Sílvia Cartaña Ortega, coneguda artísticament com a Sílvia Marsó (en homenatge al mestre del mim francès Marcel Marceau), és una de les actrius més reconegudes del panorama escènic català i espanyol. Nascuda al Poble-sec de Barcelona el 8 de març de 1963, va iniciar-se com a mim a l’Institut del Teatre quan tot just tenia catorze anys amb altres artistes importants com Paco Mir del Tricicle i Jürgen Muller, de la Fura dels Baus. Les seves primeres actuacions van ser al Barri Gòtic de Barcelona quan tenia 15 anys en què treballava de mim. Va debutar al teatre el 1979 amb la companyia de Vicky Luzón, a l'obra Los derechos de la mujer. Des d’aleshores, ha desplegat una carrera coherent i valenta que abasta televisió, cinema i sobretot teatre.
Al llarg dels anys, Marsó ha sabut resistir la temptació de la popularitat immediata. Quan les televisions privades començaven a despuntar a la dècada dels anys 90, va preferir renunciar a ofertes suculentes per poder escollir els seus projectes amb llibertat. Una decisió arriscada que li ha permès mantenir intacta la coherència artística i convertir-se en referent de la interpretació seriosa i compromesa. Marsó va reconèixer que, al llarg de la seva carrera, ha hagut de prendre decisions difícils per prioritzar la seva família i la seva pròpia salut emocional. Va explicar que, en moments clau, ha deixat projectes importants per estar amb la seva mare o per dedicar més temps al seu fill, demostrant que la seva vida personal ha estat sempre un pilar fonamental.
En l’àmbit personal, Sílvia Marsó va estar vinculada sentimentalment amb Rafael Carrizosa entre 1981 i 1987. Posteriorment, va conèixer Emilio Marco, amb qui va estar en parella fins fa aproximadament disset anys. Junts tenen un fill, David, que actualment té 26 anys.
De la televisió popular al prestigi de les sèries
Sílvia Marsó és una actriu amb una àmplia trajectòria en el món de la televisió, amb més de 28 sèries i telefilms a la seva filmografia. Va iniciar la seva carrera en el programa musical Gent d’aquí de TVE Catalunya l'any 1981, i posteriorment va participar en diversos programes i sèries de la cadena, com Un, dos, tres... responda otra vez (1983-1984), Y sin embargo... te quiero (1984-1985) i Los sabios (1985).
El gran públic la va conèixer a "Un, dos, tres"…, però Marsó aviat va triar el camí del teatre. Va rebutjar contractes televisius molt lucratius quan van aparèixer les privades, convençuda que la seva vocació era l’escena.
A la dècada dels 90, va consolidar la seva presència televisiva amb papers destacats en sèries com Canguros (Antena 3, 1994-1996), Manos a la obra (Antena 3, 1998-2001) i Dones d’aigua (TV3, 1997-1998). També va participar en Mar de dudas (La 1, 1993) i Turno de oficio (TVE, 1986). En els anys 2000, va continuar treballant en diverses produccions, com Ana y los siete (La 1, 2002-2004), Hermanos y Detectives (Telecinco, 2007), El porvenir es largo (La 1, 2009), Gran Hotel (Antena 3, 2012) i Gran Reserva: El origen (La 1, 2013). Més recentment, ha participat en sèries com Paquita Salas (Flooxer, 2016), Merlí: Sapere Aude (2019), El secreto de Puente Viejo (Antena 3, 2019-2020) i La encrucijada (Antena 3, 2025).
Aquesta trajectòria demostra la versatilitat de Sílvia Marsó com a actriu i la seva capacitat per adaptar-se a diversos gèneres i formats televisius.
El teatre, el seu veritable hàbitat
Al llarg de quatre dècades ha interpretat personatges de Lorca, Ibsen, Tennessee Williams, Zweig o Yasmina Reza. Ha estat premiada per muntatges com Yerma o Casa de muñecas i ha explorat també el musical amb èxits com T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré o 24 hores en la vida d’una dona. Amb la seva productora, Lamarsó Produce, ha impulsat obres que combinen sensibilitat i risc artístic.
Amb la seva pròpia productora, Lamarsó Produce, ha assumit el paper d’empresària cultural. Aquesta tasca li ha donat la llibertat de triar repertoris exigents, sovint poc comercials, i fer-los arribar al públic. Autors com Stefan Zweig, Yasmina Reza o Federico García Lorca han passat pel seu catàleg, sempre amb un segell que combina sensibilitat i risc.
Va fundar la seva pròpia productora el 1991 i actualment gestiona la seva carrera i les seves xarxes socials.
Malgrat la seva relació estreta amb Catalunya, Sílvia Marsó ha expressat sovint sorpresa pel fet que mai hagi actuat a ciutats com Girona, Lleida o Manresa. En una entrevista al Diari Ara el 2018 ho deia amb incredulitat: “És increïble que sent catalana no hagi treballat mai a Girona, Lleida o Manresa”. Aquesta situació també es va reflectir en la seva experiència amb l'obra 24 hores en la vida d'una dona, on va expressar la seva sorpresa perquè, tot i haver invertit significativament en la producció, només tres programadors van assistir a les funcions durant les setmanes que l'obra va estar a la cartellera. Marsó va destacar la seva il·lusió per treballar a Catalunya i va lamentar que, després de 38 anys de carrera professional, no hagués estat mai en molts teatres del país.
El cas de Manresa i el Teatre Kursaal és especialment destacable. L’equipament és avui un dels epicentres culturals de Catalunya central, amb més de seixanta espectacles cada temporada i prop de 60.000 espectadors només en el primer semestre del 2025. Tot i aquesta vitalitat i el prestigi que ha assolit, l’actriu encara no hi ha pujat mai a l’escenari. Una absència sorprenent, gairebé un buit simbòlic, si es té en compte el pes de Marsó en el teatre contemporani i la seva condició de barcelonina.
En declaracions a Tot Cerdanyola el gener de 2019, Sílvia Marsó va expressar la seva preocupació per la manca de representació de les dones de més de 45 anys en les històries que es presenten als mitjans i al teatre. Va qualificar aquesta absència com una “injustícia brutal”, subratllant que, tot i que les dones d'aquesta edat han viscut experiències profundes i significatives, sovint són ignorades en les narratives culturals. Marsó va defensar la necessitat de crear més espais per a aquestes veus, ja que considerava que la seva invisibilitat reflecteix una societat que no valora plenament les aportacions de les dones madures.
La trajectòria de Sílvia Marsó és la d’una actriu que ha sabut prioritzar la qualitat i la coherència per damunt de la popularitat fàcil. Ha deixat empremta allà on ha actuat, ha produït obres arriscades i ha mantingut viu el seu vincle amb Catalunya. Però encara queda un deute pendent: veure-la sobre l’escenari del Kursaal de Manresa, un espai que sembla fet a mida per una actriu amb la seva força i sensibilitat.
Marsó ha construït una carrera sòlida sense renunciar a la seva essència. Ha sabut alternar gèneres, arriscar en projectes personals i mantenir-se fidel a la seva vocació teatral. Avui, quan el seu nom continua sent sinònim de qualitat i compromís, només resta esperar que algun dia el públic manresà pugui veure-la al Kursaal, l’escenari que encara falta en el seu recorregut.
Bibliografia de referència:
- Viquipèdia. Sílvia Marsó. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Mars%C3%B3
- Diari Ara. (2018). Sílvia Marsó: “Vaig renunciar a ser milionària per ser actriu”. Recuperat de https://www.ara.cat/
- El País Catalunya. (2016). Sílvia Marsó: La meva voluntat és treballar a Catalunya, i no me’n surto. Recuperat de https://elpais.com/cat/2016/08/05/catalunya/1470426353_019552.html
- RAC1. (2018). El món a RAC1: entrevista a Sílvia Marsó. Recuperat de https://www.rac1.cat/
- RTVE Catalunya. Programació i trajectòria televisiva de Sílvia Marsó. Recuperat de https://www.rtve.es/rtve/
- Marsó, S. (s. d.). Currículum i fitxes de treball. Recuperat de https://www.silviamarso.com
- Tot Cerdanyola. (2019). Sílvia Marsó estrena la gira catalana del seu espectacle musical a Cerdanyola. Recuperat de https://www.totcerdanyola.cat/