29 de maig 2023

La festa del peix de 1911

Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs).
Quan el riu era oci

El 25 de maig de l'any 1911 es va celebrar a la ciutat de Manresa la primera Festa del Peix. Aquesta era una festivitat que s'havia celebrat un any abans en altres viles i ciutats catalanes, com Banyoles, amb un notori èxit de participació. La festa en qüestió, consistia en exposicions sobre tot allò que tenia relació amb el món de la pesca i els peixos, i en especial, en un gran llançament d'aquests per repoblar el riu Cardener. La festa era similar a la Festa de l'Arbre instaurada també en aquesta època i simbolitzava l'interès de les primeres societats industrialitzades amb la natura de l'entorn. La Societat de Caça i Pesca Legal de Manresa i l'Ajuntament van col·laborar per organitzar per primera ocasió a Manresa la festa, sota l'impuls de la Junta Municipal de Ciències Naturals de Barcelona. Com a preludi d'aquesta festa es va organitzar una exposició de piscicultura i pesca a l'antic col·legi de Sant Ignasi.

Nens i nenes llencen cent mil peixos al riu Cardoner, en la celebració de la Festa del Peix, Manresa. Data: 25-05-1911. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-42 / Brangulí (Fotògrafs).
La festa es va celebrar amb l'assistència de nens i nenes de les escoles de Manresa, autoritats i un gran nombre de públic que no va dubtar a ocupar les dues ribes del Cardener, concretament del tram del camí de Sant Pau (davant la fàbrica de cal Fabrés) i la carretera de Manresa a Esparreguera. Durant la jornada es van tirar a l'aigua vint espècies diferents de peixos, entre les quals destaca el peix gat, el salmó de Califòrnia, la truita, el peix sol, la carpa, l'anguila, la tenca, la bresca i el gardí, entre altres. 

Els infants i els membres de la Societat de Caça i Pesca van llançar un total de 100.000 peixos que estaven col·locats dins de cinc caixes metàl·liques i vint bidons, així com els peixos que portaven els infants també a les peixeres. La festa acabaria amb un castell de focs a l'estil japonès i amb els músics interpretant l'Himne del Peix

La Festa del Peix va ser una celebració de caràcter festiu creada a principis del segle XX pel veterinari Francesc Darder i Llimona amb la intenció de repoblar diferents rius i estanys de Catalunya.

Boles de vidre que portaven els infants durant la festa, que feien de peixera. A la fotografia superior es pot observar al nen que apareix a la dreta. Font: Anna Comas

Bibliografia:  

- COMAS, Francesc (2009). Història de Manresa. Manresa: Zenobita

- COMAS, Francesc (2023). Manresa mira el riu. Manresa: Zenobita

- GARCÍA, Gal·la (2001). l'Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós

29 d’abril 2023

La Seu a vista d'ocell

Ref: ACBG30-113-N-1983

Fotografia aèria del nucli urbà de Manresa. En primer terme, l'església de la Seu, el passeig del Riu, el riu Cardener i el Pont Vell i la fàbrica del Pont Vell. Al seu damunt hi ha la Cova de sant Ignasi i, més enllà, el convent de Santa Clara. Data: [1976-1977]

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages.

22 de març 2023

Els jocs a la Manresa medieval

Il·lustració del joc al Llibre dels jocs d'Alfons X. Llicència Creative Commons
La legislació dels jocs al segle XV: el tafurer i les partides “clandestines”

L'edat mitjana és una època on l'entreteniment era força rústic. La gent s'havia de conformar amb històries d'èpica medieval dels llibres o que explicaven els trobadors a la plaça del poble. També hi havia jocs per gaudir entre amics. La majoria eren antecessors de jocs moderns que ara formen part de la cultura popular. Gràcies al treball de l'historiador navassenc Adrià Mas Craviotto, sabem que al segle XV els jocs que més agradaven a Manresa eren els daus i les cartes. Les primeres ordinacions que es van promulgar contra el joc són de Sant Vicent Ferrer l'any 1409. A la ciutat de Manresa s'arribaria a prohibir la fabricació, venda i revenda de daus i cartes (naips), tal com es recull en una ordenació de l'any 1421.

Els daus, les cartes i el joc de «dossets» van ser els primers que va prohibir la ciutat de Manresa. Aquests jocs on s'apostaven diners i sovint s'acabaven perdent de forma ràpida, provocaven problemes i conflictes de tota mena. El joc sempre ha estat una diversió, i un bon al·licient per allunyar les persones de la política, els negocis, la religió i sobretot, del poder. Altres jocs, en canvi, si van ser acceptats, i es permetien fer apostes però mai de més de quatre diners per jugador. Aquests jocs eren les ballestes (jocs de destresa física i punteria) i els escacs.

El 23 de desembre de 1416, els consellers de Manresa van atorgar una llicència per tal que des d'aquell dia i fins a la Quaresma de l'any vinent, tothom qui volgués jugar a daus, podia fer-ho sense restriccions a la cuireteria de la ciutat, que estava a la Plana de Sant Miquel i en altres llocs de la ciutat on es jugava per les dates nadalenques. Quan arribava Nadal, les restriccions al joc eren més toves. El 1421 fou una data important. Es van promulgar ordenacions contra l'adulteri, la blasfèmia, renegar de Déu (i els sants) i també contra el joc. En aquestes ordenacions es perseguia el joc de forma més punyent, ja que prohibia el joc en espais públics i també de forma clandestina amb penes de fins a deu sous. Altrament, es posava el punt d'atenció amb tot el que provocava el joc, sobretot a les persones que feien els ulls grossos i permetien que es practiqués el joc de forma clandestina

Igualment, es van aplicar penes dures, a persones que jugaven o organitzaven partides de forma clandestina. Aquestes persones es coneixien amb el nom de tafurers. El tafurer o tafurera era la persona que jugava de forma “professional” i sovint obtenia beneficis amb maniobres fraudulentes. L'espai on es jugava es deia tafureria. Els càstigs pecuniaris contra els tafurers eren més alts. El 1440 s'ordenava que cap persona no gosés jugar a cap joc, excepte a les cartes, la pilota, als escacs, les bitlles o la ballesta en llocs on se solia jugar, sota la pena de cinc sous, dels quals la meitat anirien a la Seu i l'altra meitat al mostassaf de la ciutat. 

Per acabar, destacaríem que quan hi havia sequeres fortes a la ciutat de Manresa, com la de 1427 i 1456, el Consell de la ciutat prohibia directament el joc, amb l'objectiu de «mitigando et placando iram Deum». El joc era mal vist a ulls de l'església i les temporades on la pluja escassejava el joc era el primer a rebre per ser impúdic i viciós. 

Bibliografia:

— MAS CRAVIOTTO, Adrià (2022). «Daus, tafurers, alcavots i prostitutes. La persecució de les pràctiques immorals a Manresa durant el segle XV» a Miscel·lània d’Estudis Bagencs. Bagencs. De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Miscel·lània d’Estudis Bagencs núm. 14. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

28 de febrer 2023

La confraria de Minverva

Ref: ACBG30-180-T2-19

Cartell imprès per a anunciar els actes de l'octavari de la confraria de la Minerva, que se celebren a la Seu de Manresa. Hi ha espais reservats en blanc per a posar la data de celebració i el nom del predicador. Imprès a la Impremta de Sant Josep, de Manresa. Data: [1900-1920]

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-180 / Confraria de Minerva

15 de gener 2023

L'última estocada de la pesta del segle XIV

Crema de jueus, acusats de l'enverinament premeditat de pous i fonts. Miniatura de 'Chronik von Gilles Li Muisis', Ca. 1350. Viquipèdia.
Un segle d'or no gaire daurat

El Centre d’Estudis del Bages, una entitat cultural creada el 1979 per preservar i difondre el patrimoni del Bages, va publicar el passat mes de desembre la 14a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, en la qual s’agrupen els treballs de diferents autors relacionats amb l’època en què va viure i va tenir una influència directa Ignasi de Loiola, des de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) fins a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Precisament, la Miscel·lània porta per títol “De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652)”, i recull un conjunt de 20 articles dels segles XV, XVI i la primera meitat del XVII. A través d’aquests, es pretén omplir alguns dels buits històrics que hi havia d’aquest període, així com ampliar i aprofundir, a través d’algunes aportacions inèdites i novadores, en l’estudi de la comarca del Bages i Manresa durant els segles baix-medievals i els primers segles moderns.

En aquesta entrada ens aturarem a parlar d'un dels capítols d'aquesta miscel·lània, concretament el que firma l'historiador navassenc Adrià Mas Craviotto, que porta per títol: Daus, tafurers, alcavots i prostitutes. La persecució de les pràctiques «immorals» a Manresa durant el segle XV. Precisament en llur capítol destacarem la part on s'explica el darrer brot de la Pesta Negra que va assolir la ciutat de Manresa al segle XIV. Sempre s’ha dit que la pesta s’expandia a través de les rates que arribaven als vaixells. Però estudis recents apunten al contagi a través dels humans, a més dels animals. En tot cas, no tenia cura i un cop n’apareixien els primers símptomes, la majoria d’infectats morien en el termini de quatre a set dies. La majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en la Ira Dei, la ira de Déu, atribuint la plaga a un merescut càstig diví. Sovint les acusacions envers els jueus, s'afirmava que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts, ja eren suficients per desfermar la histèria col·lectiva i oferir una explicació antisemita aquest fenomen devastador. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els calls de Barcelona, Cervera, Tàrrega i d'altres de tot Europa. El Papa Climent VI va arribar a firmar una butlla on negava la culpabilitat jueva alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin, prop de la cort papal d'Avinyó.

El rei Martí I i les súpliques manresanes

L'últim brot de pesta a la ciutat de Manresa del que es té constància documental es va produir l'any 1397. La dada referent a aquest episodi prové d'un document en el qual es descriu la situació paupèrrima de la ciutat i els efectes devastadors que l'epidèmia va provocar a Manresa. El document té data del 29 de juliol. Durant aquest fatídic dia, el Consell Municipal de Manresa va decidir enviar a Bernat Amargós com a síndic i procurador per informar el rei Martí I de la difícil situació que estava patint la ciutat de Manresa. Suplicava en nom del consell la redempció de la host ciutadana que el monarca volia enviar contra el vescomtat de Castellbò. Els motius eren més que evidents, la pèrdua constant d'habitants de l'urbs. La ciutat perdia població i els supervivents a la pesta emigraven amb les seves famílies cap a zones suposadament més segures i on la fiscalitat fos més laxa.

La ciutat de Manresa entrava al segle XV amb una crisi demogràfica galopant. Dels 2.000 focs fiscals abans de la Pesta Negra (1348-1349) va passar als 839 l'any 1382, i a 602 caps l'any 1411. La Pesta Negra de 1348 va tenir sis brots durant la segona meitat del segle XIV, que van afectar greument la ciutat. De fet, mai es va poder recuperar d'aquestes embranzides mortals. L'endeutament municipal, la mortaldat i l'èxode dels supervivents va acabar per destrossar la ciutat. Aquests episodis de mort i pestilència, cal afegir d'altres com la carestia de productes bàsics, l'augment de preus i sobretot la fam —en especial dels cereals— que afectaria de forma punyent durant els anys 1374, 1375 i 1376. Les mesures del consell per aturar aquestes catàstrofes foren des de l'exempció fiscal fins a l'enfranquiment de certs individus notables de la ciutat per evitar que emigressin.

Bibliografia:

— DIVERSOS AUTORS (MAS CRAVIOTTO, Adrià) coord. Miscel·lània d’Estudis Bagencs. Bagencs. De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652). Miscel·lània d’Estudis Bagencs núm. 14, ed. Centre d’Estudis del Bages, 2022

— MAS CRAVIOTTO, Adrià (2023) "«Per relevar aquestes mortaldats qui·s meten en la dita ciutat». Epidèmies i crisis de mortalitat a Manresa durant el segle XIV", Ab Origine Magazine, 81 (febrer) [en línia].

— TORRAS, Marc (1994). Aproximació a la crisi del segle XV a Manresa a través dels llibres dels manifests. Tesi doctoral: Universitat de Barcelona.

— TORRAS, Marc (1996). La crisi del segle XV a Manresa: Una aproximació a partir dels Llibres de Manifests. Manresa: Angle.

El segle d'or manresà a debat: 

— Adrià Mas Craviotto: «Hauríem de començar a desmitificar el XIV com el segle d’or de la ciutat de Manresa». Llegir entrevista: aquí

31 de desembre 2022

Una baixada amb molta història

Ref: ACBG30-113-N-1994

Fotografia de la Baixada dels Drets de l'any 1962, de Manresa, vista des de la plaça de Sant Ignasi. A dalt de tot es veu l'inici el carrer del Joc de la Pilota. La fotografia original és d'Enric Villaplana Vargas, fotògraf oficial de l'Ajuntament de Manresa.

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-113. Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages

30 de novembre 2022

Quan els cotxes passaven per Crist Rei


Fotografia del segon tram del passeig de Pere III, de Manresa, feta des de davant de l'església de Crist Rei. Encara es pot veure la intersecció per on circulaven els cotxes que anaven en direcció Carrer Àngel Guimerà o volien donar el canvi de sentit. Data: 14/04/1991

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-296 / Vicenç Pachés i Molla

31 d’octubre 2022

Censos, números i carrers. Per què tenim numeració senar i parell?

Rètol del carrer Camps i Fabrés (2009). Fotografia: Jordi Bonvehí
El padró de la ciutat de Manresa

L'any 1867 Manresa va estrenar un nou cens municipal. L'últim cens que s'havia fet era de fa 10 anys, tot i que el reglament establert obligava els municipis a fer-lo anualment. El reglament en qüestió, era un reglament policial de 1822 que establia a marcar els carrers i places, i també numerar les cases i places. El número de cada casa era el “número de policia”. Aquesta obligació mai fou portada de manera regulada i molts consistoris només l'aplicaven en funció dels tributs a cobrar, o per ordre del govern de Madrid. Aquest caos administratiu es va resoldre amb una Reial Ordre del 31 de desembre de 1858, on s'obligava a tots els ajuntaments a portar a terme una acció que resolgués de manera directa aquest desordre administratiu.

La nova ordre pretenia harmonitzar un nomenclàtor general per tot l'estat i ordenava als alcaldes que en termini de 60 dies havien de retolar tots els carrers, carreteres, places i avingudes i fixar la numeració de tots els immobles. Es va determinar una numeració fixa, senar (esquerra) i un parell (dreta). L'inici de la numeració es fixaria sortint del centre de la ciutat cap a l'exterior, en els carrers transversals des de la cruïlla més ampla cap a la més estreta, i en el cas de les cases desapariades, des de l'Ajuntament, en els sectors delimitats pels quatre eixos cardinals. Un cop acabada la relació completa del nomenclàtor i números, s'havia d'enviar al govern central.

Finalment, més endavant, es publicava una altra Reial Ordre de 24 de febrer de 1860 en què s'obliga a mantenir actualitzat el registre del nomenclàtor de les localitats i la numeració de tots els edificis existents, fossin habitacles, de producció i també oficials. Un altre punt important és l'obligatorietat de retolar les entrades dels pobles pels diferents camins d'entrada que hi menaven. La revisió del nomenclàtor es faria cada cinc anys, de la mateixa manera que el cens de la població local.

Qui faria els cartells de la ciutat?

L'any 1861 l'Ajuntament de Manresa va publicar un concurs públic per la fabricació i subministrament de les plaques dels carrers que s'havien d'entregar al consistori i un altre per a la col·locació d'aquestes plaques amb la numeració dels edificis de la ciutat que l'Ajuntament subministra. El plec tècnic o de bases d'aquest concurs porta la data del 26 d'abril de 1861. La subhasta es faria dos dies més tard. El preu de sortida era d'un ral (25 cèntims) per placa instal·lada.

L'afortunada seria l'empresa d'Hostafrancs denominada “La Porcelana”.

Bibliografia:

- VILA-MASANA, Joan (2022). «El padró de Manresa de 1867». Dovella, Núm. 134, pp.22-23

27 de setembre 2022

La tornada a la Seu del frontal florentí restaurat

Frontal florentí de la Seu de Manresa. Fotografia: seudemanresa.cat
Una joia del gòtic a la vista de tots

A la Seu de Manresa ja està tot més que a punt per rebre la peça que va fer el brodador venecià Geri di Lapo el segle XIV per encàrrec del manresà Ramon Saera, una de les personalitats més importants de la ciutat de l’època, que va deixar el brodat en herència a la Seu. La valuosa peça del segle XIV quedarà exposada en una vitrina feta expressament, que és la que n’està endarrerint la posada de llarg. S'instal·larà definitivament a la capella de la Mare de Déu de Lourdes de la Seu el divendres 7 d'octubre.

Des de fa anys, el frontal ha estat tancat al Museu de la Seu, un espai totalment inadequat per a una peça de la seva vàlua, però que, en canvi, ha tingut una part positiva, en el sentit que ha ajudat a salvaguardar-lo dels lladres per les dificultats d’accés a aquest espai, a on s’arriba per una escala de cargol que és molt estreta. L’operació per restaurar la peça va començar el 9 de setembre del 2021. Una grua es va encarregar d’extreure’l de la Seu i va ser portat fins al Centre de Restauració i de Béns Mobles de Catalunya (CRMBC), a Valldoreix, custodiat per un cotxe dels Mossos d’Esquadra. Allà, les mans expertes de les restauradores Carme Masdeu i Mariluz Morata van fer la feina.

Quan la Generalitat va anunciar que, per fi, es faria la restauració va concretar que l’objectiu era presentar-la un cop executada coincidint amb la commemoració, dels 700 anys de la signatura del contracte per a la construcció del temple gòtic de la Seu. De fet, en un primer moment, la parròquia de la Seu va parlar del 30 de juny del 2022 com el dia òptim per fer la inauguració, coincidint amb la data exacta del document notarial que encomanava la construcció del temple a l’arquitecte Berenguer de Montagut. No va poder ser perquè la vitrina, encarregada a una empresa d’Alemanya especialitzada en el tema, no estava a punt.

En el cas del frontal florentí, el projecte de restauració i de reubicació de l’obra, que es va donar a conèixer al públic el febrer del 2021, s’ha dut a terme en el marc del programa Temps de Gòtic, promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació La Caixa, amb un pressupost atorgat al bisbat de Vic de 125.000 euros.

Una grua baixa la caixa amb el Frontal Florentí des de la balconada de la Seu (setembre 2021) | Fotografia: NacioManresa - Pere Fontanals
El frontal florentí, un breu recorregut

El “Frontal de la Passió”, conegut popularment com a Frontal Florentí és una peça cabdal del gòtic a escala mundial, obra del brodador Geri di Lapo. L’any 1357 Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, la deixà en herència a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, tal com consta en el seu testament fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal.

L’obra es pot anomenar tècnicament “pintura a l’agulla” i està realitzada amb sedes policromes, fils d’or i de plata sobre una tela on hi ha pintat el disseny. Aquesta tècnica, que es dona a base de puntades minúscules, permet crear llums i ombres molt precises i, en el cas del Frontal Florentí, la perfecció tècnica és inigualable.

La peça fa 90 cm d’alçada i 333 cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres, en tres fileres. A la part esquerra s’hi representen les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels reis, la Fugida a Egipte, la presentació al Temple, Jesús entre els Doctors i l’Expulsió del Temple. A la part lateral dreta hi trobem l’Entrada de Jesús a Jerusalem, El Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, El bes de Judes, Jesús davant Caifàs, la Flagel·lació, El Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns.

La ubicació del Frontal ha canviat al llarg dels anys: el 1888 va anar a l’Exposició Universal de Barcelona i tot seguit va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic. L’any 1901 va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L'any 1929 s’exposà a l’Exposició Internacional de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic el va amagar a la Cova de Manresa i l’any 1938 a Darnius (Alt Empordà). Finalment, l’obra ha estat exposada al Museu Històric de la Seu, ubicat en una galeria situada a la part superior de l’atri del temple en una vitrina de fusta.

El 20 de desembre de l’any 2017, la Seu de Manresa va encarregar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya per avaluar l’estat de conservació del Frontal. La diagnosi subratllava la fragilitat de l’estat de l’obra, ja que presentava deformacions, taques de cera (degudes al seu ús en oficis litúrgics), oxidació de fils, fissures i pèrdua de brodat entre moltes altres observacions que n’alteraven l’estabilitat.
"... avuy tenim la gran satisfacció de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra Sèu Basílica, y 'l nòm del donant. Es un eczemplar tan primorosament brodat, que l'anglès Jeorge Edmund Street diu d'ell: <Entre 'ls numerosos frontals d'altar ni millors ni pitjors dels que 's vèuen comunmen n'hi ha un que, fins després d'haver vist infinits brodats per tot arreu d'Europa, el considero, ab seguretat, com el millor de sa classe y de sa època>. Hem trobat en l'importantíssim arxiu notarial manresà un infòlio, ab cubertes de pergamí, cònsta de dues mans de paper y 100 fulls..."
Butlletí del Centre Excursionista del Bages, núm. 52 (novembre-desembre 1911)

Llegir més:

- Com es va salvar el frontal florentí de la Seu: (I)(II)
- El frontal florentí de la Seu: aquí

Bibliografia:

- Hemeroteca Diari Regió7 (Anys: 2020-2022)

La Seu de Manresa (09/09/2021). S’inicia la restauració del Frontal Florentí. Recuperat el 27 de setembre de 2022, de https://seudemanresa.cat/sinicia-la-restauracio-del-frontal-florenti/

- NacióManresa (09/09/2021). El Frontal Florentí de la Seu emprèn el viatge cap a la seva restauració. Recuperat el 27 de setembre de 2022, de https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/99224/frontal-florenti-seu-empren-viatge-cap-seva-restauracio

31 d’agost 2022

Els confrares dels Cossos Sants





Abast i contingut: Josep de Rocafiguera, vicari general del bisbat de Vic, notifica a Andreu Corominas, degà de Manresa, que ha autoritzat a l'Ajuntament de Manresa i a la confraria dels Cossos Sants que pugui fer una revisió i posterior exposició de les relíquies dels cossos sants durant els tres dies de la Festa Major i li mana que s'encarregui de dur a terme l'acte de revisió i exposició i que en faci aixecar acta. Data: 1815.

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-265. Reial Confraria dels Cossos Sants

21 de juliol 2022

Claus, portes i muralles

La ciutat de Manresa l'any 1375. Dibuix de Daniel Hernández.
Una ciutat emmurallada i un serraller amb molta feina

Des de l'edat mitjana i fins al darrer terç del segle XIX, la ciutat de Manresa estava clausurada per les muralles que la protegien dels atacs enemics. A finals del segle XIII, la ciutat no cabia dintre d’aquests límits, i es desbordava per tots els cantons en forma de ravals, barris i vilanoves. L'últim tram de muralla medieval es va construir a la segona meitat del segle XIV i no es va ampliar més. De fet, la majoria d'intervencions únicament eren de manteniment i reforç. El 1876 amb la derrota carlina a la Tercera Guerra Carlina, les muralles de Manresa van començar a enderrocar-se per donar més espai i esponjar la ciutat. Finalment, l’Ajuntament de Manresa n'ordenà l’enderroc de les restes que encara quedaven en peu l’any 1877.

Un document notarial del 31 de juliol de 1374, en temps de guerra entre el rei català Pere III i el de Castella Enric II ens parla de les muralles de Manresa i les mesures que es prenien per la seva conservació. És un protocol notarial que hi ha a l'Arxiu Comarcal del Bages. El document tracta d’una ordre emanada d’Huc de Rosanes, “donzell, capità general designat pel Senyor Rei per a la ciutat de Manresa i vicaria de Bages” que va adreçada a Bernat de Ladernosa, “obrer de les obres dels murs i valls de Manresa”, perquè encarregués a diversos ciutadans les obres reformes en diversos trams de la muralla. Les obres, de renovació o complements del murallat, consistien a refer trossos de paret de pedra, fer o refer merlets o completar el coronament de murs amb tàpies. 

Un dels punts més febles del sistema defensiu de les muralles eren les portes, que amb el pas del temps necessitaven un manteniment continuat i d'un encarregat que fes revisió de panys, claus i forrellats. L'any 1599, la reparació dels panys i fer les claus de tres portals de les muralles, estava en mans del serraller Jaume Pallarès. Aquest serraller va presentar una llista de feines que havia fet per la ciutat1, on fa un memorial de tota una sèrie d'execucions d'obres com: "la tanca del Hospital", "un forrallat [...] per la tanca del portal de mossèn Bosc" o un "altre clau per la tanca dels Caputxins". El cost de la feina feta sumava 4 lliures i 17 sous. El document estava signat per dos consellers de Manresa, Francesc Casamitjana i Maurici Nebot, que manaven al racional que fes una pòlissa de manament de pagament per a Jaume Pallarès.

Bibliografia:

- GASOL, J. M. (2001). “Els carrers medievals de Manresa”. Manresa medieval. Història, art i cultura a l’edat mitjana. Amics de l’Art romànic del Bages. Manresa. p. 193-202

- SITGES, Xavier (2017). «Noves Dades Sobre Les Muralles De Manresa». Dovella, [en línia], Núm. 121, p. 36-37, https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343527 [Consulta: 21-07-2022].

- TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». Dovella, Núm. 133, p. 52

- VALDENEBRO, Raquel (2007). «El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles». Arqueologia medieval: revista catalana d’arqueologia medieval, [en línia], Núm. 3, p. 80-97, https://www.raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254562 [Consulta: 21-07-2022].

1 Arxiu Comarcal del Bages. Fons Ajuntament de Manresa. Lligall 379. La transcripció del mateix es pot llegir a: TORRAS, Marc (2022). «Les noves claus d'algunes portes de les muralles de Manresa l'any 1599». Dovella, Núm. 133

23 de juny 2022

La revetlla de Sant Joan a la plaça Catalunya


Dues imatges del ball i la festa de la revetlla de Sant Joan que es va celebrar a la plaça de Catalunya l'any 1988. Era tradició a tot Catalunya la celebració de revetlles en especial la de Sant Joan -la de Sant Pere es va anar perdent-, en alguns casos organitzades per les associacions de veïns. Una gran foguera cremava fustes i mobles antics que els veïns havien recollit al llarg del dia i la festa durava fins a altes hores de la matinada amb gresca i ball. Tampoc podia faltar la tradicional coca i el cava.

Arxiu Regió7 - Pere Belmonte

04 de maig 2022

Dijous 5, aniversari de l’alliberament de Mauthausen: itinerari guiat a través de les llambordes stolpersteine


Dijous vinent, 5 de maig, data de l’alliberament del camp nazi de Mauthausen, l'Associació Memòria i Història de Manresa, juntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'Amical de Mauthausen, han organitzat un itinerari guiat per algunes de les llambordes stolpersteine de la ciutat de Manresa.

L’itinerari començarà a les 18.30 h a l’escultura dedicada a Joaquim Amat-Piniella, davant del Casino (Passeig de Pere III, 27) i acabarà a la plaça de Sant Domènec a la placa dedicada a les persones de Manresa deportades als camps nazis.

A cadascuna de les stolpersteine s’explicaran elements sobre la vida, la implicació política, l’exili o l’estada als camps de concentració dels deportats manresans.

El guiatge anirà a càrrec de l’Associació Memòria i Història de Manresa i hi participarà alumnat dels instituts manresans Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània que, dins el Projecte Manresa-Mauthausen, viatjaran als camps nazis austríacs en els dies vinents.

L’homenatge de Manresa als deportats

El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 stolpersteine i va venir a col·locar-les el seu creador, l’artista alemany Gunter Demnig. L’any 2018 es van col·locar tres llambordes més, dedicades a tres nous manresans deportats que s’havien identificat amb la continuació de la recerca.

Finalment, el mes de maig de 2021 quatre stolpersteine davant del que havia estat domicili de quatre persones més identificades.

Aquestes accions a Manresa, s’han dut a terme conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels Instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània amb l’objectiu de continuar fent memòria de les víctimes de l’horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.

Com diu la placa commemorativa situada a la Plaça Sant Domènec:

“En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.

Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record.”

Imatge d'una de les Stolpersteine que l'alemany Gunter Demnig va col·locar a Manresa el gener del 2017. Fotografia: Ajuntament de Manresa
Les stolpersteine

Són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.

“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment, hi ha més de 60.000 Stolpersteine a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.

A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d’aquestes persones, on s’han col·locat les corresponents stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.

Més informació:

14 d’abril 2022

El joc d'encistellar una pilota

Jugadors del CB Manresa i el CD Manresa a la pista de bàsquet de les Piscines Municipals l'any 1950. Arxiu: Col·lecció Pere Puig Vila
Els orígens del basquetbol a la nostra ciutat (1929-1950)

A les acaballes dels anys 20, el basquetbol (bàsquet) era una disciplina desconeguda pels aficionats a l'esport a la nostra ciutat. Esports com el ciclisme, la boxa o un incipient futbol gaudien de més públic i els diaris feien cròniques detallades dels resultats. Al nostre país, l'escolapi Eusebi Millán (del col·legi Sant Antoni de Barcelona) el va introduir a Catalunya l'any 1922, després d'haver-lo vist jugar a Cuba gràcies als nord-americans que havien aterrat a l'illa caribenya. El 30 de juliol de 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol i l'esport es va començar a escampar per tot el Principat.

A casa nostra, el primer encontre d'aquest esport es va produir el dia 18 d'agost de 1929, quan un grup de joves manresans va fer una exhibició als espectadors d'un partit de futbol celebrat al mític estadi del Pujolet. El partit va ser disputat pel recentment creat Manresa Basket Ball. Començava així un viatge d'un esport que era desconegut pel gran públic, que tenia unes regles molt limitades, amb pocs jugadors sobre la pista, que no feia servir els peus i amb mitjans del tot rudimentaris. Els partits es jugaven a l'aire lliure i amb pistes de terra, dificultant les transicions i els moviments dels jugadors. El calçat eren espardenyes de vetes, i el joc va passar a dir-se el joc de les cistelles i la pilota.

Els primers anys d'aquest esport no van ser fàcils, tot i que els més joves els va agradar aquest nou esport i es van apuntar ràpidament a practicar-lo. L'any 1930 ja es va celebrar el primer torneig de bàsquet a la ciutat de Manresa. El torneig es va celebrar al camp d'esports Blanqueig -a la zona de la Bonavista-. Fins a l'esclat de la Guerra Civil es van celebrar cinc tornejos més de bàsquet locals. Van participar diferents penyes, amb noms peculiars: l'Iris, Majèstic, Penya X, Interrogant, Ciranos, Olímpics, Minverva, Vèrtix, Mar i Cel, Catalana, Cultura Clàxon, Poblenou i Atlètic, entre d'altres.

L'any 1931 va néixer el club de bàsquet, el Bages, adherit al Centre Excursionista de la Comarca del Bages, amb instal·lacions pròpies al camp de la Bonavista, davant el Blanqueig. Per la festa major de Manresa d'aquell any, al camp de futbol del Pujolet, es va presentar oficialment el Club Femení i d'Esports de Manresa. La situació es va normalitzar un cop passada la Guerra Civil, i van aparèixer nous equips de les organitzacions auxiliars del franquisme, com la secessió femenina de bàsquet de la Falange Espanyola i també del Centre d'Esports Manresa.

Llegir més:

- Un derbi a la màxima categoria: aquí

Bibliografia:

- COMAS, Francesc (2013). Bàsquet Manresa. 40 anys a l'elit. Manresa: Zenobita.

- GARCIA, Gal·la (2001). l'Abans. Recull gràfic de Manresa (1876-1965). Barcelona: Efadós.

31 de març 2022

Una gran fàbrica al Remei


Vista de les cases, naus industrials i camps de la zona del Remei i de la carretera del Pont de Vilomara, de Manresa. A la dreta de la imatge es veu l'edifici de la Fàbrica Nova, de l'empresa Bertrand i Serra. Data: [1925-1930]

Arxiu Comarcal del Bages. Fons: ACBG30-215 / Joan Tarrats i Comaposada

Printfriendly