15 de gener 2023
L'última estocada de la pesta del segle XIV
31 de desembre 2022
Una baixada amb molta història
30 de novembre 2022
Quan els cotxes passaven per Crist Rei
31 d’octubre 2022
Censos, números i carrers. Per què tenim numeració senar i parell?
El padró de la ciutat de Manresa
L'any 1867 Manresa va estrenar un nou cens municipal. L'últim cens que s'havia fet era de fa 10 anys, tot i que el reglament establert obligava els municipis a fer-lo anualment. El reglament en qüestió, era un reglament policial de 1822 que establia a marcar els carrers i places, i també numerar les cases i places. El número de cada casa era el “número de policia”. Aquesta obligació mai fou portada de manera regulada i molts consistoris només l'aplicaven en funció dels tributs a cobrar, o per ordre del govern de Madrid. Aquest caos administratiu es va resoldre amb una Reial Ordre del 31 de desembre de 1858, on s'obligava a tots els ajuntaments a portar a terme una acció que resolgués de manera directa aquest desordre administratiu.
La nova ordre pretenia harmonitzar un nomenclàtor general per tot l'estat i ordenava als alcaldes que en termini de 60 dies havien de retolar tots els carrers, carreteres, places i avingudes i fixar la numeració de tots els immobles. Es va determinar una numeració fixa, senar (esquerra) i un parell (dreta). L'inici de la numeració es fixaria sortint del centre de la ciutat cap a l'exterior, en els carrers transversals des de la cruïlla més ampla cap a la més estreta, i en el cas de les cases desapariades, des de l'Ajuntament, en els sectors delimitats pels quatre eixos cardinals. Un cop acabada la relació completa del nomenclàtor i números, s'havia d'enviar al govern central.
Finalment, més endavant, es publicava una altra Reial Ordre de 24 de febrer de 1860 en què s'obliga a mantenir actualitzat el registre del nomenclàtor de les localitats i la numeració de tots els edificis existents, fossin habitacles, de producció i també oficials. Un altre punt important és l'obligatorietat de retolar les entrades dels pobles pels diferents camins d'entrada que hi menaven. La revisió del nomenclàtor es faria cada cinc anys, de la mateixa manera que el cens de la població local.
Qui faria els cartells de la ciutat?
L'any 1861 l'Ajuntament de Manresa va publicar un concurs públic per la fabricació i subministrament de les plaques dels carrers que s'havien d'entregar al consistori i un altre per a la col·locació d'aquestes plaques amb la numeració dels edificis de la ciutat que l'Ajuntament subministra. El plec tècnic o de bases d'aquest concurs porta la data del 26 d'abril de 1861. La subhasta es faria dos dies més tard. El preu de sortida era d'un ral (25 cèntims) per placa instal·lada.
L'afortunada seria l'empresa d'Hostafrancs denominada “La Porcelana”.
Bibliografia:
- VILA-MASANA, Joan (2022). «El padró de Manresa de 1867». Dovella, Núm. 134, pp.22-23
27 de setembre 2022
La tornada a la Seu del frontal florentí restaurat
"... avuy tenim la gran satisfacció de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra Sèu Basílica, y 'l nòm del donant. Es un eczemplar tan primorosament brodat, que l'anglès Jeorge Edmund Street diu d'ell: <Entre 'ls numerosos frontals d'altar ni millors ni pitjors dels que 's vèuen comunmen n'hi ha un que, fins després d'haver vist infinits brodats per tot arreu d'Europa, el considero, ab seguretat, com el millor de sa classe y de sa època>. Hem trobat en l'importantíssim arxiu notarial manresà un infòlio, ab cubertes de pergamí, cònsta de dues mans de paper y 100 fulls..."
31 d’agost 2022
Els confrares dels Cossos Sants
21 de juliol 2022
Claus, portes i muralles
Des de l'edat mitjana i fins al darrer terç del segle XIX, la ciutat de Manresa estava clausurada per les muralles que la protegien dels atacs enemics. A finals del segle XIII, la ciutat no cabia dintre d’aquests límits, i es desbordava per tots els cantons en forma de ravals, barris i vilanoves. L'últim tram de muralla medieval es va construir a la segona meitat del segle XIV i no es va ampliar més. De fet, la majoria d'intervencions únicament eren de manteniment i reforç. El 1876 amb la derrota carlina a la Tercera Guerra Carlina, les muralles de Manresa van començar a enderrocar-se per donar més espai i esponjar la ciutat. Finalment, l’Ajuntament de Manresa n'ordenà l’enderroc de les restes que encara quedaven en peu l’any 1877.
Un document notarial del 31 de juliol de 1374, en temps de guerra entre el rei català Pere III i el de Castella Enric II ens parla de les muralles de Manresa i les mesures que es prenien per la seva conservació. És un protocol notarial que hi ha a l'Arxiu Comarcal del Bages. El document tracta d’una ordre emanada d’Huc de Rosanes, “donzell, capità general designat pel Senyor Rei per a la ciutat de Manresa i vicaria de Bages” que va adreçada a Bernat de Ladernosa, “obrer de les obres dels murs i valls de Manresa”, perquè encarregués a diversos ciutadans les obres reformes en diversos trams de la muralla. Les obres, de renovació o complements del murallat, consistien a refer trossos de paret de pedra, fer o refer merlets o completar el coronament de murs amb tàpies.
Un dels punts més febles del sistema defensiu de les muralles eren les portes, que amb el pas del temps necessitaven un manteniment continuat i d'un encarregat que fes revisió de panys, claus i forrellats. L'any 1599, la reparació dels panys i fer les claus de tres portals de les muralles, estava en mans del serraller Jaume Pallarès. Aquest serraller va presentar una llista de feines que havia fet per la ciutat1, on fa un memorial de tota una sèrie d'execucions d'obres com: "la tanca del Hospital", "un forrallat [...] per la tanca del portal de mossèn Bosc" o un "altre clau per la tanca dels Caputxins". El cost de la feina feta sumava 4 lliures i 17 sous. El document estava signat per dos consellers de Manresa, Francesc Casamitjana i Maurici Nebot, que manaven al racional que fes una pòlissa de manament de pagament per a Jaume Pallarès.
Bibliografia:
- GASOL, J. M. (2001). “Els carrers medievals de Manresa”. Manresa medieval. Història, art i cultura a l’edat mitjana. Amics de l’Art romànic del Bages. Manresa. p. 193-202
- SITGES, Xavier (2017). «Noves Dades Sobre Les Muralles De Manresa». Dovella, [en línia], Núm. 121, p. 36-37, https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343527 [Consulta: 21-07-2022].
- TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». Dovella, Núm. 133, p. 52
23 de juny 2022
La revetlla de Sant Joan a la plaça Catalunya
Dues imatges del ball i la festa de la revetlla de Sant Joan que es va celebrar a la plaça de Catalunya l'any 1988. Era tradició a tot Catalunya la celebració de revetlles en especial la de Sant Joan -la de Sant Pere es va anar perdent-, en alguns casos organitzades per les associacions de veïns. Una gran foguera cremava fustes i mobles antics que els veïns havien recollit al llarg del dia i la festa durava fins a altes hores de la matinada amb gresca i ball. Tampoc podia faltar la tradicional coca i el cava.
Arxiu Regió7 - Pere Belmonte
04 de maig 2022
Dijous 5, aniversari de l’alliberament de Mauthausen: itinerari guiat a través de les llambordes stolpersteine
14 d’abril 2022
El joc d'encistellar una pilota
A les acaballes dels anys 20, el basquetbol (bàsquet) era una disciplina desconeguda pels aficionats a l'esport a la nostra ciutat. Esports com el ciclisme, la boxa o un incipient futbol gaudien de més públic i els diaris feien cròniques detallades dels resultats. Al nostre país, l'escolapi Eusebi Millán (del col·legi Sant Antoni de Barcelona) el va introduir a Catalunya l'any 1922, després d'haver-lo vist jugar a Cuba gràcies als nord-americans que havien aterrat a l'illa caribenya. El 30 de juliol de 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol i l'esport es va començar a escampar per tot el Principat.
A casa nostra, el primer encontre d'aquest esport es va produir el dia 18 d'agost de 1929, quan un grup de joves manresans va fer una exhibició als espectadors d'un partit de futbol celebrat al mític estadi del Pujolet. El partit va ser disputat pel recentment creat Manresa Basket Ball. Començava així un viatge d'un esport que era desconegut pel gran públic, que tenia unes regles molt limitades, amb pocs jugadors sobre la pista, que no feia servir els peus i amb mitjans del tot rudimentaris. Els partits es jugaven a l'aire lliure i amb pistes de terra, dificultant les transicions i els moviments dels jugadors. El calçat eren espardenyes de vetes, i el joc va passar a dir-se el joc de les cistelles i la pilota.
Els primers anys d'aquest esport no van ser fàcils, tot i que els més joves els va agradar aquest nou esport i es van apuntar ràpidament a practicar-lo. L'any 1930 ja es va celebrar el primer torneig de bàsquet a la ciutat de Manresa. El torneig es va celebrar al camp d'esports Blanqueig -a la zona de la Bonavista-. Fins a l'esclat de la Guerra Civil es van celebrar cinc tornejos més de bàsquet locals. Van participar diferents penyes, amb noms peculiars: l'Iris, Majèstic, Penya X, Interrogant, Ciranos, Olímpics, Minverva, Vèrtix, Mar i Cel, Catalana, Cultura Clàxon, Poblenou i Atlètic, entre d'altres.
L'any 1931 va néixer el club de bàsquet, el Bages, adherit al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, amb instal·lacions pròpies al camp de la Bonavista, davant el Blanqueig. Per la festa major de Manresa d'aquell any, al camp de futbol del Pujolet, es va presentar oficialment el Club Femení i d'Esports de Manresa. La situació es va normalitzar un cop passada la Guerra Civil, i van aparèixer nous equips de les organitzacions auxiliars del franquisme, com la secessió femenina de bàsquet de la Falange Espanyola i també del Centre d'Esports Manresa.
Llegir més:
- Un derbi a la màxima categoria: aquí
Bibliografia:
- COMAS, Francesc (2013). Bàsquet Manresa. 40 anys a l'elit. Manresa: Zenobita.
- GARCIA, Gal·la (2001). l'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Barcelona: Efadós.
31 de març 2022
Una gran fàbrica al Remei
28 de febrer 2022
Arriben les X Jornades de Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages: preservar el patrimoni ignasià
Sala d’Actes Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om)
A les 7 de la tarda
Taula rodona debat: El patrimoni ignasià a Manresa. I després del 2022 què?
Participants:
- Albert Tulleuda Lari, director executiu de Manresa 2022
- Pep Garcia Orri, gestor cultural
- Francesc Riera Figueras, jesuïta
- Mireia Vila Cortina, historiadora
Dissabte 7 de maig de 2022
A l’Espai 1522 (plaça Sant Domènec)
De 9 h a 13 h: Comunicacions sobre el patrimoni ignasià.
- El patrimoni ignasià com a recurs, per Josep Huguet Biosca.
- El redescobriment de l’església del col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l’any 2016, per Adrià Cubo Córdoba
- Recuperar l’esperit ignasià a l’avant-cova i coveta, per Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bové i Ramon Oms Pons.
- L’antic col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d’un paisatge històric, per Jordi Morros Cardona.
Dissabte 21 de maig de 2022
De 10 a 13 h
Itinerari guiat per diferents punts del patrimoni ignasià manresà
- Dies: 6, 7 i 21 de maig.
- Lloc: Espai Plana de l’Om / Espai 1522 (Manresa)
- Organitza: Centre d’Estudis del Bages
- Col·labora: Manresa 2022, Ajuntament de Manresa
- Suport: Institut Ramon Muntaner
- Veure el programa: www.cebages.org
31 de gener 2022
El cim del Collbaix, una revista militar i les obres del futur institut Lluís de Peguera
13 de gener 2022
Quanta gent vivia a Manresa al segle XIV?
Data |
Focs |
Població estimada |
% davallada (base: 1365) |
Font |
1300 |
1.000-1.500 |
4.500-7000 |
|
|
1365-70 |
691 |
3.110 |
0,0 |
Fogatge de 1365 |
1374 |
691 |
3.110 |
0,0 |
MC 20-12-1374 |
1378 |
463 |
2.084 |
33,3 |
Fogatge de 1378 |
1381 |
463 |
2.084 |
33,3 |
Fogatge de 1381 |
1408-1411 |
602 |
2.709 |
12,9 |
AHCM I-165 |
1453 |
425 |
1.913 |
38,5 |
AHCM I-168 |
1480-1482 |
263 |
1.184 |
61,9 |
AHCM I-169 |
1490-1493 |
263 |
1.184 |
61,9 |
AHCM I-171 |
1497 |
272 |
1.224 |
60,6 |
Fogatge de 1497 |
Font: FYNN-PAUL, Jeff (2017). Auge i
declivi d’una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500. Manresa:
Centre d’Estudis del Bages. p. 245
** Nota: Població amb base
de 4,5 habitants per casa. **
Bibliografia:
Actes: