NOM |
PROFESSIÓ |
RIQUESA D’INVERSIÓ
(L.) |
INGRESSOS ANUALS
MÀXIMS (SOUS), CALCULATS AL 5% |
Gamicans, Bernat |
Sastre |
3.698 |
3.698 |
Combs, Ramon des |
Conseller reial |
979 |
979 |
Amargós, Bernat
de |
Cap (rendista) |
3.130 |
3.130 |
Grevalosa, Pere
de |
Cap (rendista) |
2.450 |
2.450 |
Santa Conte,
Guillem de |
Cap (rendista) |
2.678 |
2.678 |
Andreu, Francesc |
Cap (rendista) |
2.130 |
2.130 |
Sallent, Eimeric
de |
Mercader |
1.792 |
1.792 |
Amargós, Jaume |
Cap (rendista) |
1.973 |
1.973 |
Mas, Arnau de |
Advocat |
2.058 |
2.058 |
Combs, Berenguer
des |
Advocat |
1.777 |
1.777 |
Ferrer, Tomas |
Cap (rendista) |
1.898 |
1.898 |
Canyell, Joan de |
Cuireter |
1.818 |
1.818 |
Sant Joan, Bernat |
Cuireter |
1.566 |
1.566 |
Ubaco, Pere de |
Cap (rendista) |
1.275 |
1.275 |
Miquel, Bernat |
Blanquer |
1.421 |
1.421 |
Sarta, Jaume |
Mercader |
1.031 |
1.031 |
Draper, Arnau |
Mercader |
1.243 |
1.243 |
Valls, Asbert des |
Cap (rendista) |
1.050 |
1.050 |
Dalçamora,
Francesc |
Escrivà reial |
963 |
963 |
Figuerola, Bernat
de |
Metge |
881 |
881 |
28 de gener 2021
Els manresans més rics de 1408
A inicis del segle XV, els manresans més rics eren els rendistes, aquells que vivien de les seves inversions i negocis més fructífers. Gràcies al gran treball de recopilació de l'historiador Jeff Fynn-Paul, Auge i declivi d'una burgesia catalana, Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500 (2016) podem comparar els ingressos dels rendistes manresans més rics amb el dels alts funcionaris municipals de moltes ciutats i viles catalanes. El Liber Manifesti (1408)1 es poden veure les quantitats que guanyaven els manresans més poderosos. Els ciutadans manresans més rics podien viure de les seves anualitats còmodament, en un nivell similar al del veguer de Manresa. De fet, alguns dels manresans més rics del moment, guanyaven tant com els ciutadans més rics de les dues ciutats més importants de la Corona d'Aragó d'inicis del segle XV: Barcelona i València.
A part dels rendistes i alts funcionaris, també destaquen alguns manresans que gaudien de grans ingressos gràcies a la seva feina, en especial destaquen els cuireters, els mercaders, els advocats i algun metge. Alguns d'aquests exemples són els advocats Arnau Mas i Berenguer de Comes, que a través dels seus ingressos podien haver viscut de les seves inversions (rendistes) però van decidir treballar de la seva professió. Fynn-Paul ho explica així: "En realitat es tracta d'una actitud econòmica lògica. Si aquests homes guanyaven entre 500 i 1.000 sous anuals fent d'advocats, això representa un increment d'entre el 25% i el 50% respecte als seus ingressos de rendistes. Per tant, practicar una professió era una de les poques vies que hom tenia per construir una fortuna."2
Estimació dels ingressos màxims (excloent tot el salari) dels vint ciutadans més rics de Manresa l'any 1408.3
Font: FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. p. 262 (ACBG: Liber Manifesti)
Bibliografia:
- FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.
- TORRAS, Marc (1996). La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests. Manresa: Angle.
- TORRAS, Marc (1994). «Les declaracions de béns dels metges i apotecaris de Manresa en el segle XV». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, [en línia], Vol. 21, p. 288-92, https://raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/44646 <Consultat el 28/01/2021>
1 Liber Manifesti o "llibres de manifests", documentació d'origen fiscal on es recull en forma de llibre les declaracions dels béns mobles, immobles, censos i rendes que cada ciutadà tenia, amb la valoració econòmica en preus reals o de mercat d'aquestes pertinences.
2 FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. p. 262
3 La riquesa d'inversió s'estima restant els actius, com ara les cases i els béns mobles, i els deutes de la riquesa bruta. L'ordre dels noms és definit per la riquesa bruta. [NOTA D'AUTOR: Fynn-Paul, Jeff (2017). Auge i declivi d'una burgesia. p.281]
Etiquetes:
Manresa medieval,
Societat manresana
Entrada de
Jordi Bonvehí i Castanyer