L'electricitat va fer la seva primer aparició
a casa nostra el 1876 a la fàbrica Hijos
de Ricart amb la instal·lació de tres llums d'arc i una màquina Gramme.
Al primer pis de la fàbrica, en una sala
de filats de gènere de punt de 33 x 21,2 metres en la que hi havia 10 màquines, s'hi instal·laren dos llums i al segon
pis, en una sala de 16 x 21,2 metres amb cinc màquines selfactines, s'hi instal·là un llum.
La primera línia elèctrica que es va instal·lar
pels carrers de la ciutat de Manresa va ser la
que permeté il·luminar l'església del
Carme, la plaça de la Constitució (Plaça Major) i la
Seu durant la festa de la Misteriosa
Llum de Manresa de l'any 1886.
L'església del Carme s'il·luminà amb tres focus d'arc elèctric i sembla que l'excés de llum no va agradar a molts manresans i manresanes, ja
que hi havia qui preferia que l'església tingués el caliu de les espelmes, la tradició era la tradició.
El corrent elèctric fou subministrat
des de la fàbrica de vetes de cotó Viuda Lluviá e hijo, situada al carrer
Vestals (carrer Na Bastardes) número 12. La fàbrica tenia un
generador elèctric que utilitzava per al seu propi autoconsum. El senyor Ignasi Lluvià Vidal va ser l'administrador de la festa d'aquell any, la seva contribució fou prou generosa, era la primera on es va contemplar de forma majestuosa l'electricitat a tota la ciutat.
L'any 1894 l'electricitat va arribar als carrers de Manresa, els antics fanals d'oli passaven a ser els nous fanals elèctrics, tota una revolució que aniria transformant la ciutat: fàbriques, comerços i llars anirien canviant per adaptar-se als nous temps moderns: l'electricitat. L'enllumenat públic, instal·lat per l'empresa Gallifa, Vila i Ferrer, va començar a estendre's per Manresa, primer eren les empreses i després foren les cases particulars. Els carrers més importants de la ciutat foren els primers on es va gaudir d'aquest invent revolucionari que acabaria per sempre amb les nits fosques a la ciutat.
El consum d'abonats es registrava mitjançant una caixa instal·lada a les cases, que deixava a les fosques els que encenien alhora més bombetes (potència) de les que tenien contractades. La companyia Gallifa, Vila i Ferrer es va dissoldre l'any 1910 i va néixer una de nova, que molts segurament us sona més, la Companya Anònima de Manresa d'Electricitat (CAME), coneguda popularment com la "Vella" i també més endavant com "l'Anònima". Pocs anys després el 1912 es va crear la Cooperativa Manresana d'Energia Elèctrica, la "Nova", que el 1951 entrà a formar part de Fecsa. Manresa quedava partida en dues zones, els clients de la NOVA i els clients de la VELLA, un mur invisible dividia la ciutat en dos.
Bibliografia:
- ARROYO MANUBENS, Joan Carles (2000). Els inicis del gas
i de l'electricitat a Manresa. Revista Dovella. Núm. 69. pp. 23-28
- GARCÍA i CASARRAMONA, Gal·la. (2001), l'Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós
- GARCÍA i CASARRAMONA, Gal·la. (2001), l'Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós
