L'equip del Manresa EB va aconseguir una de les fites més importants en la seva història el diumenge 6 de setembre de 1980: jugar la final de la Copa del Rei contra el F.C. Barcelona a la ciutat gallega del Ferrol. Tot i que finalment el resultat va ser desfavorable a l'equip manresà, -va perdre per 92 a 83- la gesta va satisfer els més de 200 seguidors manresans desplaçats a la ciutat gallega i la resta d'aficionats que van seguir el partit per televisió.
El Manresa EB es va presentar al Ferrol amb tota la plantilla -els deu jugadors que aquella temporada vestien de blanc i vermell eren Abril, Alcañiz, Escorial, Estrada, Fullarton, Navarro, Galceran, Sevilla i Cots- i en cap moment no va deixar escapar en el marcador el seu rival. Però davant seu el Manresa tenia un potent Barça liderat per Sibilio, secundat per jugadors com Epi, Flores, Solozábal, De la Cruz (que una dècada més tard jugaria al llavors TDK Manresa) i Guyette. No va ser fins cinc minuts abans del final que es va decidir el partit. El jugador manresà Estrada va ser expulsat en cometre la cinquena falta personal i l'equip va notar la seva absència just quan el rival pressionava amb més força.
Després del partit, el jugador del Manresa EB, Escorial amb 20 punts (l'any 1980 no existien les cistelles de tres punts), va ser nomenat millor jugador de la final per la premsa. Però no va ser l'únic que havia brillat aquella nit, sinó que Fullarton (29 punts), Flores (22), Sibilio (24) i Epi (18) també van mostrar les seves qualitats. Segons Serra, entrenador manresà, l'equip havia lluitat molt i havia plantat cara en tot moment, i es mostrava content per haver posat la victòria difícil al F.C. Barcelona. Els elogis no només van ser locals. Fins i tot el seleccionador nacional Díaz de Miguel va felicitar el Manresa per la feina ben feta, tot i perdre la final.
Al transcurs de l'eliminatòria, el Manresa havia eliminat al Joventut de Badalona, a doble partit, en semifinals i al Valladolid a quarts de final.
Un 4 de juny de 1998 el Pavelló Nou Congost de Manresa va coronar el TDK Manresa com a campió de la Lliga ACB. Va ser un moment inoblidable en la història del club i de la ciutat.