Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El ferrocarril a Manresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El ferrocarril a Manresa. Mostrar tots els missatges

02 de juliol 2008

El tren de Súria

El tren de la font del Gat

El 1912 dos enginyers, Macary i Viader van començar la perforació d'un pou al poble de Súria a la finca coneguda com del Salí. Van arribar a una fondària de 68 metres i en aquest nivell van obrir una galeria horitzontal de 30 metres de llarga on van descobrir sals potàssiques.

El descobriment va fer que el 1914 l'estat espanyol reservés una part dels terrenys miners que es presumia que contenien potassa. Però finalment seria l'empresa belga Solvay qui adquiriria la concessió de les mines als enginyers Macary i Viader i en començaria l'explotació.

L'empresa belga va construir diverses instal·lacions, cases pels treballadors (colònia Santa Maria), xalets pels enginyers, el camí fins al poble i finalment el projecte per construir una xarxa ferroviària fins al port de Barcelona.

El setembre del 1918 un decret del govern va autoritzar a Solvay poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa i que des d'aquest punt es pogués donar sortida a la potassa pel port de Barcelona.

La xarxa ferroviària prevista va ser una de via estreta coneguda popularment amb el nom dels Carrilets, i amb el nom oficial de Ferrocarriles Económicos, que eren un tipus de tren concebut pels transports de mercaderies com carbó, potassa o fusta.

La línia de Súria a Manresa es va construir al començament dels anys vint per l'empresa Solvay segons el projecte que havia fet l'enginyer Louis Dupont, primer director de la mina, i la seva finalitat bàsica era el transport de potassa. Es va construir una estació a l'extrem sud de la població amb dos ramals, un dels quals servia per connectar amb el telefèric que venia de les mines de potassa de Cardona -que va deixar de funcionar el 1969 i posteriorment es va desmuntar- mentre que l'altre ramal anava fins a la mina.

La sortida de Súria, a causa del relleu profundament accidentat, va obligar a fer una sèrie d'obres de fàbrica, entre les quals destaquen el pont de Cal Nenus amb trenta-dos metres d'alçada i els viaductes de Cal Cavaller a Callús format per quatre arcs laterals, el de la riera de Vallverd amb tres arcs laterals i el de Joncadella format per tretze arcs i que durant molts anys va ser aprofitat per molts manresans i bagencs per iniciar-se en la tècnica del ràpel.

La línia de tretze quilòmetres va ser inaugurada i molt aviat va passar a formar part de la xarxa dels Ferrocarrils Catalans. Quan la línia va passar a mans d'aquesta companyia es va decidir ampliar l'explotació amb un servei de viatgers, i la companyia va demanar permís al govern espanyol per poder fer aquest transport. Es va construir el baixador a Joncadella -que funcionava amb caràcter excepcional-, a Callús i a Súria, i el dia 12 d'agost del 1924 s'inaugurava el servei.

La poca freqüència de viatgers, dos o tres trens d'anada o tornada, i el temps que trigaven a fer el trajecte van fer que no pogués competir amb el transport per carretera, es deixés de prestar el servei de viatgers durant la postguerra, finalment s'abandonà el servei de passatgers i fins avui en dia només s'utilitzi el servei de mercaderies, excepte esdeveniments com la Festa Major de Manresa (amb servei fins al Parc de l'Agulla), les festes a Ampans, (amb el baixador de Santa Maria de Comabella) i la festa de Sant Miquel de Santpedor. Els serveis especials de viatgers s'utilitzen les locomotores dièsel de la sèrie 3000 dels FGC.

Als anys setanta també s'havia utilitzat un servei de transport de viatgers amb motiu de l'Aplec de Joncadella i la festa de la castanyada que feia l'institut Lluís de Peguera al santuari joncadellenc.

El recorregut del tren a Manresa

El tren entrava a Manresa per la zona del Poal, barri Mion i actual Font del Gat, al final del qual -actual carrer Aragó- hi havia el triangle de Súria que permetia enviar directament els trens de Súria cap a Barcelona per la via dels Catalans o cap a Manresa-Nord.

Quan es va aixecar la línia que anava de Manresa Baixador fins a Manresa Nord (RENFE) es va tancar una part d'aquest triangle i la línia només anava a parar a Manresa Alta, La construcció de l'eix transversal i la urbanització del sector de les Bases de Manresa va fer que es modifiqués l'últim tram de la línia i que, a l'altura de Pineda de Bages, es construís un nou ramal que comunicava amb la línia de Sallent-Manresa, també dedicat a transport de potassa.

El dia 10 de maig del 1996 va circular l'últim tren, format per quaranta vagons de potassa, que venia de Súria a través de l'actual carrer Font del Gat. El desembre del 1997 es va enderrocar el pont de l'antiga via del tren del final del carrer, per iniciar la urbanització de la zona Bases de Manresa/Font del Gat.

Bibliografia:

- Camprubí i Plans, Josep. «El Ferrocarril a la Catalunya central». Dovella, [en línia], 1996, Núm. 53, p. 35-42, https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/20362

27 de maig 2008

L'arribada del ferrocarril (2a. part)

El tren al segle XX

L'any 1884, s'inaugurà el tram de Manresa Alta a Sallent i, tres anys més tard, ja arribava a Berga. Eren els anomenats trens miners, que recollien diàriament el personal que treballava en les mines de carbó de les diverses poblacions de l'Alt Llobregat i transportaven la matèria primera i el carbó a les fàbriques. El 1890 es posà en funcionament el servei d'intercanvi de mercaderies amb l'enllaç dels Catalans amb la línia del Nord, a la riba dreta del Cardener, i el 1924 es va obrir la línia de Martorell-Manresa i l'enllaç amb Súria, per poder transportar la potassa extreta de les mines.

Els primers cotxes de viatgers eren compartiments separats, comunicats per estreps exteriors, i els primers anys van despertar una gran curiositat entre la població. El xiulet de sortida i arribada del tren era el so característic de les antigues estacions, ennegrides pel fum de les màquines de vapor; molts viatgers duien mocadors a sobre per netejar-se quan sortien del tren. La il·luminació característica eren marquesines d'oli o de petroli, i la calefacció, contínua a base de vapor. La forta expansió del ferrocarril va potenciar l'evolució de les locomotores i, a partir de la dècada dels anys trenta, van aparèixer les primeres màquines elèctriques -el tram Barcelona-Manresa es va electrificar el 1928- i més endavant, les dièsel. Amb l'electrificació del ferrocarril, el transports, tant de viatgers com de mercaderies, va guanyar en rapidesa i comoditat.

Amb la Guerra Civil, les companyies ferroviàries s'utilitzaren per al transport militar i, a poc a poc, van quedar paralitzades; no van reprendre l'activitat fins el 1940. Abans de l'entrada del exèrcit franquista a Manresa (24 de gener de 1939), les defenses republicanes van fer volar tots els ponts del Cardener, inclòs l'enllaç entre l'estació de Manresa-Riu i l'estació del Nord, que ja no es va tornar a reconstruir. La competència del transport per carretera i la modernització dels autobusos van ser algunes de les causes que van propiciar la clausura de moltes línies, el juny de 1973, el tram de Manresa-Olvan-Berga, i l'octubre de 1969 el baixador dels Catalans del carrer Àngel Guimerà.

Llegir primera part:

- L'arribada del ferrocarril: primera part

Bibliografia:

- Camprubí i Plans, Josep. «El Ferrocarril a la Catalunya central». Dovella, [en línia], 1996, Núm. 53, p. 35-42, https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/20362

25 de maig 2008

L'arribada del ferrocarril (1a. part)

El Nexe de comunicació

El primer tren que circulà a l'Espanya continental va ser el de Mataró a Barcelona, el 1848. Peró en realitat es tractava de la segona línia de tren del estat espanyol, la primera es va construir a la colònia espanyola de Cuba el 1837, era el ferrocarril de La Habana a Güines.

A partir d'aquesta data, es va accelerar el desenvolupament del ferrocarril a tot Catalunya: el 1857 el tren va arribar a Terrassa i van començar les obres per fer-lo enllaçar amb Manresa. Paletes, fusters, picapedres, peones i dinamita, juntament amb la força tracció animal, van dur les obres de la Compañía del Ferrocarril Caminos de Hierro del Norte de España coneguda popularment com a Ferrocarrils del Nord. El servei s'inaugurà a Manresa el juliol de 1859. L'actual estació de la Renfe de Manresa, porta el nom Estació del Nord en motiu de l'empresa que va portar el tren a la nostra ciutat.

Es va posar en funcionament un servei regular de trens a Barcelona -dos els dies feiners i quatre els diumenges- i, gradualment, s'anà ampliant. La línia facilità la implantació de noves empreses a la ciutat i l'obertura de nous mercats. El viatge a Barcelona durava més de dues hores i costava unes cinc pessetes, segons la classe. L'any 1861, el tren ja va arribar a Lleida i l'any següent ja travessava les fronteres de Catalunya i arribava fins a Saragossa. Les primeres locomotores que sortien de Manresa es batejaren amb el nom de Montserrat, Cardaner i Llobregat. Es va accelerar el transport de primers matèries i també el de viatgers, en una època en què el transports per carretera era pràcticament nul, i la ciutat de Manresa va estrènyer especialment els lligams de relació econòmica, cultural i social amb la capital a través de les vies fèrries. La renovació de les instal·lacions ferroviàries i la necessitat d'ampliar els carrils van obligar a construir, el 1922, una doble via en el tram de Manresa-Lleida, salvant novament la difícil orografia: a la sortida de Manresa es va fer un llarg túnel sota la muntanya coneguda com la Bellavista. El 1941, la Companyia del Nord va desaparèixer i es va fusionar amb la RENFE.

No obstant això, els Ferrocarrils del Nord no eren l'únic transport ferroviari. Els industrials manresans estaven interessats a fer arribar a la ciutat el carbó i les mercaderies de l'Alt Llobregat per poder fer funcionar les noves calderes de vapor de les fàbriques i abaratir costos. Nexe de primeres matèries i de viatgers, el 1880 va néixer el Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, conegut popularment com a Carrilet, i anys més tard va entrar a formar part dels Ferrocarrils Catalans (1919). Es van construir les estacions de Manresa Alta, Manresa Riu (al costat del riu Cardener, a l'altra banda de l'Estació el Nord) i l'estació de Manresa Baixador, al carrer Àngel Guimerà, enllaçades per una via que anava des de l'actual baixador fins a l'estació del Nord.

Llegir segona part:

- L'arribada del ferrocarril: segona part

Bibliografia:

- Camprubí i Plans, Josep. «El Ferrocarril a la Catalunya central». Dovella, [en línia], 1996, Núm. 53, p. 35-42, https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/20362

Printfriendly