La lluita armada dels patriotes catalans
L'organització
Terra Lliure, sorgida a finals de l'any 1978, fou declarada “terrorista” per les autoritats espanyoles i la premsa del moment pels seus actes, que se centraven a posar petits explosius en seus de bancs, de partits polítics i en edificis judicials. En l'actualitat dels mitjans de comunicació globalitzats els seus actes serien etiquetats de
kaleborroka o de
terrorisme de baixa intensitat. La seva "acció més famosa" fou el segrest del periodista
Jiménez Losantos l'any 1981 a Esplugues de Llobregat, i en l'àmbit local, la col·locació d'un explosiu al repetidor de Televisió Espanyola al pic de Sant Jeroni de Montserrat el mateix any, que va deixar sense senyal a pràcticament tota la comarca del Bages durant quasi un mes.
De fet, durant els quinze anys que van estar en actiu, el seu balanç en víctimes mortals, és la mort accidental d'
Emilia Aldomà a les Borges Blanques l'any 1987 i quatre membres de la mateixa organització mentre manipulaven explosius, o bé tirotejats per la policia nacional. En aquest macabre balanç, deu ser de les poques organitzacions terroristes del món que té més morts que víctimes. El final definitiu de l'organització es va produir l'any 1995.
Pere Bascompte, el retorn a Manresa
L'any 1999, tornava a Manresa, el líder de Terra Lliure
Pere Bascompte Carbonell, que residia al sud de l'estat francès des de 1983, concretament a la ciutat de Perpinyà. Bascompte havia intentat sol·licitar asil polític a França, després de ser condemnat a nou anys de presó, per l'intent d'assassinat
al periodista Federico Jiménez Losantos en un descampat d'Esplugues l'any 1981.
Tal com explicava el seu pare, Esteve Bascompte, el seu fill ja no tenia comptes pendents amb la justícia, i que ara els podria visitar sense cap mena de problema.
Bascompte fou sentenciat el juliol de 1983 a nou anys de presó per atemptar contra Jiménez Losantos, autor intel·lectual del
Manifiesto de los 2300. Un error de la justícia va permetre a Bascompte escapar a França (Catalunya del Nord) pocs mesos després. L'any 1990 el govern espanyol en va demanar l'extradició, però el govern francès s'hi va negar al·ludint que havien passat més de cinc anys i el seu delicte havia prescrit.
El talp manresà, Josep Maria Aloy
Josep Maria Aloy (
"Txema" Aloy), el talp que les forces de
seguretat
van infiltrar a Terra Lliure abans dels Jocs Olímpics de
Barcelona de 1992, en el que es coneix com a
"Operación Garzón", va participar en una acció armada que hauria consistit en la
col·locació d'un explosiu a l'estació de Renfe de Sant Sadurní d'Anoia,
el 4 de març de 1992. Aleshores Aloy tenia 35 anys i era fill d'una família catalanista de la ciutat de Manresa, va cobrar cinc milions de pessetes per l'operació d'infiltració a la banda armada.
Es dóna la casualitat, que Aloy era aficionat a les curses automobilístiques del circuit de
Can Padró (Castellbell i el Vilar) on ensenyava mètodes de conducció dissuasiva, però sobretot era conegut per molts manresans i manresanes per treballar a l'entitat financera del Banc Popular situat al Passeig Pere III. També duia a terme tasques en la investigació privada i era un conductor d'helicòpter experimentat.
Avui en dia Josep Maria Aloy, viu fora de l'estat espanyol amb una identitat falsa, tot i que en alguna ocasió ha viatjat a Manresa.
Bibliografia:
- Diari de Girona:
"El talp manresà de Terra Lliure" (11/01/07)
- Hemeroteca digital
ElPais.com
- Hemeroteca Diari Regió7
- Documental:
"Terra Lliure: espies infiltrats" (Televisió de Catalunya, 2006)
- Setmanari La Directa:
"Una d'infiltrats" (03/08/12)
(Article revisat, ampliat i actualitzat el 27/07/2013)
Memòria.cat ofereix una entrevista a Vicenç Circuns Cuadros, de 92 anys (nascut a Sant Pere de Sallavinera, però establert a Manresa des dels anys 30), que va patir les penalitats de la rereguarda republicana pel fet de ser una persona ideològicament de dretes i que, per aquest motiu, va haver de passar per diverses presons i, finalment, va ser conduït al Castell de Montjuïc, on va ser jutjat i condemnat a la pena de mort el 1938.
