13 de gener 2022

Quanta gent vivia a Manresa al segle XIV?

Miniatura que il·lustra la celebració d’un mercat al segle XV. Wikimedia Commons
La població de Manresa del 1300 al 1500

Una de les grans preguntes que sempre ens han fet els historiadors i investigadors del període medieval, és quanta gent vivia en una població o ciutat. La resposta no pot ser mai exacta, puix que les fonts de les quals disposem no donen mai una xifra exacta i concreta, sinó estimacions. Les dades de població sempre són relatives si ens remuntem a èpoques no contemporànies, i evidentment la capital del Bages no en fou una excepció.

L'historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós, sense poder contrastar del tot el que exposa, deia que la població de Manresa l'any 1348, abans de l'arribada de la Pesta Negra, era de 5.000 habitants. La historiadora medievalista Carme Batlle parlava que la població de Catalunya era de mig milió a principis del segle XIV. La xifra provindria de l'estimació de 900.000 habitants pel conjunt de la Corona d'Aragó proposada per Vicens Vives. Per calcular la població del Principat de Catalunya s'utilitzava el fogatge.El primer fogatge del Principat de Catalunya és l'aprovat a Cervera i recaptat a partir de l'any 1360. D'aquesta forma s'iniciava una de les dècades de més intensa pressió fiscal de tot el període baixmedieval del nostre país i durant la qual aquesta creixent fiscalitat d'Estat tingué com a principal protagonista el fogatgeLa comparació dels fogatges de 1365-70 i 1497 permet fer un balanç de la primera crisi, la més llarga i profunda que pateix el Principat.

El Liber Manifesti de Manresa

Les fonts manresanes més valuoses són els llibres de manifests (Liber Manifesti), que ens donen els recomptes exactes de caps de casa, incloent-hi tots els nivells: rics i pobres, però s'exclouen els clergues i una petita part de la baixa noblesa manresana. L'any 1300, la ciutat de Manresa era una ciutat en plena expansió. Feia pocs anys que la ciutat havia esdevingut una vegueria, i s'havia posat en marxa grans obres civils i eclesiàstiques. L'autor Jeff Fynn-Paul (2016) destacava: "[...] Els seus ciutadans tenien prou confiança per a reclamar el seu dret al títol de civitas i aspirar a una seu episcopal"2

A finals del segle XV, la situació era totalment diferent. La ciutat de Manresa en prou feines era un poble "gran", malgrat tenir les esglésies (inacabades), un perímetre murallat amb torres i el seu títol de civitas. La taula de continuació demostra l'impacte de la Pesta Negra al segle XIV, i una estimació de la població de la ciutat de Manresa de l'any 1300 fins al 1500.
 

Data

Focs

Població estimada

% davallada (base: 1365)

Font

1300

1.000-1.500

4.500-7000

 

 

1365-70

691

3.110

0,0

Fogatge de 1365

1374

691

3.110

0,0

MC 20-12-1374

1378

463

2.084

33,3

Fogatge de 1378

1381

463

2.084

33,3

Fogatge de 1381

1408-1411

602

2.709

12,9

AHCM I-165

1453

425

1.913

38,5

AHCM I-168

1480-1482

263

1.184

61,9

AHCM I-169

1490-1493

263

1.184

61,9

AHCM I-171

1497

272

1.224

60,6

Fogatge de 1497

Font: FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d’una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d’Estudis del Bages. p. 245

** Nota: Població amb base de 4,5 habitants per casa. **

Bibliografia:

- BATLLE, Carme (1983). Conèixer la Història de Catalunya. Del segle XIII al XV. Barcelona: Vicens Vives Editorial.

- FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.

- ORTÍ COST, P. (1999). «Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360». Anuario De Estudios Medievales, 29(1), 747–773. https://doi.org/10.3989/aem.1999.v29.i1.545

- PÉREZ GARCIA, J. M. (1990). «Historiografía En Demografía Histórica española Durante La Edad Moderna: Un Estado De La cuestión, La». Manuscrits: Revista d’història Moderna, Núm. 8, p. 41-70, https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23163

- TORRAS, Marc (1994). Aproximació a la crisi del segle XV a Manresa a través dels llibres dels manifests. Tesi doctoral: Universitat de Barcelona.

- TORRAS, Marc (1996). La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests. Manresa: Angle.

Actes:

- Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, Volum 1 (1984). Congrés d'Història Moderna de Catalunya, UB. Facultat de Geografia i Història: Departament Història Moderna.

1 El fogatge es basava en els focs: un "foc" era una casa, una família, i, per tant, una part del territori i una unitat contributiva. [BOLÓS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). p. 127]
2 FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. p. 246

Printfriendly