![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD668L6RPainzts24rdU8qck12XI9lqQqb5tzUYopPaT5zEycjzWzFy08-6J5N0iuqZAwRsRqrga-3F2kLhSp6Nsb9AcMohezyX5A26O1Rr-n4cipUJ-I-o7XFTlUzpncKBiDa45HSLeo/s320/Entre+Tots+Sants+i+Manresa.jpg)
A cosa d'un quilòmetre de la ciutat de Manresa, pel costat de tramuntana i damunt el camí ral d'aquesta ciutat a Calaf, hi ha una partida coneguda de molt antic pels Cossos Sants, i anomenada popularment Tots Sants. Hi havia hagut una capelleta dedicada a tots els sants, la qual fou destruïda pels francesos, que en varen enrunar l'altar. El 1819 fou tirada a terra i al seu lloc construïren una creu dedicada a la mateixa advocació. No hi ha dubte que el Tots Sants al·ludit en el refrany -i a primera vista sembla que no es tracta d'un lloc, sinó de la diada així mateix anomenada- fa al·lusió a la partida que hem indicat. La cosa difícil és saber quin fou el fet tan transcendental que es produí en aquest paratge i que donà lloc a la creació d'un dels refranys més arrelats de la nostra llengua. Nosaltres hem fet nombroses recerques en aquest sentit sense haver-ne obtingut el menor resultat.
És possible que la dita sigui llegendària i molt remarcable que amb idèntic sentit es trobi a València, on diuen entre Tots Sants i Penaila. Els castellans tenen un refrany anàleg de sentit, que diu: entre Pinto y Valdemoro, que són dues poblacions limítrofes de la província de Toledo, i conten una tradició escatològica com a origen de la dita.
Bibliografia:
- AMADES, Joan (1951): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.
- AMADES, Joan (1951): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.