al Remei


Vista de les cases, naus industrials i camps de la zona del Remei i de la carretera del Pont de Vilomara, de Manresa. A la dreta de la imatge es veu l'edifici de la Fàbrica Nova, de l'empresa Bertrand i Serra. Data: [1925-1930]

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-215 / Joan Tarrats i Comaposada

28 de febrer 2022

Arriben les X Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages: preservar el patrimoni ignasià

Cova de Sant Ignasi. Fotografia: www.camioliba.cat
Les Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages, que arriben al seu desè aniversari, se centraran enguany en el patrimoni ignasià amb el propòsit d’estudiar la situació dels elements del patrimoni ignasià a Manresa i al Bages, la seva importància i la seva situació actual a fi de donar-lo a conèixer a manresans i forans, i també, per a fomentar l’autoestima i el coneixement de la mateixa història.

També es volen estudiar les possibles línies de treball que puguin contribuir a preservar, estudiar i conèixer aquest patrimoni com a bé col·lectiu, avui i en el futur. I, així mateix, les Jornades volen recollir propostes, alternatives i/o realitats concertes per donar valor i diferents usos a tot aquest patrimoni.

Les Jornades de Patrimoni inclouen una taula rodona sobre patrimoni ignasià més enllà del 2022, diverses comunicacions d’especialistes en patrimoni ignasià i una visita comentada a un element patrimonial de la Manresa ignasiana.

Divendres 6 de maig de 2022

Sala d’Actes Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om)

A les 7 de la tarda

Taula rodona debat: El patrimoni ignasià a Manresa. I després del 2022 què?

Participants:
  • Albert Tulleuda Lari, director executiu de Manresa 2022
  • Pep Garcia Orri, gestor cultural
  • Francesc Riera Figueras, jesuïta
  • Mireia Vila Cortina, historiadora
Moderador: Gonçal Mazcuñan Boix, periodista

Dissabte 7 de maig de 2022

A l’Espai 1522 (plaça Sant Domènec)

De 9 h a 13 h: Comunicacions sobre el patrimoni ignasià.
  • El patrimoni ignasià com a recurs, per Josep Huguet Biosca.
  • El redescobriment de l’església del col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l’any 2016, per Adrià Cubo Córdoba
  • Recuperar l’esperit ignasià a l’avant-cova i coveta, per Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bové i Ramon Oms Pons.
  • L’antic col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d’un paisatge històric, per Jordi Morros Cardona.

Dissabte 21 de maig de 2022

De 10 a 13 h

Itinerari guiat per diferents punts del patrimoni ignasià manresà

Més informació:
  • Dies: 6, 7 i 21 de maig.
  • Lloc: Espai Plana de l’Om / Espai 1522 (Manresa)
  • Organitza: Centre d’Estudis del Bages
  • Col·labora: Manresa 2022, Ajuntament de Manresa
  • Suport: Institut Ramon Muntaner
  • Veure el programa: www.cebages.org

31 de gener 2022

El cim del Collbaix, una revista militar i les obres del futur institut Lluís de Peguera


Fotografia de l'actual plaça d'Espanya, durant la revista militar prèvia a la visita del rei Alfons XIII a les obres del Grup Escolar, l'actual Institut Lluís de Peguera. Al fons es veu la silueta del cim del Collbaix. Data: 19/10/1926

Arxiu Comarcal del Bages: Fons: ACBG30-203 / Conrad Bosch i Serra

13 de gener 2022

Quanta gent vivia a Manresa al segle XIV?

Miniatura que il·lustra la celebració d’un mercat al segle XV. Wikimedia Commons
La població de Manresa del 1300 al 1500

Una de les grans preguntes que sempre ens han fet als historiadors i investigadors del període medieval, és quanta gent vivia en una població o ciutat. La resposta no pot ser mai exacta, puix que les fonts de les quals disposem no donen mai una xifra exacta i concreta, sinó estimacions. Les dades de població sempre són relatives si ens remuntem a èpoques no contemporànies, i evidentment la capital del Bages no en fou una excepció.

L'historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós, sense poder contrastar del tot el que exposa, deia que la població de Manresa l'any 1348, abans de l'arribada de la Pesta Negra, era de 5.000 habitants. La historiadora medievalista Carme Batlle parlava que la població de Catalunya era de mig milió a principis del segle XIV. La xifra provindria de l'estimació de 900.000 habitants pel conjunt de la Corona d'Aragó proposada per Vicens Vives. Per calcular la població del Principat de Catalunya s'utilitzava el fogatge.El primer fogatge del Principat de Catalunya és l'aprovat a Cervera i recaptat a partir de l'any 1360. D'aquesta forma s'iniciava una de les dècades de més intensa pressió fiscal de tot el període baixmedieval del nostre país i durant la qual aquesta creixent fiscalitat d'Estat tingué com a principal protagonista el fogatgeLa comparació dels fogatges de 1365-70 i 1497 permet fer un balanç de la primera crisi, la més llarga i profunda que pateix el Principat.

El Liber Manifesti de Manresa

Les fonts manresanes més valuoses són els llibres de manifests (Liber Manifesti), que ens donen els recomptes exactes de caps de casa, incloent-hi tots els nivells: rics i pobres, però s'exclouen els clergues i una petita part de la baixa noblesa manresana. L'any 1300, la ciutat de Manresa era una ciutat en plena expansió. Feia pocs anys que la ciutat havia esdevingut una vegueria, i s'havia posat en marxa grans obres civils i eclesiàstiques. L'autor Jeff Fynn-Paul (2016) destacava: "[...] Els seus ciutadans tenien prou confiança per a reclamar el seu dret al títol de civitas i aspirar a una seu episcopal"2

A finals del segle XV, la situació era totalment diferent. La ciutat de Manresa en prou feines era un poble "gran", malgrat tenir les esglésies (inacabades), un perímetre murallat amb torres i el seu títol de civitas. La taula de continuació demostra l'impacte de la Pesta Negra al segle XIV, i una estimació de la població de la ciutat de Manresa de l'any 1300 fins al 1500.
 

Data

Focs

Població estimada

% davallada (base: 1365)

Font

1300

1.000-1.500

4.500-7000

 

 

1365-70

691

3.110

0,0

Fogatge de 1365

1374

691

3.110

0,0

MC 20-12-1374

1378

463

2.084

33,3

Fogatge de 1378

1381

463

2.084

33,3

Fogatge de 1381

1408-1411

602

2.709

12,9

AHCM I-165

1453

425

1.913

38,5

AHCM I-168

1480-1482

263

1.184

61,9

AHCM I-169

1490-1493

263

1.184

61,9

AHCM I-171

1497

272

1.224

60,6

Fogatge de 1497

Font: FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d’una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d’Estudis del Bages. p. 245

** Nota: Població amb base de 4,5 habitants per casa. **

Bibliografia:

- BATLLE, Carme (1983). Conèixer la Història de Catalunya. Del segle XIII al XV. Barcelona: Vicens Vives Editorial.

- FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.

- ORTÍ COST, P. (1999). «Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360». Anuario De Estudios Medievales, 29 (1), 747–773. https://doi.org/10.3989/aem.1999.v29.i1.545

- PÉREZ GARCIA, J. M. (1990). «Historiografía En Demografía Histórica española Durante La Edad Moderna: Un Estado De La cuestión, La». Manuscrits: Revista d’història Moderna, Núm. 8, p. 41-70, https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23163

- TORRAS, Marc (1994). Aproximació a la crisi del segle XV a Manresa a través dels llibres dels manifests. Tesi doctoral: Universitat de Barcelona.

- TORRAS, Marc (1996). La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests. Manresa: Angle.

Actes:

- Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, Volum 1 (1984). Congrés d'Història Moderna de Catalunya, UB. Facultat de Geografia i Història: Departament Història Moderna.

1 El fogatge es basava en els focs: un "foc" era una casa, una família, i, per tant, una part del territori i una unitat contributiva. [BOLÓS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). p. 127]
2 FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. p. 246

Printfriendly