04 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 2: Expansió

Hem comprovat en l'anterior capítol com l'aparició de nous diaris comença aglutinar diferents sectors de la societat manresana en tendències polítiques; la premsa esdevenia el motor del canvi social i de les corrents d'opinió de signe divers. En efecte, el còctel "periodisme i política" ja en feien de les seves a la industrialitzada capital del Bages. A continuació ens endinsem al segon capítol de la premsa de principis de segle XX.

La Lucha ("Periodico Republicano Obrero"), amb el lema "Uno para todos y todos para uno. Todo por el trabajo y para el trabajo" fou un setmanari que va aparèixer per primera vegada el 7 de febrer de 1903, a quatre pàgines i tres columnes de 38 x 27 centímetres, al preu d'una pesseta per trimestre. En un principi s'imprimia a Gràcia (Barcelona) i a partir del nº15 es va traslladar a la impremta Viñals de Manresa. Malgrat les proclames obreres, el setmanari va editar el seu ultim nº32 el 12 de setembre de 1903.

La Fraternidad Republicana ("Semanario político"), apareix el 17 d'octubre de 1903, a quatre pàgines (la darrera amb anuncis classificats), amb tres columnes de 38 x 28 centímetres, al preu d'una pesseta per trimestre; amb la tirada a l'impremta "Modernista" de Marcel·lí Busquets del carrer Santa Llúcia. L'ideari del setmanari era unir a tots els elements, tant els seguidors de Salmerón i de Pi i Margall, al mateix temps que la política socialista del moment. El setmanari republicà feia escarni i burla de la religió en moltes ocasions, acusant-la d'empobrir al poble i repartir-hi la misèria. El setmanari va deixar de publicar-se el 18 de març de 1905, després de les eleccions a Corts d'aquell mateix any.

El Pla de Bages ("Diari d'avisos, notícies i anuncis"), apareix el dissabte 12 de març de 1904, continuador del antic diari "La Veritat", amb els mateixos ideals, formats de pàgina i d'impremta. El diari seria el defensor del partit conservador, la Lliga Regionalista. L'any 1923 augmentaria a vuit pàgines de 47 x 31 centímetres, ampliant la secció d'anuncis i amb un preu de dues pessetes al mes. El diari sobreviuria fins a la Guerra Civil, on fou confiscat pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 19 de juliol de 1936. A partir d'aquell moment esdevindria l'òrgan oficial del POUM fins la seva desaparició definitiva arran dels Fets de Maig de 1937. El diari era publicat en llengua catalana.

(Nota: Més informació del diari El Pla de Bages, aquí)

Resum del Capítol 2:

- Data d'aparició: 29 d'agost de 1901,
"Fray Mecachis" *

- Data d'aparició: 30 d'agost de 1901,
"La Llumanera" *

- Data d'aparició: 7 de febrer de 1903,
"La Lucha"

- Data d'aparició: 17 d'octubre de 1903,

"La Fraternidad Republicana"

- Data d'aparició: 1 de gener de 1904,

"La Mujer Moderna" *

- Data d'aparició: 16 de gener de 1904,
"Apuntes" *


- Data d'aparició: 12 de març de 1904,
"El Pla de Bages"

- Data d'aparició: 21 d'agost de 1904,
"El Tito Pitones" *

- Data d'aparició: 1 de febrer de 1905,

"Butlletí mensual del Concurs y Exposició Regional de Fotografia" *

- Data d'aparició: 7 d'abril de 1905,

"L'Esquiva Moscas" *

- Data d'aparició: 29 d'agost de 1905,
"L'Amich del Poble" *

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

- Memoria.cat, La República en un clic (1931 - 1936)

03 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 1: Segle nou, diari nou

La premsa escrita és l’únic mitjà que ha reflectit tots els grans esdeveniments dels darrers cent-cinquanta anys. Efectivament, cap a mitjans del segle XIX cada vegada més la premsa periòdica es defineix com un mitjà d'informació —polític o no—, mentre que l'aspecte cultural, artístic o científic és tractat d'una manera específica per les revistes, publicacions de contingut més monotemàtic.

(Nota: El primer diari de la ciutat de Manresa va aparèixer el 22 de juny de 1808. El periòdic fou la veu de la ciutat contra la invasió francesa, publicava proclames patriòtiques i noticies de la guerra.)

El Heraldo de Manresa ("Bisemanario independiente"), fou el primer diari que va sortir als carrers de Manresa al recentment estrenat nou segle XX, va aparèixer el dia 2 d'agost de 1900 a quatre pàgines (la darrera ja incloïa anuncis) amb una mida de 34 x 25 centímetres i tres columnes. El preu era de 50 cèntims (0.5 pessetes) al mes; i s'imprimia a la impremta Esparbé. Tot i ser el primer, tan sols en coneixem dues edicions.

El segon diari va aparèixer escassament mig any després, la capçalera duia per títol El Republicano ("Semanario político"), la primera edició va sortir el dia de Reis de 1901, a quatre pàgines de 50 x 36 centímetres. El preu era de 5 cèntims l'edició, i s'imprimia a la impremta "del Comercio", de la plaça Urgell. Com a nota curiosa, el diari va declarar: "la guerra sin cuartel a los reaccionarios y fanáticos; a los republicanos y democrátas la paz". Tot i aquesta curiosa crida política, el diari va tenir una curta durada, el 22 de juny de 1901, Manresa en veuria el seu ultim numero.

El diari La Veritat ("Diari Catalá de Manresa y sa Comarca") va veure la llum per primera vegada el 29 d'abril de 1901, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes. El preu era d'una pesseta al mes, s'imprimia a la impremta de "La Veritat" del carrer Arbonés nº15. El diari era el portaveu del partit catòlic-regionalista. No cal dir les polèmiques que van encetar amb altres publicacions periòdiques contràries als seus ideals. L'ultim numero va sortir el dia 11 de març de 1904, on anunciava que cessava la seva publicació i recomanava als lectors el nou diari "El Pla de Bages", continuador dels seus ideals. El diari, era publicat en català.

La Montaña Republicana ("Periódico Democrático Obrero") va aparèixer el 6 de juliol de 1901, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes. El seu preu era d'una pesseta. S'imprimia a la impremta del "Comercio". El diari era el difusor de les idees republicanes del Centro Republicano de Manresa, havia estat multat per les autoritats municipals en diverses ocasions degut al seu discurs democràtic i progressista. La Montaña Republicana havia canviat d'ubicació a mesura que canviaven els partits polítics del poder per evitar més sancions, fou el primer diari multat de Manresa al segle XX per injúries. Estava en batalla amb els altres diaris conservadors, regionalistes i petites publicacions com opuscles i revistes de caire religiós. El diari tindria intermitències en la publicació fins el seu final el desembre de 1916.

Resum del Capítol 1:

- Data d'aparició: 2 d'agost de 1900,
"El Heraldo de Manresa"

- Data d'aparició: 6 de gener de 1901,
"El Republicano"

- Data d'aparició: 1 de febrer de 1901,
"Lliga Escolar" *

- Data d'aparició: 16 de febrer de 1901,
"La Covadonga Catalana" *

- Data d'aparició: 29 d'abril de 1901,
"La Veritat"

- Data d'aparició: 6 de juliol de 1901,
"La Montaña Republicana"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

30 de març 2011

Les eleccions municipals de 1983

Joan Cornet reelegit alcalde

La continuïtat va ser el referent més significatiu a la majoria de municipis catalans a les eleccions municipals del 8 de maig de 1983. La democràcia feia poc més de quatre anys que havia tornat a les nostres vides i els polítics tenien un munt d'idees, projectes i obres al cap. Continuïtat de l'alcalde o del mateix grup municipal, fos amb el mateix nom o fent entrar un antic grup d'independents en un partit o coalició.

A la comarca del Bages per fer una aproximació a la ciutat de Manresa, el partit amb més vots fou Convergència i Unió (CiU) amb un marge còmode respecte a la segona formació més votada. Així i tot, a Manresa, Joan Cornet, del Partit dels Socialistes, no només tornava a guanyar les eleccions, sinó que ho feia amb una majoria absoluta de 13 escons. CiU va aconseguir 10 escons, mentre que AP (Alianza Popular) tan sols n'era capaç d'obtenir 2.

Joan Cornet entrava en la història de la ciutat per esdevenir un dels pocs alcaldes elegits per majoria absoluta pels seus electors, per tant repetia com a alcalde quatre anys més, fins a la derrota a les eleccions municipals del 10 de juny de 1987 davant el candidat de CiU, Juli Sanclimens.

Veure més entrades relacionades amb la política manresana:

- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició:
aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí

16 de març 2011

Un hospital de 750 anys

L'hospital de Sant Andreu de Manresa (1260-2010)

La primera notícia documental que tenim de l’hospital de Sant Andreu de Manresa és de l’any 1260, i és per això que enguany se’n celebra el 750è aniversari. L’hospital, en aquell moment conegut com a hospital superior, va prendre el nom actual de la capella annexa que es va començar a edificar l’any 1300 dedicada a Sant Andreu. Al llarg del temps es va produir un canvi substancial en les funcions que havia de fer l’hospital. Fins ben entrat el segle XVI aquestes institucions, a diferència del concepte que tenim actualment dels hospitals, només eren centres assistencials on es donava acolliment als pelegrins, captaires i indigents. Així, la seva funció bàsica tan sols era la de donar menjar i aixopluc i, només en els casos de necessitat, es tenia cura dels malalts. L’hospital de Sant Andreu comptava, inicialment, amb un edifici petit, annex a la capella de Sant Andreu, en una cambra del qual hi havia els llits per als acollits, mentre que la resta de dependències estaven destinades a l’habitatge dels hospitalers, el matrimoni que tenia cura del manteniment i neteja de l’edifici i de l’alimentació dels ingressats.

Amb el temps, però, l’hospital va anar evolucionant i derivant les seves funcions cap a l’atenció dels malalts. Com a conseqüència, va anar augmentant progressivament la quantitat de llits, cambres i dependències dedicades a l’atenció dels malalts i també el nombre de persones que tenien cura dels interns, amb l’aparició de personal lligat directament al món de la medicina (metges, cirurgians, infermers i apotecaris). Amb tots aquests canvis, durant la segona meitat del segle XVI es van fer diverses ampliacions i millores de l’edifici, una de les quals probablement correspondria a l’actual façana renaixentista que dóna a la plaça de l’Hospital. El canvi qualitatiu més important es va produir durant els segles XVII i XVIII. Segons un inventari del 1760, en aquell moment l’hospital ja comptava amb més de 6 cambres per a l’atenció i repòs dels malalts, amb un total de 44 llits, als quals es podien afegir 70 màrfegues més en cas de necessitat. També hi havia 2 cuines, 3 cellers i 1 estable. Quant a personal, a finals del segle XVIII, l’hospital comptava amb un prior o administrador, 3 criats, 5 criades, un metge i un farmacèutic.
 
A l'entrada de la sala d'exposicions del Casino trobem una recreació de la vestimenta de les monges de l'Hospital de Sant Andreu de mitjans del segle XX. A la mateixa exposició també podem veure la recreació mimètica (i a escala) de la farmàcia de l'hospital feta per l'artista Josep Berenguel.

Aquestes ampliacions, però, van quedar petites arran de diferents guerres, quan l’hospital va haver de fer una funció militar. A sol·licitud de l’Ajuntament de Manresa, l’any 1844 es van instal·lar a Manresa les Germanes de la Congregació de Sant Vicenç de Paül per a tenir cura de l’assistència dels malalts i del règim intern de l’hospital. Amb el pas de les dècades, van deixar pas a una atenció més professionalitzada dels ingressats. L’edifici que coneixem actualment data de principis del segle XX i va ser obra d’Ignasi Oms i Ponsa. La funció de l’hospital de Sant Andreu tal com el coneixem avui en dia es va iniciar a principis dels anys 90, quan aquest equipament es va començar a dedicar a l’atenció sociosanitària.

Informació extreta de:
- Butlletí monogràfic núm. 25, "Comunicat" FSSM, Octubre 2010

(Podeu veure l'exposició dedicada a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, a la Sala d'Exposicions del Casino, fins al dia 27 de març del 2011: aquí)

12 de març 2011

Història d'un pneumàtic

Males companyies i trobades fortuïtes a l'hospital de Manresa

El 1933, un simple accident de cotxe sense conseqüències greus esdevindria en el catalitzador d'un fosc drama "de faldilles" que acabaria per esclatar del tot tres anys després, el 1936. Els que viatjaven en aquell automòbil sinistrat camí a la nostra ciutat eren dos dirigents de les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya): Miquel Badia, més conegut entre els seus seguidors i amics com "Capità Collons" i Carles Duran. Aquest últim, un protagonista secundari, únicament significat per ser el marit d'una jove, també militant del partit, Carme Ballester i Llasart (futura segona esposa de Lluís Companys). El trencament d'un pneumàtic a la carretera que uneix Barcelona amb Manresa obrirà, doncs, la primera escena d'una obra que acabaria amb la mort a trets d'en Miquel i el seu germà Josep a mans de pistolers de la FAI el 28 d'abril de 1936.

Després d'aquell accident, Miquel Badia va ser traslladat a l'hospital de Manresa. Allí es trobaria amb Carme Ballester, que, alarmada, hauria anat al centre a la recerca del seu espòs. No obstant això, Carme no coincidiria amb el seu marit, ja que aquest no hauria considerat necessari rebre assistència mèdica i optaria per retornar immediatament cap a Barcelona. Inesperadament sols a l'habitació hospitalària, segons sembla, en determinat moment, de la trobada del tot casual entre Miquel Badia i Carme Ballester, el tema "es va escalfar" més del compte. Fins aquí, la peripècia semblava acabar en una anècdota privada de resultat eròtic. I així hauria estat de no irrompre en l'argument principal un tercer protagonista, el recentment nomenat president de la Generalitat, Lluís Companys.

Rivals polítics

Miquel Badia i Capell (1906 - 1936)

Així
les coses, el xoc entre els dos homes només podia ser una qüestió de temps. D'un temps que l'atzar va voler que coincidís amb la Revolució d'Octubre del 1934 ("Sis d'Octubre"). Una revolució en què Companys assumiria el protagonisme des de les institucions i l'altre, Badia, el lideratge al carrer com a cap de les milícies i forces d'ordre de Catalunya. Aquest seria el repartiment de papers, tot i que un mes abans, el setembre de 1934, Companys havia decidit cessar al seu competidor, fins a aquest moment comissari general d'Ordre Públic de la conselleria de Governació.
Va ser aquesta una maniobra en la qual el president Companys no va calibrar suficientment la força real del seu enemic personal i polític dins d'ERC. En efecte, la pressió dels partidaris a Miquel Badia forçaria a Companys a anunciar públicament que la seva decisió havia estat un error, i la disposició presidencial a reposar Badia en el seu lloc al comandament de les forces de seguretat de la Generalitat, compromís que Badia es va afanyar a exigir-li que complís en una acalorada entrevista personal plena d'insults i amenaces.

"Aquest càrrec no és per a un home com tu", crida Companys.

"Què vols dir amb això?", replica enfurismat Badia.

"Ella és una santa!", clama fora de si Companys.

I aquí, en el ple clímax de l'enfrontament verbal, és quan Badia esclata i procedeix a relatar al president la confraternització manresana amb tot luxe de detalls. En aquest instant de la discussió, segons pregonarien després els amics i partidaris de Miquel Badia, aquest podia haver signat la seva pròpia sentència de mort.
El més desagradable de tot aquest affair era que Carme Ballester s'havia convertit en la segona esposa de Lluís Companys.

La relació entre Companys i Badia quedà marcada per l'affair Ballester; rivals i competidors, dintre ERC, Lluís Companys i Miquel Badia no tornarien a confiar l'un en l'altre.

Més informació que us pot interessar:

- Complot per assassinar a Lluís Companys, aquí
- La mort dels germans Badia,
aquí
- Mitges veritats i amors polítics, aquí
- Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester, aquí

Bibliografia:

- "El complot nacionalista contra Companys", La Vanguardia, p.45 (5/11/04). Consulta l'article: aquí

- VV.AA.: "La Guerra Civil a Catalunya", Edicions 62, Barcelona 2006

10 de març 2011

1912, l'any de la Justicia

Portada de la revista ¡La Justicia!, febrer 1912 - núm. 2
(Vilaró, J.: Art a Manresa, segles XIX i XX, p.93)

La revista local independent, escrita en castellà que va aparèixer l'any 1912 que portava per nom ¡La Justicia!, fou una publicació dedicada principalment als afers econòmics, administratius i artístics de la ciutat de Manresa. La revista en qüestió no depenia de cap partit polític, ni de cap societat ni associació cultural. De sortida mensual a partir del mes de juliol de 1912, fins al mes de desembre del mateix any, en què finalitzà la seva publicació, aquest mitjà escrit pretenia ser una eina social que estaria per sobre de les batalles polítiques, econòmiques i els interessos personals dels més poderosos, on es defensarien tan sols els assumptes importants de la ciutat que tinguessin un caràcter administratiu i econòmic d'interès comú per la ciutadania manresana. La redacció de la revista estava a la Baixada del Carme i s'imprimia als tallers dels Germans Viñals del carrer del Bruc, amb el peu d'impremta de "Sociedad Editorial Manresana".

06 de març 2011

Muralles amunt!

La Manresa medieval i les seves muralles

Dibuix original realitzat per Lluís Comallonga

Em complau anunciar-vos que he obtingut una joia literària que feia temps que cercava. El llibre en qüestió porta per títol: "La història de Manresa explicada als infants", publicat l'agost de 1975 (en segona edició) per la Llibreria Símbol, en llengua catalana i escrit per Josep Maria Gasol i Almendros. L'obra és un compendi, redactat de forma molt planera i didàctica, que repassa la història de la ciutat sense complexos per als més petits. A continuació entrarem de ple a les muralles de Manresa, des del Puig Cardener fins al Puig Mercadal, gràcies a aquest fantàstic llibre. Cap dintre!

Del Puig Cardener al Puig Mercadal

Desfeta i reconstruïda, refeta i tornada a destruir..., però sempre creixent. Així es podria resumir la història de Manresa, sobretot la d'aquells anys de l'edat antiga i de l'edat mitjana.

Hem vist com la nostra ciutat va ser destruïda totalment, a la darrera envestida dels musulmans. Ara hem de veure de quina manera va refer-se, amb el mateix esforç i l'ajut dels que tenien poder i autoritat.

Com que els comtes Berenguer Ramon, la seva mare Ermessenda i els successors seus van tenir ganes d'ajudar-nos -al capdavall, Manresa era possessió d'ells-, la ciutat malmesa es va anar recuperant. Talment un malalt que ha tingut una greu malaltia o ha sofert una operació important, i n'està passant la convalescència. Sense cases, la gent no hauria pas pogut viure a Manresa, ni enlloc. I, sense gent, una ciutat no té vida; és ben morta. Per a fer-la ressuscitar, s'han de fer cases i s'ha de buscar personal que s'hi vulgui estar. Els comtes donaven facilitats a les famílies dels seus guerrers, perquè vinguessin aquí i ells, que podien, hi construïssin casals. Les "facilitats" que els oferien eren terres, que passaven a ser seves. Així, per exemple, van instal·lar-se a Manresa unes famílies nobles, anomenades Aimeric, Planella, Peguera, Desfar, Boixadors, Descatllar..., i d'altres, que van continuar-hi fins ben entrada l'edat moderna.

Eren famílies, ja ho hem dit, nobles; que vol dir riques i poderoses. No podien viure en qualsevol casalot. Per això van edificar cases senyorials, que van donar una nova fesomia a la població, una fesomia que segurament no havia tingut mai.

Cent anys després d'aquella reunió del bisbe Oliba i la comtessa Ermessenda, a principis de segle XII, Manresa havia crescut tant, que ja era tres vegades més gran que abans de ser destruïda pels moros. Si primerament tota la ciutat cabia a la petita esplanada del Puig Cardener, ara ocupava també el Puig Mercadal i tot l'espai entremig.

El nom del Puig Mercadal prové de quan estava despoblada i apartada de les muralles de la primitiva ciutat, i s'utilitzava com espai per celebrar-hi els mercats de bestiar.

El carrer Na Bastardes (fotografia Ajuntament de Manresa, any 2011)

En el segle XII, la població manresana estava encerclada per una muralla que, baixant del Puig Cardener pel cantó de ponent per darrere de les cases de la Vallfonollosa, anava cap a l'actual carrer de Fontanet i pujava pels darreres de l'edifici que és ara l'Ateneu i pel carrer de Sant Pere fins a la placeta que forma el carrer de Sant Miquel. Des d'aquí, trencava cap a la plaça del Pedregar, des d'on enfilava el turó del Puig Mercadal. Per l'altra banda d'aquest puig, baixava cap al cantó del carrer del Cap del Rec, travessava el que és ara la Plaça Major, seguia per la baixada de Pòpul i retornava, pel carrer de Galceran Andreu, al turó de la Seu o Puig Cardener.

Dintre aquest recinte hi havia tres esglésies: la de Santa Maria, la de Sant Martí i una darrera dedicada a la Santa Creu. Fora muralles "els suburbis de la ciutat", diuen les escriptures, a tocar de les tres anteriors, hi havia l'església de Sant Miquel.

Més informació:

- Les Muralles, el perímetre fortificat, aquí
- L'origen de "l'eixample manresà" de finals de segle XIX, aquí
- L'eixample manresà de 1933, aquí
- Les companyies blanques, aquí

Extracte original (mapa inclòs):

- GASOL, Josep M. (1975). La història de Manresa explicada als infants. Manresa: Llibreria Símbol

02 de març 2011

Vista a cop d'ocell

Vista aèria dels anys setanta de la Plaça Catalunya, l'inici de l'Avinguda Tudela i el seu entorn. La plaça mostra l'antic casalot (utilitzat com a gossera durant força anys) abans del seu enderroc.

(Font: Arxiu Jaume Pons - Revista "El Pou de la Gallina", novembre 2005)

22 de febrer 2011

El Banc Mercantil de Manresa

Expansió i absorció

Anunci d'una nova sucursal al municipi de Callús del Banc Mercantil de Manresa (Diari Avui, desembre de 1979).

L'expansió de Banca Catalana a la dècada dels setanta del segle XX, entitat creada el març del 1959 per Florenci Pujol i Brugat pare de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, va comportar la compra l'any 1980 del Banc Mercantil de Manresa, anomenat antigament Padró Hermanos Banqueros, registrat des de 1947. Banca Catalana adquiria el banc manresà després que l'entitat havia donat senyals negatius a partir del juny de 1979. Tot i la compra del Banc Mercantil de Manresa, si mirem l'hemeroteca, podem comprovar que cinc anys enrere abans de l'absorció definitiva, el banc gaudia d'una bona salut financera.

Una notícia d'un diari de Madrid l'1 d'abril de 1975, com l'ABC, ens descriu com va ser el balanç del Banc Mercantil de Manresa de l'exercici corresponent a l'any 1974. Amb cinc anys van passar moltes coses, no creieu? Banc Mercantil de Manresa (notícia traduïda al català) S'ha celebrat a la capital del Bages la Junta general ordinària del Banc Mercantil de Manresa, S.A. corresponent a l'exercici de 1974. De la memòria cal destacar els increments experimentats en els comptes de capital i reserves i creditors. El compte de capital i reserves, després de ser aprovada per la Junta el repartiment dels beneficis, queda en una xifra superior als 500 milions de pessetes, un increment del 80% respecte a l'any anterior. Els comptes dels creditors en data del 31 de desembre de 1974 fou de 4.134 milions de pessetes, amb un augment relatiu del 33%, superior a qualsevol mitjana bancaria. L'entitat se situa en un índex d'1,4 sobre el total passiu del Banc, millorant la de l'anterior any 1973. En el seu discurs, el president del Banc Mercantil de Manresa, Joan Basablancas Bertrán, va destacar la gran expansió que està realitzant l'entitat bancària. De nou oficines que tenia el 31 de desembre de 1974 ha passat a setze i té previst instal·lar una vintena més de sucursals amb la intenció d'arribar a les 36. La presidència també va fer referència a l'acord de compra del 30% de les accions del Banc Mercantil de Manresa per part de Banca Catalana. L'assistència de 600 accionistes, que representaven el 80% del capital va aprovar totes les propostes del Consell.

Bibliografia:

- Diari ABC, 1/4/1975. p 68

- Carretón Ballester, MªCarmen: "Las Relaciones Públicas en la Comunicación Interna de la Banca Española". Netbiblo, La Corunya 2007

- Imatge del principi: Enciclopèdia Catalana, aquí

17 de febrer 2011

La reobertura del carrer del Balç

Molt medieval, molt manresà!

El carrer del Balç és el carrer medieval per excel·lència de la ciutat de Manresa, queda soterrat pels edificis de la plaça Major donant-li un aire totalment especial a la resta de carrers, places i avingudes. En el carrer encara podem observar nítidament com eren els baixos dels habitatges del segle XIV i algunes peces arquitectòniques interessants com un pou o les tines. El carrer del Balç acollirà en un futur immediat un centre d'interpretació de la història medieval, un espai museïtzat en un carrer de més de set segles d'història. Es pretén d'aquesta manera, entendre com era la vida social al segle XIV. Entre aquest mes de febrer del 2011 i el proper quedarà acabada del tot la part arquitectònica del carrer. Les obres del futur centre d'interpretació de la història medieval que s'està fent al carrer del Balç, ja han superat la seva primera fase i ara s'han iniciat les obres de rehabilitació dels futurs espais del centre.
 

Fotografies

El carrer medieval del Balç, cobert pels edificis de la plaça Major (fotografia Carles Jódar)

Porta d'accés al carrer del Balç, a la Baixada del Pòpul (fotografia Ajuntament de Manresa)

Obres a l'interior del carrer del Balç (fotografia Ajuntament de Manresa)

Més informació:

- El carrer del Balç: aquí
- El carrer del Balç i la Llum (vídeo): aquí

14 de febrer 2011

Jo vaig anar a escola a Manresa

Tu també vas anar-hi? Vas treballar-hi com a mestre o tens fills escolaritzats?

Enguany, aquesta setmana s'inauguren una sèrie de xerrades a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa dedicades a l'escola. Per participar-hi tan sols, heu de visitar el Museu Comarcal de Manresa, en concret l'última planta de l'antic edifici del col·legi Sant Ignasi, on trobareu l'Espai Memòries, un enorme taller d'art i història per a la recuperació de la memòria democràtica i la reflexió sobre el segle XX, impulsat per l’Ajuntament de Manresa a través del Museu Comarcal i amb el suport del Memorial Democràtic i forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.

Històries per a explicar: Aportació d’objectes i documents

Vine a l’Espai Memòries, al Museu Comarcal de Manresa, i participa en la recerca col·lectiva sobre la història de l’educació a la nostra ciutat. Tens material escolar, objectes personals, fotografies, quaderns, llibres de text, etc., de quan vas anar a escola?

A l'Espai Memòries estem elaborant un arxiu amb aportacions de materials i experiències relacionades amb l'educació a Manresa des de principis del segle XX. Pots fer-ho arribar a l'Espai Memòries fins al 17 d'abril, de dijous a diumenge de 10 a 14 h, i divendres i dissabte també de 17 a 20 h.

Debats oberts: Sessions participatives per a treballar entorn de la memòria del sistema educatiu. Et convidem a participar en un seguit de trobades on avis, àvies, adults, adolescents, nens i nenes puguem compartir experiències i conversar sobre els canvis dels models educatius a Manresa al llarg del segle XX i XXI.

Les converses seran els dijous 17 de febrer, 17 de març i 14 d’abril, a les 19 h a l'Espai Memòries. Totes les aportacions contribuiran a conèixer millor la història del segle XX de la ciutat i a enriquir l’exposició de la primera temporada de l’Espai Memòries, que es presentarà el dijous 9 de juny.

T’HI ESPEREM! Museu Comarcal de Manresa Via Sant Ignasi, 36 – 40 Tel/Fax: 93 874 11 55

Visita la pàgina web de l'Espai Memòries:

http://www.espaimemories.cat

06 de febrer 2011

Llevadures i carns

L'alimentació dels jueus i cristians manresans: la carn i el pa

Els cereals eren la base de l’alimentació de la població en l’edat mitjana, inclosos els jueus. Es consumia principalment blat, sègol i civada, en forma de pa, també com sèmola o farinetes. El consum de cereal era elevadíssim entre les famílies de recursos econòmics limitats, tant entre els cristians com entre els jueus. La ració mitjana de cereal podia ser d’un quilo i mig per persona i dia. Gairebé no existien diferències entre el pa que menjaven els cristians i el que menjaven els jueus, excepte durant els set dies de la Pasqua jueva, en els que els jueus tenen terminantment prohibit el consum de pa amb el llevat corresponent.

El consum de la carn porcina funcionava com el veritable signe distintiu dels cristians catalans respecte als musulmans i jueus. Perquè d’entre les grans religions monoteistes, com és ben sabut, només el cristianisme tolerava el consum d’aquest animal. I és que entre els estrictes preceptes alimentaris jueus s’establia –i s’estableix encara avui en dia– que no podia menjar la carn d’animals que no fossin mamífers remugants amb el peu partit, com el porc (que tenia la peülla partida, però no era remugant), el camell, el conill i la llebre: "No mengeu la carn d’aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs" (Levític, 11:8). I també l’Islam en prohibia el consum des dels seus orígens, sembla que en part com a herència jueva. De fet, el porc és l’únic animal específicament proscrit pels musulmans: "perquè Déu, Al·là només us ha prohibit, [...] que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin morts, i no matats ritualment davant vostre, la sang i la carn de porc o altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats, que no siguin Déu, Al·là" (Sura 2:173).

Consells per l'obtenció de carn no jueva i l'impost de Pasqua, el "dret de fornatge"

Els consells més moderats per l'obtenció de carn per part dels consellers de la Manresa de l'any 1338, es limitava a assegurar que no es cometien fraus, delimitant un únic indret on se servís la carn hebrea: la boqueria, o un lloc on es venien les carns de pitjor qualitat, i obligant el venedor a què informés els seus clients que aquesta carn: "la mort a jueu". Es deixava d'aquesta manera la decisió de consumir-la o no a la consciència personal del comprador.

Malgrat tot, els principals problemes dels jueus manresans se centraven en la Pasqua jueva, època en la qual havien de portar a coure el pa sense llevat juntament amb el fermentat que feien els cristians. L'única alternativa era coure'ls a casa, cosa prohibida per la llei, el que va significar el permís especial de les autoritats de la Corona d'Aragó, a la ciutat de Manresa, i també la de Lleida, del 1326 que permetia els jueus d'ambdues ciutats a coure el pa a casa seva, a canvi de pagar el dret de fornatge (impost que es pagava al senyor feudal per utilitzar llurs forns per l'elaboració del pa) als arrendadors. El problema religiós, per tant, es podia solucionar sempre que es pagués l'impost corresponent.
«Nos Jacobus et cetera, ut vos judei aljame civitatis Minorise panes non fermentatos seu azimos quibus in festo Pasche juxta legem vestram uti habetis possitis in domibus vestris decoquere seu decoqui facere vobis tamen solventibus dominis furnorum dicte civitatis seu emptoribus reddituum eorum jura que solvere haberitis si in furnis ipsis panes decoqui faceretis predictos»
ACA, Canc., reg. 228, f. 45r (9/3/1326), J. Régné, History of the Jews in Aragon. Regesta and Documents 1213-1327 (Jerusalem 1978), doc. 3372. 

(Entrada actualitzada el 02/05/2015)

Bibliografia:

- García Marsilla, J. V. (1993). Puresa i negoci. El paper dels jueus en la producció i comercialització de queviures a la corona d'Aragó. València: Universitat de València.

- Riera i Sans, Jaume. (1988). La conflictivitat de l'alimentació dels jueus medievals, segles XIII-XV. Barcelona: Institució Milà i Fontanals. Unitat d'Investigació d'Estudis Medievals

Bibliografia en línia:

- Medievalistes en bloc: "A cada porc li ve el seu Sant Martí" 

01 de febrer 2011

Un asfalt amb molta història

L'actual Muralla de Sant Domènec, Avenida del Caudillo en temps del franquisme, en una imatge de l'any 1969, en què el consistori manresà, amb Ramon Soldevila al capdavant, va engegar una gran obra de pavimentació de les grans vies de la ciutat: Carretera de Vic, carretera de Cardona i el tram de la Muralla Sant Domènec fins la Plaça Infants.

L'obra de pavimentació de les grans vies d'entrada i sortida de Manresa, engegada per l'ajuntament la primavera de l'any 1969, corresponia al gran nombre de vehicles que van començar a circular la dècada dels 60. Aquest augment del trànsit motoritzat va provocar que es decidís pavimentar de nou les principals avingudes i carreteres de la ciutat. Unes màquines impressionants van arribar a la capital del Bages per executar unes obres que 42 anys després, encara podem trepitjar i gaudir diàriament. Un paviment que ha resistit i continua resistint tones de vehicles, autobusos i camions. En definitiva, un asfalt que pràcticament continua com el primer dia.

Font:

- Revista El Pou de la Gallina, fotografia Antoni Quintana Torres.

26 de gener 2011

Els primers vint anys de dictadura franquista

Des d'avui, a partir de les cinc de la tarda, ja es pot consultar la nova web de l'Associació Memòria i Història dedicada als primers vint anys de la dictadura franquista a la ciutat de Manresa. Aquesta és la 19ena web que presenta l'Associació, que porta per títol: "El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)".

Tot va canviar el 24 de gener del 1939 i res no va tornar a ser igual durant molt temps. Dos dies abans de Sant Jordi del 1943, Josep Dedeu va demanar per instància a l'Ajuntament de Manresa que li concedís el dret a retolar el cartell d'entrada al seu establiment amb el nom Bar Tranquils. Una peça d'1,50 m de llargada i 30 cm d'alçada aparentment innocent. Però per al franquisme no hi havia res menys ingenu que una petició per exhibir públicament la llengua catalana, i l'alcalde Domènec Prunés va denegar-ne el permís. Era el 24 d'abril del 1943 i a la capital del Bages, com a la resta del país, bufaven uns aires de restricció cultural, penúries econòmiques i misèria moral que trigarien molts anys a amainar.

Els documents de l'anècdota relatada es podran llegir a partir d'avui dia 26 de gener a la nova pàgina web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha elaborat en els darrers tres anys paral·lelament a altres projectes com el que es va presentar fa unes setmanes sobre les detencions de militants anarquistes del 1975. El principal atractiu del nou espai sobre la memòria històrica de la ciutat és la inclusió de dos mil documents inèdits procedents de l'Arxiu Municipal.

El primer franquisme a Manresa és un exhaustiu treball que amplia la recerca que Joaquim Aloy i Pere Gasol van realitzar el 2006 amb motiu de la filmació del documental "Viure en una dictadura". Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959), un llargmetratge de 67 minuts de durada en el qual també van intervenir els realitzadors Jorge Caballero i Laura Casaponsa. L'autoria del nou web, que es podrà consultar aviat també en castellà, és de Josep Castilla, Oriol Luján, Jordi Basiana i els esmentats Aloy i Basiana, amb la col·laboració de Jordi Bonvehí i Miquel Àngel Alfaro.

Les dimensions de la pàgina fan que Joaquim Aloy equipari el resultat final amb el web: La República a Manresa en un clic (1931-1936), del 2006, tot un referent en el camp de la recerca sobre la memòria històrica. Per al nou treball, "ens vam posar a la feina l'any 2008 amb el buidatge sistemàtic, prestatgeria per prestatgeria i lligall per lligall, del fons de l'Arxiu Municipal de Manresa corresponent als anys del franquisme, una cosa que no s'havia fet mai fins aleshores". La pàgina també es nodreix de papers i fotografies extrets de l'Arxiu Comarcal del Bages i de l'Archivo General de la Administración, situat a Alcalá de Henares.

El disseny ha estat d'Arnau Aloy, i en aquesta ocasió s'ha disposat també del suport de Josep Alert i Sílvia Berengueras en qüestions lingüístiques i de Marta Pich en la digitalització dels documents. A més, la pàgina inclou un article de Xavier Rubio sobre la demografia de l'època a la ciutat.

La pàgina manté l'estructura dels altres webs de memoria.cat, amb un índex que permet navegar amb fluïdesa pels nombrosos espais que parlen tant de l'entrada de les tropes a la ciutat -abans d'ahir va fer 72 anys- i del canvi de règim com de la vida quotidiana, amb especial incidència en la persecució de la llengua i la cultura catalanes i al poder que va exercir l'església sobre l'educació i la moral social, entre altres aspectes.

La lectura dels documents ofereix una fotografia acurada de la Manresa dels anys 40 i 50 del segle passat. Plens de salutacions a Franco i de lemes com "¡Arriba España!" en l'encapçalament, molts papers oficials palesen l'estat de la qüestió. En un que va ser emès el 14 de juliol del 1942, s'avisa les autoritats locals que "en algunas localidades de esta Provincia se vienen efectuando representaciones teatrales en catalán por Asociaciones y grupos Escénicos". Una manifestació cultural que calia eradicar segons aquests, que, en un altre document de l'11 d'abril del 1939, pocs dies després del final de la guerra, ordenaven que "se proceda en el plazo de cuarenta y ocho horas a la desaparición de cuantas huellas, carteles, propaganda, etc. existan en las paredes y vallas, procedentes de la dominación roja, advirtiendose que la contravención de tal orden será sancionada y que a los respectivos propietarios se les exigiran las responsabilidades a que su incumplimiento diere lugar".

La nova adreça és: www.memoria.cat/franquisme

Font:

- Diari Regió7, "Un nou web del franquisme a Manresa incorpora material inèdit" 26/1/11

Arxius de la ciutat de Manresa:

- Arxiu Municipal de Manresa, aquí
- Arxiu Comarcal del Bages, aquí

Pàgina web de l'Associació Memòria i Història de Manresa:

- memoria.cat, aquí

Printfriendly