25 de novembre 2016

Parada i fonda a...

L'Hostal d'en Gorvins, del camí ral de Barcelona


El nom "Escodines" prové de les llenques de roca a flor de terra, les "codines" damunt les quals es va obrir el camí ral de Barcelona i es construïren les cases que van donar nom al barri. Fotografia Jordi Bonvehí. 

Un bloc altament recomanable és Antics hostals de camí ral de Carles Fígols, un recull dels hostals catalans més importants al llarg de la història. Un espai a la xarxa on descobrir antics hostals que havien format part de les nostres viles, pobles i ciutats. En aquesta entrada us parlaré de l'Hostal d'en Gorvins del barri de les Escodines, partint de l'excel·lent informació que s'ha recollit en el bloc mencionat. Un hostal que al segle XVI arribaria a ser l'allotjament dels assistents de la Generalitat de Catalunya.

Al segle XVI la casa d'en Gorvins ja feia d'hostal i estava situat fora de les muralles de la ciutat de Manresa, al peu del camí ral de Manresa a Barcelona, al pont de les Codines, situat a tocar de l'antiga l'església de Santa Llúcia. L'historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós ja esmentava l'hostal "Gotvins" al seu llibre Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents (1924), quan parlava de l'ampliació de l'esglèsia de Santa Llúcia de l'any 1428. El portal de Santa Llúcia (o de les Cuireteries, nom dedicat a l'ofici principal de la zona) es trobava enmig de dues torres quadrades al final del carrer de Santa Llúcia, cantonada amb la Baixada dels Drets. En l'actualitat tan sols es mantenen les restes d'una de les torres formant part de l'estructura del primer pis de la casa hostal la Masia, ja que la seva estructura és va utilitzar per reforçar l'edifici, molt semblant a la torre del portal de Sobrerroca, que va aparèixer quan es van enderrocar els edificis que hi havia annexats davant seu a la dècada dels 60 del passat segle.

Església del Rapte de la plaça de Sant Ignasi, l'any 1964. Col·lecció particular, anònim.

L'antic pont de les Codines, on avui trobem la plaça de Sant Ignasi, era l'inici del camí ral de Manresa a Barcelona, que transcorria pel carrer Escodines, Sant Bartomeu, i s'enfilava cap a Santa Clara. El camí de Barcelona continuava cap a la Culla i el pla de Cal Gravat (o de Coscollola) i anava a cercar el pas del Llobregat pel Pont de Vilomara. Al voltant del que ara és la Via de Sant Ignasi des de les Piscines Municipals fins a la plaça de Sant Ignasi, el recorregut travessava el torrent de Mirabile (o de Mirabitlle) per un petit pont, i al seu entorn s'hi van anar emplaçant petits obradors de cuireters i adobers de pells que feien servir l'aigua del torrent per desenvolupar la seva activitat. El lloc que desprenia fortes olors, es coneixia com les "cuireteries sobiranes" o superiors. De fet quan es van ensorrar la Sala Ciutat a finals del 2015, van reaparèixer els dipòsits d'aigua que donaven fe d'aquella activitat en la zona.

Antics dipòsits d'aigua, als rebaixos de la roca, que utilitzaven els cuireters (pell) de la Via de Sant Ignasi. Van tornar a sortir a la llum, amb l'enderroc de la Sala Ciutat. Fotografia pròpia.

Al cap del "pont de les Codines" i al costat de l'església de Santa Llúcia s'emplaçava la casa d'en Gorvins que feia d'hostal. En aquest indret hi havia l'hospital inferior (l'hospital superior és l'hospital de Sant Andreu) o hospital de Santa Llúcia, un hospital de pobres dedicat a Sant Llàtzer allunyat de la població per evitar els contagis. Va ser el primer lloc on es va allotjar Sant Ignasi de Loiola quan va arribar a Manresa l'any 1522, una església que finalment fou enderrocada durant la guerra civil.

Pocs anys després de l'arribada de Sant Ignasi a la nostra ciutat, l'any 1530, Manresa fou provisionalment la seu de la Generalitat de Catalunya. La ciutat de Manresa es trobava lluny del focus de la pesta a diferència de Barcelona, on l'epidèmia havia obligat a marxar molta gent de la ciutat comtal. Aquest fet que va comportar el trasllat provisional del poder i part dels assistents es van allotjar a l'hostal d'en Gorvins.

Tal com estava previst, el 6 de maig de 1530 es dugué a terme el trasllat del consistori de Barcelona a una de les localitats previstes segons l’acord de l’11 de març, que no fou altra que la ciutat de Manresa. D’aquest fet se’n desprèn indirectament que la pesta segurament havia arribat a la vila de Vilafranca del Penedès. Al Dietari de la Generalitat hi consta:  
"Divendres, a VI. En aquest dia, que és lo termini de la porrogació feta de la mutació del consistori per a Vilafranca del Penedès, Manresa, Vich, Cervera, etcètera, per causa de la peste que és en la ciutat de Barcelona, foren presents en la present ciutat de Manresa, per haver-hi bona sanitat, los reverents e magnífichs senyors micer Francesch Solsona, canonge de Barcelona, diputat ecclesiàstich, mossèn Perot de Monredon, diputat militar, mossèn Joan Piquer, prior de Orguenyà, oÿdor ecclesiàstich, e mossèn Carles Puigcerver, oÿdor militar, en Miquel Colunya, pare, e Rafel Colunya son fill, e Barthomeu Conill, porters, e Bernat Canaletes, notari e ajudant de mossèn Barthomeu Ferrer, scrivà major. E encara que diga alt que foren presents los sobredits en la ciutat de Manresa, per no ésser aquella hora presents tots los deputats y altres officials del concistori junts en la dita ciutat, per estar més a pler, foren aposentats tots quatre en la casa d’en Gorvins, qui stà fora la dita ciutat, al cap del pont de les Cudines, al costat de la yglésia de Santa Lúcia. E los porters e notari foren aposentats en altres cases del raval de dita ciutat".
Bibliografia:
  • Sánchez de Movellán Torent, Isabel. La Diputació del General de Catalunya (1413 – 1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció Històrico-arqueològica, LXIII. Barcelona, 2004
  • Sitges Molins, Xavier. Els portals de les Muralles de Manresa. Revista Dovella, núm. 83-84. Centre d'Estudis del Bages, 2004.

Bibliografia en línia:
  • Antics hostals del camí ral
  • Història de Manresa, la història documentada de la ciutat de Manresa

Printfriendly