27 de gener 2025

Una vida entre l’art, l’emprenedoria i la formació: Aurèlia Bernabeu Blanco

Aurèlia Bernabeu Blanco, fotografia original de Xevi Domene.
Aurèlia Bernabeu Blanco (Manresa, 1993) ha construït una trajectòria vital marcada per la capacitat de reinventar-se sense abandonar mai la seva vocació artística. Ballarina, empresària, model, artista i actriu de simulació clínica, ella mateixa assegura que el paper que millor la defineix és el de mare de la Disset i la Cesca.

Petita de tres germans, va créixer en una família arrelada a Manresa i, des de ben petita, va mostrar una sensibilitat especial per les arts escèniques. El ballet, que inicialment va començar com una activitat extraescolar a l’Acadèmia Julieta Soler de Manresa, es va convertir ben aviat en una autèntica vocació. La dansa li va oferir una forma d’expressió personal i una finestra oberta al món, mentre que el teatre i la música despertaven també la seva curiositat i li permetien explorar altres facetes de la seva creativitat.

Els inicis en el món de la dansa

La seva relació amb la dansa va començar quan era una nena. Una amiga li va demanar que s’apuntés amb ella a l’escola de ballet clàssic Julieta Soler i, quan ho va provar, va tenir clar de seguida que aquell era el seu camí.

El talent, la disciplina i la constància la van portar a assolir alguns dels nivells més alts de formació, amb matrícules d’honor i distincions de la Royal Academy of Dance. Als dotze anys va ampliar la seva preparació a l’escola de ballet clàssic Carles Ibáñez de Barcelona i, amb només setze anys, ja treballava com a docent a l’escola Julieta Soler.

Quan va arribar el moment de decidir el seu futur, va valorar estudiar Educació Infantil, però va adonar-se que aquella opció responia més a una expectativa social que no pas a una veritable vocació. Va decidir apostar per la dansa i compaginar-la amb la feina a la immobiliària familiar.

La decisió de formar una família

Tot i tenir oportunitats per continuar una carrera professional com a ballarina, Aurèlia va prendre una decisió personal: prioritzar el projecte de vida que volia construir. Va renunciar a diverses audicions amb companyies importants perquè no volia haver de marxar lluny de Manresa.

“La meva principal vocació sempre ha estat ser mare”, explica. Aquesta decisió no va significar abandonar l’art, sinó trobar una nova manera de viure’l.

L’Aurèlia Bernabeu a la «La Peixera», octubre del 2011. Fotografia: Roger Bermusell
La Peixera, un espai cultural de referència a Manresa

Amb divuit anys, Aurèlia va iniciar una nova etapa professional a La Peixera, un cafè-teatre situat al carrer de la Codinella de Manresa. Aquell projecte es va convertir en un espai de trobada cultural i en una etapa fonamental de la seva vida.

El local va fer una preestrena durant la Festa Major de Manresa de l'any 2009 amb les actuacions de Phoenix Band i els manresans Croma. Tot i aquests inicis vinculats al rock, la programació posterior va apostar especialment pel soul i el funk. Els primers concerts van ser gratuïts, amb la voluntat d’apropar la música en directe a la ciutadania.

Durant cinc anys, La Peixera es va consolidar com un dels espais culturals més actius de la ciutat. Va acollir prop de 300 concerts, apostant pel rock, el jazz i la música alternativa, així com activitats culturals com el primer punt oficial de book-crossing de Manresa, trobades del Club del Joc, classes d’idiomes, guitarra, activitats de swing i Lindy Hop i un cicle de flamenc.

Una família nascuda entre cultura i emprenedoria

Durant la seva etapa a La Peixera, Aurèlia va conèixer Sergi Roncal, amb qui va iniciar una relació sentimental. Junts van formar una família i van tenir dues filles: la Disset, nascuda el 2016, i la Cesca, nascuda el 2018.

La maternitat va suposar un canvi important en la seva vida, però no va allunyar-la del món artístic. La dansa, el teatre i la música han continuat formant part de la seva identitat.

El Cafè del Taller, una nova aventura

Després del tancament de La Peixera l’any 2014, Aurèlia i Sergi van iniciar un nou projecte: El Cafè del Taller, inaugurat el 10 d’octubre de 2014 al carrer Sobrerroca de Manresa, a l’antiga Granja Canigó.

El nou espai recuperava un lloc amb valor sentimental per a Aurèlia, ja que la seva família havia regentat antigament aquest mateix establiment. El local incorporava una nova manera d’entendre la restauració, amb espais de treball compartit, zones per aparcar bicicletes i una ambientació basada en elements de brocanteria i antiguitats.

El Cafè del Taller es va convertir en un punt de trobada del centre històric de Manresa. La implicació d’Aurèlia i Sergi amb el barri va ser constant, especialment en iniciatives solidàries com la preparació de fins a 1.000 entrepans durant l’incendi d’Igualada.

Família Roncal Bernabeu. Fotografia: Arxiu Aurèlia Bernabeu
El retorn a la interpretació

La interpretació sempre havia estat present en la vida d’Aurèlia. Va decidir formar-se a l’escola Nancy Tuñón de Barcelona i començar una nova etapa professional com a actriu. Després dels primers treballs com a figurant, va participar en produccions audiovisuals com les sèries Hache i El otro lado, de Berto Romero, així com en curtmetratges, videoclips i altres projectes artístics. També va participar en diferents curtmetratges per la Manresa Film Office, un servei de l'Ajuntament de Manresa que promou la ciutat com a escenari de rodatges audiovisuals.

Després de la pandèmia de la COVID-19, un company de rodatge li va parlar del Centre de Simulació d’UManresa. Va contactar amb el projecte i, al cap d’una setmana, començava a treballar com a actriu de simulació clínica.

Aquesta disciplina li permet unir la seva passió per la interpretació amb una funció educativa. Els actors creen situacions realistes perquè estudiants i professionals puguin entrenar habilitats comunicatives, empatia i presa de decisions.

Per a Aurèlia, la simulació és una feina d’una gran responsabilitat: no només cal interpretar un personatge, sinó ajudar altres persones a preparar-se per afrontar situacions reals.

Una trajectòria marcada per la passió

Quan té temps lliure, Aurèlia el dedica a la família, als amics i també a ella mateixa. Juga a futbol 7 amb un equip de veteranes del Fruitosenc i continua vinculada al món cultural.

La seva història és la d’una dona que ha sabut transformar cada etapa de la seva vida en una oportunitat: del ballet a l’emprenedoria, dels espais culturals de Manresa als rodatges i a la simulació clínica.

Aurèlia Bernabeu Blanco representa una manera d’entendre l’art com una eina de connexió amb les persones, capaç d’educar, emocionar i transformar. Gràcies per compartir amb nosaltres les teves experiències i per l’amabilitat.

Actualització de l'entrevista feta el gener del 2025 amb l'entrevista publicada a "Univers" de la UManresa el 02/08/2026.

26 de gener 2025

Un mural per recordar l'Holocaust

A vista de dron: així ha quedat el nou mural de Manresa. Fotografia: Regio7
Art urbà per combatre el feixisme

La muralista reconeguda Lily Brick ha finalitzat la seva obra a la plaça de la Mel de Manresa, un mural que servirà com a recordatori permanent del Dia Internacional per les Víctimes de l'Holocaust. Aquesta commemoració es realitzarà dilluns 27 de gener a la capital del Bages amb la participació de més de 500 estudiants de secundària de tot el país.

Lily Brick, ha compartit la seva experiència de treballar en aquesta obra durant «la setmana més freda de l'any». Tot i les baixes temperatures que ha hagut d'afrontar en pintar a l'exterior, ha destacat que mai s'havia trobat amb la «pintura congelada de bon matí», un fenomen que ha experimentat per primera vegada a Manresa. No obstant això, aquestes dificultats han estat completament compensades «per la calidesa de Manresa, de petits i grans». De fet, l'artista va reconèixer que es va emocionar en diverses ocasions, especialment quan una família amb nens la va aplaudir. «He plorat quan una família amb nens m'ha aplaudit», va explicar amb sinceritat.

 

El mural, titulat Queda escrita la nostra història, ha estat una «narració visual una mica poètica» que té com a fil conductor l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, supervivent dels camps nazis. La història se centra en una jove que es proposa preservar la memòria de l'Holocaust per evitar que l'horror del passat es repeteixi. «És una manera d'evocar la història d'una manera que no oblidi el que va passar i que, sobretot, no es repeteixi», explicava Brick.

Durant aquests dies de creació del mural, l'artista ha notat un gran interès entre els vianants de Manresa. Molts d'ells s'han apropat per preguntar-li sobre el significat de la seva obra i per conèixer més sobre el projecte. «He notat molt interès per saber el perquè de l'obra», va comentar.

Lily Brick, que assistirà dilluns dia 27 a la inauguració del mural, està convençuda que Manresa és un lloc molt especial. «Hi ha la gent més maca de Catalunya», va assegurar l'artista, destacant la calidesa de la comunitat manresana que l'ha acollit durant aquests dies de treball.

Cal recordar que aquesta no és la primera vegada que l'art urbà de Brick deixa una empremta a una ciutat emblemàtica. A la primavera, la muralista va portar l'art al Museu de Montserrat, una iniciativa que va marcar la primera incursió de l'art urbà en aquest emblemàtic espai.

Aquesta nova obra de Lily Brick a Manresa és un homenatge a la memòria històrica i una crida a la preservació de les lliçons de l'Holocaust, un recordatori visual que perdurarà a la plaça de la Mel com un símbol de reflexió per les generacions futures.

Lily Brick. Fotografia: lleida.com
Qui és la Lily Brick?

Lily Brick, nascuda Mireia Serra i Bernadó a Lleida l'any 1990, és una artista i muralista catalana influïda per les obres d'Alfons Mucha i Tamara de Lempicka. Després d'estudiar disseny gràfic i viure a València i Brussel·les, va adoptar el seu pseudònim el 2014 en homenatge a l'artista russa Lília Brick, amb l'objectiu de dedicar-se de manera professional a l'art de carrer. Brick és una artista que crea murals de gran format utilitzant pintura en esprai. El seu estil es relaciona amb la poesia visual, i en les seves obres destaca la representació de dones pèl-roges «gegantes» amb una mirada forta i càlida, inspirada en personatges com Pippi Långstrump. El mural titulat Juliette, pintat en una paret aïllada a Lo Clot de la Unilla, va ser l'obra que la va donar a conèixer i va obtenir reconeixement internacional.

Lily Brick combina tècniques com spray, acrílic, pinzells i rodets per crear murals que apunten al poder, la sensibilitat i la presència femenina, transformant espais urbans i rurals amb una força visual i narrativa inconfusible. Amb més de 300 obres realitzades arreu del món, destaca pels seus murals a municipis com Penelles, Alcarràs, Tremp o El Cogul, així com a ciutats com Barcelona, Ferrol, Màlaga o Múrcia, on va exposar al MUBAM (Museu d’Art Contemporani de Múrcia). L'artista lleidatana ha estat escollida com una de les 50 artistes urbanes més influents del món al llibre Street art by women de Diego López. La mateixa Lily Brick reconeixia que no s'imaginava aconseguir aquest èxit:

Lily Brick davant el mural pintant a Manresa. Fotografia: Marc Aloy
«Quan vaig començar, em mirava aquests llibres d'art i pensava que algun dia m'agradaria pintar com elles. O si més no, aprendre la meitat del que saben elles. En 10 anys, no només surto al llibre, sinó que surto també en portada, que això ja és increïble.»

Finalment, en l'entrevista publicada al diari Ara el 27 de setembre de 2023, Brick oferia una visió profunda de la seva trajectòria i filosofia com a muralista. L'artista ha escollit viure a Juneda, un poble petit, per fomentar la seva creativitat i trobar temps per al pensament profund. Aquesta elecció contrasta amb la vida a les grans ciutats, on el soroll pot ser una distracció. En un futur, a Lily Brick li agradaria ampliar la seva experiència professional a Sud-amèrica, un continent amb una història rica en pintura urbana, on anhela deixar el rastre del seu talent.

L'obra de Brick a Manresa: quins són els seus protagonistes?

Amb motiu del 80 aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz i en col·laboració amb el Memorial Democràtic, Brick ha dut a terme un espectacular mural a la plaça de la Mel i el carrer Urgell.

El mural de Lily Brick. Imatge: Dani Casas

L’impermeable

«En record de Marina Vega de la Iglesia, agent de la Resistència Francesa que va arriscar la seva vida per salvar refugiats jueus»

Comando Poschacher

«Detall d’una foto de sis dels seus integrants, entre els quals el fotògraf Francesc Boix», el fotògraf de Mauthausen

La noia

«Sou vosaltres», va dir l’artista referint-se als joves alumnes, les noves generacions. «Està al costat de la llum, és el futur»

Amat-Piniella

«Vaig triar l’escriptor, per ser un referent a la ciutat i perquè escriu la història que molts catalans van patir i que no hem d’oblidar»

L’elefant

«Per Jan Żabiński, director del zoo de Varsòvia». Amb la seva dona van salvar centenars de jueus.

La Leica

«En record d’Antonio García Alonso. Treballa a laboratori fotogràfic de Mauthausen. Farà còpies que serviran de prova a Nuremberg»

 

Bibliografia:

[Entrada actualitzada el 20/02/2025]

Printfriendly