La curiosa història d'en Corvinos: de dependent a líder sindical
En Rafel Corvinos Barraca, va néixer l'any 1907 a Castelruiz, província de Sòria. Els seus pares eren mestres de l'Estat. De ben jove va arribar a Manresa (als 16 anys), gràcies a un oncle seu devot de Sant Ignasi i amic personal de Joan Jorba, va estudiar fins a quart de batxillerat. La relació d'amistat entre el seu oncle i Joan Jorba li va obrir les portes per treballar als magatzems Jorba. De jove havia fet d'aprenent, en un comerç de teixits a Binèfar (Aragó).
Estava afiliat a la USC (Unió Socialista de Catalunya, una associació de socialistes catalans, que propugnava socialisme i catalanisme alhora), a la UGT, i era dirigent de l'Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (ADCI), entitat continuadora del Centre de Dependents de Manresa i Comarca creat l'any 1904. Durant la Segona República, va desplegar una important activitat sindical, cultural i política.
La seva carrera va fer un sprint vertiginós. Elegit president de l'entitat a finals de 1935, va encapçalar una important renovació de la directiva que va emprendre una intensa activitat sindical per ampliar l'afiliació entre dependents i aconseguir millores salarials i sobretot laborals. Davant la continuada intransigència de la patronal per aplicar el descans dominical, va recórrer a mètodes expeditius com el trencament de vidres en aparadors de Manresa, fet que li va costar un procés judicial. El juny de 1936, després d'una vaga, es van firmar noves bases de treball amb valuosos millores laborals, l'afiliació va augmentar a conseqüència d'aquestes millores.
El rumb definitiu: La Guerra Civil i la creació del PSUC a Manresa
El 19 de juliol de 1936, l'entitat tenia 949 afiliats. En aquell moment Corvinos també era vicepresident de la Federació d'Empelats i Tècnics de Catalunya, però amb l'esclat de la Guerra Civil la seva vida faria un tomb decisiu.
En les seves memòries, abans de parlar del període bèl·lic, explica que durant els Fets d'Octubre (6/10/1934) era dirigent de les Joventuts de la USC (Unió Socialista de Catalunya) i, arran de la seva participació en els fets, va ser detingut i empresonat. Però tornem als primers dies de la Guerra Civil, el 19 de juliol Corvinos va formar part del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa en nom de l'ADCI, i va participar de forma activa en la formació del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) a Manresa.
En una entrevista a la revista Idees del diari Regió7, el 30 de setembre de 1984, explicava com es va produir la integració de la USC al PSUC: "Això va portar moltes raons i força gent es va donar de baixa. S'intentava unificar la major part dels partits socialistes i marxistes en un sol partit polític de cara a fer un treball més efectiu a causa d'una circumstància excepcional: l'esclat de la guerra. Es va rebre un comunicat de Barcelona, que parlava de la necessitat d'unir quatre partits, Unió Socialista de Catalunya, Parit Comunista de Catalunya, Partit Proletari Català i Federació Catalana del PSOE. De Manresa van anar a la reunió de constitució que es féu a Barcelona Chesa, Clariana i Planell, els quals van dir que no s'havia discutit massa. A Manresa les coses van anar igual: ens vam reunir i d'una forma un xic dictatorial -sense gairebé discussió- vam formar el PSUC. Recordo que Montanyà i Cases Huch (membres de la USC) van protestar i marxar perquè deien que amb els comunistes no en volien saber res".
Els primers mesos de l'esclat de la guerra, va intervenir per salvar la vida de Joan Jorba, acusat pel Tribunal Revolucionari de Tarragona per la seva actuació a la Setmana Tràgica de 1909. Va formar part del primer Consell municipal de Manresa, el 19 d'octubre de 1936, com a vicesecretari en nom del PSUC, alhora que formava part del Consell d'Administració d'Indústries i Magatzems Jorba Col·lectivitzats.
Ràpidament, abandonà la ciutat de Manresa per incorporar-se a les Milícies Populars, on va ser nomenat cap del batalló manresà destinat a Tarragona. L'any 1937 amb la creació de l'Exèrcit Popular, va estar al front i després a l'Acadèmia Militar d'Artilleria.
La figura de Corvinos fou providencial per evitar la destrucció total de la
Col·legiata de la Seu de Manresa.
En la mateixa entrevista publicada al diari Regió7 el setembre de 1984, esmentada abans, manifestava que l'argument dels obrers en atur era "un subterfugi per dir quelcom a la ciutat, però la causa real anava dirigida contra tota manifestació de clericalisme".
El final de la Guerra, fugues i tortures
L'any 1939 la Guerra arriba al seu final, i és quan comença el periple d'en Corvinos, es fuga de tres camps de concentració franquistes gràcies a l'ajuda d'amics manresans, i les joventuts socialistes feien córrer veus que havia mort, posant encara més dubtes damunt la taula de la policia franquista.
Finalment, l'any 1943, és detingut, després d'amagar-se a casa de la seva mare a la ciutat de Saragossa, és torturat amb una crueltat extrema i condemnat a mort.
La intervenció providencial del doctor Lluís Puig
Gràcies al centenar d'avals que el doctor Lluís Puig va presentar, no va ser executat i va aconseguir la commutació de la seva pena de mort, per la de cadena perpètua. El doctor Puig va recollir prop de cent avals manresans i els portà davant el jutge.
L'any 1950 Corvinos surt de la presó Model de Barcelona, i s'afilià de nou al PSUC durant els anys de dictadura franquista. Va morir a Osca l'any 1985.
Bibliografia:
- VV.AA.: "Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans", Universitat de Barcelona, 2000
- Memoria.cat, entrevista a Rafael Corvinos, Revista Idees -Regió7-, 30/9/1984 (Joaquim Aloy / Jordi Sardans)
Fotografia oficial Manresa EB, temporada 1978-1979
(Arxiu: diari Regió7)
