Els dies 3 i 4 d'octubre tindran lloc a Manresa les Jornades d'Art Barroc a Catalunya: El Barroc al segle XXI, organitzades conjuntament pel Museu del Barroc de Catalunya, l'Ajuntament de Manresa i la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’art de l’època del Barroc a Catalunya ha superat, en ple segle XXI, el feixuc llast que havia arrossegat de resultes de més de dos segles de desatenció i crítiques continuades. Avui en dia, el patrimoni d’aquest fecund període de la nostra història ha deixat enrere les reticències i el desconeixement inserint-se, amb la normalitat que li correspon, en el discurs general de la història de l’art català i, lentament, en la majoria dels programes de les institucions culturals i museístiques del país.
En aquest sentit, el Museu del Barroc de Catalunya programa les Jornades d’Art Barroc a Catalunya: el Barroc al segle XXI amb la voluntat de fer d’altaveu de la recerca i la valorització de les manifestacions artístiques del període en el conjunt de l’àmbit català. La temàtica de les jornades, que acullen destacats investigadors i investigadores en la matèria, gira al voltant de la situació de l’art del Barroc en ple segle XXI, preguntant-se per aspectes clau com els principals reptes pendents, la museïtzació i patrimonialització, els gèneres artístics, la conservació i restauració, la difusió, entre d’altres.
Les jornades també compten amb la presentació de comunicacions, que seran publicades conjuntament amb les ponències, visites a alguns dels espais més significatius de l’art del Barroc a Manresa, així com una taula rodona amb la participació de responsables de museus i agents patrimonials.
Establiment d’unes jornades de caràcter biennal
Declarat museu d’interès nacional l’any 2024, el Museu del Barroc de Catalunya té com un dels seus principals objectius vincular-se amb el món de la recerca per tal de posicionar el museu com un equipament difusor del coneixement, a la vegada que ofereix les seves col·leccions als principals centres de recerca per contribuir a l’estudi i coneixement de l’art de l’època del Barroc a Catalunya. D’aquesta manera estableix aquestes jornades, que tindran caràcter biennal, i posicionen el Museu com un altaveu de la recerca i la valorització de les manifestacions artístiques del període en el conjunt de l’àmbit català.
Cada edició versarà sobre una temàtica en concret, amb la voluntat de valorar la riquesa i complexitat d’aquest període. En aquesta primera edició s’ha prioritzat fer unes jornades que mostrin el context actual de la recerca d’aquest corrent artístic al nostre país des de les principals disciplines artístiques sota el lema “El barroc al segle XXI”.
Les inscripcions a les jornades, que són gratuïtes, es poden realitzar fins al 15 de setembre. Les persones interessades s’hi poden inscriure amb un dels dos formats, presencial o en línia amb visualització en directe. Els participants que ho sol·licitin rebran també un certificat d’assistència.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Data: 3 i 4 d'octubre del 2025
Lloc: Manresa (Auditori de la Plana de l’Om, Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya, Santuari de la Cova i Basílica de Santa Maria de la Seu)
Inscripcions: Inscripcions gratuïtes a través de la web del museu: aquí
Carme Vinyes Ferrer va néixer l’any 1989 a Barcelona. Va anar a viure a la ciutat de Rubí quan tenia 9 anys, tot i que resideix novament a la ciutat comtal. Des de ben jove, la Carme va mostrar una gran curiositat pel món que l’envolta, especialment pel contrast entre ciència i cultura, una dualitat que després marcarà profundament la seva trajectòria professional i personal.
Amb una formació en enginyeria en sistemes biològics, Carme ha desenvolupat gran part de la seva carrera en l’àmbit tecnològic. Actualment, treballa a Nae, una empresa innovadora en consultoria digital, on lidera projectes de transformació digital i innovació. La seva formació científica li aporta un enfocament rigorós, estructurat i analític a la seva feina, però també li ha permès mantenir un interès profund per la història i la cultura, especialment pel patrimoni jueu català, que considera una part essencial i sovint invisibilitzada de la identitat catalana.
Un punt clau en la seva trajectòria va ser la seva estada a Israel, on va viure en contacte directe amb la cultura, les tradicions i la realitat contemporània del poble jueu. Aquesta experiència no només li va permetre conèixer millor el judaisme des d’una perspectiva directa, sinó que també va consolidar la seva convicció que el patrimoni jueu català és una peça indispensable per entendre la història cultural del país. L’experiència internacional li va obrir la mirada i li va donar eines per dialogar entre el passat i el present, i per transmetre aquest patrimoni amb rigor i passió.
Després de conèixer un noi israelià amb qui va viure a Pétah Tiqvà, prop de Tel-Aviv, el 2014, assegura que es va sentir vinculada per sempre al judaisme i a la cultura hebrea.
A més de la seva activitat professional i cultural, Carme és mare de dos fills, una faceta que li aporta un equilibri vital i una perspectiva educativa valuosa. La maternitat ha enriquit la seva manera d’entendre la transmissió cultural, la necessitat de preservar la memòria històrica per a les futures generacions i la importància de construir narratives inclusives i respectuoses amb la diversitat.
Cal destacar que, a més de la seva formació i activisme, Carme Vinyes és una dona amb una presència molt carismàtica, que transmet confiança, sensibilitat i fortalesa. Aquesta combinació d’intel·lecte, compromís i carisma fa que sigui una veu rellevant i influent en els àmbits on treballa i participa.
Compromís amb la memòria històrica jueva i l’activisme cultural
El compromís de la Carme amb la recuperació i la difusió del patrimoni jueu català es concreta amb la fundació de l’associació Amics dels Calls de Catalunya el 3 d’agost de 2020, una data simbòlica que coincideix amb l’aniversari dels avalots antijueus de l'any 1391. Una tragèdia històrica que va marcar profundament la comunitat jueva a Catalunya i la seva memòria a finals del segle XIV. En una entrevista al mitjà Rubítv.cat l'octubre del 2021, explicava la importància d'aquesta data: “Neix l'agost del 2020, després del temps que ens va atorgar el confinament total. La vam fundar sis persones —un jueu, un catòlic i quatre d'aconfessionals— interessades i encuriosides per la cultura jueva i la història de Catalunya, que van molt lligades. Vam fundar-la coincidint amb el 629è aniversari de la revolta contra els jueus de Barcelona.”una associació sionista i nosaltres, en canvi, no entrem en política. Som una entitat cultural.ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel).ACAI (Associació Catalan d’Amics d’Israel).ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel)
L’associació que presideix es dedica a recuperar, protegir i donar a conèixer els calls jueus que hi ha als diferents municipis catalans. Aquests calls són barris o zones on tradicionalment vivien les comunitats jueves abans de la seva expulsió a finals del segle XV. La tasca de Carme i el seu equip no només és arqueològica o històrica, sinó també cultural i educativa: organitzen rutes guiades, activitats escolars, conferències, exposicions i jornades que permeten al públic general connectar amb aquesta part essencial i sovint oblidada de la història catalana.
Els Amics dels Calls de Catalunya no tenen cap mena de relació amb l'entitat ACAI (Associació Catalana d'Amics d'Israel), una associació sionista. Els amics treballen amb una perspectiva catalana i cultural sobre el passat jueu del nostre país.
Una de les experiències més significatives en aquest camí va ser la seva visita a Manresa el juny de 2023, on va ser convidada per la comunitat jueva local i diverses entitats culturals. La visita va ser guiada per la historiadora Raquel Valdenebro, vicepresidenta del Centre d’Estudis del Bages, qui va aportar la seva experiència i coneixement profund sobre el patrimoni històric i documental de la ciutat. Durant aquesta visita, Carme va valorar l’existènciad’un fons documental excepcional a Manresa, que és un dels més complets i importants de Catalunya pel que fa a la història jueva. Va destacar que aquest arxiu és la clau per entendre i, sobretot, per intentar reconstruir la història i la vida quotidiana del desaparegut call manresà. Carme va afirmar que “són documents únics i un gran tresor. Manresa, en l’àmbit documental, és de les aljames més potents de Catalunya. Hi ha l’espai perfecte per dinamitzar i donar vida a tota la seva història, amb el bagatge documental que tenen.”
Aquest tipus d’iniciatives demostren el seu interès per crear ponts entre el passat i el present, per fer de la història una eina viva que enriqueixi la societat actual i fomenti el respecte per la diversitat cultural.
Des de finals de 2024, Carme Vinyes és la responsable de comunicació de l’European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage (AEPJ), una entitat que agrupa diverses organitzacions i comunitats jueves d’arreu d’Europa. Des d’aquesta posició, Carme coordina i impulsa projectes de comunicació, difusió i col·laboració internacional, inclosos esdeveniments com el Dia Europeu de la Cultura Jueva i la Ruta Europea del Patrimoni Jueu, que tenen com a objectiu sensibilitzar i promocionar la riquesa cultural i històrica de la comunitat jueva en l'àmbit europeu. La Carme aporta també habilitats en gestió de projectes i coordinació d'equips, que seran fonamentals per impulsar les comunicacions de l'AEPJ i promoure el llegat jueu a la societat europea.
D’acord amb la configuració institucional de l’AEPJ a la seva pàgina web, la Carme exerceix el càrrec de Communication Officer, integrant-se en un equip amb una notable diversitat de perfils i competències. Aquest està encapçalat per Victor Sorenssen, director de l’entitat des de 2017, i es complementa amb figures com Federico Szarfer Barenblit, responsable dels European Days of Jewish Culture i de diversos projectes europeus de finançament; Marc Francesch Camps, gestor de les European Routes of Jewish Heritage des de juny de 2022; i Sonja Viličić, coordinadora del projecte Cities Embracing Jewish Heritage. La confluència d’aquests perfils professionals, provinents de l’àmbit de la gestió cultural, la comunicació i l’educació patrimonial, proporciona a l’AEPJ una estructura interdisciplinària capaç de generar sinergies i d’articular iniciatives amb un alt grau de coherència, eficiència i projecció europea.
Presència pública, defensa del patrimoni i projecció futura
Carme Vinyes és avui una de les veus més influents i respectades en la defensa i promoció del patrimoni jueu a Catalunya. Participa habitualment en mitjans de comunicació, xerrades, simposis i esdeveniments culturals on aporta la seva experiència, coneixement i sensibilitat. La seva presència en xarxes socials també és notable, on comparteix informació, reflexions i recursos que contribueixen a fer visible una part de la història sovint ignorada o oblidada.
Un dels punts més destacats del seu activisme ha estat la denúncia pública de l’estat de degradació del Call de Barcelona, un espai històric cabdal per a la memòria jueva a Catalunya que ha patit un abandonament preocupant. Carme reclama una gestió més digna, respectuosa i compromesa amb la conservació d’aquest patrimoni, que no només és un testimoni del passat sinó també un símbol de la diversitat i la convivència. Aquesta reivindicació forma part d’un moviment més ampli que busca preservar el patrimoni cultural i construir narratives més inclusives i plurals de la història catalana.
L'article 2, dels estatus dels Amics dels Calls de Catalunya diuen: "els fins de l’associació són culturals i sense ànim de lucre. El projecte posa en valor la manera com el judaisme forma part inseparable de l’essència catalana, així com Catalunya ha estat històricament present en el desenvolupament del món jueu".
Per a la nostra protagonista, el judaisme no és quelcom estrany ni aliè a Catalunya, sinó que forma part integrant de la seva essència cultural i històrica. Aquesta convicció la mou a treballar amb passió i constància per fer visible aquesta realitat i transmetre-la a les futures generacions, tant des d’una perspectiva educativa com cultural i social.
Aquesta feina es complementa amb el seu vessant professional i personal, on l’equilibri entre tecnologia, maternitat i compromís social li permet abordar els reptes del present amb una mirada àmplia i integrada.
La Sinagoga Major de Barcelona, un exemple de treball
La Sinagoga Major de Barcelona, ubicada al barri del Call, és una de les sinagogues més antigues d’Europa i es va descobrir relativament tard, gràcies a la dedicació de diversos investigadors. L’edifici medieval, situat al carrer de Marlet número 5, va ser identificat per primera vegada com a Sinagoga Major de la ciutat per l’historiador Jaume Riera i Sans l’any 1987. Va ser a partir del seu estudi sobre la ubicació probable d’aquest temple que Miguel Iaffa, seguint pistes tradicionals i utilitzant una brúixola, va poder localitzar-ne l'emplaçament exacte.
Iaffa va adquirir l’edifici, va fundar l’Associació del Call de Barcelona per recuperar i preservar aquesta part de la història, i finalment, la sinagoga es va inaugurar l’any 2002. El descobriment d’aquesta joia medieval ha estat fonamental per a conèixer més sobre la història jueva a Barcelona i la seva rellevància a Europa.
Carme Vinyes: “El call representa el maltractament respecte a les minories i té una càrrega de memòria històrica molt important [...] hem de vetllar per la memòria històrica i la dignificació de l’espai”. Vídeo: Betevé (setembre 2022)
La fotografia a la ciutat de Manresa dels inicis a 1939
Després de més de 20 anys d'espera, la llibreria manresana Parcir publicava un nou volum de la col·lecció Història gràfica de Manresa. En aquesta ocasió, ens acosta a la història de la fotografia a Manresa de la mà de Joan Vila-Masana i Portabella. Una història des dels seus inicis, el 1858, fins a l’any 1939, on es recullen infinitats de fotografies de Manresa, s’explica la seva història, quins van ser els fotògrafs de l’època i les tècniques emprades per a la seva reproducció. Unes fotografies que expliquen l’evolució de la ciutat de Manresa, la seva transformació però no només urbanística sinó també social, artística, econòmica i humana. Aquesta publicació de gran format, fou impulsada per l'editorial i llibreria Parcir per celebrar llurs 50 anys, el Centre d'Estudis del Bages i el Museu de Manresa. El seu autor, reconegut estudiós del tema, comparteix així la seva col·lecció personal amb un gran nombre de fotografies totalment inèdites.
Dels primers gravats i pintures, passant per les primeres fotografies i acabant amb la seva àmplia difusió gràcies als diaris i revistes, els llibres, la publicitat i les postals. Testimonis dels canvis de la nostra societat. Trobarem imatges d’un ampli repertori de fotògrafs manresans i, també de fora, que van formar part d’aquest nucli de professionals i afeccionats. Noms com Manuel Villaplana, Joan Vert, Paquita Òrrit, Antoni Sardà, Llorens Gamisans i Miquel dels Sants. Més tard, Joaquim Vert, Enric Villaplana, Enric Masana, Jordi Francitorra, Narcís Juanola, Antoni Quintana, i un llarg etcètera. L’ambició del seu autor, l’estudiós manresà i membre del Centre d'Estudis del Bages, Joan Vila-Masana i Portabella, posa de relleu la importància d’aquesta publicació amb imatges inèdites acompanyades de comentaris ben documentats. En total, és un volum que pesa dos quilos, de 534 pàgines, tot i que la darrera (l’índex) correspon a la 568.
L'autor
Joan Vila-Masana i Portabella (Manresa, 1953). Estudiós de temes manresans i autor de diversos treballs d'història de la ciutat. Enginyer industrial per la UPC de Barcelona, enginyer en Génie Atomique pel INSTN de Saclay (París), i amb estudis de Filosofia i Lletres. Cap d'inspeccions d'instal·lacions nuclears i radioactives del Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives de la Generalitat de Catalunya, director de serveis generals de l'Hospital Universitari de Bellvitge, director d'infraestructures de l'Institut Català de la Salut, i director d'infraestructures i enginyeria biomèdica de l'Hospital Clínic. Professor de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
A la Seu de Manresa ja està tot més que a punt per rebre la peça que va fer el brodador venecià Geri di Lapo el segle XIV per encàrrec del manresà Ramon Saera, una de les personalitats més importants de la ciutat de l’època, que va deixar el brodat en herència a la Seu. La valuosa peça del segle XIV quedarà exposada en una vitrina feta expressament, que és la que n’està endarrerint la posada de llarg. S'instal·larà definitivament a la capella de la Mare de Déu de Lourdes de la Seu el divendres 7 d'octubre.
Des de fa anys, el frontal ha estat tancat al Museu de la Seu, un espai totalment inadequat per a una peça de la seva vàlua, però que, en canvi, ha tingut una part positiva, en el sentit que ha ajudat a salvaguardar-lo dels lladres per les dificultats d’accés a aquest espai, a on s’arriba per una escala de cargol que és molt estreta. L’operació per restaurar la peça va començar el 9 de setembre del 2021. Una grua es va encarregar d’extreure’l de la Seu i va ser portat fins al Centre de Restauració i de Béns Mobles de Catalunya(CRMBC), a Valldoreix, custodiat per un cotxe dels Mossos d’Esquadra. Allà, les mans expertes de les restauradores Carme Masdeu i Mariluz Morata van fer la feina.
Quan la Generalitat va anunciar que, per fi, es faria la restauració va concretar que l’objectiu era presentar-la un cop executada coincidint amb la commemoració, dels 700 anys de la signatura del contracte per a la construcció del temple gòtic de la Seu. De fet, en un primer moment, la parròquia de la Seu va parlar del 30 de juny del 2022 com el dia òptim per fer la inauguració, coincidint amb la data exacta del document notarial que encomanava la construcció del temple a l’arquitecte Berenguer de Montagut. No va poder ser perquè la vitrina, encarregada a una empresa d’Alemanya especialitzada en el tema, no estava a punt.
En el cas del frontal florentí, el projecte de restauració i de reubicació de l’obra, que es va donar a conèixer al públic el febrer del 2021, s’ha dut a terme en el marc del programa Temps de Gòtic, promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació La Caixa, amb un pressupost atorgat al bisbat de Vic de 125.000 euros.
El frontal florentí, un breu recorregut
El “Frontal de la Passió”, conegut popularment com a Frontal Florentí és una peça cabdal del gòtic a escala mundial, obra del brodador Geri di Lapo. L’any 1357 Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, la deixà en herència a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, tal com consta en el seu testament fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal.
L’obra es pot anomenar tècnicament “pintura a l’agulla” i està realitzada amb sedes policromes, fils d’or i de plata sobre una tela on hi ha pintat el disseny. Aquesta tècnica, que es dona a base de puntades minúscules, permet crear llums i ombres molt precises i, en el cas del Frontal Florentí, la perfecció tècnica és inigualable.
La peça fa 90 cm d’alçada i 333 cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres, en tres fileres. A la part esquerra s’hi representen les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels reis, la Fugida a Egipte, la presentació al Temple, Jesús entre els Doctors i l’Expulsió del Temple. A la part lateral dreta hi trobem l’Entrada de Jesús a Jerusalem, El Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, El bes de Judes, Jesús davant Caifàs, la Flagel·lació, El Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns.
La ubicació del Frontal ha canviat al llarg dels anys: el 1888 va anar a l’Exposició Universal de Barcelona i tot seguit va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic. L’any 1901 va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L'any 1929 s’exposà a l’Exposició Internacional de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic el va amagar a la Cova de Manresa i l’any 1938 a Darnius (Alt Empordà). Finalment, l’obra ha estat exposada al Museu Històric de la Seu, ubicat en una galeria situada a la part superior de l’atri del temple en una vitrina de fusta.
El 20 de desembre de l’any 2017, la Seu de Manresa va encarregar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya per avaluar l’estat de conservació del Frontal. La diagnosi subratllava la fragilitat de l’estat de l’obra, ja que presentava deformacions, taques de cera (degudes al seu ús en oficis litúrgics), oxidació de fils, fissures i pèrdua de brodat entre moltes altres observacions que n’alteraven l’estabilitat.
"... avuy tenim la gran satisfacció de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra Sèu Basílica, y 'l nòm del donant. Es un eczemplar tan primorosament brodat, que l'anglès Jeorge Edmund Street diu d'ell: <Entre 'ls numerosos frontals d'altar ni millors ni pitjors dels que 's vèuen comunmen n'hi ha un que, fins després d'haver vist infinits brodats per tot arreu d'Europa, el considero, ab seguretat, com el millor de sa classe y de sa època>. Hem trobat en l'importantíssim arxiu notarial manresà un infòlio, ab cubertes de pergamí, cònsta de dues mans de paper y 100 fulls..."
Butlletí del Centre Excursionista del Bages, núm. 52 (novembre-desembre 1911)
Llegir més:
- Com es va salvar el frontal florentí de la Seu:(I), (II)
Dijous vinent, 5 de maig, data de l’alliberament del camp nazi de Mauthausen, l'Associació Memòria i Història de Manresa, juntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'Amical de Mauthausen, han organitzat un itinerari guiat per algunes de les llambordes stolpersteine de la ciutat de Manresa.
L’itinerari començarà a les 18.30 h a l’escultura dedicada a Joaquim Amat-Piniella, davant del Casino (Passeig de Pere III, 27) i acabarà a la plaça de Sant Domènec a la placa dedicada a les persones de Manresa deportades als camps nazis.
A cadascuna de les stolpersteine s’explicaran elements sobre la vida, la implicació política, l’exili o l’estada als camps de concentració dels deportats manresans.
El guiatge anirà a càrrec de l’Associació Memòria i Història de Manresa i hi participarà alumnat dels instituts manresans Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània que, dins el Projecte Manresa-Mauthausen, viatjaran als camps nazis austríacs en els dies vinents.
L’homenatge de Manresa als deportats
El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 stolpersteine i va venir a col·locar-les el seu creador, l’artista alemany Gunter Demnig. L’any 2018 es van col·locar tres llambordes més, dedicades a tres nous manresans deportats que s’havien identificat amb la continuació de la recerca.
Finalment, el mes de maig de 2021 quatre stolpersteine davant del que havia estat domicili de quatre persones més identificades.
Aquestes accions a Manresa, s’han dut a terme conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels Instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània amb l’objectiu de continuar fent memòria de les víctimes de l’horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.
Com diu la placa commemorativa situada a la Plaça Sant Domènec:
“En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.
Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record.”
Les stolpersteine
Són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment, hi ha més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d’aquestes persones, on s’han col·locat les corresponents stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.
Les Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages, que arriben al seu desè aniversari, se centraran enguany en el patrimoni ignasià amb el propòsit d’estudiar la situació dels elements del patrimoni ignasià a Manresa i al Bages, la seva importància i la seva situació actual a fi de donar-lo a conèixer a manresans i forans, i també, per a fomentar l’autoestima i el coneixement de la mateixa història.
També es volen estudiar les possibles línies de treball que puguin contribuir a preservar, estudiar i conèixer aquest patrimoni com a bé col·lectiu, avui i en el futur. I, així mateix, les Jornades volen recollir propostes, alternatives i/o realitats concertes per donar valor i diferents usos a tot aquest patrimoni.
Les Jornades de Patrimoni inclouen una taula rodona sobre patrimoni ignasià més enllà del 2022, diverses comunicacions d’especialistes en patrimoni ignasià i una visita comentada a un element patrimonial de la Manresa ignasiana.
Divendres 6 de maig de 2022
Sala d’Actes Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om)
A les 7 de la tarda
Taula rodona debat: El patrimoni ignasià a Manresa. I després del 2022 què?
Participants:
Albert Tulleuda Lari, director executiu de Manresa 2022
Pep Garcia Orri, gestor cultural
Francesc Riera Figueras, jesuïta
Mireia Vila Cortina, historiadora
Moderador: Gonçal Mazcuñan Boix, periodista
Dissabte 7 de maig de 2022
A l’Espai 1522 (plaça Sant Domènec)
De 9 h a 13 h: Comunicacions sobre el patrimoni ignasià.
El patrimoni ignasià com a recurs, per Josep Huguet Biosca.
El redescobriment de l’església del col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l’any 2016, per Adrià Cubo Córdoba
Recuperar l’esperit ignasià a l’avant-cova i coveta, per Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bové i Ramon Oms Pons.
L’antic col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d’un paisatge històric, per Jordi Morros Cardona.
Dissabte 21 de maig de 2022
De 10 a 13 h
Itinerari guiat per diferents punts del patrimoni ignasià manresà
El maig del 2017 el portal memoria.cat va publicar la transcripció de dos documents manuscrits inèdits de la història del Convent de Santa Clara de Manresa, redactats per les mateixes monges: el dietari dels fets de la Setmana Tràgica (1909) i el dietari de la comunitat entre els anys 1922 i 1958. Faltava però la transcripció del dietari més antic, un document excepcional. Es tracta d’una crònica inèdita de 83 fulls, que fou redactada en diferents moments compresos entre els anys 1602 i 1908. Així completem la transcripció de tots els dietaris de la comunitat manresana.
Aquest document s’inicia amb la narració del final de la comunitat de monges clarisses i l’arribada de les monges dominiques el 1602. Posteriorment, es van descrivint les diverses obres i millores, les donacions, la gestió econòmica i la vida de la comunitat. Un capítol significatiu és el que explica els tripijocs –alguns d’ells no massa legals- que van fer el segle XIX per evitar que els béns afectats per les lleis de desamortització passessin a l’Estat.
S’hi descriuen fets històrics rellevants com l’incendi de Manresa el 13 d’agost del 1713 (conten que van cremar i es van enderrocar més de 600 cases); la Guerra de Successió; les carlinades i, especialment, la Guerra del Francès, quan les monges van haver de sortir del convent diverses vegades per a refugiar-se en llocs segurs i quan el convent i l’església van ser saquejats i es van cremar imatges, altars, orgue i cor.
El text també parla de l’epidèmia de còlera del 1854. Explica que el 4 d’agost hi va haver el primer mort a Manresa. De 25 monges de la comunitat, 12 es van veure afectades pel còlera i dues d’elles van morir. També parlen d’un segon brot el 1885 i de les processons que van fer per demanar ajuda divina. Finalment, parlen dels efectes devastadors que va produir l’aiguat del 1907.
És una crònica d’un valor extraordinari que ens serveix no només per conèixer la història del convent sinó també la de Manresa. Alguns dels esdeveniments narrats eren completament desconeguts fins ara.
Al web de l'Associació Memòria i Història de Manresa hi trobareu una àmplia valoració d’aquests documents a càrrec de Marc Torras i Serra, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, que també n’ha efectuat la transcripció.
Aquest dijous dia 30 de juliol, a les 7 de la tarda l'Associació Memòria i Història de Manresa i els Cinemes Bages Centre de Manresa, projectaran quatre curtmetratges excepcionals inèdits de la Manresa dels anys 60 i 70, filmats per Joan Guitart Clapera, i altres. Els films són propietat de l’Arxiu Comarcal del Bages.
Els quatre curtmetratges són bàsicament sobre les grans obres públiques que es van fer a Manresa durant l’etapa de l’alcaldia de Ramon Soldevila Tomasa (1964-1975), però també sobre la segona visita del general Franco a la ciutat de Manresa que va tenir lloc el dia 1 de juliol del 1966.
El contingut dels 4 curtmetratges és el següent:
Comiat de l’últim tren del baixador del carrer d’Àngel Guimerà. Arribada al baixador de l’estació de Manresa-Alta. Recorregut a peu per les obres de l’entorn. (6/10/1969). (4’34”)
Obres de reforma del pont de l’Estació. (1965). (2’10”)
Obres de pavimentació de la carretera de Vic, Muralla del Carme, Muralla de Sant Domènec i carretera de Cardona, als carrers de Francesc Moragas i Passeig del Riu, la construcció de l’Escola Bages i la piscina municipal i la cobertura de la via dels Catalans a Santa Clara. (1970). (22’15”)
Segona visita del general Franco a Manresa. (1/7/1966). (4’38”)
Els curtmetratges procedeixen del fons Ramon Soldevila Tomasa de l’Arxiu Comarcal del Bages. Joan Guitart és l’autor del tercer curtmetratge (el més llarg). Dels altres tres no se'n té la certesa de l’autoria.
L’entrada a l’acte serà lliure.
El portal de l'Associació Memòria i Història de Manresa va presentar aquesta setmana un nou web que recull ordenat i classificats gairebé tots els curtmetratges que el cineasta manresà Joan Guitart Clapera (Manresa, 1932) ha anat filmant durant 50 anys.
Estem parlant de pràcticament 250 curts que constitueixen una crònica viva de Manresa i el Bages, una aportació molt important a la història contemporània de la Catalunya central. Servirà perquè els manresans que van viure els fets enregistrats els puguin recordar i reconèixer-s’hi i perquè les noves generacions puguin descobrir amb detall diferents esdeveniments de la vida cultural i social de la Manresa i del Bages dels últims 50 anys. És un llegat que queda per a la posteritat i això sempre li ho haurem d’agrair. També hi ha inclosos tots els seus enginyosos curts de ficció.
Els curtmetratges -que ja es podien veure a YouTube i a Facebook- els ofereixen amb la màxima qualitat possible i ordenats cronològicament i classificats pels següents temes: Concursos de pintura ràpida, Cultura, Esports, Exposicions, Festa Major, Festes, Ficció, Fires, Història, Mitjans de comunicació, Música, Patrimoni, Societat, Successos i Teatre. En definitiva, un ingent llegat cinematogràfic de gran interès, a l’abast de tothom.
Al web hi podreu trobar també una explicació dels continguts dels curtmetratges i una biografia -amb alguns documents i fotografies- de Joan Guitart Clapera.
Entrevista realitzada el 7 d'abril del 2020: «Què és la Història Local?» Treballant des de fa anys en temes d'història local, amb ell intentarem entendre què és aquesta disciplina i estudi de la història, com i per què es confon amb la microhistòria.
Per a més informació:
Si esteu interessades a saber més sobre Història Local, sobre Centres Locals d'Estudi o teniu algun projecte en marxa, aquí els dos portals web que us poden servir d'ajut i guia.
L'Associació Memòria i Història de Manresa publica més de 250 fotografies de dues grans obres urbanístiques de fa 50 anys
El portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa fa públic un nou web que conté més de 250 fotografies de gran interès sobre dues obres urbanístiques molt rellevants que van tenir lloc ara fa 50 anys a Manresa: l’obertura del carrer d’Alfons XII i La Plana -inaugurada el 4 d’abril del 1970- i la pavimentació de l’eix central de la ciutat (la carretera de Vic, la Muralla i la carretera de Cardona), que va finalitzar a finals d’agost del mateix any.
Les fotografies van acompanyades de diversos documents inèdits sobre el procés de construcció de cada obra (plànols, informes, dictàmens, etc.) i de retalls de premsa de l’època, procedents de l’Arxiu Municipal de Manresa i de l’Arxiu Comarcal del Bages.
Es tracta d’un treball de Xavier Prunés, Salvador Redó i Joaquim Aloy.
Els autors de les fotografies són Antoni Quintana Torres i Enric Villaplana Vargas.
Aquest dimecres 11 de març, a les 18:30 hores a la sala d'actes de la Biblioteca del Casino de Manresa, es presenta el llibrePseudohistòria Contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història publicat per l'editorial Eumo. L'acte és organitzat pel Centre d'Estudis del Bages, l'editorial Eumo i la Biblioteca del Casino i comptarà amb la presència de tres dels autors de l'obra: Cristian Palomo, Guillem Fornés i Cèsar Sànchez.
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems que deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.
Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya.
Servir-se de fal·làcies
Els creadors assidus de continguts pseudohistòrics no són historiadors que plantegin argumentacions amb la finalitat de fer avançar la disciplina. Són autors que conscientment juguen brut. Se serveixen de fal·làcies i amaguen o tergiversen les dades històriques que contradiuen els seus postulats. I ho fan per raons de tipus ideològic, polític o lucratiu.
Postulats extrems d’un cànon històric espanyolista
Hi ha un cànon històric del nacionalisme espanyol sobre el qual es fonamenten les principals formulacions pseudohistòriques espanyolistes: que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258; que Catalunya fou un comtat del regne d’Aragó; que el Regne d’Espanya actual va néixer com a entitat unificada l’any 1479 amb Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, i que, per tant, la derrota del 1714 en la Guerra de Successió no va representar la destrucció de Catalunya com a entitat política autònoma dins d’un Imperi espanyol conformat per múltiples regnes i principats.
Nova Història i la censura universal
Fins fa poc no hi havia obres d’historiadors professionals destinades a refutar dada a dada les tergiversacions de l’Institut Nova Història (INH). Els seus plantejaments ni tan sols es basen en formulacions historiogràfiques extremes fetes amb anterioritat, sinó que, contràriament, les neguen totes sobre la base d’una pretesa i descomunal tasca de censura universal duta a terme per les autoritats castellanes des de l’edat moderna. Els autors advoquen per una potenciació de la divulgació científica, que ha de passar no només per una major col·laboració, implicació i responsabilitat social dels mitjans de comunicació i la ciutadania, sinó també per una millora de la mateixa historiografia.
A la fi de la Guerra Civil Espanyola Vicenç Prat i Brunet travessà la frontera i emprengué el camí de l’exili. Durant tres anys, aquest activista, intel·lectual i polític manresà tractà de sobreviure en diferents punts del sud de França, primer en camps de refugiats i més endavant en companyies i grups de treballadors estrangers. Durant la seva estada al país veí, Prat –un home d’origen humil, però d’una vasta cultura- no renuncià a escriure: redactà un dietari i mantingué correspondència amb el seu amic –també manresà- Ramon Martí i Farreras.
El web de memoria.cat recupera íntegres tant el dietari, titulat “França 1939-1942”, com una vintena de cartes inèdites que Prat adreçà a Ramon Martí des de l’exili: uns textos que ofereixen un testimoni colpidor i lúcid de la desfeta republicana i de la diàspora dels perdedors de la guerra civil. A més d’aquests textos, rescatem de l’oblit alguns fragments de les seves Memòries -escrites durant la postguerra, considerades la seva obra de maduresa- i resumim les principals fites de les biografies d’aquests dos intel·lectuals manresans.
Aquest web vol ser, en definitiva, un petit homenatge a dos manresans que, pel fet de ser representatius de la seva generació, tenen un valor de símbol.
El dia 13 de desembre es va presentar el darrer web de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Es tracta del web Bagencs de la Lleva del Biberó, dedicat als “biberons” de la comarca del Bages que el 1938 van ser cridats a files quan només tenien 17 anys.
Entre el nombrós públic present a l’acte, hi havia 4 “biberons”, que ara ja tenen 99 anys.
Al web s’hi pot trobar una explicació del qual va ser la Lleva del Biberó, de la tasca extraordinària que va desenvolupar l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, impulsada per Antoni Quintana Torres, 8 entrevistes enregistrades en vídeo a “biberons” de la comarca del Bages i la publicació de 9 memòries i diverses cartes inèdites, d’un gran interès històric i humà.
Durant l’acte de presentació, els actors Pol Bastida, Biel Mora i Àlex Locubiche, dirigits per Sílvia Sanfeliu, van llegir diferents fragments d’aquestes memòries i cartes inèdites.
Fotografia de l'exposició. Arxiu: Conxita Parcerisas
El portal memoria.cat publica un web que aplega, degudament adaptats, els continguts de l’exposició “I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa”, que va acollir el refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença de Manresa entre el 18 de gener i el 3 de març de 2019. Els bombardeigs van produir un mínim de 35 víctimes mortals.
L’exposició va ser produïda per l’Associació Memòria i Història de Manresa i l’Ajuntament de Manresa, en col·laboració amb L’Arada Creativitat Social. El muntatge va formar part del programa d’activitats “Manresa, Capital de la Cultura Catalana” i va ser finançat per l’Ajuntament de Manresa.
En aquest web podeu veure’n els continguts: fotografies de la mostra, el guió, els plafons, els objectes exhibits, els materials de difusió, el dossier didàctic, els àudios, el vídeo, el llibre de visites, el ressò als mitjans, etc. També s’inclou informació sobre les activitats paral·leles que es van dur a terme al voltant de la mostra, com l’espectacle Refugiar-se i una taula rodona sobre els bombardeigs.
L’elaboració d’aquest web ha estat finançat per l’Ajuntament de Manresa.
El portal web Memoria.cat publica sis fotografies inèdites de Manresa i 2 de Sant Benet del Bages, del fotògraf Joan Artigues i Carbonell (Vilanova i la Geltrú 1894 – Barcelona 1953), procedents del seu fons, que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Amb molta probabilitat aquestes fotografies deuen correspondre a la visita que el fotògraf Joan Artigues devia fer a Manresa i a Sant Benet de Bages el 21 de maig de 1922. Aquell dia se celebrava a Sant Benet l’Aplec Excursionista de Catalunya, organitzat pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Hi assistiren excursionistes de tot Catalunya. A 2/4 de 8 del matí els excursionistes podien oir missa a l’església de Sant Pere Màrtir, al centre de la ciutat. A les 9 sortien amb “autocamions” cap a Sant Benet. Al migdia tornaven a Manresa i dinaven als voltants del Grup Escolar (l’actual plaça d’Espanya), on després se celebrava un acte amb diferents parlaments i proves atlètiques.
A les fotos de Manresa podem veure retratats parcialment l’església de Sant Pere Màrtir i l’edifici del Teatre Conservatori (amb una pancarta del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, que hi tenia el local); el torrent de Sant Ignasi (amb “les Fontetes” i la fàbrica de l’Areny); la capella del Rapte i el Pont Vell. A Sant Benet de Bages, a part d’un detall del claustre, s’hi pot veure el mateix "autocamió", ple d’excursionistes, que apareix fotografiat a Manresa.
El Centre d'Estudis del Bages (CEB) ha programat, per aquest mes de novembre, un curs de genealogia que té la voluntat de donar eines i facilitar recursos per a l'elaboració d'arbres genealògics. Es tracta d'una proposta dividida en tres sessions de tres hores cadascuna (de deu del matí a una del migdia): la primera es durà a terme el dissabte dia 9; la segona, el dissabte 16, i la tercera, el dissabte 23. Les dues primeres tindran lloc a la seu del CEB i la darrera, que serà la més pràctica, a l'Arxiu Comarcal del Bages.
En la primera sessió, que estarà conduïda per la historiadora Raquel Valdenebro, els participants aprendran com començar un arbre genealògic (fonts orals i escrites) i estudiaran els models de família i polítiques matrimonials. Pel que fa a la segona classe, impartida per l'investigador Ernest Molins, l'alumnat descobrirà quins recursos hi ha per editar les dades recollides durant la recerca i es familiaritzarà amb el concepte d'implexió. Finalment, la darrera sessió, a càrrec de l'historiador i director de l'Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras, posarà en pràctica tots els conceptes apresos amb una sessió de pràctiques a l'Arxiu Comarcal del Bages (Via Sant Ignasi 36-40).
El curs de genealogia té un preu de 60 euros per a les persones no sòcies del Centre d'Estudis del Bages, i de 30 euros per a les que ho siguin. Aquest curs de genealogia, és la repetició del curs que es va fer a principis del 2019. A causa de l'èxit d'assistència, es va decidir repetir aquest curs, ja que les 30 places es van omplir amb dues setmanes.
Les inscripcions per a prendre-hi part ja estan obertes i es poden formalitzar enviant un correu electrònic a cebages@cebages.org, des del web de l'entitat o trucant al 93 873 65 25.
El pont de Sant Francesc de Manresa, el gener del 1939. Els explosius col·locats pels soldats sapadors republicans durant la retirada van fallar i només van ocasionar alguns desperfectes a l’arcada de la dreta. (Col·lecció Família Singla)
El portal www.memoria.cat, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, publica 28 fotografies dels ponts destruïts a la ciutat la matinada del 24 de gener de 1939 per les forces republicanes per endarrerir l’avenç de les tropes franquistes i facilitar la retirada de l’exèrcit i la població civil, i també imatges de la reconstrucció d’alguns d’aquests ponts.
Les explosions destruïren el Pont Vell, la passarel·la de l'Estació del Nord, el pont de Can Poc Oli, el pont del ferrocarril, el Pont Fumat, el Pont Llarg i el Pont Nou. A causa d’un problema tècnic amb les càrregues de dinamita, el pont de Sant Francesc no es volà. Algunes d’aquestes estructures tardaren molts anys a ser reconstruïdes.
La historiadora Mireia Vila Cortina (Artés, 1985), arxivera de Santpedor, va presentar el dilluns 29 de juliol el llibre Les ínyigues, que busseja en la vida de les dones que van tractar el futur sant Ignasi de Loiola durant l’estada que va fer a la ciutat de Manresa l’any 1522. El projecte ha estat impulsat des de l’associació Dones Emprenedores i Innovadores de Manresa i les Terúlies a la Cuina.
Les ínyigues. L’entorn femení d’Ignasi de Loiola a Manresa analitza amb profunditat qui eren les dones que van acompanyar el futur sant durant els onze mesos que va deambular emmalaltit i famèlic pels carrers de la ciutat de Manresa. L’autora posa noms i cognoms a les dones que van ser importants durant aquesta etapa de la vida d’Ignasi de Loiola, que el van alimentar, vestir i curar, però que també el van aconsellar espiritualment i li van obrir nous horitzons en el seu autoconeixement. En l'entrevista realitzada al diari Regió7 el 26/07/19 assegurava que: "només ha consultat el vint per cent dels protocols notarials d’entre final del segle XV i inici del XVII que hi ha a l’arxiu de Manresa, i per això encara es pot indagar molt més en la vida de les dones que van tractar Íñigo de Loiola l’any 1522 a la ciutat."
Aquesta publicació també s’endinsa en el context social, econòmic i cultural de la Manresa del segle XVI i el paper que tenien les dones en aquest engranatge, en un moment clarament marcat pel pes de la religió. Així mateix, la historiadora s’aproxima a la biografia d’Ignasi de Loiola, qui esdevindrà el líder dels jesuïtes, i als seus exercicis espirituals, però amb l’objectiu final de conèixer millor un col·lectiu fins ara ignorat com són les dones manresanes del segle XVI.
