Taller Història i Educació per al curs 2019-20

La Història a les teves mans

Per al curs vinent 2019-20 l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa organitza el Taller Història i Educació. S’adreça a la població en general però, de manera prioritària, als docents d’ensenyament secundari. Inclou 4 mòduls de 5 hores cada un, reconeguts i inclosos dins del pla de formació del professorat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls es poden cursar de manera independent.

El preu del mòdul és de 15 € cada un. ​El preu de la matrícula conjunta als 4 mòduls és de 50 €.

Programa

Mòdul 1 | Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats

Com iniciar la recerca d’informació per fer o reconstruir un arbre genealògic. Treball sobre fonts orals i fonts escrites. Consulta d’arxius.

• A càrrec de: Raquel Valdenebro
• Dia: 19 d’octubre de 2019
• Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)

Mòdul 2 | Instamaps i Catalunya offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics

Realització d’itineraris històrics amb les aplicacions Catalunya Online i Instamaps.

• A càrrec de: Marc Torres
• Dia: 16 de novembre de 2019
• Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)

Mòdul 3 | Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials

Ús de les Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l’entorn educatiu. Google maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mahara, Mendeley, Canva; fons de Memòria Digital de Catalunya.

• A càrrec de: Pep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera
• Dia: 15 de febrer de 2020
• Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)

Mòdul 4 | Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central

El patrimoni industrial de Manresa, el Bages i comarques veïnes. Visita a instal·lacions fabrils i al Museu de la Tècnica de Manresa.

• A càrrec de: Josep Oliveras i Samitier
• Dia: 21 de març de 2020
• Horari: de 10.00 a 14.00​ (+ 1 hora de dedicació no presencial)

Més informació i inscripcions: www.umanresa.cat/historia-educacio

Un rei espanyol mort i un alcalde preocupat per Manresa

L'origen de la plaça de la Reforma

L'any 1859 arribava el tren a Manresa amb tota la pompa del moment. Per comunicar l'estació del Nord (actual Renfe) amb el centre de la ciutat, s'havia anat formalitzant el projecte d'obrir un nou i ample carrer que unís el Born i la plana de l'Om amb el sector del portal de les Piques, a la part esquerra del riu Cardener just davant de l'estació de tren. Aquest nou vial s'havia d'anomenar en un principi, carrer Príncep d'Astúries, en honor a l'infant Alfons, però els anys van anar passant, i el príncep va acabant esdevenint rei, Alfons XIII, i el carrer encara s'havia de fer, tot i la voluntat desesperada dels prohoms de la ciutat de Manresa. Les obres no van començar mai i el segle XIX es va acabar.

L'any 1901, quan feia més de 16 anys que el rei Alfons XII criava malves, l'alcalde de Manresa Ignasi de L. March, preocupat per la pèssima imatge de l'entrada de la ciutat, va proposar una sèrie de reformes i inicià les obres d'obertura del carrer. El consistori manresà va arribar a un acord amb la vídua del fabricant Esteve Burés per enderrocar la casa número 16 del carrer Arbonés, però l'any següent les obres continuaven aturades.

L'entrada de Manresa pel Cardener, fos per mitjà del tren o per la carretera del Bruc i la que va a Montserrat, oferia una imatge llastimosa de ciutat urbanísticament abandonada i amb poc criteri, que no coincidia amb la importància econòmica de Manresa, ja que a finals del XIX, la ciutat esdevenia de les cinc ciutats més importants del Principat gràcies a la seva potent xarxa industrial i comercial. La premsa local es va acarnissar amb aquest tema i reclamava l'execució de les obres sense més demora. El diari Pla de Bages, carregava contra aquesta deixadesa tal com podem llegir en aquest escrit de P. Ribera Font:

[...] Les vores del riu, són el lloc propici a abocar-hi totes les runes de les obres, els desperdicis de moltes indústries i tota mena d'immundícies. La Seu s'aixeca damunt unes roques, en les quals aprofitant les seves balmes, s'hi han bastit unes cofurnes que sembles habitacions de troglodites.

Els jardins penjats "de Manresa": la gran Reforma

Per millorar aquesta imatge de la ciutat en aquest entorn, l'alcalde manresà Joaquim Gomis i Cornet proposà l'estiu de 1909 la realització d'uns jardins que servissin de nexe d'unió entre l'entrada del carrer pendent d'obrir i el nou pont que hauria de substituir la pobra palanca que conduïa a l'estació i a la carrereta d'Esparreguera. Un any més tard, amb un nou alcalde, el republicà Maurici Fius i Palà, es va encarregar a l'arquitecte municipal Ignasi Oms la realització d'un projecte que havia de comprendre una gran plaça enjardinada a l'extrem del nou pont de l'estació, pendent de construir, i unes grans escalinates que anirien de la plaça fins a la basílica de la Seu. Aquest projecte, anomenat la Reforma, implicava donar una nova fesomia a la façana meridional de la ciutat, i va comptar amb el suport de l'opinió pública, mitjans de comunicació i el més important, el suport de la Junta de Propietaris, així com d'importants comerciants com Joan Jorba i Rius.

El senyor Jorba era un dels defensors més acèrrims d'aquesta nova "reforma" i de l'obertura del que seria l'actual carrer Alfons XII, perquè conduiria directament als seus establiments comercials del carrer del Born. Jorba va exposar fins i tot a l'aparador del seu comerç l'obra futura, pintada per Francesc Cuixart, i també va vendre postals amb el que seria la gran Reforma de Manresa.

Havia nascut un mite, la Reforma, la plaça de la Reforma. Una campanya publicitària en tota regla propiciada per Joan Jorba.

Bibliografia de referència:

- D. a. (1991). Història de la ciutat de Manresa 1900-1950. Volum I. Manresa: Caixa de Manresa

Quan compràvem al centre

Fotografia de la muralla del Carme, de Manresa, vista des del davant de la cantonada amb la carretera de Vic. Dècada dels anys 50.

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-156 / Ramon Soler i Casanovas

Un passeig pels comerços emblemàtics

Botigues contra els temps moderns

L'any 1991 es va instal·lar a Manresa el primer centre comercial anys després del triomf dels hipermercats de barris. Als 90 i sobretot a l'entrada del nou segle van aparèixer els parcs comercials (cinemes, restaurants de menjar ràpid, etc.) i es va donar més importància a l'oci sent la primera dècada d'aquest segle l'època daurada dels centres comercials al nostre país. Es van construir centres comercials per tot arreu en les principals ciutats que van aixafar progressivament al petit comerç amb certa connivència institucional. La resta de la història ja la coneix tothom, un mercat on el peix gran es menja el petit, millor dit, el devora sense miraments.

Fa poques setmanes l'Ajuntament de Manresa, a través del Comissionat del Centre Històric, va organitzar la primera ruta pels establiments emblemàtics de Manresa, aquells comerços que encara aguanten i apugen la persiana, malgrat els temps moderns i les presses que tenim molts quan anem a la compra. La consolidació definitiva de Manresa com una ciutat industrial es va produir a la segona meitat del segle XIX, un fet que va comportar l'obertura de molts comerços i botigues, amb un repertori d'elements i decoracions propis dels estils modernista, noucentista, i posteriorment racionalista. Generalment, se situaren en els baixos dels habitatges benestants i en els carrers i places del que avui és el Centre Històric de Manresa, o el Barri Antic com li diu la majoria de la gent de Manresa.

El carrer del Born, l'epicentre de la ciutat petit-burgesa

L'efervescència social, cultural i comercial d'aquesta Manresa petitburgesa es concentrava al carrer del Born. Establiments tan antics com la loteria del Born, establerta el 1910 per Emili Llatjós; la carnisseria de Josep Fainé, fundada el 1911; els calçats d'Antoni Torra de 1916; la fotografia Villaplana de 1923; la joiera de Salvador Tous de 1927; la Sastreria Tuneu -Señor des de 1961- establera el 1909: la llibreria Rubiralta, el Caribú i la Farmàcia Riu són els noms dels comerços que encara podem veure avui. Negocis que han passat de generació en generació. També la pastisseria Marsinyach, avui l'Englantina fundada per Josep Marsinyac el 1916, on esdevenia el primer lloc de la ciutat on es parlava d'un esport que amb el temps seria conegut per tothom, el foot-ball, el futbol. El propietari de la pastisseria, el senyor Marsinyac, escrivia en una pissarra els resultats dels partits després de trucar a Barcelona. Els aficionats esperaven la pissarra per veure quin resultat havia fet el seu equip.

La ruta dels comerços emblemàtics

El mapa de la ruta dels 21 comerços emblemàtics de la ciutat.

Més informació:

- Bloc Apugem La Persiana, entrevistes als antics botiguers de Manresa.

Bibliografia de referència:

- COMAS, Francesc. (2009). Història de Manresa. Manresa: Zenobita

- GARCÍA i CASARRAMONA, Gal·la. (2001). l'Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós

- REDÓ, S.; COMAS, Francesc. (2006). Manresa, la ciutat transformada vol. 1. Manresa: Zenobita

Un dia de Festa Major

Fotografia de Teresa Miret Fortuny amb el seu futur marit i unes amigues a la plaça Major de Manresa durant la Festa Major de 1960. Al terra de la plaça es poden veure les restes cremades del regueró de pólvora de la tronada.

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages

Busquem fotografies de la ciutat de Manresa (1960-1990)

L'editorial Efadós prepara el segon volum de l'Abans

Fa poques setmanes l'editorial Efadós va engegar els preparatius per treure la segona part del llibre l'Abans de Manresa. La primera versió de l'Abans va aparèixer l'any 2001 i la seva autora fou la historiadora Gal·la Garcia Casarramona. El primer volum de l'obra, que duia per títol L'Abans. Memòria i història gràfica de Manresa, era una compilació amb fotografies (el llibre té 666 pàgines i actualment està exhaurit) inèdites compreses entre els anys 1876-1965, en què es tractava del Teatre Gran Kursaal, la Ràdio Manresa, l'automòbil PTV de fabricació manresana, la Misteriosa Llum, Favets i Tremendos, etc.

Per la preparació de la segona part, l'editorial i els autors del llibre, demanen la col·laboració de tots els manresans i manresanes, d'entitats, associacions, comerços, indústries i fins i tot de particulars, que tinguin material fotogràfic de la ciutat de Manresa, entre els anys 1960 i 1990, de diferents àmbits de la vida pública: societat, oci, política, comerç, esport, cultura, festa, lleure, etc. Totes les fotografies que apareguin a la segona part del llibre, seran referenciades amb el fons i l'autor de cada fotografia.

Si vols que les teves fotografies (o coneixes persones que tinguin fotografies) formin part de la segona versió de l'Abans, dues vies de contacte:

• E-mail: manresa@efados.cat
• Whatsapp: +34 644 577 488