 |
| Passeig de Pere III. Quadre pintant en oli per Ernest Descals |
La festa s'ha acabat. Sardanes.
Una revolució:
inauguració d'una avinguda espaiosa.
Record del bon rei de grata memòria
-furs, privilegis, sèquia-.
Serà tan llarga (o més) que la carretera de Vic
-de trenta-sis anys d'edat-.
Els avis i pares encara rememoren les obres.
Arribarà fins als defores: mai ningú
endiumenjat no hi anirà a passejar.
Massa descampat.
Alguns la comparen amb l'Avinguda de
les Murtres
-predilecte dels antics deus grecs-.
El carrer de Sobreroca i el Born li fan la competència
(més elegants, més senyorívols, més recollits).
Aparadors per a recrear-se; per parar-se;
ocasió propícia per enraonar.
Carrers més curts.
No cal caminar tant.
Hi posaran cadires -diuen.
Una fila de cadiratge verd.
Per a seure-hi,
caldrà pagar.
Els amos enriquits -fàbriques a la vora
de l'idíl·lic
Cardener d'algues verdes i canyars-
hi aniran a viure.
Nits de grandesa.
Els plàtans novells -or verd- neulits i petits
no ombregen la canícula estival diürna.
És de nit:
fanals finiseculars enarten l'escenari adamantí.
Els ratpenats aletegen esvalotats i enjogassats.
Senyors del Passeig. Desert.
Maria Lourdes Soler i Marcet
Minorisa aeterna