Els dies 3 i 4 d'octubre tindran lloc a Manresa les Jornades d'Art Barroc a Catalunya: El Barroc al segle XXI, organitzades conjuntament pel Museu del Barroc de Catalunya, l'Ajuntament de Manresa i la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’art de l’època del Barroc a Catalunya ha superat, en ple segle XXI, el feixuc llast que havia arrossegat de resultes de més de dos segles de desatenció i crítiques continuades. Avui en dia, el patrimoni d’aquest fecund període de la nostra història ha deixat enrere les reticències i el desconeixement inserint-se, amb la normalitat que li correspon, en el discurs general de la història de l’art català i, lentament, en la majoria dels programes de les institucions culturals i museístiques del país.
En aquest sentit, el Museu del Barroc de Catalunya programa les Jornades d’Art Barroc a Catalunya: el Barroc al segle XXI amb la voluntat de fer d’altaveu de la recerca i la valorització de les manifestacions artístiques del període en el conjunt de l’àmbit català. La temàtica de les jornades, que acullen destacats investigadors i investigadores en la matèria, gira al voltant de la situació de l’art del Barroc en ple segle XXI, preguntant-se per aspectes clau com els principals reptes pendents, la museïtzació i patrimonialització, els gèneres artístics, la conservació i restauració, la difusió, entre d’altres.
Les jornades també compten amb la presentació de comunicacions, que seran publicades conjuntament amb les ponències, visites a alguns dels espais més significatius de l’art del Barroc a Manresa, així com una taula rodona amb la participació de responsables de museus i agents patrimonials.
Establiment d’unes jornades de caràcter biennal
Declarat museu d’interès nacional l’any 2024, el Museu del Barroc de Catalunya té com un dels seus principals objectius vincular-se amb el món de la recerca per tal de posicionar el museu com un equipament difusor del coneixement, a la vegada que ofereix les seves col·leccions als principals centres de recerca per contribuir a l’estudi i coneixement de l’art de l’època del Barroc a Catalunya. D’aquesta manera estableix aquestes jornades, que tindran caràcter biennal, i posicionen el Museu com un altaveu de la recerca i la valorització de les manifestacions artístiques del període en el conjunt de l’àmbit català.
Cada edició versarà sobre una temàtica en concret, amb la voluntat de valorar la riquesa i complexitat d’aquest període. En aquesta primera edició s’ha prioritzat fer unes jornades que mostrin el context actual de la recerca d’aquest corrent artístic al nostre país des de les principals disciplines artístiques sota el lema “El barroc al segle XXI”.
Les inscripcions a les jornades, que són gratuïtes, es poden realitzar fins al 15 de setembre. Les persones interessades s’hi poden inscriure amb un dels dos formats, presencial o en línia amb visualització en directe. Els participants que ho sol·licitin rebran també un certificat d’assistència.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Data: 3 i 4 d'octubre del 2025
Lloc: Manresa (Auditori de la Plana de l’Om, Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya, Santuari de la Cova i Basílica de Santa Maria de la Seu)
Inscripcions: Inscripcions gratuïtes a través de la web del museu: aquí
Carme Vinyes Ferrer va néixer l’any 1989 a Barcelona. Va anar a viure a la ciutat de Rubí quan tenia 9 anys, tot i que resideix novament a la ciutat comtal. Des de ben jove, la Carme va mostrar una gran curiositat pel món que l’envolta, especialment pel contrast entre ciència i cultura, una dualitat que després marcarà profundament la seva trajectòria professional i personal.
Amb una formació en enginyeria en sistemes biològics, Carme ha desenvolupat gran part de la seva carrera en l’àmbit tecnològic. Actualment, treballa a Nae, una empresa innovadora en consultoria digital, on lidera projectes de transformació digital i innovació. La seva formació científica li aporta un enfocament rigorós, estructurat i analític a la seva feina, però també li ha permès mantenir un interès profund per la història i la cultura, especialment pel patrimoni jueu català, que considera una part essencial i sovint invisibilitzada de la identitat catalana.
Un punt clau en la seva trajectòria va ser la seva estada a Israel, on va viure en contacte directe amb la cultura, les tradicions i la realitat contemporània del poble jueu. Aquesta experiència no només li va permetre conèixer millor el judaisme des d’una perspectiva directa, sinó que també va consolidar la seva convicció que el patrimoni jueu català és una peça indispensable per entendre la història cultural del país. L’experiència internacional li va obrir la mirada i li va donar eines per dialogar entre el passat i el present, i per transmetre aquest patrimoni amb rigor i passió.
Després de conèixer un noi israelià amb qui va viure a Pétah Tiqvà, prop de Tel-Aviv, el 2014, assegura que es va sentir vinculada per sempre al judaisme i a la cultura hebrea.
A més de la seva activitat professional i cultural, Carme Vinyes és mare de dos fills, una faceta que li aporta un equilibri vital i una perspectiva educativa valuosa. La maternitat ha enriquit la seva manera d’entendre la transmissió cultural, la necessitat de preservar la memòria històrica per a les futures generacions i la importància de construir narratives inclusives i respectuoses amb la diversitat.
Cal destacar que, a més de la seva formació i activisme, Carme Vinyes és una dona amb una presència molt carismàtica, que transmet confiança, sensibilitat i fortalesa. Aquesta combinació d’intel·lecte, compromís i carisma fa que sigui una veu rellevant i influent en els àmbits on treballa i participa.
Compromís amb la memòria històrica jueva i l’activisme cultural
El compromís de la Carme amb la recuperació i la difusió del patrimoni jueu català es concreta amb la fundació de l’associació Amics dels Calls de Catalunya el 3 d’agost de 2020, una data simbòlica que coincideix amb l’aniversari dels avalots antijueus de l'any 1391. Una tragèdia històrica que va marcar profundament la comunitat jueva a Catalunya i la seva memòria a finals del segle XIV. En una entrevista al mitjà Rubítv.cat l'octubre del 2021, explicava la importància d'aquesta data: “Neix l'agost del 2020, després del temps que ens va atorgar el confinament total. La vam fundar sis persones —un jueu, un catòlic i quatre d'aconfessionals— interessades i encuriosides per la cultura jueva i la història de Catalunya, que van molt lligades. Vam fundar-la coincidint amb el 629è aniversari de la revolta contra els jueus de Barcelona.”una associació sionista i nosaltres, en canvi, no entrem en política. Som una entitat cultural.ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel).ACAI (Associació Catalan d’Amics d’Israel).ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel)
L’associació que presideix es dedica a recuperar, protegir i donar a conèixer els calls jueus que hi ha als diferents municipis catalans. Aquests calls són barris o zones on tradicionalment vivien les comunitats jueves abans de la seva expulsió a finals del segle XV. La tasca de Carme i el seu equip no només és arqueològica o històrica, sinó també cultural i educativa: organitzen rutes guiades, activitats escolars, conferències, exposicions i jornades que permeten al públic general connectar amb aquesta part essencial i sovint oblidada de la història catalana.
Els Amics dels Calls de Catalunya no tenen cap mena de relació amb l'entitat ACAI (Associació Catalana d'Amics d'Israel), una associació sionista. Els amics treballen amb una perspectiva catalana i cultural sobre el passat jueu del nostre país.
Una de les experiències més significatives en aquest camí va ser la seva visita a Manresa el juny de 2023, on va ser convidada per la comunitat jueva local i diverses entitats culturals. La visita va ser guiada per la historiadora Raquel Valdenebro, vicepresidenta del Centre d’Estudis del Bages, qui va aportar la seva experiència i coneixement profund sobre el patrimoni històric i documental de la ciutat. Durant aquesta visita, Carme va valorar l’existènciad’un fons documental excepcional a Manresa, que és un dels més complets i importants de Catalunya pel que fa a la història jueva. Va destacar que aquest arxiu és la clau per entendre i, sobretot, per intentar reconstruir la història i la vida quotidiana del desaparegut call manresà. Carme va afirmar que “són documents únics i un gran tresor. Manresa, en l’àmbit documental, és de les aljames més potents de Catalunya. Hi ha l’espai perfecte per dinamitzar i donar vida a tota la seva història, amb el bagatge documental que tenen.”
Aquest tipus d’iniciatives demostren el seu interès per crear ponts entre el passat i el present, per fer de la història una eina viva que enriqueixi la societat actual i fomenti el respecte per la diversitat cultural.
Des de finals de 2024, Carme Vinyes és la responsable de comunicació de l’European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage (AEPJ), una entitat que agrupa diverses organitzacions i comunitats jueves d’arreu d’Europa. Des d’aquesta posició, Carme coordina i impulsa projectes de comunicació, difusió i col·laboració internacional, inclosos esdeveniments com el Dia Europeu de la Cultura Jueva i la Ruta Europea del Patrimoni Jueu, que tenen com a objectiu sensibilitzar i promocionar la riquesa cultural i històrica de la comunitat jueva en l'àmbit europeu. La Carme aporta també habilitats en gestió de projectes i coordinació d'equips, que seran fonamentals per impulsar les comunicacions de l'AEPJ i promoure el llegat jueu a la societat europea.
Presència pública, defensa del patrimoni i projecció futura
Carme Vinyes és avui una de les veus més influents i respectades en la defensa i promoció del patrimoni jueu a Catalunya. Participa habitualment en mitjans de comunicació, xerrades, simposis i esdeveniments culturals on aporta la seva experiència, coneixement i sensibilitat. La seva presència en xarxes socials també és notable, on comparteix informació, reflexions i recursos que contribueixen a fer visible una part de la història sovint ignorada o oblidada.
Un dels punts més destacats del seu activisme ha estat la denúncia pública de l’estat de degradació del Call de Barcelona, un espai històric cabdal per a la memòria jueva a Catalunya que ha patit un abandonament preocupant. Carme reclama una gestió més digna, respectuosa i compromesa amb la conservació d’aquest patrimoni, que no només és un testimoni del passat sinó també un símbol de la diversitat i la convivència. Aquesta reivindicació forma part d’un moviment més ampli que busca preservar el patrimoni cultural i construir narratives més inclusives i plurals de la història catalana.
Per a Carme, el judaisme no és quelcom estrany ni aliè a Catalunya, sinó que forma part integrant de la seva essència cultural i històrica. Aquesta convicció la mou a treballar amb passió i constància per fer visible aquesta realitat i transmetre-la a les futures generacions, tant des d’una perspectiva educativa com cultural i social.
Aquesta feina es complementa amb el seu vessant professional i personal, on l’equilibri entre tecnologia, maternitat i compromís social li permet abordar els reptes del present amb una mirada àmplia i integrada.
Carme Vinyes: “El call representa el maltractament respecte a les minories i té una càrrega de memòria històrica molt important [...] hem de vetllar per la memòria històrica i la dignificació de l’espai”. Vídeo: Betevé (setembre 2022)
