Aquesta és la data de l'efemèride d'avui, el 31 de juliol de 1556, la mort als 65 anys de Sant Ignasi.
Sant Ignasi de Loiola -el pelegrí guipuscoà
Iñigo López de Recalde y Loiola- visqué a Manresa durant deu mesos llargs. Hi arribà, procedent de Montserrat, el 25 de març de 1522 i se n'anà, arribada l'hora d'embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren a la nostra ciutat, és monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoció. El principal dels santuaris ignasians és el de la
Santa Cova: Una balma de flanc meridional del Puig de Sant Bartomeu o de les Codines, oberta sobre el Cardener i de cara a Montserrat, en la qual és fama que Sant Ignasi s'hi recollia per fer oració i escriure el llibre dels
"Exercicis Espirituals".
Sant Ignasi, que va veure aprovada
la Companyia de Jesús l’any 1540 pel sant pare Pau III, va morir a Roma l’any 1556. Fou canonitzat el 1622, cent anys després de passar per la ciutat de Manresa.
La Manresa de Sant Ignasi
En aquest mapa podem fer-nos una idea de com era
la ciutat de Manresa, l'any 1522, moment de la seva arribada a la nostra ciutat. A Manresa tingué experiències místiques i raptes espirituals que l’ajudaren a transformar-se de cavaller reial a Cavaller de la Mare de Déu. Ell mateix reconeixia que a la cova prop del riu va rebre una revelació divina que és coneguda com "Eximia Il·lustració del Cardener" a partir de la qual va escriure el seu llibre d’Exercicis Espirituals.
Plànol parcial d'Antoni Rovira (1847). Exposició Pla General d’Ordenació de Manresa, any 1980. Cartografia i llegenda realitzada per Jaume Espinalt Sellarès
1/ Ermita de la Guia
2/ Creu de la Guia i Pont Vell
3/ Capella de sant Marc i camí de Montserrat (al costat de la Via Sant Ignasi)
4/ La Seu
5/ La Cova
6/ Col·legi de Sant Ignasi, Hospital de Santa Llúcia i Església de Sant Ignasi
7/ Casa Amigant
8/ Convent Predicadors
L'auca de Sant Ignasi
Quan Ignasi va arribar a Manresa, la ciutat tenia uns 1.500 habitants i començava a refer-se de la greu crisi del segle XV. Feia uns 150 anys que la Séquia portava aigua del Llobregat i assegurava una important producció agrícola. Malgrat que la majoria de la població era pagesa, s’hi concentrava un influent nucli de menestrals (adobers, paraires...) i professionals relacionats amb els serveis. Envoltada per una muralla, era una ciutat d’aspecte medieval, amb carrerons estrets i tortuosos. Els principals edificis –la Seu, el Carme, els Predicadors...- eren d’estil gòtic i havien estat construïts durant l’època de prosperitat dels segles XIII i XIV. Als afores, dos hospitals donaven acollida a aquells que estaven de pas o no tenien recursos, com era el cas del mateix Ignasi, que
el 25 de març de 1522 va entrar a la ciutat travessant el Cardener a través del Pont Vell.
Mapa de la Manresa ignasiana, extreta de l'auca de Sant Ignasi, dibuixos i edició de Jaume Gubaians
Més informació de Sant Ignasi de Loiola:
-
Web oficial, Cova de Sant Ignasi: enllaç
-
Biografia de Sant Ignasi de Loiola (en castellà): enllaç
-
Ignasi, de Loyola a Manresa: enllaç
-
L'auca de Sant Ignasi: enllaç
Bibliografia:
-
Vida del B. Ignacio de Loyola, fundador de la Religión de la Compañia de Jesús, Pedro de Ribadeneira (1583) (primera edició en "Romance")
-
Crónica General de la Orden de San Benito, Fr. Antonio de Yepes (1613)
-
Origen y Instituto de la Compañia de Jesús, Fr. Lorenzo Ortiz, (1679)
-
Epitome Historico de la Muy Ilustre Ciudad de Manresa, Juan Gaspar Roig i Jalpí (1692)
-
Ensayos Históricos sobre Manresa, J. M. de Mas i Casas (1836)
-
Los frailes y sus conventos, tomo II, Victor Balaguer (1851)
-
Obras Escogidas del Padre Pedro de Rivadeneira, Vicente de la Fuente (1868)
-
Sant Ignasi de Loyola, P. Lluis Vidal S.J. (1914)
-
Manresa Ignasiana, J. Nonell S.J. (1915)
-
História de la Compañía de Jesús, P. Antonio Astrain (1916)