24 de juliol 2011

El buròcrata perfecte, Ramon Soldevila

L'alcalde gestor del franquisme: asfalt i obres

Fotografia: Ramon Soldevila amb les autoritats a l'obertura del nou carrer Alfons XII, 1966 (Arxiu: Jaume Quintana i Torres)

Ramon Soldevila Tomasa va néixer al poble Sant Mateu de Bages l'any 1920, i era advocat de professió. Els manresans i manresanes d'una certa edat el recordaran com a figura política, però sobretot com a alcalde de la ciutat de Manresa, durant la darrera etapa del franquisme (dècades de transició entre els 60 i 70), una època relativament còmoda en l'àmbit econòmic, on el desarrollismo havia fet que les classes populars obtinguessin un nivell de vida més desacomplexat, gràcies a l'accés de béns de consum bàsics i sobretot de luxe, com vehicles privats, telèfons, neveres o televisions. Malgrat l'immobilisme polític, el nivell de vida de la ciutat de Manresa havia augmentat, a causa d'una economia de consum planificada, dictada pels tecnòcrates de Madrid.

El pare d'en Ramon Soldevila havia destacat dins la conservadora Lliga Regionalista. Després de la Guerra Civil Espanyola (on no participà, en passar-se al bàndol revoltat, tot i formar part de la lleva del biberó), la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb el manresà Mariano Calviño de Sabucedo, amb l'afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d'assessor legal, amb l'Organización Sindical Española.

Entrada al consistori manresà

El 1960 entrà al consistori manresà com a regidor pel terç familiar i primer tinent d'alcalde, fins a l'accés a l'alcaldia l'any 1964 substituint a l'anterior batlle, Joan Moll. Soldevila ocuparia la màxima magistratura municipal fins a l'any 1975, deu anys al capdavant de la nostra ciutat.

El seu llegat, en matèria urbanística, es resumia en un condicionament dels carrers i accessos de la ciutat i la supressió de la xarxa ferroviària per dintre el nucli urbà perquè hi poguessin accedir de forma més fàcil els vehicles privats que augmentaven any rere any, sacrificant les antigues vies del tren que desdibuixaven el plànol urbà de Manresa i pavimentant grans avingudes com la carretera de Vic o la Muralla (Avendia del Caudillo durant el franquisme) amb materials de primera qualitat. També fou l'impulsor del Parc de l'Agulla, inaugurat de forma oficiosa el 1974 i l'alcalde que va fer clausurar el Museu de Manresa.

Imatge del Parc de l'Agulla, amb el llac artificial.

L'any 1966 convidà al dictador espanyol Francisco Franco a Manresa, per intentar guanyar-se el respecte dels aparells del règim i alhora exigir millores bàsiques per la ciutat en matèria d'infraestructures com la tan desitjada connexió entre Monistrol de Montserrat i Abrera, evitant el pas per Collbató. Era una persona obstinada, i gran professional (malgrat que mai va arribar a ser escollit en unes eleccions lliures), el seu despatx obria a les 6 del matí, i personalment es dedicava a revisar totes les obres que dictava el seu equip de govern.

Després d'abandonar l'alcaldia (el nou alcalde, Ramon Roqueta seria proclamat batlle el 3 de novembre de 1975), s'incorporà a l'equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, com a subgovernador, càrrec que conservà amb el posterior delegat governatiu a la província, Salvador Sánchez-Terán Hernández.

Durant el període que es coneix com la Transició, essent molt proper, però no militant, de la Unión de Centro Democrático (partit fundat per franquistes moderats com Adolfo Suàrez), fou designat governador civil de Lleida (1977-1980), aquest seria el seu darrer càrrec com a polític i gestor.

Veure més entrades relacionades amb la política manresana:

- Retirades, condemnes, expulsions i banderes robades: aquí
- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició:
aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí
- Les eleccions municipals de 1983: aquí

Bibliografia:

- El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959): http://www.memoria.cat/franquisme

- MARÍN, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès, Editors. Col·lecció Seminari

06 de juliol 2011

"La Gazeta de Manresa"

El diari manresà del postfranquisme

La mort del general Franco el novembre de 1975 i els preliminars de l'obertura política al camp editorial, i sobretot en els mitjans escrits, van suposar una sèrie de canvis estructurals i reciclatges, podríem dir de caràcter més democràtic, en molts diaris, periòdics i revistes. El diari "Manresa", publicat a casa nostra amb aquest nom des de l'any 1941 pels sectors propagandístics del Movimiento (òrgan polític del franquisme), va apostar per un canvi de nom el juny de 1976, un cop havia trencat la seva relació amb la Red Catalana de Premsa del Movimiento. El seu nom seria: "La Gazeta de Manresa -el periodico de la ciudad-". Juan A. Lozano, l'antic director del "Manresa" es convertia en director-editor del nou diari. Amb l'adquisició de maquinària de segona mà, ara el flamant diari s'imprimia en tallers propis, situats als baixos del carrer de Barcelona números 4 i 6. Aquesta "nova" època es caracteritza per un major nivell periodístic i una informació més amplia i plural, fugint dels estereotips franquistes i dels òrgans censors. El format era de 32 x 44 cm, amb sortida trisetmanal, amb números de 20 a 24 pàgines.

Els col·laboradors habituals en la nova etapa postfranquista, entre altres, eren: Ramon Albareda -informació municipal-, Josep Prat Julià, Mariano Fontrodona, Francesc Villegas, Bertran Teixidor, Antoni Quintana -entrevistes-, Toni Prat, Celdoni Sala -economia-, Àngel Finestres -cinema-, Josep Maria Pintó, etc. amb la fotografia de Joan Claret Font, Manolo Sánchez i Antoni Quintana. Actuava de redactor en cap l'infatigable periodista Joan Lladó i Font. El "Gazeta de Manresa" finalitza la seva trajectòria el 30 de desembre de 1982. La seva publicació era bilingüe: català i castellà. Just quatre anys abans, el 30 de desembre de 1978, apareixia el diari íntegrament redactat en català: "Regió7 -diari de les comarques centrals-", després d'anys de dictadura sortia novament un diari als carrers de la nostra ciutat que apostava per la llengua catalana.

Recerca:

- Camprubí Plans, Josep: "Visió CONTEMPORÀNIA DE LA PREMSA A MANRESA (1940-1990)", Revista Dovella, Octubre 1994

Veure més articles i entrades relacionades amb la premsa manresana: aquí

02 de juliol 2011

El tiroteig del bar Alhambra, el final dels "Solidarios"

Salvador Seguí (1886 - 1923), conegut amb el nom de "El noi del sucre", fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de la Catalunya de principis del segle XX. Va rebre el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers pel cafè. Va morir el 1923, al barri del Raval de Barcelona, assassinat per pistolers pagats pel Sindicat Lliure, sindicat groc finançat per la patronal per combatre el sindicalisme de les classes proletàries.

Molts i moltes de vosaltres us preguntareu per què he mencionat a Salvador Seguí, molt fàcil, per introduir-nos en un fet que va ocórrer a Manresa, poc després de la mort de Salvador Seguí. Voleu conèixer la història?

Pistolers als carrers de Manresa

Els companys de sindicat de Salvador Seguí, la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.), assabentats que José Luis Laguia (sospitós de preparar l'atemptat contra Seguí al carrer Cadena del Raval de Barcelona el 10 de març de 1923) secretari general del Sindicat Lliure s'amagava a Manresa i que sovint freqüentava el bar Alhambra (situat al Passeig Pere III, conegut popularment amb el nom de la Gàbia) de la nostra ciutat, decideixen actuar el 6 d'abril de 1923. Aquell 6 d'abril, tres sindicalistes de la C.N.T. (Oliver, Figueras i Roig) troben a Laguia acompanyat per tres sicaris al bar en qüestió, no dubten ni un instant en obrir foc. A la rafega de l'intercanvi de bales José Luis Laguia resulta il·lès, però els seus tres guardaespatlles que el protegien queden ferits.

El 9 de setembre de 1923, pocs dies abans del cop d'estat monàrquic de Primo de Rivera, en una petita nota de premsa, el diari La Vanguardia es feia ressò de l'ingrés a la presó d'un dels autors del tiroteig al bar Alhambra, el reusenc Joan García Oliver.

"Ha ingresado en la cárcel de Manresa Juan García Olivé, acusado de haber tomado parte en el atentado de que fueron víctimas varios camareros del sindicato libre".

Joan García Oliver i dos sindicalistes: Joan Figueras i Francesc Roig, ambdós membres del sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT de Manresa, foren jutjats per rebel·lia el 23 d'octubre de 1923. Joan García Oliver va sortir de la presó dos anys després, l'any 1925 es refugiaria a París.

A partir del tiroteig al bar Alhambra, el grup "Los Solidarios" (del qual formava part el mateix García Oliver) decideix abandonar l'enfrontament directe amb els pistolers pagats pel Sindicat Lliure i preparar allò que Joan García Oliver denominarà la "Gimnàstica revolucionària", començant per recaptar fons per a preparar la revolució.

Recerca:

- elPais.com: "Matar al rey", 30/10/2010
- Anarcoefemèrides, efemèrides anarquistes.
- Hemeroteca digital La Vanguardia (9/09/1923), pàg. 6
- Libros Aisa: "Centenario Juan García Oliver" a la revista “Enciclopèdic Noticiari” núm. 26 desembre 2001.
- Comas, Francesc: "Històries de Manresa", Zenobita 2009

27 de juny 2011

Immigració del segle XXI

Ciutadans romanesos a Manresa, treballadors qualificats del metall

Romania és el país europeu que més cotitzants aporta a la Seguretat Social de l'estat espanyol: 286.294 persones. L'agost del 2010, segons la Secretaria de l’Estat de Migració Ana Terrón, representaren un 42% del total d’afiliats europeus comunitaris (UE) que estaven registrats a la Seguretat Social.

A la nostra ciutat, en l'actualitat, són la segona comunitat estrangera, per darrere la marroquina, segons les dades de l'Idescat, l'any passat hi havia censats 1.422 romanesos a les oficines del cens manresanes.

Captura: Evolució de la població total i estrangera. Romania 2000-2010 Manresa. Font: Idescat

Captura: Evolució de la població de nacionalitat romanesa empadronada a Catalunya. 1998-2009. Font: Idescat, padró continu a 1 de gener de cada any i INE, avanç del padró continu a 1 de gener de 2009

En deu anys, del 2000 al 2010, la ciutat de Manresa ha passat a no tenir cap ciutadà de la República de Romania, a arribar fins a 1.463 l'any 2009, sempre amb les dades del cens a la mà. L'impacte demogràfic es pot comprovar a partir de l'any 2003, quan la Cambra de Comerç de Manresa va destacar el potencial que tenia el teixit empresarial de Romania com a possible subministrador per al sector del metall de la comarca del Bages. Les bones dades econòmiques del moment feien buscar nous proveïdors i clients de les empreses bagenques, en especial a Romania, que disposava de mà d'obra qualificada, en tres sectors productius: el metall, el plàstic i l'automoció. La mà d'obra qualificada en aquests tres sectors va fer que molts romanesos i les seves famílies emigressin a Manresa i comarca, atrets per la demanda de feina en sectors que gaudien de bona reputació econòmica, i amb uns sous ben remunerats.

També cal mencionar un altre sector, la restauració, on, sobretot, durant l'època d'estiu (juliol, agost, setembre) es contractava més personal per cobrir la demanda que requeria la clientela estival, la majoria d'aquest personal provenia de Romania, i avui en dia en molts bars i restaurants de Manresa, qui atén la barra són ciutadans romanesos.

Per últim, el darrer sector (on destaca el personal femení), són les treballadores de la llar, encarregades de cuidar persones malaltes o efectuar els serveis de neteja, moltes d'aquestes treballadores provinents de Romania, van trobar feina en aquest ram quan van decidir instal·lar-se amb els seus familiars (marits, fills, etc.) a casa nostra.

Aquests últims anys de recessió econòmica forta han fet estancar l'arribada de ciutadans romanesos, a Catalunya i a Manresa. Avui en dia, per desgràcia, els ciutadans romanesos se'ls relaciona molt més amb delictes per furts de coure a instal·lacions elèctriques i per la comunitat gitana autòctona de Romania, els rômi, que no pel seu esforç humà per fer créixer l'economia de la nostra ciutat, comarca i país.

Més informació:

- Històries de romanesos a casa nostra, "Biografies Anònimes", publicades mensualment a la revista el Pou de la Gallina: aquí

- Programa de Televisió de Catalunya: "D'aquí d'allà" dedicat a Romania (gener 2011): aquí

- Principals dades demogràfiques de la població romanesa: aquí

D'altres entrades relacionades amb la immigració a la ciutat de Manresa:

- "Manresa fa 60 anys, els altres catalans", aquí
- "La immigració del canvi de segle (1999 - 2004)", aquí
- "Els veïnats de França", aquí

22 de juny 2011

Els films inèdits de Josep Arola

80 anys després

Fotografia: Amb el cercle vermell, Josep Arola i Romo, en una fotografia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (memoria.cat)

L'Associació Memòria i Història de Manresa, Memoria.cat, ens ofereix sis films inèdits de l’època de la Segona República a Manresa, dels quals fins ara no se’n tenia coneixement. La durada total d'aquests films és de 13 minuts. Entre d’altres, s’hi poden veure imatges d’esports, festes, desfilades militars, les eleccions de febrer de 1936, uns segons de la visita del president Macià a Manresa i un paisatge urbà gairebé desconegut.

L’autor d’aquests curtmetratges fou el manresà Josep Arola i Romo (1911-1985), soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, sardanista i fundador del Bàsquet Manresa. Era un amant de la fotografia i del cinema i amb la seva càmera Pathé Baby va enregistrar diferents esdeveniments de la ciutat, però fins fa molt poc no es van recuperar els seus vídeos de gran valor, que havien estat 80 anys amagats.

Els films van ser presentats al públic el passat 7 de juny a l'Auditori de la Caixa Manresa de la Plana de l'Om, i ara ja es poden veure íntegrament gràcies a la web:

http://www.memoria.cat/arola

20 de juny 2011

Les falses muralles del segle XVI

El nou perímetre fortificat de Sarret i Arbós

El cronista i arxiver de la ciutat, Joaquim Sarret i Arbós als seus escrits parlava d'un nou circuit de muralles que s'hauria construït al segle XVI i que hauria suposat una ampliació del perímetre fortificat del segle XIV. Segons la seva idea, el límit de les muralles del segle XIV quedava establert al carrer Urgell amb la cantonada del Frare i de Santa Maria, i un nou circuit construït al segle XVI els hauria acabat de donar la seva fesomia definitiva arribant als actuals carrers de la muralla Sant Domènec i de la de Sant Francesc.

Aquesta idea es basava en l'existència del convent de Valldaura. Es donava per fet que aquest convent (avui inexistent) havia estat construït en els terrenys que ocupaven les últimes cases del carrer Urgell, a l'actual plaça de Valldaura, per dues raons: l'existència d'una petita esglesiola dedicada a la Mare de Déu que ha existit fins al final del segle XIX, que se suposava que era el darrer vestigi d'aquest convent, i per la referència documental del 1465 que, en plena Guerra Civil Catalana, donava l'ordre d'enderrocar el Monestir de Valldaura, ja que es trobava molt a prop del mur de la ciutat i els enemics podien fer-se forts.

Una revisió documental més precisa i rigorosa del segle XVI va desestimar la possibilitat que en aquell moment es treballés en les muralles de Manresa. La crisi econòmica i poblacional de la ciutat durant aquest període desestima qualsevol ampliació o creixement urbà. A més a més, no hi ha cap dada que indueixi a copsar que el monestir de Valldaura fos construït a l'actual plaça. Podia estar situat a extramurs, al començament de l'actual carrer del Cós. També cal tenir present que l'espai que queda entre l'antic monestir dels Predicadors i la muralla de Sant Domènec era la zona on els monjos tindrien els seus horts prop del torrent, per tan dintre els murs de la ciutat.

L'opció de Sarret i Arbós quedaria desestimada, ja que les muralles del segle XVI, d'acord amb la documentació, s'haurien construït al segle XIV, dos-cents anys abans.

Bibliografia:

- SARRET ARBÓS, Joaquim: "Història religiosa de Manresa. Iglesias i Convents (Monumenta Historica Civitatis Minorisae)", Manresa 1924, p.207

- ALABERN, Josep; VIRÓS, Lluís: "La Séquia de Manresa", Manresa 2002

Entrades referents a les muralles de la ciutat:

- Muralles amunt, aquí
- Les muralles, el perímetre fortificat, aquí
- El món medieval, aquí
- Les companyies blanques, aquí

11 de juny 2011

Manresa, 11 de novembre de 1918

"Bella, horrida bella"

Fotografia: Un grup de catalans al front de Verdún, amb la barretina i mocador a la mà.

Després de quatre anys de conflicte internacional, la Gran Guerra (1914-198) que havia d'acabar amb totes les guerres, va arribar la pau. A casa nostra, la signatura de l’armistici alemany, l’11 de novembre del 1918, es va viure amb gran alegria, tot i ser un conflicte estranger, a on l'estat espanyol es va mantenir neutral a la contesa internacional.

La crònica del periòdic Bages Ciutat explicava que, tan bon punt s’havia conegut la notícia, "van aparèixer il·luminats els balcons de la Cooperativa Manresana d’Energia Elèctrica, del Centre Nacionalista Republicà i del Centro Republicano, onejant en elles les banderes francesa, catalana i espanyola". A les deu de la nit, unes 500 persones van manifestar-se pel passeig Pere III, la Muralla, els Infants, el carrer Sobrerroca, la plaça Major i van baixar pel carrer Sant Miquel, la Plana de l’Om, Sant Domingo, fins a tornar al Passeig.

Durant la marxa, una orquestra anava tocant La Marsellesa i "era frenèticament aplaudida i corejada per la multitud". Finalment, la nit del 22 de novembre, va tenir lloc un fastuós banquet a l’hotel Sant Domènec per celebrar la victòria aliada. L’escriptor i polític Maurici Fius Palà, fundador del Centre d’Unió Republicana de Manresa, va presidir l’acte. Al banquet van ser presents convidats belgues i francesos i es van tocar els himnes de La Marsellesa i Els Segadors. Després dels brindis es va llegir una carta del voluntari manresà Emili March, enrolat a la Legió Estrangera francesa que encara era al front, hi havia sobreviscut al conflicte.

La Primera Guerra Mundial enriquí considerablement els fabricants cotoners manresans, els quals feren ostentació de la seva fortuna construint magnífiques cases al Passeig i rodalia, era evident, que per a ells la guerra havia esdevingut molt beneficiosa.

Text i fotografia:

- Suplement "Revista", diari Regió7, 14/05/2011

07 de juny 2011

El carrer que esdevindrà museu

El museu medieval del carrer del Balç

Entre 15 i 20.000 visitants passaran cada any per l'espai museïtzat del carrer del Balç, on es podrà contemplar com era Manresa i Catalunya el segle XIV, en temps del rei Pere III (1276-1285). Aquesta és la previsió que ha fet l'Ajuntament, que compta que el renovat carrer es pugui obrir al públic per la Festa Major, el pròxim mes d'agost.

Actualment l'obra ja està gairebé enllestida després d'un any de treballs. A hores d'ara s'estan acabant els tancaments de portes i finestres, així com l'ascensor. Paral·lelament, l'empresa Pauta Comunicació està treballant en tots els elements de la museïtzació. "Si el nou equip de govern no disposa una cosa diferent, el carrer del Balç podria obrir-se per la festa major. Seria un bon moment per posar-lo en funcionament per reforçar l'atractiu turístic de Manresa i perquè la gent de la ciutat pugui conèixer una part de la seva història", explicava el regidor en funcions de Turisme, Ignasi Perramon.

Mentrestant, l'Ajuntament de Manresa està dissenyant una campanya turística per promoure visites conjuntes al carrer del Balç i a la basílica de la Seu, que són a tres minuts un de l'altra, amb la possibilitat, fins i tot, de vendre bitllets conjunts. Aquests dos elements, a més a més de la plaça de l'Ajuntament i el Museu de Manresa, que també és a prop, poden formar un conjunt que doni més atractiu a la ciutat, opinava Perramon. El bitllet per entrar al carrer del Balç costarà 5 euros, però hi haurà diverses modalitats en funció de l'edat o si es va en grup.

A part dels 450 metres quadrats útils que s'han rehabilitat respectant la seva originalitat de l'època medieval, també es podrà passejar pel tros de carrer que condueix fins als Arcs de Santa Llúcia.

Revisar altres entrades del carrer del Balç:

- El carrer del Balç, aquí
- El carrer del Balç i la Llum, aquí
- La reobertura del carrer del Balç, aquí

Font original:

- Diari Regió7: "El carrer del Balç queda a punt per ser estrenat", 7/06/11
- Galeria d'imatges del carrer del Balç (Mireia Arsó), aquí

04 de juny 2011

Presentació de sis films inèdits

Fins ara, de la visita del president Macià a Manresa només n’havíem vist fotografies, però ben aviat en podrem dir una altra cosa, gràcies a l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Dimarts 7 de juny del 2011, el dia exacte que es compliran 80 anys de la visita del president de la Generalitat Francesc Macià a casa nostra, per primera vegada públicament se’n podran veure imatges en moviment. Són uns pocs segons, però d’un gran valor històric. Si voleu ser testimonis d'aquest esdeveniment, veniu el dimarts 7 de juny, a les vuit del vespre, a l’auditori de la Fundació Caixa Manresa.

(Auditori de la Caixa de Manresa, aquí)

Presentació pública de films inèdits de la Manresa dels anys 30

Es tracta de pel·lícules enregistrades pel manresà Josep Arola i Romo (1911-1985), que ara veuen la llum per primera vegada. A més de la visita de Macià, es podran veure imatges en moviment de fets com les eleccions de febrer de 1936, l’homenatge al diputat Joan Selves, tronades, castells de focs, ciclisme, bàsquet, els bombers, una llarga desfilada dels soldats de la caserna del Carme i altres imatges d’una Manresa pràcticament desconeguda avui dia. Si voleu veure un primer tast de les pel·lícules, aneu aquest enllaç: aquí

01 de juny 2011

El lobby del tren

Per Manresa molt millor, gràcies

La línia ferroviària de Manresa fou construïda per la companyia del Ferrocarril Barcelona-Saragossa a causa de la descoberta de carbó a la zona de Calaf (Anoia). El tren ja arribava a la ciutat vallesana de Terrassa el 1857, però l'accidentada orografia del terreny entre Terrassa i Manresa, feia perdre punts a la nostra ciutat. El més lògic i econòmic era fer passar el tren per Igualada, similar a l'actual trajecte de l'A-2 (antiga Nacional 2).

Els propietaris de l'empresa ferroviària van muntar una important campanya (avui en dia se'n diu un lobby mediàtic) entre grans propietaris, administració local i gran burgesia comercial de Manresa a favor de la capital del Bages per fer circular el tren de la línia de Barcelona a la capital aragonesa. La cosa va resultar enormement satisfactòria i amb poc més de dos anys, el tren de Terrassa ja arribava a casa nostra. De 1857 a 1859 es va construir mitjançant túnels i viaductes una de les línies de tren més cares d'Europa del segle XIX, el tram Manresa-Terrassa.

Viaducte d'Olesa, en el trajecte Manresa-Terrassa (fotografia trenscat.com)

L'estació del Nord, (l'any 1941 l'estat espanyol es va fer càrrec de la xarxa d'ample no europeu) es va inaugurar el 1859, és una de les 30 estacions més antigues de l'estat espanyol, amb un estil característic propi de les estacions del seu temps, l'estació original era un conjunt allargat format per tres cossos simètrics, la porta principal de la qual quedava en enfront de l'antic pont o palanca de ferro que conduïda al centre de la ciutat.

Bibliografia:

- Trenscat.com
- "La Manresa Industrial: Itineraris per la història de la Ciutat" a la Xarxa XATIC / Ajuntament de Manresa

23 de maig 2011

La Fàbrica del Pont Vell

Al costat del Pont Vell s'inaugurà, l'any 1862, una fàbrica tèxtil actualment desapareguda i situada sobre l'antic Molí Nou. Fou sense cap mena de dubte, un dels referents visuals d'entrada a la nostra ciutat per l'antiga carretera d'Abrera a Manresa, la C-1411, fins a la seva demolició. Fotografies de l'abans i el després:
 
Fotografia: Alabern i Valentí, Josep: "De l'artesania al coneixement: Aigües de Manresa 25 anys". Edita Aigües de Manresa, Manresa 2007

Fotografia: Alabern i Valentí, Josep: "De l'artesania al coneixement: Aigües de Manresa 25 anys". Edita Aigües de Manresa, Manresa 2007

20 de maig 2011

De pols, terra i palla

Imatge de l’any 1911 a la confluència dels carrers Nou i Vell de Santa Clara, abans de la seva urbanització. Es pot observar encara el marcat component social agrícola que tenia el barri de les Escodines.
 
Arxiu d’Imatges del Centre de documentació mNACTEC. Fons: Oliveró

11 de maig 2011

L'abans i l'ara

A continuació en aquest post que he titulat: "L'abans i l'ara", un recull de fotografies de diferents punts de la ciutat de Manresa, recollides del portal Fotos de Catalunya. Evolució dels canvis que ha patit la majoria d'emplaçaments de la nostra ciutat.

La sèrie en qüestió és de set fotografies:







07 de maig 2011

Retirades, condemnes, expulsions i banderes robades

Avui en aquest post, un repàs a tres successos, amb l'ajuntament i llurs regidors que l'integraven com a principals protagonistes, que van marcar la trajectòria política de la nostra ciutat, durant els anys 1996 i 1997. Cap dins!

Retirada de la bandera espanyola del consistori

Els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-AUP, amb el suport dels regidors de Convergència i Unió, van aprovar el 16 de juliol de 1996 la retirada de la bandera espanyola durant la celebració de la diada nacional de l'11 de setembre. La mesura va aixecar un gran impacte mediàtic a la majoria de mitjans de comunicació i Manresa es va fer famosa per ser la ciutat "de la bandera". L'alcalde, el socialista Jordi Valls, es comprometia a respectar la resolució aprovada i presentada pels seus socis minoritaris en el govern municipal, tot i que hi votà en contra. El resultat de la votació seria de 14 vots a favor de retirar la bandera i 11 en contra, aquests últims del Partit dels Socialistes de Catalunya i del Parit Popular. Aquesta última formació, representada per Antoni Arderiu, votà en contra de la proposta per considerar-la anticonstitucional. Per la seva banda, el líder convergent (i cap de l'oposició), Pere Oms, aclareix que la decisió no pretenia generar cap animadversió contra la bandera espanyola, "sinó donar més relleu a la bandera catalana".

L'expulsió del regidor Toni Casserras del equip de govern

El juliol de 1997, la banda terrorista ETA segresta i executa el regidor del Partit Popular a Ermua (Euskadi), Miguel Angel Blanco, la qual cosa crea una gran commoció a tot l'estat espanyol. De seguida arreu dels ajuntaments es presenten mocions unitàries a favor de la democràcia i de condemna explícita a qualsevol forma de violència i la pràctica del terrorisme com a arma política. A casa nostra, es convoca un ple extraordinari a l'ajuntament, presidit per l'alcalde Jordi Valls, on es condemna aquest fet de forma unànime. Totes les formacions polítiques donen suport a la condemna excepte una, l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP). 
 
A finals del 1992 neix l'AUP (Assemblea d'Unitat Popular), el nou intent en l'àmbit nacional de crear una organització independentista àmplia i plural. En les eleccions municipals de 1995, l'AUP es presenta en coalició amb Iniciativa per Catalunya i aconsegueix que Toni Casserras (que anava de número dos) entri de regidor. 

L'AUP es negava a donar suport a la declaració del ple perquè no s'hi feia cap referència a les causes del conflicte basc de forma concisa i imparcial. El fet va aixecar una enorme controvèrsia, i finalment els seus socis de govern: ERC, IC i PSC-PSOE expulsen de forma immediata al representant de l'AUP, Toni Casserras, que era el regidor d'ensenyament. Poques setmanes després Casserras dimitiria com a regidor. La bandera robada i els Setze Jutges El regidor del grup municipal del PP a Manresa Antoni Arderiu va rebre el 29 d'agost de 1997, un sobre que contenia un tros de la bandera espanyola, que fou robada de l'ajuntament poques hores abans, acompanyada d'una carta d'un grup que s'autodenominava Setze Jutges on es firmava explícitament "Qui la fa, la paga" i se'l convidava a abandonar la ciutat de forma immediata. El tinent de la Guàrdia Civil, el responsable de l'hamburgueseria McDonald's (situada en aquells moments al Passeig Pere III) i fins a un total de 15 persones de Manresa van rebre també un tros d'aquesta bandera acompanyada, així mateix, d'una carta, diferent en tots els casos.

No obstant això, només la dirigida al regidor del PP Arderiu tenia un to amenaçant. Setze Jutges es va atribuir el dijous 28 d'agost de 1997, el robatori de la bandera espanyola que onejava al consistori, i va anunciar la seva intenció d'enviar més trossos de la mateixa a una sèrie de polítics, entre d'altres el president de la Generalitat, Jordi Pujol.

Bibliografia:

- Anuaris, anuaris.cat
- Diari Regió7 (hemeroteca, 1997)
- Diari El País, 30/8/1997: "Un concejal del PP de Manresa recibe amenazas y un trozo de bandera española"
- Diari La Vanguardia, 26/8/1997, p. 4

06 de maig 2011

Llàgrimes electorals

Un canvi inesperat al consistori, les eleccions de 1987

Fotografia: Joan Cornet amb Ramon Puig (diari Regió7 - Joan Esteve)

Les eleccions municipals del dia 10 de juny de 1987 van comportar el final de l'hegemonia del Partit dels Socialistes a l'alcaldia de Manresa que n'ostentava el poder des dels comicis de 1979. Convergència i Unió obtenia la victòria contra tot pronòstic, el seu candidat Juli Sanclimens esdevenia el segon alcalde de la democràcia restaurada.

Una imatge val més que mil paraules per sintetitzar una derrota inesperada (perquè quatre anys abans, els socialistes manresans obtenien la majoria absoluta a les darreres eleccions municipals) del fins aleshores alcalde Joan Cornet. Manresa canviava el color vermell del Partit dels Socialistes (PSC), pel color blau de Convergència i Unió (CiU).

Resultats de les eleccions de 1987


Eleccions municipals 1987 | Històries Manresanes

Veure més entrades relacionades amb la política manresana:

- Josep Maria Mas i Casas: aquí
- Ramon Roqueta, l'alcalde de la Transició:
aquí
- Una truita de tres ous: aquí
- Catalanistes i carlins en el consistori manresà: aquí
- El triomf de Maurici Fius i Palà: aquí
- Les eleccions municipals de 1983: aquí

02 de maig 2011

L'esplendor del gòtic català: La Seu

La Seu de Manresa és el principal monument manresà. L'església gòtica que avui podem contemplar fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que també projectà obres tan importants com Santa Maria del Mar de Barcelona. La concepció arquitectònica és característica del gòtic català: austeritat en la decoració i predomini dels volums horitzontals, amb una gran amplada de nau. Les obres van iniciar-se el 1325, però fins al final del segle XV no es va finalitzar el temple. La façana principal és neogòtica, dissenyada per Alexandre Soler i March assessorat per Antoni Gaudí. La Seu també presenta un gran interès per les obres d'art que conserva a l'interior, especialment el conjunt de retaules gòtics. Al costat de la basílica hi ha les restes romàniques més rellevants: la Porta de l'Abadia, amb un notable timpà, i el petit claustre.

Els tresors de la Seu de Manresa

El claustre: El claustre de la Seu conté elements de visita obligada. S'hi accedeix per un antic portal romànic i, a l'interior, conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.

Espai interior: La planta de la Seu és d'una sola nau, d'una extraordinària amplada, vorejada per capelles laterals més baixes que provoquen l'efecte de ser dins un espai distribuït en tres naus.

La cripta: La cripta fou construïda el segle XVI i conserva peces barroques salades de la destrucció de l'any 1936. Formen un conjunt d'especial bellesa.

Retaule del Sant Esperit, obra mestra del pintor Pere Serra (1393-1394)

El retaule del Sant Esperit:
Considerada l'obra mestra de Pere Serra, el millor pintor català del final del segle XIV. El seu estil es caracteritza per unes composicions equilibrades i amables.

El retaule de Sant Miquel i Sant Nicolau: Obra de Jaume Cabrera, deixeble de Pere Serra (inicis del segle XV) i representant de l'anomenat gòtic internacional.

El retaule de Sant Marc: És un dels millors retaules de la Seu, obra d'Arnau Bassa, de mitjans del segle XIV. Fou encarregat pel gremi de sabaters de Barcelona.

Museu Històric de la Seu de Manresa: Conserva peces d'un interès artístic molt notable: el Sant Crist de Manresa (segle XII), el frontal florentí (segle XIV) i les arques dels cossos sants de la ciutat (segle XVII).

El cor: Conserva setze peces tallades en fusta, recuperades del cadirat antic, obra de l'escultor manresà, Josep Sunyer (inicis del segle XVIII).

Més informació:

- Associació d'amics de la Seu de Manresa, aquí
- La Seu de Manresa, aquí
- Antoni Gaudí a la Seu de Manresa, aquí
- Monestirs de Catalunya, la Seu de Manresa (fotografies), aquí
- El Retaule del Sant Esperit (fotografies), aquí

Plànol de la Seu:

Mapa de la Seu, escala 1:300. Dibuix Ignasi Segon Comellas

26 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Epíleg. Evolució fins a la dictadura de Primo de Rivera

Arribem al final de la serie dedicada a la premsa manresana de principis de segle XX, amb paraules de l'any 1923 del historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós:

"La premsa periòdica manresana del segle XIX ha sigut feconda, i creiem que més ho serà la de l'actual segle, si no cessa la febra tendenciosa que es manifesta en la exhibició i propaganda dels ideals de cada entitat, grup, fracció i altres similars que lluiten per a la defensa de llurs interessos. La premsa és un factor importantíssim de civilitat si ademés de la defensa de interessos en general i la informació diaria dels successos s'ocupa de fomentar la vida de família, la ciutadania, la justícia i la moral; estimulant la voluntat a l'estadi i al treball; fent una generació forta i gran que sia garantia d'un gloriós previndre per a la Pàtria"
.

La Sardana, publicació mensual òrgan oficial dels enamorats dels balls populars. Apareix l'abril de 1916, a vuit pàgines de 21 x 15 centímetres; imprès a la impremta de Sant Josep i a partir del numero 4 a la impremta Bausili i Alcaraz. L'ultima vegada que sortiria al carrer fou el maig de 1919.

La Bugadera ("Podrà fer poca solta, però tant si plou com si fa sol estesa cada setmana"), apareix el 18 de maig de 1918, a dotze pàgines, amb les cobertes de color, de 22 x 15 centímetres i dues columnes, al preu de 10 cèntims la unitat; imprès a la impremta Esparbé. La seva editorial era sarcàstica, barrejant l'humor negre i la política en un agradable contingut visual. El darrer nombre en aparèixer seria en el mes de desembre de 1919.

Joventut ("Portaveu de les Joventuts nacionalistes de la comarca del Bages"), surt de forma quinzenal el dia 30 de març de 1918, a vuit pàgines, amb anuncis classificats, de 35 x 25 centímetres, dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. Arribaria fins a l'edició número 58.

Renovació ("Portaveu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria"), apareix l'abril de 1919, a vuit pàgines de 35 x 25 centímetres i un preu de 10 cèntims la unitat, imprès a la impremta de Sant Josep. L'any 1921 desapareix del mercat.

L'Avenç ("Diari de Manresa"), apareix el dia 2 d'abril de 1919 a vuit pàgines de 32 x 22 centímetres, amb anuncis, a tres columnes i preu d'una pesseta al mes; imprès a la impremta que portava el seu nom. El seu programa era: "Nacionalisme i República". L'11 de maig de 1921 en surt la darrera publicació.

Resum epíleg:

- Data d'aparició, febrer de 1914
"Revista Mariana" *

- Data d'aparició, abril de 1916
"La Sardana"

- Data d'aparició, 10 de gener de 1918
"Acció Integrista" *

- Data d'aparició, gener 1918
"El Defensor" *

- Data d'aparició, 18 de maig de 1918
"La Bugadera"

- Data d'aparició, 30 de març de 1918
"Joventut"

- Data d'aparició, 27 d'abril de 1919
"La Democracia" *

- Data d'aparició, abril de 1919
"Renovació"

- Data d'aparició, 2 d'abril de 1919
"L'Avenç"

- Data d'aparició, 24 d'abril de 1920
"Diario de Manresa" *

- Data d'aparició, 13 de desembre de 1920
"Patria" *

- Data d'aparició, agost de 1921
"L'Om" *

- Data d'aparició, 23 de juliol de 1921
"Seny" *

- Data d'aparició, 1 de febrer de 1922
"Unió Administrativa Manresana" *

- Data d'aparició, juny de 1922
"El Trabajo" *

- Data d'aparició, setembre de 1922
"Avant" *

- Data d'aparició, abril de 1923
"Centre Excursionista Montserrat" *

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí
- Capítol 5: "Pluralitat als carrers", aquí

19 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 5. Pluralitat als carrers

El cinquè capítol de la serie ens transporta de ple a la segona dècada del segle XX, on el nombre de publicacions a la ciutat de Manresa seguia un ritme accelerat i on la varietat, tant política com editorial, demostrava l'ascens de la ciutat com a nucli urbà plenament urbanitzat, amb fàbriques, treballadors, funcionaris, classes benestants, comerciants i burgesos de tot perfil i condició.

El Demócrata ("Semanario, órgano del Partido Liberal"), apareix per primer cop el dia 1 de juliol de 1912, a quatre pàgines de 44 x 32 centímetres, tres columnes i un preu de 50 cèntims mensuals; imprès a la impremta Esparbé. A partir de l'edició nº12 augmenta la mida a 57 x 43 centímetres, sis columnes i mantenint el mateix preu. A partir del nº74 s'anomena "Diario liberal de avisos y noticias". El 2 de gener de 1915 torna a canviar el nom, ara "Semanario Liberal" i es passa la seva tirada a la impremta Alcaraz, que estava al Passeig Pere III. El 19 d'abril de 1919 és substitut per la nova capçalera "La democracia". El diari era el portaveu del Parit Liberal, un dels partits dinàstics de la Restauració Espanyola (1876-1923) que s'alternava el poder amb el Partit Conservador.

La Reforma ("Diario Popular"), surt per primera vegada als carrer el 28 d'agost de 1913, a quatre pàgines de 50 x 34 centímetres, quatre columnes i a un preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Boixeda. Professava una política d'oposició contra les actituds antirepublicanes. El seu darrer numero, el 23, va aparèixer el 23 d'abril de 1920.

El Gato Negro ("Revista semanal ilustrada. Arañará todos los sábados"), revisa humorística de to satíric que va sortir per primera vegada el 22 de gener de 1916, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres, dues columnes i un preu de 5 cèntims la unitat, impresa a la impremta Editorial. La tercera edició augmenta de mida a 44 x 33 centímetres. La revista caricaturitzava de forma humorística la vida política i social, en algunes ocasions era titllada de xavacana i grollera pels regionalistes catalans. En van aparèixer dotze edicions, i mai més es tornà a publicar.

Resum del capítol 5:

- Data d'aparició, 1 de juliol de 1912
"El Demócrata"

- Data d'aparició, gener de 1913
"Butlletí de l'Agrupació de Dança" *

- Data d'aparició, 28 d'agost de 1913
"La Reforma"

- Data d'aparició, 15 de novembre de 1913
"El Eco del Bruch" *

- Data d'aparició, abril 1914
"Catalónia" *

- Data d'aparició, 3 d'octubre de 1914
"Agricultura e Industria, Comercio y Propiedad" *

- Data d'aparició, 15 d'octubre de 1914
"Estudiantil" *

- Data d'aparició, 13 de març de 1915
"Unión Comercial e Industrial" *

- Data d'aparició, desembre de 1915
"Cenacle" *

- Data d'aparició, 22 de gener de 1916
"El Gato Negro"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí
- Capítol 4: "Embranzida i aparició del català" aquí

15 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 4. Embranzida i aparició del català

Continuem amb aquest repàs als quioscos manresans de principis del segle XX, amb el quart capítol de la sèrie, on podem comprovar com la llengua catalana començava a treure el cap tímidament.

La Cigonya ("Humor. Literatura. Recreo"), apareix el 4 de setembre de 1909, a vuit pàgines de 34 x 25 centímetres i dues columnes, al preu de 5 cèntims la unitat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. El seu caràcter satíric, li va jugar males passades en moltes ocasions, i la seva vida fou molt breu, doncs el 30 d'octubre d'aquell mateix any va desapareix definitivament.

Bages-Ciutat ("Diari de Manresa"), veu la llum per primera vegada el 2 de desembre de 1909, a quatre pàgines de 52 x 34 centímetres, cinc columnes i el preu d'una pesseta al mes; s'imprimia a la impremta Abadal i des del nº28 a la impremta Esparbé. Fou el diari del nacionalisme català conservador, fervent defensor de l'autonomia catalana, la seva darrera publicació fou la del 1 d'abril de 1919. Deu anys de vida de trajectòria era un bon aval, la seva herència la va seguir "l'Avenç" diari del mateix perfil polític que el Bages-Ciutat. El diari es publicava en llengua catalana.

L'Halley ("Diari Radical"), surt als carrers de Manresa el 28 d'abril de 1910, a dues pàgines de 31 x 22 centímetres i tres columnes, sense un preu fixat; s'imprimia a la impremta Rubiralta. Era la veu oficial del partit republicà de Manresa, es negava a reconèixer l'aliança dels republicals locals amb el partit conservador dinàstic. La seva vida fou intensa però curta, doncs el 7 de maig de 1911, desapareix definitivament. El diari es publicava en llengua catalana.

Germanor ("Periòdic Social Literari"), portaveu de l'Associació Obrera Catalanista, estava adherit a l'Unió Catalanista. Va aparèixer el dia 1 de gener de 1912, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 35 x 26 centímetres, a dues columnes i un preu de 10 cèntims la unitat; s'imprimia a la "Societat Editorial Manresana". En sortirien poques edicions fins la seva desaparició. El diari es publicava en llengua catalana.

¡La Justicia! ("Periódico local independiente. Politico administrativo"), més informació: "1912, l'any de la Justícia" aquí

Resum del capítol 4:

- Data d'aparició, principis de juliol de 1909
"Revista Ilustrada Jorba" *

- Data d'aparició, 4 de setembre de 1909
"La Cigonya"

- Data d'aparició, 2 de desembre de 1909
"Bages-Ciutat"

- Data d'aparició, 28 d'abril de 1910
"L'Halley"

- Data d'aparició, 1 de gener de 1912
"Germanor"

- Data d'aparició, gener 1912
"¡La Justicia!"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí
- Capítol 3: "Diversificació del mercat" aquí

14 d’abril 2011

La proclamació de la República

Vuitantè aniversari (1931-2011)

Avui 14 d'abril, efemèride de la proclamació de la República, Històries Manresanes, vol fer un petit homenatge a dues figures del periodisme de la nostra ciutat: Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes. Gràcies a l'Associació Memòria i Història de Manresa, podem tornar als diaris d'aquells inoblidables dies d'abril de 1931.

Dos manresans van deixar escrites sengles cròniques de la proclamació de la República a Manresa i a Barcelona. La vigília del 80è aniversari de la proclamació de la República és un bon moment per recuperar aquests dos testimonis d’excepció.

Joaquim Amat-Piniella va viure intensament aquell 14 d’abril a Manresa. Al cap d’un any, i sota l’avanttítol “Un full de diari íntim?”, publicava al diari manresà “El Dia” la crònica dels fets: “14 d’abril de 1931 – 14 d’abril de 1932”

Josep Maria Planes va seguir els esdeveniments a Barcelona en primera línia, com a ciutadà i com a periodista. Al cap de dos dies de la proclamació publicava al setmanari “Mirador” el seu testimoniatge: “14 d’abril. Dietari d’un ciutadà”

07 d’abril 2011

La premsa manresana de principis de segle XX

Capítol 3: Diversificació del mercat

Els anteriors capítols hem vist com els diferents diaris i revistes de Manresa que apareixen a principis de segle XX, anaven forjant la política, l'opinió i el rostre de la nostra ciutat. Seguim doncs amb aquesta peculiar llista de mitjans escrits.

El Dependiente ("Periodico mensual. Organo de la Asociación de Dependientes de Manresa y su Comarca") va aparèixer per primera vegada als carrers de Manresa el 15 de juliol de 1905, a vuit pàgines (dues amb anuncis classificats) de 32 x 22 centímetres i dues columnes. El diari era gratis pels associats i s'imprimia a la impremta Vinyals Germans i a partir de la vuitena edició a la impremta Esparbé. El darrer numero en sortir fou el del 31 de març de 1910.

El Centinela ("Periodico semanal, defensor de los intereses morales y materiales de Manresa y su Partido") va aparèixer a la ciutat de Barcelona malgrat anar dirigit als manresans, el 20 de gener de 1906, a quatre pàgines de 50 x 35 centímetres i quatre columnes, al preu de 1,50 pessetes per trimestre. El lema del diari era "Libertad y Patria". El rotatiu es mostrà molt crític amb la política catalanista del ajuntament de Manresa d'aquell moment, interposant el caràcter espanyol per sobre qualsevol intent de regionalisme català. En sortirien onze edicions únicament.

Pu-put ("Setmanari humorístic") va aparèixer per primera ocasió el 3 de novembre de 1906, a 16 pagines de 30 x 20 centímetres, il·lustrat amb gravats; imprès a la impremta Viñals amb col·laboració d'una impremta barcelonina. La unitat valia 10 cèntims, el mateix que l'edició de Barcelona que duia el mateix nom. La versió manresana no tingué l'èxit esperat i es va retirar de la venda a l'edició nº14.

Lo Mestre Titas ("Setmanari escolar-carlí. Portaveu del requeté") apareix el 23 de març de 1907, a vuit pàgines de 23 x 16 centímetres i un preu a de 5 cèntims la unitat, s'imprimia a la impremta de Vídua Roca. Mitjà de propaganda carlista, destaca sobretot les figures carlistes de la ciutat i la seva ideologia. El diari desapareix en la seva edició nº20, el 10 d'agost d'aquell mateix 1907. El diari era en llengua catalana.

Portada de la revista "El Comarcano" (Vilaró, J.: "Art a Manresa, segles XIX i XX")

El Comarcano
, fou una revista il·lustrada, de caràcter literari i artístic que va aparèixer el primer d'abril de 1909, a 16 pàgines de 32 x 21 centímetres. S'imprimia a la impremta de Sant Josep. La seva darrera publicació seria la del mes de desembre de 1911. En sortiria una versió amb el mateix nom a la ciutat de Barcelona.

La Previsión, fou el mitjà portaveu de la "Asociación de socorros mútuos, enfermedades, invalidez, vejez y defunción" que va aparèixer el maig de 1909, a quatre pàgines de 32 x 22 centímetres i imprès a la impremta Abadal. El seu darrer exemplar seria el nº61.

Resum del Capítol 3:

- Data d'aparició, 15 de juliol de 1905
"El Dependiente"

- Data d'aparició, 15 d'agost de 1905
"La Pagesia" *

- Data d'aparició, 15 de novembre de 1905
"Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages" *

- Data d'aparició, 20 de gener de 1906
"El Centinela"

- Data d'aparició, abril de 1906
"Boletín Bibliografico" *

- Data d'aparició, 3 de novembre de 1906
"Pu-put"

- Data d'aparició, 3 de gener de 1907
"Boletín anunciador" *

- Data d'aparició, gener de 1907
"Boletín del Anunciante" *

- Data d'aparició, 23 de març de 1907
"Lo Mestre Titas"

- Data d'aparició, 1 d'abril de 1909
"El Comarcano"

- Data d'aparició, maig de 1909
"La Previsión"

Amb * publicacions que no apareixen al post.

Bibliografia:

- Sarret i Arbós, Joaquim: "Història de la industria del comerç i dels gremis de Manresa". Monumenta Històrica, volum II. Manresa, 1923

- Vilaró Llach, Joan: "Art a Manresa. Segles XIX i XX". Llibreria Sobrerroca. Manresa, 1983

Veure anteriors capítols:

- Capítol 1: "Segle nou, diari nou" aquí
- Capítol 2: "Expansió" aquí

Printfriendly