Els orígens del convent ens porten fins a Àngela Margarida Prat (1543-1608), més coneguda com la Mare Serafina, nascuda precisament a la casa on anys més tard s'aixecaria el monestir. En una època marcada per la Reforma catòlica, aquesta religiosa va impulsar l'arribada de les clarisses caputxines a la península Ibèrica, fundant primer el convent de Santa Margarida la Reial de Barcelona.
El seu gran desig, però, era que la seva ciutat natal tingués també un convent de l'orde. Les gestions van començar ja el 1608, però la iniciativa va topar amb les dificultats polítiques i eclesiàstiques del moment. El bisbe de Vic defensava una altra fundació, mentre que els jurats de Manresa van adquirir la casa natal de la Mare Serafina i van buscar directament l'autorització de Roma. Finalment, el papa Urbà VIII va aprovar la fundació l'any 1638 i aquell mateix any cinc religioses procedents de Barcelona s'hi van establir. L'església conventual fou dedicada a Sant Carles Borromeu, una de les grans figures de la reforma catòlica del segle XVI. Aquesta no fou beneïda fins a l'11 de gener de 1687. Els actes per festejar la inauguració els va costejar el consell de la ciutat.
Les primeres cinc monges que hi van arribar van ser les germanes: Victòria Pujol, de Ripoll; Coleta Casas, d’Ardèvol; Verònica Ferrer, de Camprodon; Eulàlia Barba, de Castellar, i Francesca Rossell, de Barcelona, en qualitat d’abadessa, tal com va relatar l’historiador Francesc Comas en una xerrada que va fer sobre els quatre segles d’arrelament de les caputxines a la capital del Bages.
El convent de les caputxines té una cripta on descansen les monges que hi han viscut els últims 400 anys.
Poques institucions manresanes poden presumir d'una continuïtat tan llarga. El convent va sobreviure a les epidèmies del segle XVII, a la Guerra del Francès, a les convulsions liberals del segle XIX, als períodes d'exclaustració, a la Guerra Civil i a totes les transformacions urbanes que ha experimentat el barri antic.
Mentrestant, rere els murs de clausura, les religioses mantenien una vida discreta de pregària i treball, mentre el convent es convertia en un dels paisatges més característics del nucli històric de Manresa. El conjunt, amb els seus horts, el claustre i les dependències conventuals, constitueix avui un dels espais patrimonials més singulars de la ciutat.
El maig de 2025 es va tancar definitivament una etapa. Sor Pilar Lumbreras, de 92 anys, l'última caputxina resident, va abandonar el convent després de dècades de vida contemplativa. Amb la seva marxa desapareixia una presència ininterrompuda iniciada gairebé quatre-cents anys abans.
La mateixa religiosa va expressar reiteradament el desig que el convent continués essent patrimoni de la ciutat i es destinés a una finalitat útil per als manresans, fos social, cultural o comunitària. Aquest sentiment era compartit per moltes persones que identificaven el monestir com un element inseparable de la memòria col·lectiva de Manresa.
De la petició de cessió a la compra
L'estiu de 2025 el Ple de l'Ajuntament va aprovar, amb un ampli consens polític, una moció per demanar que el convent passés a mans municipals, preferentment mitjançant una cessió, però sense descartar-ne la compra si aquesta era l'única via possible. Aquella iniciativa reflectia tant la voluntat institucional com el desig expressat per les mateixes religioses.
Finalment, les particularitats del dret canònic van fer inviable una simple donació. La propietària legal de l'immoble era la Federació de Clarisses Caputxines d'Espanya, i qualsevol transmissió exigia un procediment complex amb les corresponents autoritzacions eclesiàstiques. La solució va ser una compravenda, acordada per 1,46 milions d'euros i formalitzada davant de notari el 23 de juny de 2026. Aquell dia la presidenta de la Federació va lliurar simbòlicament les claus del convent a l'alcalde Marc Aloy, culminant un procés llarg però molt esperat.
Un nou futur per a un espai emblemàtic
L'edifici ocupa una parcel·la de més de 4.400 metres quadrats i conserva prop de 3.200 metres quadrats construïts, amb nombrosos elements arquitectònics i històrics d'interès. L'Ajuntament ha manifestat que el seu destí serà exclusivament d'ús públic i que ara s'obrirà un procés de reflexió per definir-ne els futurs usos, sempre des d'una perspectiva de servei a la ciutat i de preservació patrimonial.
Una oportunitat per reconciliar passat i futur
La història del convent de Sant Carles Borromeu és, en realitat, la història de Manresa. Va néixer en plena època barroca, va veure passar guerres, epidèmies i revolucions, va resistir els canvis socials del món contemporani i ha arribat fins als nostres dies pràcticament intacte.
La compra municipal no és només una operació immobiliària. És també un exercici de responsabilitat envers el patrimoni històric. Poques vegades una ciutat té l'oportunitat d'incorporar al seu patrimoni un espai que forma part de la seva identitat des del segle XVII.
Ara que les portes del convent deixen de separar la clausura de la ciutat, s'obre una etapa nova. El repte serà trobar un ús que respecti la memòria del lloc i, al mateix temps, el converteixi en un espai viu. Si això s'aconsegueix, la voluntat de la Mare Serafina —que aquest indret estigués sempre al servei de Manresa— continuarà, quatre segles després, plenament vigent.
Llegir més:
- El convent de les clarisses caputxines del carrer Talamanca: aquí
- Les Caputxines del carrer Talamanca. El monestir de Sant Carles Borrmeu: aquí
- Monestir de les caputxines de Manresa: aquí
Webgrafia bàsica:
- Ajuntament de Manresa. (2026, 26 de gener). L'Ajuntament de Manresa arriba a un acord per adquirir el convent de les Caputxines. Recuperat de: https://web.manresa.cat/web/noticies/13653-l-ajuntament-de-manresa-arriba-a-un-acord-per-adquirir-el-convent-de-les-caputxines
- Catalunya Religió. (2026, 25 de juny). L'Ajuntament de Manresa signa la compra del convent de les Caputxines per més d'1,4 M€. Recuperat de: https://www.catalunyareligio.cat/ca/ajuntament-manresa-signa-compra-convent-caputxines
- Regió7. (2026, 26 de febrer). El convent de les Caputxines té una cripta on hi ha enterrades 82 monges. Recuperat de: https://www.regio7.cat/manresa/2026/02/26/convent-les-caputxines-cripta-on-127267306.html