A continuació un resum de la notícia del dia 2 de juliol de 1966, que portava per títol:
"Manresa, jubilosa por la prespectiva de amplias realizaciones urbanísticas"
El Generalismo asistio a un tedeum en la Basilica de Manresa y desde el balcon del ayuntamiento agradecio la adhesion y el entusiasmo de los manresanos.
Manresa es va vestir de gala per donar la benvinguda a S.E. el Cap d'Estats i expressar d'aquesta forma l'alegria per la presència del
Caudillo, que no estava en aquesta ciutat des de feia dinou anys. Des de primera hora de la tarda, els carrers es van omplir de públic per aclamar al
Generalísimo i les façanes dels edificis oficials i públics apareixien banderes nacionals, tapissos i estàndards, en una expressió de festivitat en honor de S.E. El comerç i les indústries van tancar perquè els treballadors poguessin anar a veure i retre homenatge al
Caudillo.
La recepció oficial al Cap d'Estat va tenir per escenari la carretera de Vic, cantonada amb el carrer Montardit, on s'havia aixecat un arc triomfal, amb salutacions de benvinguda. Una de les llegendes deia:
"Bienvenido a Manresa".
El
Caudillo va arribar a Manresa, procedent de Berga, a dos quarts de sis de la tarda, acompanyat en el mateix cotxe pels ministres de Governació i el comissari del Pla de Desenvolupament. En baixar del vehicle fou rebut per l'alcalde de Manresa, el senyor Ramon Soldevila, que li va donar la benvinguda a la ciutat. Acompanyaven al senyor alcalde, el jutge de Primera Instància, el senyor Ramos, el cap local del
Movimiento, el senyor Carreras i el jutge municipal, el senyor Martínez Palomares.
Després de saludar a les autoritats, el
Generalísimo va passar revista, acompanyat del capità general de la IV Regió, a una companyia del regiment d'Infanteria Jaén 25, de guarnició a Barcelona, amb bandera i banda de música, que va interpretar l'himne nacional.
Immediatament, el
Generalísimo acompanyat per l'alcalde de la ciutat, va emprendre un viatge per un itinerari urbà carregat del fervor popular i patriòtic. Milers de manresans s'havien col·locat a ambdós costats dels carrers per on circulava el vehicle, amb una de les rebudes més entusiastes del Cap d'Estat per terres catalanes. Els crits de
Franco! Franco! Franco! no deixaven de cessar al pas de la comitiva.
Al llarg del seu itinerari pels carrers de Mossèn Jacint Verdaguer, plaça Cots, carrer Hospital, carrers de Sant Andreu i Sobrerroca, plaça dels Màrtirs (
actual Pl. Major) i baixada de la Seu, nombroses inscripcions, en diverses pancartes que portaven els nois del Front de Joventuts i membres d'altres organitzacions del
Movimiento, de sindicats i altres entitats, donaven testimoni de l'alegria del poble manresà amb la visita del
Caudillo.
L'espectacle de la plaça dels Màrtirs, on està situat l'Ajuntament, era realment impressionant pel gran nombre de persones presents i per l'entusiasme que es podia respirar. Les mateixes mostres d'adhesió es van repetir a l'arribada del
Generalísimo a la plaça de la Seu. A la plaça Cots, al costat al monument de la sardana, es van concentrar els cantaires dels Cors Clavé de Manresa i comarca per sumar-se a l'homenatge al
Caudillo.
Després de la missa solemne a la basílica de la Seu, acompanyat pel bisbe de Vic, el
Caudillo va tornar a la plaça dels Màrtirs per entrar a l'ajuntament, on l'esperava el senyor Soldevila, els membres de la Corporació Municipal, el Consell Local del
Movimiento i els trenta-quatre alcaldes de la comarca.
Franco, els ministres i les altres personalitats del seguici, van pujar a la primera planta de l'ajuntament, on després de conversar uns moments amb les autoritats, van passar al Saló d'Actes per presidir una breu sessió en la qual el senyor alcalde, Ramon Soldevila va expressar a la seva felicitat per la visita del
Caudillo.
“Recibimiento apoteosico en Manresa”. Noticiero del 11/7/1966. Copyright Filometca Española (NO-DO)
Bibliografia:
-
La Vanguarda Española (02/07/1966, p.9)
Gràcies a la tesi doctoral d'Albert Benet i Clarà, sabem avui que els exèrcits d'Almansor van destruir el Pla de Bages i la ciutat de Manresa a la tardor de l'any 999. Una vegada més, la notícia s'extreu de documentació cristiana; en aquest cas, d'un recull de miracles atribuïts a Sant Benet, recopilades a l'abadia francesa de Fleury. Un d'ells narra, per boca de dos coetanis, la protecció obtinguda el monestir benedictí del Bages, únic reducte que es va salvar d'una incursió musulmana liderada pel cabdill Almator (sic, per Almansor).
