07 d’abril 2014

Visca els nuvis!

Els nuvis jueus del segle XIV: El contracte matrimonial, la ketubà

La presència dels jueus a la Manresa medieval durant els segles XIII i XIV ha estat ben documentada gràcies als cronistes, historiadors i arxivers locals. Per citar-ne dos d'importants, al segle XIX Josep Maria de Mas i Casas va recollir un compendi titulat Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa, i al segle XX, Joaquim Sarret i Arbós publicava El llibre dels Jueus a Manresa, editat per la Impremta Esparbé.

La gran sort que van tenir els historiadors manresans és la disposició dels anomenats "Llibres dels Jueus". En concret són 18 llibres i formen part del fons notarial conservat a l'Arxiu històric de la ciutat. Les escriptures estan datades entre 1294 i 1391, autoritzades pel notari Jaume d'Artés (el mateix que va recollir en paraules el miracle de la Llum), els anys de major activitat comercial dels jueus manresans a la ciutat. És interessant que en aquests llibres, apareixen caricatures i imatges, sovint ofensives i fins i tot obscenes que podien donar peu a les fantasies, odis, temors i tot el que era la cosmovisió de l'època entre cristians i jueus.

La signatura de la Ketubà (-quetuba- en català, que significa: "el que està escrit"), és el moment més important i seriós de la cerimònia del matrimoni jueu. No és el moment més romàntic com quan la núvia dóna les set voltes al voltant del nuvi, ni el més emotiu, com quan el nuvi trenca la copa en finalitzar la cerimònia. Però és el que serà testimoni de la construcció d'una família, emblema de la societat jueva. La ketubà és un contracte legal per mitjà del qual l'home jueu es compromet amb la dona a proveir d'aliment, de roba, cuidar-la, estimar-la, protegir-la... i a més s'estipula la quantitat de diners que el marit ha de lliurar en cas de divorci. El document està signat per dos testimonis, i té el poder d'un acord legalment vinculant. La ketubà és propietat de la Kalà (la núvia) i ella ha de tenir accés al document al llarg del seu matrimoni. Sovint està escrit per mitjà de belles obres d'art, per ser emmarcat i exhibit a la llar familiar. Si es perd cal redactar una nova; sense Ketubà la parella no pot conviure.

La ketubà manresana fou descoberta l'any 1985 pel doctor i historiador Francesc Rafat i Selga, que mentre repassava els volums dels protocols notarials del segle XIV, va trobar-se un tros de pergamí (de 35 x 44 cm), escrit a la part interior amb caràcters hebreus i orlat parcialment amb un dibuix d'inspiració geomètrica a dues tintes. Posteriorment es corroborà que el document trobat era efectivament un contracte de matrimoni d'una parella jueva.

Gràcies a la traducció del professor Moshe Lazar i la doctora Teresa Alsina, es va aconseguir descobrir els noms dels nuvis, els testimonis i els assistents a l'enllaç. Diverses anotacions manuscrites demostrarien la seva reutilització com a coberta d'un volum notarial en el mateix segle XIV. Per tant ens podem fer la idea, que la ketubà fou reutilitzada de nou. Ja que el dibuix de l'orla estava inacabat, potser es tractaria d'una ketubà anul·lada per alguna circumstància desconeguda, motiu pel qual, el document no tenia validesa. Malgrat aquesta possible hipòtesis, una cosa queda clara, les signatures que hi apareixen són ben clares i manifesten que no és cap esborrany o document inacabat, sinó un contracte de matrimoni entre una parella jueva manresana, un enllaç on van assistir les famílies jueves més importants del moment. A falta de paparazzis, revistes del cor i pregoners ens queden documents, actes notarials, orles i molts lligalls!

El nuvi es deia Hanokh Zabarra (Hanoc foll de Sabarra) i la núvia Reina bat R. Baruk ha-Levi bar Shemmel ha-Levi (Regina, filla de Baruc ha-Levi fill del R. Samuel ha-Levi). En l'enllaç, i revisant la documentació pertinent, i figuren sis testimonis: Yosefua bar Hanokh Caravida; Mardek-hai bar Yehuda; Meïr bar Yosef ben Zabarra; Eliezer bar Abaman; David bar Abraham bar Moshe i Abraham bar Yosef Shalom. Els padrins de la parella van ser, per part del nuvi; Youà, bar Shealtiel Adret i per part de la núvia Yehuda bar Hasdai bar Sheari.

En aquest enllaç jueu, destaquen els noms de les tres grans famílies jueves del call de Manresa del segle XIV: els Sabarra (ça Barra), els Caravida (molts dels seus membres eren metges de professió) i el Saltell. Una colònia judaica ben assentada, ja que dels aproximadament 2.500 habitants que tenia Manresa el segle XIV unes 300 eren jueus. Per tant estem davant un casament d'un dels membres de les famílies amb més nom del call de Manresa, un fet que no passaria per alt a ningú, perquè el call estava al costat de la casa del batlle de la ciutat. Els assistents a l'enllaç devien ser força nombrosos, així com l'anada de gent dintre el call, i les aglomeracions que es van formar a l'exterior.

El casament jueu

El casament sefardita es componia de diferents parts: primer, la núvia era vestida, maquillada i pentinada per les dones de la comunitat a casa seva. Era presentada a tots els convidats sortint al balcó i des d’allà, era acompanyada fins a la casa del nuvi, que era on se celebraven normalment les cerimònies. La núvia desfilava sota la Jupah o tàl·lem, que era portada per quatre joves pertanyents a la comunitat. Tota la cerimònia se celebrava enmig d’un ambient molt alegre.

Cal recordar, que era un dels moments més importants a la vida, ja que a partir d’aquest moment començava una nova etapa. Els casaments se solien celebrar a un pati obert, sota les estrelles. Els nuvis es col·locaven sota la Jupah, aquesta vegada junts, mirant cap al Mizraj (l’est), és a dir, cap a Jerusalem. La Jupah simbolitzava la casa on conviuria el matrimoni. Durant la cerimònia, el rabí oferia als nuvis que beguessin d’una copa de vi. La primera vegada, ho feien com a nuvis, la segona, ja ho feien com a marit i muller. L’intercanvi dels anells havia de ser supervisat per dos testimonis, i el nuvi li posava l’anell a la núvia dient les següents paraules: “M’ets consagrada amb aquest anell segons la llei de Moisès i d’Israel”.

Després de l’intercanvi, es procedia a la lectura de la ketubà. Al contracte es detallaven les responsabilitats que tenia el nuvi vers la núvia i els encarregats de guardar la ketubà, per a garantir el seu compliment, eren els familiars de la núvia. Tot seguit, el rabí recitava les set benediccions i els nuvis bevien de la copa de vi per segona vegada. Un dels moments més coneguts, és el trencament de la copa pel nuvi, que simbolitza la destrucció del Temple de Jerusalem.

Val a dir que la conservació notarial d'aquesta ketubà és un dels pocs que s'han conservat a la península Ibèrica, perquè amb l'expulsió definitiva dels jueus decretada el 1492 moltes famílies jueves es van endur els documents i ketubas, i d'altres foren destruïts o bé cremats. A part de la ketubà de Manresa, també s'han conservat d'altres reproduccions d'aquests contractes de matrimoni per terres catalanes, a Barcelona, Girona, Cervera, Vic, Castelló d'Empúries i Santa Coloma de Montbui.

Representació a la Fira Medieval de l'Aixada 2011


El col·lectiu "Jueus de l'Aixada" fent un espectacle basat en la lectura de la ketubà manresana, anomenat inicialment El Casament Jueu i posteriorment en unes revisions "Sir Nashir". Aquest espectacle es va representar a molts indrets de Catalunya on hi havia existència d'aquests documents.

Bibliografia:

- BENET, Albert. «L'origen i desaparició dels jueus de Manresa (1294 - 1392)». Dovella, núm.10, pp. 29-30. Manresa, 1983

- GASOL, J. «Notícia d'un “ketuba” del segle XIV de l'Arxiu Històric de Manresa», Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 71. Gener-Febrer 1991

- SARRET, Joaquim. «Llibre dels jueus a Manresa». Impremta Anton Esparbé y Serra. Manresa, 1917

- Pàgina web | Serfs de la Gleva: Un casament jueu medieval a Castelló d'Empúries

Printfriendly