A Manresa ens trobem amb noms de
carrers, que ja apareixien a la documentació
segle XIII, i que han perdurat fins als nostres dies. Potser els més coneguts, són el cas dels carrers Sobrerroca
i Escodines ("Cudines"), que defineixen clarament una característica del relleu i permeten identificar un vial que
s’assenta sobre la roca d’un cingle o
una cudina de pedra. Un altre cas és
el dels carrers Urgell o Viladordis, que
apareixen ja amb aquest nom a finals
del segle XIII, per tractar-se d’uns
carrers que neixen als voltants d’antics
camins rals.
També es pot parlar de
carrer Sant Miquel, conegut com el
carrer que va de Sant Miquel a la
Plaça, o el carrer Vilanova, que des
del segle XIII feia referència a un nou
vial nascut fora de les muralles. Altres espais coneguts són la Plana de l'Om, en referència
al petit pla existent a tocar
de l’església de Sant Miquel, o el
Camp d’Urgell, en referència a la zona
d’horta propera al carrer Urgell,
que acabaria convertint-se en un carrer de la ciutat.
Quan el carrer era conegut amb el
nom d’una persona que hi residia,
hi ha dues solucions,
o bé el carrer s'ha mantingut fins a l’actualitat
el nom d’aquesta persona:
com el cas dels carrers Talamanca,
Arbonés, Galceran Andreu o Fontanet,
que són sempre precedits pel pronom
en, en referència a persona; o bé que
el nom del carrer anés canviant al
llarg del temps i les generacions, en
funció dels diversos personatges que
hi han viscut, fins que finalment s’acabà
perdent.
La documentació medieval dóna nombrosos exemples
d’aquest darrer tipus. Així, a principis del XIV,
apareixen carrers anomenats d’en
Romeu Casanova, d’Arnau Sallent,
d’en Jaume de Solà, d’en Pere Saroca,
d’en Pere Ricolf, d’en Jaume Ricolf,
etc. Una sèrie de noms que s'han perdut en la nomenclatura actual de Manresa.
El problema fonamental per identificar correctament aquests vials és,
que al cap d’uns anys de morir aquesta
persona el nom es perdia i era
substituït pel d’altra persona que hi
vivia.
Un exemple evident d’aquests canvis de nom dels carrers la presenta el carrer de Galceran
Andreu. En aquest carrer hi residia la
família Andreu almenys des de començaments
del segle XIII. L’any
1306 el carrer era conegut com a carrer
d’Ermengou Andreu, però a partir
del 1387 apareix com a carrer de
Galceran Andreu, i el 1490 es coneix ja com a carrer de Francesc
Andreu. Evidentment, es tracta del
mateix carrer on viu la família Andreu,
però el nom del carrer va variant
amb el temps en funció del nom de
pila del cap familiar.
Al segle XVI aquest costum d’aplicar
el nom de persona a alguns carrers encara es manté, i per primera
vegada apareixen els noms de carrer
de Na Bastardes, placeta de Mossèn
Creus o carrer Amigant, que segurament
substitueixen noms anteriors,
amb l'excepció que a partir d’aquest
moment ja queden consolidats.
També el carrer del Balç podria ubicar-se en aquesta darrera categoria de carrers, el nom dels quals s’associa a algun dels seus habitants, i per tant va estar sotmès a canvis durant anys. En la documentació medieval i moderna no va ser localitzat cap carrer amb el nom de “Balç”, la qual cosa va fer sospitar que es tractava del nom que li havia estat atorgat al segle XX, concretament als anys 70 del passat segle, fent referència a la seva ubicació al mig d’una cinglera o balcera entre el carrer Sobrerroca i el carrer Santa Llúcia.
També el carrer del Balç podria ubicar-se en aquesta darrera categoria de carrers, el nom dels quals s’associa a algun dels seus habitants, i per tant va estar sotmès a canvis durant anys. En la documentació medieval i moderna no va ser localitzat cap carrer amb el nom de “Balç”, la qual cosa va fer sospitar que es tractava del nom que li havia estat atorgat al segle XX, concretament als anys 70 del passat segle, fent referència a la seva ubicació al mig d’una cinglera o balcera entre el carrer Sobrerroca i el carrer Santa Llúcia.
Per la seva banda, el tram de muralla del carrer Joc de la Pilota es prolongava
fins al final del carrer del Carme on s’obria un altre portal que
tancava l’entrada a la ciutat pel sector del Puig Mercadal.
Històricament, del Portal del Carme partia el camí cap a Cardona
que seguia vers l’actual carrer de Guimerà fins a empalmar
amb el camí de Juncadella. Fins al segle XV el carrer del Carme
fou conegut com a carrer de Boadella, en referència segurament
al fet que algun tram del carrer era cobert amb alguna
boada o arcada petita.
Bibliografia:
- VALDENEBRO, Raquel: "El carrer del Balç de Manresa a través de la documentació històrica". Revista Dovella, Any 2010, núm. 103
- VALDENEBRO, Raquel: "El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles". Arqueologia Medieval, Any 2007, núm. 3
- VALDENEBRO, Raquel: "El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles". Arqueologia Medieval, Any 2007, núm. 3