04 de maig 2022
Dijous 5, aniversari de l’alliberament de Mauthausen: itinerari guiat a través de les llambordes stolpersteine
14 d’abril 2022
El joc d'encistellar una pilota
A les acaballes dels anys 20, el basquetbol (bàsquet) era una disciplina desconeguda pels aficionats a l'esport a la nostra ciutat. Esports com el ciclisme, la boxa o un incipient futbol gaudien de més públic i els diaris feien cròniques detallades dels resultats. Al nostre país, l'escolapi Eusebi Millán (del col·legi Sant Antoni de Barcelona) el va introduir a Catalunya l'any 1922, després d'haver-lo vist jugar a Cuba gràcies als nord-americans que havien aterrat a l'illa caribenya. El 30 de juliol de 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol i l'esport es va començar a escampar per tot el Principat.
A casa nostra, el primer encontre d'aquest esport es va produir el dia 18 d'agost de 1929, quan un grup de joves manresans va fer una exhibició als espectadors d'un partit de futbol celebrat al mític estadi del Pujolet. El partit va ser disputat pel recentment creat Manresa Basket Ball. Començava així un viatge d'un esport que era desconegut pel gran públic, que tenia unes regles molt limitades, amb pocs jugadors sobre la pista, que no feia servir els peus i amb mitjans del tot rudimentaris. Els partits es jugaven a l'aire lliure i amb pistes de terra, dificultant les transicions i els moviments dels jugadors. El calçat eren espardenyes de vetes, i el joc va passar a dir-se el joc de les cistelles i la pilota.
Els primers anys d'aquest esport no van ser fàcils, tot i que els més joves els va agradar aquest nou esport i es van apuntar ràpidament a practicar-lo. L'any 1930 ja es va celebrar el primer torneig de bàsquet a la ciutat de Manresa. El torneig es va celebrar al camp d'esports Blanqueig -a la zona de la Bonavista-. Fins a l'esclat de la Guerra Civil es van celebrar cinc tornejos més de bàsquet locals. Van participar diferents penyes, amb noms peculiars: l'Iris, Majèstic, Penya X, Interrogant, Ciranos, Olímpics, Minverva, Vèrtix, Mar i Cel, Catalana, Cultura Clàxon, Poblenou i Atlètic, entre d'altres.
L'any 1931 va néixer el club de bàsquet, el Bages, adherit al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, amb instal·lacions pròpies al camp de la Bonavista, davant el Blanqueig. Per la festa major de Manresa d'aquell any, al camp de futbol del Pujolet, es va presentar oficialment el Club Femení i d'Esports de Manresa. La situació es va normalitzar un cop passada la Guerra Civil, i van aparèixer nous equips de les organitzacions auxiliars del franquisme, com la secessió femenina de bàsquet de la Falange Espanyola i també del Centre d'Esports Manresa.
Llegir més:
- Un derbi a la màxima categoria: aquí
Bibliografia:
- COMAS, Francesc (2013). Bàsquet Manresa. 40 anys a l'elit. Manresa: Zenobita.
- GARCIA, Gal·la (2001). l'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Barcelona: Efadós.
31 de març 2022
Una gran fàbrica al Remei
28 de febrer 2022
Arriben les X Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages: preservar el patrimoni ignasià
Sala d’Actes Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om)
A les 7 de la tarda
Taula rodona debat: El patrimoni ignasià a Manresa. I després del 2022 què?
Participants:
- Albert Tulleuda Lari, director executiu de Manresa 2022
- Pep Garcia Orri, gestor cultural
- Francesc Riera Figueras, jesuïta
- Mireia Vila Cortina, historiadora
Dissabte 7 de maig de 2022
A l’Espai 1522 (plaça Sant Domènec)
De 9 h a 13 h: Comunicacions sobre el patrimoni ignasià.
- El patrimoni ignasià com a recurs, per Josep Huguet Biosca.
- El redescobriment de l’església del col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l’any 2016, per Adrià Cubo Córdoba
- Recuperar l’esperit ignasià a l’avant-cova i coveta, per Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bové i Ramon Oms Pons.
- L’antic col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d’un paisatge històric, per Jordi Morros Cardona.
Dissabte 21 de maig de 2022
De 10 a 13 h
Itinerari guiat per diferents punts del patrimoni ignasià manresà
- Dies: 6, 7 i 21 de maig.
- Lloc: Espai Plana de l’Om / Espai 1522 (Manresa)
- Organitza: Centre d’Estudis del Bages
- Col·labora: Manresa 2022, Ajuntament de Manresa
- Suport: Institut Ramon Muntaner
- Veure el programa: www.cebages.org
31 de gener 2022
El cim del Collbaix, una revista militar i les obres del futur institut Lluís de Peguera
13 de gener 2022
Quanta gent vivia a Manresa al segle XIV?
Data |
Focs |
Població estimada |
% davallada (base: 1365) |
Font |
1300 |
1.000-1.500 |
4.500-7000 |
|
|
1365-70 |
691 |
3.110 |
0,0 |
Fogatge de 1365 |
1374 |
691 |
3.110 |
0,0 |
MC 20-12-1374 |
1378 |
463 |
2.084 |
33,3 |
Fogatge de 1378 |
1381 |
463 |
2.084 |
33,3 |
Fogatge de 1381 |
1408-1411 |
602 |
2.709 |
12,9 |
AHCM I-165 |
1453 |
425 |
1.913 |
38,5 |
AHCM I-168 |
1480-1482 |
263 |
1.184 |
61,9 |
AHCM I-169 |
1490-1493 |
263 |
1.184 |
61,9 |
AHCM I-171 |
1497 |
272 |
1.224 |
60,6 |
Fogatge de 1497 |
Font: FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i
declivi d’una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa:
Centre d’Estudis del Bages. p. 245
** Nota: Població amb base
de 4,5 habitants per casa. **
Bibliografia:
Actes:
31 de desembre 2021
Un passeig entre carrers
13 de desembre 2021
Un carrer senyorial: prohoms i burgesos
El caliu de la vida social manresana a finals del segle XIX era el trajecte que començava a la Plaça Hospital i que transcorria per Sant Andreu, la plaça dels Drets, carrer de Sobrerroca, per arribar a la Plaça Major, amb l'edifici noble de les Cases Consistorials. Igualment altres carrers eren també importants, com el carrer Sant Miquel i la Plana de l'Om i aviat entraria un altre carrer en disputa, el carrer del Born.
La vida senyorial i burgesa per excel·lència on es passejava, amb el trànsit de cavalleries i carruatges, era el carrer de Sobrerroca, assentat fermament sobre el balç del rocam abocat al carrer inferior de Santa Llúcia, com deia l'historiador Josep Camprubí i Plans. A l'hora típica del passeig, migdia o tarda, segons l'estació de l'any, el carrer s'omplia de noies casadores, amb bonics barrets. Els homes, la majoria tenien jornades laborals a les fàbriques de 12 hores diàries, vestien peces llargues i amb els seus barrets de copa alta o mitja copa, saludaven aixecant-se el barret del cap. Els passejants també es creuaven amb clergues, algun canonge i monges que feien una vida més apartada del bullici de la gent. El carrer era estret i sovint estava ple de mainada que jugava al carrer. Des dels balcons, gelosies i finestres, els veïns s'afanyaven a veure qui passa i es feien juguesques sobre una futura parella d'enamorats.
En aquest curt, però intens i apassionant itinerari manresà, hi vivien els prohoms de la ciutat més destacats. Els més destacats eren: l'advocat i diputat provincial monàrquic, Joaquim Soler i Arola; casat amb una rica propietària de Rellinars, la Teresa Padrós i Gilbert. En el mateix carrer, en el número 22, hi tenien estada els fabricants i propietaris Manuel i Ignasi Vallès i Pons, en una casa del gran propietari Llogari Torrens (el que més endavant feu aixecar la Casa Buresa l'any 1906). Al número 27, els ferreters Armengou, amb el ciutadà que uns anys després seria alcalde, Pere Armengou i Manso. Més avall, al número 38, l'advocat fundador de la Caixa d'Estalvis de Manresa, Manuel Oms i de Prat. A la Plaça Hospital, el número 24, primer, hi vivia el matrimoni format per Francesc Gomis i Francesca Soler, amb tota la família, entre ells, Joaquim i Enric, els futurs grans empresaris de l'electricitat manresana. A la mateixa plaça, el fabricant de cintes i mocadors de seda, Francesc March, el fill del qual, Francesc March Muntades, donaria la fortuna (1932), aconseguida teixint cintes, als germans de Sant Joan de Déu, per aixecar en lloc preeminent de la Culla un sanatori (avui Hospital de Sant Joan de Déu) per a nens malalts. A la Plaça Gran, en el número 12, a la casa propietat de la viuda Oms, segon pis, hi residia el matrimoni Àngel Ferrer i Maria Padrós, amb els fills d'un i altre matrimoni, en Lluís Espinalt, la seva germana Carme i els fills del segon casori per part de mare, Jaume i Fernando.
Llegir més:
- El carrer del Born: burgesos i obrers: aquí
Bibliografia bàsica:
- CAMPRUBÍ, Josep (1996). Una Revolució a Manresa. 100 anys de la llum elèctrica 1894-1994. Manresa: Llibreria Sobrerroca.
- COMAS, Francesc (2009). Històries de Manresa. Manresa: Zenobita.
30 de novembre 2021
La Festa de l'Arbre
Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages
11 de novembre 2021
El món de la bicicleta als anys 70 i 80
Una ciutat que li agraden els pedals
El món de les bicicletes i el ciclisme han tingut una gran tradició a la nostra ciutat. Diferents entitats donaven fe d'aquesta relació entre Manresa i els pedals: la Penya Ciclista Bonavista (1926), l'Esport Ciclista Manresà (1935) i la Unió Ciclista del Bages (1985), i un munt d'altres entitats que al decurs dels anys han anat apareixent repartits per Manresa. Molts manresans s'aplegaven en aquestes entitats per viure el ciclisme com a esbarjo i participar en curses populars. Els aficionats i amants de les bicis es reunien als locals i bars, per trobar-se i fer tertúlia.
Una de les trobades més importants, era la Festa del Pedal, organitzada per l’Esport Ciclista Manresà. L'any 1980 va arrancar la primera edició amb un èxit de participació que arribà fins al miler de ciclistes, vinguts d'arreu del país. Una gran desfilada des del Parc de l'Agulla fins a la Plaça Major, fou una imatge que sempre recordaran els que tingueren la sort viure-la i, sobretot participar-hi. En la modalitat de ciclocròs va organitzar el Campionat d'Espanya els anys 1972 i 1973. El primer guanyador fou el manresà: Julià Franch. L'espai on es va disputar la competició fou el Parc de Puigterrà i carrers de la perifèria. El 1966, després de la mort del seu primer president, creà el Trofeu Amics d’Adolf Espinal per a juvenils. També organitzà la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya (1985), la Marxa Cicloturista Josep Pesarrodona (1986) i la Marxa Cicloturista de la Catalunya Central (1990).
La Penya Ciclista Bonavista, la pionera manresana, ha estat un referent en la formació de ciclistes d'alt nivell. Dins de les nombroses proves que ha organitzat destaquen les arribades de la Volta a Catalunya i de la Vuelta a España. L'any 1949 la Penya Bonavista ja havia organitzat la primera Fiesta Comarcal de la Bicicleta. El 1979 començaria a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga distància de 200 a 600 km, que tindrien molt bona acollida.
Llegeix més:
- Els primers dies del ciclisme a Manresa: aquí
Bibliografia:
- GONZÁLEZ, Marta: "Esports i lleure, Transformació i consolidació" a: BONVEHÍ, Jordi; GARCIA, Gal·la (2020). L’Abans. Manresa Recull Gràfic 1960-1990. El Papiol: Efadós.