Infeccions i malalties
La industrialització de la segona meitat del segle XIX va comportar
la construcció de nombroses fàbriques
tèxtils que van aprofitar l’aigua del
torrent de Sant Ignasi per moure les rodes hidràuliques. També al costat del mateix torrent s’hi havien
situat molins fariners com el de la Pixarada o
el del Salt, reconvertit després en fàbrica tèxtil,
i fàbriques de tints com Baltiérrez que tirava impunement les deixalles químiques al torrent. L’existència d'aquests establiments va fer
que en els carrers propers hi anessin a viure la
majoria de famílies que hi treballaven. Els treballadors vivien tan a prop de les fàbriques que el soroll i la vibració de les màquines pràcticament feia impossible no pensar en una altra cosa que treballar.
El torrent de Sant Ignasi era
un focus d'infecció i de malalties, ja que estava descobert i per més inri, les condicions dels habitatges i pisos del seu entorn eren molt
deficients. Un apunt més, a finals del segle XIX i principis del mateix segle XX, era la
zona de la ciutat en què la mortalitat infantil
era més elevada, on
les condicions de salubritat i higiene eren molt
precàries. Els més petits de les cases sovint no passaven dels 3 anys.
Un exemple d'aquesta insalubritat i pèssima qualitat de l'aigua, eren les rates que es trobaven dispersades en tot el torrent. El torrent s'hi avocava tota mena de residus, des dels humans als de les grans indústries com la Bertrand i Serra. Un clavegueram públic descobert. Al Diario de Avisos del 15 de novembre
de 1911 podem llegir l'atac d'una rata a un nen de 2 anys:
“Anoche un ratón comióse la nariz y destrozó parte de los labios y cara de una criatura de dos años y medio acostado en una cuna de su casa de la calle del Torrent de San Ignacio”.
El nen va morir pocs dies després a l'hospital, segons el mateix diari. El tema va preocupar les autoritats municipals de la ciutat, aquell mateix any l'alcalde de Manresa Fius i Palà va ordenar el cobriment del torrent des de la plaça de Sant Ignasi fins a la font de l’Obac. Per omplir-lo es va utilitzar pedra extreta de la propietat de la Culla.
Bibliografia:
- COMAS, Francesc; Redó, SALVADOR (2007). Manresa: la ciutat transformada 2. Manresa: Zenobita
- La República a Manresa en un clic (1931-1936): "El cobriment del torrent de Sant Ignasi"
“Anoche un ratón comióse la nariz y destrozó parte de los labios y cara de una criatura de dos años y medio acostado en una cuna de su casa de la calle del Torrent de San Ignacio”.
El nen va morir pocs dies després a l'hospital, segons el mateix diari. El tema va preocupar les autoritats municipals de la ciutat, aquell mateix any l'alcalde de Manresa Fius i Palà va ordenar el cobriment del torrent des de la plaça de Sant Ignasi fins a la font de l’Obac. Per omplir-lo es va utilitzar pedra extreta de la propietat de la Culla.
Bibliografia:
- COMAS, Francesc; Redó, SALVADOR (2007). Manresa: la ciutat transformada 2. Manresa: Zenobita
- La República a Manresa en un clic (1931-1936): "El cobriment del torrent de Sant Ignasi"