Llàgrimes electorals

Un canvi inesperat al consistori, les eleccions de 1987

Fotografia: Joan Cornet amb Ramon Puig (diari Regió7 - Joan Esteve)

Les eleccions municipals del dia 10 de juny de 1987 van comportar el final de l'hegemonia del Partit dels Socialistes a l'alcaldia de Manresa que n'ostentava el poder des dels comicis de 1979. Convergència i Unió obtenia la victòria contra tot pronòstic, el seu candidat Juli Sanclimens esdevenia el segon alcalde de la democràcia restaurada.

Una imatge val més que mil paraules per sintetitzar una derrota inesperada (perquè quatre anys abans, els socialistes manresans obtenien la majoria absoluta a les darreres eleccions municipals) del fins aleshores alcalde Joan Cornet. Manresa canviava el color vermell del Partit dels Socialistes (PSC), pel color blau de Convergència i Unió (CiU).

Resultats de les eleccions de 1987

Eleccions municipals 1987 | Històries Manresanes

Veure més entrades relacionades amb la política manresana:

- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició: aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí
- Les eleccions municipals de 1983: aquí

L'esplendor del gòtic català: La Seu

La Seu de Manresa és el principal monument manresà. L'església gòtica que avui podem contemplar fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que també projectà obres tan importants com Santa Maria del Mar de Barcelona. La concepció arquitectònica és característica del gòtic català: austeritat en la decoració i predomini dels volums horitzontals, amb una gran amplada de nau. Les obres van iniciar-se el 1325, però fins al final del segle XV no es va finalitzar el temple. La façana principal és neogòtica, dissenyada per Alexandre Soler i March assessorat per Antoni Gaudí. La Seu també presenta un gran interès per les obres d'art que conserva a l'interior, especialment el conjunt de retaules gòtics. Al costat de la basílica hi ha les restes romàniques més rellevants: la Porta de l'Abadia, amb un notable timpà, i el petit claustre.

Els tresors de la Seu de Manresa

El claustre: El claustre de la Seu conté elements de visita obligada. S'hi accedeix per un antic portal romànic i, a l'interior, conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.

Espai interior: La planta de la Seu és d'una sola nau, d'una extraordinària amplada, vorejada per capelles laterals més baixes que provoquen l'efecte de ser dins un espai distribuït en tres naus.

La cripta: La cripta fou construïda el segle XVI i conserva peces barroques salades de la destrucció de l'any 1936. Formen un conjunt d'especial bellesa.

Retaule del Sant Esperit, obra mestra del pintor Pere Serra (1393-1394)

El retaule del Sant Esperit: Considerada l'obra mestra de Pere Serra, el millor pintor català del final del segle XIV. El seu estil es caracteritza per unes composicions equilibrades i amables.

El retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau: Obra de Jaume Cabrera, deixeble de Pere Serra (inicis del segle XV) i representant de l'anomenat gòtic internacional.

El retaule de Sant Marc: És un dels millors retaules de la Seu, obra d'Arnau Bassa, de mitjans del segle XIV. Fou encarregat pel gremi de sabaters de Barcelona.

Museu Històric de la Seu de Manresa: Conserva peces d'un interès artístic molt notable: el Sant Crist de Manresa (segle XII), el frontal florentí (segle XIV) i les arques dels cossos sants de la ciutat (segle XVII).

El cor: Conserva setze peces tallades en fusta, recuperades del cadirat antic, obra de l'escultor manresà, Josep Sunyer (inicis del segle XVIII).

Més informació:

- Associació d'amics de la Seu de Manresa, aquí
- La Seu de Manresa, aquí
- Antoni Gaudí a la Seu de Manresa, aquí
- Monestirs de Catalunya, la Seu de Manresa (fotografies), aquí
- El Retaule del Sant Esperit (fotografies), aquí

Plànol de la Seu:

Mapa de la Seu, escala 1:300. Dibuix Ignasi Segon Comellas

La premsa manresana de principis de segle XX

Epíleg. Evolució fins a la dictadura de Primo de Rivera

Arribem al final de la serie dedicada a la premsa manresana de principis de segle XX, amb paraules de l'any 1923 del historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós:

"La premsa periòdica manresana del segle XIX ha sigut feconda, i creiem que més ho serà la de l'actual segle, si no cessa la febra tendenciosa que es manifesta en la exhibició i propaganda dels ideals de cada entitat, grup, fracció i altres similars que lluiten per a la defensa de llurs interessos. La premsa és un factor importantíssim de civilitat si ademés de la defensa de interessos en general i la informació diaria dels successos s'ocupa de fomentar la vida de família, la ciutadania, la justícia i la moral; estimulant la voluntat a l'estadi i al treball; fent una generació forta i gran que sia garantia d'un gloriós previndre per a la Pàtria".

La Sardana, publicació mensual òrgan oficial dels enamorats dels balls populars. Apareix l'abril de 1916, a vuit pàgines de 21 x 15 centímetres; imprès a la impremta de Sant Josep i a partir del numero 4 a la impremta Bausili i Alcaraz. L'ultima vegada que sortiria al carrer fou el maig de 1919.

La Bugadera ("Podrà fer poca solta, però tant si plou com si fa sol estesa cada setmana"), apareix el 18 de maig de 1918, a dotze pàgines, amb les cobertes de color, de 22 x 15 centímetres i dues columnes, al preu de 10 cèntims la unitat; imprès a la impremta Esparbé. La seva editorial era sarcàstica, barrejant l'humor negre i la política en un agradable contingut visual. El darrer nombre en aparèixer seria en el mes de desembre de 1919.

Joventut ("Portaveu de les Joventuts nacionalistes de la comarca del Bages"), surt de forma quinzenal el dia 30 de març de 1918, a vuit pàgines, amb anuncis classificats, de 35 x 25 centímetres, dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. Arribaria fins a l'edició número 58.

Renovació ("Portaveu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria"), apareix l'abril de 1919, a vuit pàgines de 35 x 25 centímetres i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. L'any 1921 desapareix del mercat.

L'Avenç ("Diari de Manresa"), apareix el dia 2 d'abril de 1919 a vuit pàgines de 32 x 22 centímetres, amb anuncis, a tres columnes i preu d'una pesseta al mes; imprès a la impremta que portava el seu nom. El seu programa era: "Nacionalisme i República". L'11 de maig de 1921 en surt la darrera publicació.

Resum epíleg:

- Data d'aparició, febrer de 1914
"Revista Mariana" *

- Data d'aparició, abril de 1916
"La Sardana"

- Data d'aparició, 10 de gener de 1918
"Acció Integrista" *

- Data d'aparició, gener 1918
"El Defensor" *

- Data d'aparició, 18 de maig de 1918
"La Bugadera"

- Data d'aparició, 30 de març de 1918
"Joventut"

- Data d'aparició, 27 d'abril de 1919
"La Democracia" *

- Data d'aparició, abril de 1919
"Renovació"

- Data d'aparició, 2 d'abril de 1919
"L'Avenç"

- Data d'aparició, 24 d'abril de 1920
"Diario de Manresa" *

- Data d'aparició, 13 de desembre de 1920
"Patria" *

- Data d'aparició, agost de 1921
"L'Om" *

- Data d'aparició, 23 de juliol de 1921
"Seny" *

- Data d'aparició, 1 de febrer de 1922
"Unió Administrativa Manresana" *

- Data d'aparició, juny de 1922
"El Trabajo" *

- Data d'aparició, setembre de 1922
"Avant" *

- Data d'aparició, abril de 1923
"Centre Excursionista Montserrat" *

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí
- Capítol 5: "Pluralitat als carrers", aquí

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 5. Pluralitat als carrers

El cinquè capítol de la serie ens transporta de ple a la segona dècada del segle XX, on el nombre de publicacions a la ciutat de Manresa seguia un ritme accelerat i on la varietat, tant política com editorial, demostrava l'ascens de la ciutat com a nucli urbà plenament urbanitzat, amb fàbriques, treballadors, funcionaris, classes benestants, comerciants i burgesos de tot perfil i condició.

El Demócrata ("Semanario, órgano del Partido Liberal"), apareix per primer cop el dia 1 de juliol de 1912, a quatre pàgines de 44 x 32 centímetres, tres columnes i un preu de 50 cèntims mensuals; imprès a la impremta Esparbé. A partir de l'edició nº12 augmenta la mida a 57 x 43 centímetres, sis columnes i mantenint el mateix preu. A partir del nº74 s'anomena "Diario liberal de avisos y noticias". El 2 de gener de 1915 torna a canviar el nom, ara "Semanario Liberal" i es passa la seva tirada a la impremta Alcaraz, que estava al Passeig Pere III. El 19 d'abril de 1919 és substitut per la nova capçalera "La democracia". El diari era el portaveu del Parit Liberal, un dels partits dinàstics de la Restauració Espanyola (1876-1923) que s'alternava el poder amb el Partit Conservador.

La Reforma ("Diario Popular"), surt per primera vegada als carrer el 28 d'agost de 1913, a quatre pàgines de 50 x 34 centímetres, quatre columnes i a un preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Boixeda. Professava una política d'oposició contra les actituds antirepublicanes. El seu darrer numero, el 23, va aparèixer el 23 d'abril de 1920.

El Gato Negro ("Revista semanal ilustrada. Arañará todos los sábados"), revisa humorística de to satíric que va sortir per primera vegada el 22 de gener de 1916, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres, dues columnes i un preu de 5 cèntims la unitat, impresa a la impremta Editorial. La tercera edició augmenta de mida a 44 x 33 centímetres. La revista caricaturitzava de forma humorística la vida política i social, en algunes ocasions era titllada de xavacana i grollera pels regionalistes catalans. En van aparèixer dotze edicions, i mai més es tornà a publicar.

Resum del capítol 5:

- Data d'aparició, 1 de juliol de 1912
"El Demócrata"

- Data d'aparició, gener de 1913
"Butlletí de l'Agrupació de Dança" *

- Data d'aparició, 28 d'agost de 1913
"La Reforma"

- Data d'aparició, 15 de novembre de 1913
"El Eco del Bruch" *

- Data d'aparició, abril 1914
"Catalónia" *

- Data d'aparició, 3 d'octubre de 1914
"Agricultura e Industria, Comercio y Propiedad" *

- Data d'aparició, 15 d'octubre de 1914
"Estudiantil" *

- Data d'aparició, 13 de març de 1915
"Unión Comercial e Industrial" *

- Data d'aparició, desembre de 1915
"Cenacle" *

- Data d'aparició, 22 de gener de 1916
"El Gato Negro"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 4. Embranzida i aparició del català

Continuem amb aquest repàs als quioscos manresans de principis del segle XX, amb el quart capítol de la sèrie, on podem comprovar com la llengua catalana començava a treure el cap tímidament.

La Cigonya ("Humor. Literatura. Recreo"), apareix el 4 de setembre de 1909, a vuit pàgines de 34 x 25 centímetres i dues columnes, al preu de 5 cèntims la unitat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. El seu caràcter satíric, li va jugar males passades en moltes ocasions, i la seva vida fou molt breu, doncs el 30 d'octubre d'aquell mateix any va desapareix definitivament.

Bages-Ciutat ("Diari de Manresa"), veu la llum per primera vegada el 2 de desembre de 1909, a quatre pàgines de 52 x 34 centímetres, cinc columnes i el preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Abadal i des del nº28 a la impremta Esparbé. Fou el diari del nacionalisme català conservador, fervent defensor de l'autonomia catalana, la seva darrera publicació fou la del 1 d'abril de 1919. Deu anys de vida de trajectòria era un bon aval, la seva herència la va seguir "l'Avenç" diari del mateix perfil polític que el Bages-Ciutat. El diari es publicava en llengua catalana.

L'Halley ("Diari Radical"), surt als carrers de Manresa el 28 d'abril de 1910, a dues pàgines de 31 x 22 centímetres i tres columnes, sense un preu fixat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. Era la veu oficial del partit republicà de Manresa, es negava a reconèixer l'aliança dels republicals locals amb el partit conservador dinàstic. La seva vida fou intensa però curta, doncs el 7 de maig de 1911, desapareix definitivament. El diari es publicava en llengua catalana.

Germanor ("Periòdic Social Literari"), portaveu de l'Associació Obrera Catalanista, estava adherit a l'Unió Catalanista. Va aparèixer el dia 1 de gener de 1912, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 35 x 26 centímetres, a dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat; s'imprimia a la "Societat Editorial Manresana". En sortirien poques edicions fins la seva desaparició. El diari es publicava en llengua catalana.

¡La Justicia! ("Periódico local independiente. Politico administrativo"), més informació: "1912, l'any de la Justícia" aquí

Resum del capítol 4:

- Data d'aparició, principis de juliol de 1909
"Revista Ilustrada Jorba" *

- Data d'aparició, 4 de setembre de 1909
"La Cigonya"

- Data d'aparició, 2 de desembre de 1909
"Bages-Ciutat"

- Data d'aparició, 28 d'abril de 1910
"L'Halley"

- Data d'aparició, 1 de gener de 1912
"Germanor"

- Data d'aparició, gener 1912
"¡La Justicia!"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí

La proclamació de la República

Vuitantè aniversari (1931-2011)

Avui 14 d'abril, efemèride de la proclamació de la República, Històries Manresanes, vol fer un petit homenatge a dues figures del periodisme de la nostra ciutat: Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes. Gràcies a l'Associació Memòria i Història de Manresa, podem tornar als diaris d'aquells inoblidables dies d'abril de 1931.

Dos manresans van deixar escrites sengles cròniques de la proclamació de la República a Manresa i a Barcelona. La vigília del 80è aniversari de la proclamació de la República és un bon moment per recuperar aquests dos testimonis d’excepció.

Joaquim Amat-Piniella va viure intensament aquell 14 d’abril a Manresa. Al cap d’un any, i sota l’avanttítol “Un full de diari íntim?”, publicava al diari manresà “El Dia” la crònica dels fets: “14 d’abril de 1931 – 14 d’abril de 1932”

Josep Maria Planes va seguir els esdeveniments a Barcelona en primera línia, com a ciutadà i com a periodista. Al cap de dos dies de la proclamació publicava al setmanari “Mirador” el seu testimoniatge: “14 d’abril. Dietari d’un ciutadà”

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 3: Diversificació del mercat

Els anteriors capítols hem vist com els diferents diaris i revistes de Manresa que apareixen a principis de segle XX, anaven forjant la política, l'opinió i el rostre de la nostra ciutat. Seguim doncs amb aquesta peculiar llista de mitjans escrits.

El Dependiente ("Periodico mensual. Organo de la Asociación de Dependientes de Manresa y su Comarca") va aparèixer per primera vegada als carrers de Manresa el 15 de juliol de 1905, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 32 x 22 centímetres i dues columnes. El diari era gratis pels associats i s'imprimia a la impremta Vinyals Germans i a partir de la vuitena edició a la impremta Esparbé. El darrer numero en sortir fou el del 31 de març de 1910.

El Centinela ("Periodico semanal, defensor de los intereses morales y materiales de Manresa y su Partido") va aparèixer a la ciutat de Barcelona malgrat anar dirigit als manresans, el 20 de gener de 1906, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes, al preu de 1,50 pessetes per trimestre. El lema del diari era "Libertad y Patria". El rotatiu es mostrà molt crític amb la política catalanista del ajuntament de Manresa d'aquell moment, interposant el caràcter espanyol per sobre qualsevol intent de regionalisme català. En sortirien onze edicions únicament.

Pu-put ("Setmanari humorístic") va aparèixer per primera ocasió el 3 de novembre de 1906, a 16 pagines de 30 x 20 centímetres, il·lustrat amb gravats; imprès a la impremta Viñals amb col·laboració d'una impremta barcelonina. La unitat valia 10 cèntims, el mateix que l'edició de Barcelona que duia el mateix nom. La versió manresana no tingué l'èxit esperat i es va retirar de la venda a l'edició nº14.

Lo Mestre Titas ("Setmanari escolar-carlí. Portaveu del requeté") apareix el 23 de març de 1907, a vuit pàgines de 23 x 16 centímetres i un preu a de 5 cèntims la unitat, s'imprimia a la impremta de Vídua Roca. Mitjà de propaganda carlista, destaca sobretot les figures carlistes de la ciutat i la seva ideologia. El diari desapareix en la seva edició nº20, el 10 d'agost d'aquell mateix 1907. El diari era en llengua catalana.

Portada de la revista "El Comarcano" (Vilaró, J.: "Art a Manresa, segles XIX i XX")

El Comarcano, fou una revista il·lustrada, de caràcter literari i artístic que va aparèixer el primer d'abril de 1909, a 16 pàgines de 32 x 21 centímetres. S'imprimia a la impremta de Sant Josep. La seva darrera publicació seria la del mes de desembre de 1911. En sortiria una versió amb el mateix nom a la ciutat de Barcelona.

La Previsión, fou el mitjà portaveu de la "Asociación de socorros mútuos, enfermedades, invalidez, vejez y defunción" que va aparèixer el maig de 1909, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres i imprès a la impremta Abadal. El seu darrer exemplar seria el nº61.

Resum del Capítol 3:

- Data d'aparició, 15 de juliol de 1905
"El Dependiente"

- Data d'aparició, 15 d'agost de 1905
"La Pagesia" *

- Data d'aparició, 15 de novembre de 1905
"Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages" *

- Data d'aparició, 20 de gener de 1906
"El Centinela"

- Data d'aparició, abril de 1906
"Boletín Bibliografico" *

- Data d'aparició, 3 de novembre de 1906
"Pu-put"

- Data d'aparició, 3 de gener de 1907
"Boletín anunciador" *

- Data d'aparició, gener de 1907
"Boletín del Anunciante" *

- Data d'aparició, 23 de març de 1907
"Lo Mestre Titas"

- Data d'aparició, 1 d'abril de 1909
"El Comarcano"

- Data d'aparició, maig de 1909
"La Previsión"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

- Vilaró Llach, Joan: "Art a Manresa. Segles XIX i XX". Llibreria Sobrerroca. Manresa, 1983

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 2: Expansió

Hem comprovat en l'anterior capítol com l'aparició de nous diaris comença aglutinar diferents sectors de la societat manresana en tendències polítiques; la premsa esdevenia el motor del canvi social i de les corrents d'opinió de signe divers. En efecte, el còctel "periodisme i política" ja en feien de les seves a la industrialitzada capital del Bages. A continuació ens endinsem al segon capítol de la premsa de principis de segle XX.

La Lucha ("Periodico Republicano Obrero"), amb el lema "Uno para todos y todos para uno. Todo por el trabajo y para el trabajo" fou un setmanari que va aparèixer per primera vegada el 7 de febrer de 1903, a quatre pàgines i tres columnes de 38 x 27 centímetres, al preu d'una pesseta per trimestre. En un principi s'imprimia a Gràcia (Barcelona) i a partir del nº15 es va traslladar a la impremta Viñals de Manresa. Malgrat les proclames obreres, el setmanari va editar el seu ultim nº32 el 12 de setembre de 1903.

La Fraternidad Republicana ("Semanario político"), apareix el 17 d'octubre de 1903, a quatre pàgines (la darrera amb anuncis classificats), amb tres columnes de 38 x 28 centímetres, al preu d'una pesseta per trimestre; amb la tirada a l'impremta "Modernista" de Marcel·lí Busquets del carrer Santa Llúcia. L'ideari del setmanari era unir a tots els elements, tant els seguidors de Salmerón i de Pi i Margall, al mateix temps que la política socialista del moment. El setmanari republicà feia escarni i burla de la religió en moltes ocasions, acusant-la d'empobrir al poble i repartir-hi la misèria. El setmanari va deixar de publicar-se el 18 de març de 1905, després de les eleccions a Corts d'aquell mateix any.

El Pla de Bages ("Diari d'avisos, notícies i anuncis"), apareix el dissabte 12 de març de 1904, continuador del antic diari "La Veritat", amb els mateixos ideals, formats de pàgina i d'impremta. El diari seria el defensor del partit conservador, la Lliga Regionalista. L'any 1923 augmentaria a vuit pàgines de 47 x 31 centímetres, ampliant la secció d'anuncis i amb un preu de dues pessetes al mes. El diari sobreviuria fins a la Guerra Civil, on fou confiscat pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 19 de juliol de 1936. A partir d'aquell moment esdevindria l'òrgan oficial del POUM fins la seva desaparició definitiva arran dels Fets de Maig de 1937. El diari era publicat en llengua catalana.

(Nota: Més informació del diari El Pla de Bages, aquí)

Resum del Capítol 2:

- Data d'aparició: 29 d'agost de 1901,
"Fray Mecachis" *

- Data d'aparició: 30 d'agost de 1901,
"La Llumanera" *

- Data d'aparició: 7 de febrer de 1903,
"La Lucha"

- Data d'aparició: 17 d'octubre de 1903,
"La Fraternidad Republicana"

- Data d'aparició: 1 de gener de 1904,
"La Mujer Moderna" *

- Data d'aparició: 16 de gener de 1904,
"Apuntes" *

- Data d'aparició: 12 de març de 1904,
"El Pla de Bages"

- Data d'aparició: 21 d'agost de 1904,
"El Tito Pitones" *

- Data d'aparició: 1 de febrer de 1905,
"Butlletí mensual del Concurs y Exposició Regional de Fotografia" *

- Data d'aparició: 7 d'abril de 1905,
"L'Esquiva Moscas" *

- Data d'aparició: 29 d'agost de 1905,
"L'Amich del Poble" *

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

- Memoria.cat, La República en un clic (1931 - 1936)

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 1: Segle nou, diari nou

La premsa escrita és l’únic mitjà que ha reflectit tots els grans esdeveniments dels darrers cent-cinquanta anys. Efectivament, cap a mitjans del segle XIX cada vegada més la premsa periòdica es defineix com un mitjà d'informació —polític o no—, mentre que l'aspecte cultural, artístic o científic és tractat d'una manera específica per les revistes, publicacions de contingut més monotemàtic.

(Nota: El primer diari de la ciutat de Manresa va aparèixer el 22 de juny de 1808. El periòdic fou la veu de la ciutat contra la invasió francesa, publicava proclames patriòtiques i noticies de la guerra.)

El Heraldo de Manresa ("Bisemanario independiente"), fou el primer diari que va sortir als carrers de Manresa al recentment estrenat nou segle XX, va aparèixer el dia 2 d'agost de 1900 a quatre pàgines (la darrera ja incloïa anuncis) amb una mida de 34 x 25 centímetres i tres columnes. El preu era de 50 cèntims (0.5 pessetes) al mes; i s'imprimia a la impremta Esparbé. Tot i ser el primer, tan sols en coneixem dues edicions.

El segon diari va aparèixer escassament mig any després, la capçalera duia per títol El Republicano ("Semanario político"), la primera edició va sortir el dia de Reis de 1901, a quatre pàgines de 50 x 36 centímetres. El preu era de 5 cèntims l'edició, i s'imprimia a la impremta "del Comercio", de la plaça Urgell. Com a nota curiosa, el diari va declarar: "la guerra sin cuartel a los reaccionarios y fanáticos; a los republicanos y democrátas la paz". Tot i aquesta curiosa crida política, el diari va tenir una curta durada, el 22 de juny de 1901, Manresa en veuria el seu ultim numero.

El diari La Veritat ("Diari Catalá de Manresa y sa Comarca") va veure la llum per primera vegada el 29 d'abril de 1901, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes. El preu era d'una pesseta al mes, s'imprimia a la impremta de "La Veritat" del carrer Arbonés nº15. El diari era el portaveu del partit catòlic-regionalista. No cal dir les polèmiques que van encetar amb altres publicacions periòdiques contràries als seus ideals. L'ultim numero va sortir el dia 11 de març de 1904, on anunciava que cessava la seva publicació i recomanava als lectors el nou diari "El Pla de Bages", continuador dels seus ideals. El diari, era publicat en català.

La Montaña Republicana ("Periódico Democrático Obrero") va aparèixer el 6 de juliol de 1901, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes. El seu preu era d'una pesseta. S'imprimia a la impremta del "Comercio". El diari era el difusor de les idees republicanes del Centro Republicano de Manresa, havia estat multat per les autoritats municipals en diverses ocasions degut al seu discurs democràtic i progressista. La Montaña Republicana havia canviat d'ubicació a mesura que canviaven els partits polítics del poder per evitar més sancions, fou el primer diari multat de Manresa al segle XX per injúries. Estava en batalla amb els altres diaris conservadors, regionalistes i petites publicacions com opuscles i revistes de caire religiós. El diari tindria intermitències en la publicació fins el seu final el desembre de 1916.

Resum del Capítol 1:

- Data d'aparició: 2 d'agost de 1900,
"El Heraldo de Manresa"

- Data d'aparició: 6 de gener de 1901,
"El Republicano"

- Data d'aparició: 1 de febrer de 1901,
"Lliga Escolar" *

- Data d'aparició: 16 de febrer de 1901,
"La Covadonga Catalana" *

- Data d'aparició: 29 d'abril de 1901,
"La Veritat"

- Data d'aparició: 6 de juliol de 1901,
"La Montaña Republicana"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Les eleccions municipals de 1983

Joan Cornet reelegit alcalde

La continuïtat va ser el referent més significatiu a la majoria de municipis catalans a les eleccions municipals del 8 de maig de 1983. La democràcia feia poc més de quatre anys que havia tornat a les nostres vides i els polítics tenien un munt d'idees, projectes i obres al cap. Continuïtat de l'alcalde o del mateix grup municipal, fos amb el mateix nom o fent entrar un antic grup d'independents en un partit o coalició.

A la comarca del Bages per fer una aproximació a la ciutat de Manresa, el partit amb més vots fou Convergència i Unió (CiU) amb un marge còmode respecte a la segona formació més votada. Així i tot, a Manresa, Joan Cornet, del Partit dels Socialistes, no només tornava a guanyar les eleccions, sinó que ho feia amb una majoria absoluta de 13 escons. CiU va aconseguir 10 escons, mentre que AP (Alianza Popular) tan sols n'era capaç d'obtenir 2.

Joan Cornet entrava en la història de la ciutat per esdevenir un dels pocs alcaldes elegits per majoria absoluta pels seus electors, per tant repetia com a alcalde quatre anys més, fins a la derrota a les eleccions municipals del 10 de juny de 1987 davant el candidat de CiU, Juli Sanclimens.

Veure més entrades relacionades amb la política manresana:

- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició: aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí

Un hospital de 750 anys

L'hospital de Sant Andreu de Manresa (1260-2010)

La primera notícia documental que tenim de l’hospital de Sant Andreu de Manresa és de l’any 1260, i és per això que enguany se’n celebra el 750è aniversari. L’hospital, en aquell moment conegut com a hospital superior, va prendre el nom actual de la capella annexa que es va començar a edificar l’any 1300 dedicada a Sant Andreu. Al llarg del temps es va produir un canvi substancial en les funcions que havia de fer l’hospital. Fins ben entrat el segle XVI aquestes institucions, a diferència del concepte que tenim actualment dels hospitals, només eren centres assistencials on es donava acolliment als pelegrins, captaires i indigents. Així, la seva funció bàsica tan sols era la de donar menjar i aixopluc i, només en els casos de necessitat, es tenia cura dels malalts. L’hospital de Sant Andreu comptava, inicialment, amb un edifici petit, annex a la capella de Sant Andreu, en una cambra del qual hi havia els llits per als acollits, mentre que la resta de dependències estaven destinades a l’habitatge dels hospitalers, el matrimoni que tenia cura del manteniment i neteja de l’edifici i de l’alimentació dels ingressats.

Amb el temps, però, l’hospital va anar evolucionant i derivant les seves funcions cap a l’atenció dels malalts. Com a conseqüència, va anar augmentant progressivament la quantitat de llits, cambres i dependències dedicades a l’atenció dels malalts i també el nombre de persones que tenien cura dels interns, amb l’aparició de personal lligat directament al món de la medicina (metges, cirurgians, infermers i apotecaris). Amb tots aquests canvis, durant la segona meitat del segle XVI es van fer diverses ampliacions i millores de l’edifici, una de les quals probablement correspondria a l’actual façana renaixentista que dóna a la plaça de l’Hospital. El canvi qualitatiu més important es va produir durant els segles XVII i XVIII. Segons un inventari del 1760, en aquell moment l’hospital ja comptava amb més de 6 cambres per a l’atenció i repòs dels malalts, amb un total de 44 llits, als quals es podien afegir 70 màrfegues més en cas de necessitat. També hi havia 2 cuines, 3 cellers i 1 estable. Quant a personal, a finals del segle XVIII, l’hospital comptava amb un prior o administrador, 3 criats, 5 criades, un metge i un farmacèutic.

 

A l'entrada de la sala d'exposicions del Casino trobem una recreació de la vestimenta de les monges de l'Hospital de Sant Andreu de mitjans del segle XX. A la mateixa exposició també podem veure la recreació mimètica (i a escala) de la farmàcia de l'hospital feta per l'artista Josep Berenguel.

Aquestes ampliacions, però, van quedar petites arran de diferents guerres, quan l’hospital va haver de fer una funció militar. A sol·licitud de l’Ajuntament de Manresa, l’any 1844 es van instal·lar a Manresa les Germanes de la Congregació de Sant Vicenç de Paül per a tenir cura de l’assistència dels malalts i del règim intern de l’hospital. Amb el pas de les dècades, van deixar pas a una atenció més professionalitzada dels ingressats. L’edifici que coneixem actualment data de principis del segle XX i va ser obra d’Ignasi Oms i Ponsa. La funció de l’hospital de Sant Andreu tal com el coneixem avui en dia es va iniciar a principis dels anys 90, quan aquest equipament es va començar a dedicar a l’atenció sociosanitària.

Informació extreta de:

- Butlletí monogràfic núm. 25, "Comunicat" FSSM, Octubre 2010

(Podeu veure l'exposició dedicada a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, a la Sala d'Exposicions del Casino, fins al dia 27 de març del 2011: aquí)

Història d'un pneumàtic

Males companyies i trobades fortuïtes a l'hospital de Manresa

El 1933, un simple accident de cotxe sense conseqüències greus esdevindria en el catalitzador d'un fosc drama "de faldilles" que acabaria per esclatar del tot tres anys després, el 1936. Els que viatjaven en aquell automòbil sinistrat camí a la nostra ciutat eren dos dirigents de les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya): Miquel Badia, més conegut entre els seus seguidors i amics com "Capità Collons" i Carles Duran. Aquest últim, un protagonista secundari, únicament significat per ser el marit d'una jove, també militant del partit, Carme Ballester i Llasart (futura segona esposa de Lluís Companys). El trencament d'un pneumàtic a la carretera que uneix Barcelona amb Manresa obrirà, doncs, la primera escena d'una obra que acabaria amb la mort a trets d'en Miquel i el seu germà Josep a mans de pistolers de la FAI el 28 d'abril de 1936.

Després d'aquell accident, Miquel Badia va ser traslladat a l'hospital de Manresa. Allí es trobaria amb Carme Ballester, que, alarmada, hauria anat al centre a la recerca del seu espòs. No obstant això, Carme no coincidiria amb el seu marit, ja que aquest no hauria considerat necessari rebre assistència mèdica i optaria per retornar immediatament cap a Barcelona. Inesperadament sols a l'habitació hospitalària, segons sembla, en determinat moment, de la trobada del tot casual entre Miquel Badia i Carme Ballester, el tema "es va escalfar" més del compte. Fins aquí, la peripècia semblava acabar en una anècdota privada de resultat eròtic. I així hauria estat de no irrompre en l'argument principal un tercer protagonista, el recentment nomenat president de la Generalitat, Lluís Companys.

Rivals polítics

Miquel Badia i Capell (1906 - 1936)

Així les coses, el xoc entre els dos homes només podia ser una qüestió de temps. D'un temps que l'atzar va voler que coincidís amb la Revolució d'Octubre del 1934 ("Sis d'Octubre"). Una revolució en què Companys assumiria el protagonisme des de les institucions i l'altre, Badia, el lideratge al carrer com a cap de les milícies i forces d'ordre de Catalunya. Aquest seria el repartiment de papers, tot i que un mes abans, el setembre de 1934, Companys havia decidit cessar al seu competidor, fins a aquest moment comissari general d'Ordre Públic de la conselleria de Governació. Va ser aquesta una maniobra en la qual el president Companys no va calibrar suficientment la força real del seu enemic personal i polític dins d'ERC. En efecte, la pressió dels partidaris a Miquel Badia forçaria a Companys a anunciar públicament que la seva decisió havia estat un error, i la disposició presidencial a reposar Badia en el seu lloc al comandament de les forces de seguretat de la Generalitat, compromís que Badia es va afanyar a exigir-li que complís en una acalorada entrevista personal plena d'insults i amenaces.

"Aquest càrrec no és per a un home com tu", crida Companys.

"Què vols dir amb això?", replica enfurismat Badia.

"Ella és una santa!", clama fora de si Companys.

I aquí, en el ple clímax de l'enfrontament verbal, és quan Badia esclata i procedeix a relatar al president la confraternització manresana amb tot luxe de detalls. En aquest instant de la discussió, segons pregonarien després els amics i partidaris de Miquel Badia, aquest podia haver signat la seva pròpia sentència de mort. El més desagradable de tot aquest affair era que Carme Ballester s'havia convertit en la segona esposa de Lluís Companys.

La relació entre Companys i Badia quedà marcada per l'affair Ballester; rivals i competidors, dintre ERC, Lluís Companys i Miquel Badia no tornarien a confiar l'un en l'altre.

Més informació que us pot interessar:

- Complot per assassinar a Lluís Companys, aquí
- La mort dels germans Badia, aquí
- Mitges veritats i amors polítics, aquí
- Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester, aquí

Bibliografia:

- "El complot nacionalista contra Companys", La Vanguardia, p.45 (5/11/04). Consulta l'article: aquí

- VV.AA.: "La Guerra Civil a Catalunya", Edicions 62, Barcelona 2006