Fotografia del carrer d'Àngel Guimerà des de la cantonada amb el passeig de Pere III. En primer terme, la font del jardí, amb l'aigua glaçada. Anys: 50-60.
Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-156 / Ramon Soler i Casanovas
Fotografia de l'exposició. Arxiu: Conxita Parcerisas |
"Tan pronto fué en mi poder la attª Comunicación de V.E. de 7 actual dándome el sincero pésame en nombre del Excmo Ayuntamiento de esa fabril y heróica Ciudad, la trasladé al Excmo Sr. Ministro del Japon a Madrid, quien me encarga trasmita a V.E., al Excmo Ayuntamiento de su digna Presidencia y a la Ciudad toda, su mas sincero y profundo agradecimiento por las cariñosas y sentidas palabras de afectuosa simpatia de consuelo para la nación japonesa con motivo de la tremenda catástrofe sismica que ha cortado como una flor tantos miles y miles de vidas en plena laboriosidad. Uno mi modesta pero viva gratitud a la de la nación japonesa y en tan luctuosa circunstancia ruego a V.E. se digne aceptar el testimonio de mi consideración personal mas distinguida".
A la nit los llums de las fábricas sembla que brollin del riu, y entre’l silenci solemne de la naturalesa se percibeix lo remor del treball, perqué moltas d’ellas funcionan sens descans de nit y de día. com abellas á las que exigexen incessantment cada cop mes productes, los mercats no sois d’Espanya, sino de sonas molt apartadas de nostre continent.1
1825 Ignasi Torres Galobardes
|
1844 Josep Solà Perramon
|
1828 Llogari Serra
|
1846 Maurici Pla
|
1853 Francesc Sacristà Font
|
1855 Joan Arañó Argelaguet
|
1855 Lluís G. Pons Enrich
|
1856 Caietà Arañó
|
1857 Jacint Vidal Torres
|
1858 Josep Balet Bellver
|
1860 Ramon Enrich
|
1865 Ignasi Prat
|
1870 Josep Torras Corrons
|
1871 Magí Gallifa Perera
|
1875 Josep Oller Bages
|
1888 Josep Torrents Serra
|
1892 Ignasi Vidal Balet
|
1893 Lluís G. Pons Enrich
|
1904 Joan Guitart Santasusanna
|
1905 Heribert Pons Arola
|
1906 Josep Portabella Cots
|
1915 Josep Perera Vives
|
Una certa prepotència de caràcter urbanístic ha donat lloc a actuacions com la dels 4 Cantons, amb la construcció d'un edifici que no dóna resposta a la trama de la ciutat, i que està totalment fora d'escala. O també com la de la Via Sant Ignasi, on s'han fet entrar amb calçador edificis moderns en un teixit que no és el seu, obrint una ferida de la qual la ciutat ja no es recuperarà. El pitjor del cas és que aquestes dues actuacions són les que han generat habitatge social al barri, però en comptes de fer-ho d'una manera respectuosa amb l'entorn, li ha passat per damunt. I és que tot enderroc en el Barri Antic, ni que sigui d'un edifici humil, és una pèrdua irreparable. La substitució dels edificis i els carrers antics per d'altres de nous acabarà donant lloc a un barri que ja no serà històric.
[...] Les vores del riu, són el lloc propici a abocar-hi totes les runes de les obres, els desperdicis de moltes indústries i tota mena d'immundícies. La Seu s'aixeca damunt unes roques, en les quals aprofitant les seves balmes, s'hi han bastit unes cofurnes que sembles habitacions de troglodites.